23
de gener
de
2020, 21:06
Actualitzat:
24
de gener,
18:59h
El govern espanyol estudia accelerar la reforma del codi penal que inclou la redefinició del delicte de sedició, pel qual estan condemnats els líders del procés, perquè tingui efectes a la primavera. Segons ha pogut saber NacióDigital, una de les vies que està sobre la taula és que es pugui tramitar al Congrés com a proposta de llei per la via d'urgència, fet que permetria escurçar pràcticament a la meitat els terminis per aprovar-la.
La reforma del codi penal va ser una de les apostes estrella dels comuns durant la campanya electoral de les eleccions generals amb Jaume Asens com a candidat i amb l'abric de Podem. Ara, després d'haver assumit el compromís de desfer la via judicial, és Pedro Sánchez qui flirteja amb aquesta possibilitat que fins ara havia ignorat. El com i el quan està pendent de concretar-se en el consell de ministres, però conscients que l'estabilitat de la legislatura dependrà de com es canalitzi el conflicte amb Catalunya, la intenció és actuar amb celeritat en la reforma. Tant Podem com els socialistes assumeixen que l'existència de presos i exiliats és el principal escull en el camí del diàleg.
Els socialistes han rebutjat sempre la via de l'amnistia que reclamen els independentistes i l'indult, un mecanisme que rebutgen els propis presos perquè entenen que suposaria assumir culpabilitat. De fet, just el dia en què el Tribunal Suprem va emetre la sentència contra els líders del procés el 14 d'octubre passat, el mateix president Sánchez va defensar el compliment "íntegre" d'unes penes que van dels 9 als 13 anys de presó.
Ara, el líder del PSOE es troba en ple viratge després d'haver teixit una aliança amb Podem i haver estat proclamat president gràcies a l'abstenció d'ERC, a qui també necessitarà per aprovar els pressupostos per garantir l'estabilitat de la legislatura. De fet, els comptes podrien arribar just cap a la primavera al Congrés.
La via dels comuns per la llibertat dels presos
A l'espera de quin sentit vol donar el PSOE a la reforma, l'esperit de la fórmula plantejada per Asens -advocat de professió- de la mà d'un grup de juristes de renom és que els líders independentistes surtin en llibertat. Fins ara, dirigents socialistes com la vicepresidenta Carmen Calvo han argumentat que cal impulsar aquest canvi perquè en aquests moments el delicte de sedició no està "a l'alçada" del dret comparat a Europa. A més, la reforma es preveu amb caràcter integral incloent-hi qüestions com l'enduriment dels delictes sexuals, la regulació del consentiment i la introducció de nous delictes de caràcter mediambiental.
Tot i això, fonts dels comuns expliquen que la reforma del delicte de sedició que ells esbossen permetria la sortida de presó dels líders independentistes i que, en cap cas, contemplen que es penalitzi el referèndum, com va prometre Pedro Sánchez durant la campanya electoral del 10-N. "No hi haurà un diàleg real, honest i directe amb l'existència de presos", insisteixen.
No es tracta, asseguren, d'una rebaixa de les penes, sinó de què la redefinició que se'n faci permeti que la condemna es circumscrigui a delictes com el de desobediència i malversació. "La proposta és modificar el redactat perquè quedi clar que el que van fer no és sedició i que, a la pràctica, es produeixi una absolució", sostenen. Això podria suposar que, un cop aprovada la nova reforma, el tribunal sentenciador -en aquest cas, el Suprem-, apliqués la nova definició amb caràcter retroactiu i sortissin en llibertat perquè es donessin les penes per complertes. El mateix Asens ha explicat aquest dijous a SER Catalunya que hi ha dues possibilitats per materialitzar aquest canvi: derogar directament el delicte de sedició, que ha definit com una "antigalla"; o bé redactar-lo "perquè no deixi marge a la interpretació".
Una "escletxa" per pactar el retorn dels exiliats
En el cas dels exiliats, a més, consideren que es podria "obrir una escletxa" perquè poguessin tornar amb "penes mínimes" que no impliquessin presó. L'opció de l'indult, asseguren, podria conviure en paral·lel tenint present que, per exemple, la UGT va anunciar que demanaria el de l'exconsellera Dolors Bassa. El que és "inviable", asseguren, és considerar que hi ha possibilitats d'esborrar qualsevol delicte i condemna. Tant Podem com els comuns donen per "impossible" que el PSOE accepti l'amnistia que demanen els independentistes perquè suposaria acceptar que han estat condemnats sota un "règim dictatorial". També argumenten que la via de l'amnistia, en cas de gaudir d'una majoria que no té al Congrés, podria acabar topant amb el Tribunal Constitucional.
Ara que el PSOE abraça la possibilitat de reformar la sedició en el codi penal, s'espera que en les pròximes setmanes el debat s'abordi al govern espanyol en paral·lel a una pressió in crescendo de la dreta, que els acusa d'estar ideant un indult "per la porta del darrere". Tant ERC com Junts per Catalunya han rebut amb fredor la proposta i han advertit que coninuaran reclamant l'amnistia. Des de Podem i els comuns, però, consideren que el camí que s'està esbossant és el "més senzill, directe i ràpid" per aconseguir la llibertat dels empresonats i defensen que podria prosperar amb la majoria de la moció de censura.
La reforma del codi penal va ser una de les apostes estrella dels comuns durant la campanya electoral de les eleccions generals amb Jaume Asens com a candidat i amb l'abric de Podem. Ara, després d'haver assumit el compromís de desfer la via judicial, és Pedro Sánchez qui flirteja amb aquesta possibilitat que fins ara havia ignorat. El com i el quan està pendent de concretar-se en el consell de ministres, però conscients que l'estabilitat de la legislatura dependrà de com es canalitzi el conflicte amb Catalunya, la intenció és actuar amb celeritat en la reforma. Tant Podem com els socialistes assumeixen que l'existència de presos i exiliats és el principal escull en el camí del diàleg.
Impulsar la reforma com a proposta de llei del govern per la via d'urgència permetria escurçar el termini de la tramitació pràcticament a la meitat
Els socialistes han rebutjat sempre la via de l'amnistia que reclamen els independentistes i l'indult, un mecanisme que rebutgen els propis presos perquè entenen que suposaria assumir culpabilitat. De fet, just el dia en què el Tribunal Suprem va emetre la sentència contra els líders del procés el 14 d'octubre passat, el mateix president Sánchez va defensar el compliment "íntegre" d'unes penes que van dels 9 als 13 anys de presó.
Ara, el líder del PSOE es troba en ple viratge després d'haver teixit una aliança amb Podem i haver estat proclamat president gràcies a l'abstenció d'ERC, a qui també necessitarà per aprovar els pressupostos per garantir l'estabilitat de la legislatura. De fet, els comptes podrien arribar just cap a la primavera al Congrés.
La via dels comuns per la llibertat dels presos
A l'espera de quin sentit vol donar el PSOE a la reforma, l'esperit de la fórmula plantejada per Asens -advocat de professió- de la mà d'un grup de juristes de renom és que els líders independentistes surtin en llibertat. Fins ara, dirigents socialistes com la vicepresidenta Carmen Calvo han argumentat que cal impulsar aquest canvi perquè en aquests moments el delicte de sedició no està "a l'alçada" del dret comparat a Europa. A més, la reforma es preveu amb caràcter integral incloent-hi qüestions com l'enduriment dels delictes sexuals, la regulació del consentiment i la introducció de nous delictes de caràcter mediambiental.
Tot i això, fonts dels comuns expliquen que la reforma del delicte de sedició que ells esbossen permetria la sortida de presó dels líders independentistes i que, en cap cas, contemplen que es penalitzi el referèndum, com va prometre Pedro Sánchez durant la campanya electoral del 10-N. "No hi haurà un diàleg real, honest i directe amb l'existència de presos", insisteixen.
"La proposta és modificar el redactat perquè quedi clar que el que van fer no és sedició i que, a la pràctica, es produeixi una absolució", expliquen fonts dels comuns
No es tracta, asseguren, d'una rebaixa de les penes, sinó de què la redefinició que se'n faci permeti que la condemna es circumscrigui a delictes com el de desobediència i malversació. "La proposta és modificar el redactat perquè quedi clar que el que van fer no és sedició i que, a la pràctica, es produeixi una absolució", sostenen. Això podria suposar que, un cop aprovada la nova reforma, el tribunal sentenciador -en aquest cas, el Suprem-, apliqués la nova definició amb caràcter retroactiu i sortissin en llibertat perquè es donessin les penes per complertes. El mateix Asens ha explicat aquest dijous a SER Catalunya que hi ha dues possibilitats per materialitzar aquest canvi: derogar directament el delicte de sedició, que ha definit com una "antigalla"; o bé redactar-lo "perquè no deixi marge a la interpretació".
Una "escletxa" per pactar el retorn dels exiliats
En el cas dels exiliats, a més, consideren que es podria "obrir una escletxa" perquè poguessin tornar amb "penes mínimes" que no impliquessin presó. L'opció de l'indult, asseguren, podria conviure en paral·lel tenint present que, per exemple, la UGT va anunciar que demanaria el de l'exconsellera Dolors Bassa. El que és "inviable", asseguren, és considerar que hi ha possibilitats d'esborrar qualsevol delicte i condemna. Tant Podem com els comuns donen per "impossible" que el PSOE accepti l'amnistia que demanen els independentistes perquè suposaria acceptar que han estat condemnats sota un "règim dictatorial". També argumenten que la via de l'amnistia, en cas de gaudir d'una majoria que no té al Congrés, podria acabar topant amb el Tribunal Constitucional.
Ara que el PSOE abraça la possibilitat de reformar la sedició en el codi penal, s'espera que en les pròximes setmanes el debat s'abordi al govern espanyol en paral·lel a una pressió in crescendo de la dreta, que els acusa d'estar ideant un indult "per la porta del darrere". Tant ERC com Junts per Catalunya han rebut amb fredor la proposta i han advertit que coninuaran reclamant l'amnistia. Des de Podem i els comuns, però, consideren que el camí que s'està esbossant és el "més senzill, directe i ràpid" per aconseguir la llibertat dels empresonats i defensen que podria prosperar amb la majoria de la moció de censura.