Mireia Ingla: «Hem fet un govern del canvi per treballar, no per prendre l'alcaldia a ningú»

Fa vuit mesos que Mireia Ingla (ERC) és l'alcaldessa de Sant Cugat. Tot i quedar com a segona força a les eleccions municipals del maig, ha tirat endavant el "govern del canvi", després de 32 executius convergents, gràcies al tripartit amb el PSC i la CUP. En una entrevista amb NacióDigital, Ingla explica que encara estan "ordenant els calaixos" de l'Ajuntament per, a continuació, presentar uns pressupostos que filin prim el pla de govern i reflecteixin les prioritats de les tres forces polítiques. Segons l'alcaldessa, el govern està "en permanent debat per garantir que els tres partits ens sentim còmodes". 

- Per primera vegada ERC arriba a l'alcaldia. Quina valoració fa dels primers vuit mesos de govern?

- Han estat mesos molt intensos. Entrar a governar un ajuntament tan gran com aquest té molta complexitat. I més, tenint en compte que per nosaltres és la primera vegada. Hi ha una part que ha estat de sorpresa en veure que molts temes no s'han gestionat com nosaltres pensàvem i com s'havia dit. Estem tenint molta feina d'endreçar. La part molt més positiva és l'oportunitat de fer moltes coses per la gent de Sant Cugat i comprovar que l'ajuntament té unes grans professionals.

- Quins són els temes que no s'han gestionat com es pensaven?

- Hi ha un que té un pes especial. Quan feia dues o tres setmanes que era alcaldessa, van venir els Mossos d'Esquadra enviats per la fiscalia del TSJC a reclamar una sèrie de factures de quantitats importants de serveis públics fonamentals per la ciutat. que s'estaven pagant sense contracte o amb un concurs ja caducat. Serveis com ara la neteja de tots els equipaments públics. És una situació molt greu, que afecta els comptes de l'Ajuntament. I encara no s'ha normalitat del tot la situació, ja que un concurs públic requereix uns quants mesos de tràmit.

"En veure els resultats vam veure que era la primera vegada que després d'un govern hegemònic convergent hi havia la possibilitat de sumar per una alternativa"

- Quan creuen que ho podran tenir tot a lloc?

- Durant el mes de març o abril presentarem els comptes del 2019, però portem més de tres milions d'euros pagats. Durant el 2020 ho podrem normalitzar. Cal pensar que és una situació que ve d'endarreriments de molts anys. Amb les persones que tenim ara no donem l'abast. Una bona part de la responsabilitat de no tenir aquests comptes com la llei demana és perquè no hi havia prou recursos humans. Això com a govern ho has de calibrar, has de conèixer el volum de serveis públics. Cal preveure que els contractes caduquen. Un govern que fa tants anys que es dedica a això, ho hauria de tenir assumit. El govern del canvi, entre els seus objectius, té governar amb transparència, amb rigor i amb honestedat.


- Tenen novetats pel que fa a la documentació reclamada per la Fiscalia?

No. Els Mossos d'Esquadra han vingut fins a cinc vegades i han anat ampliant els requeriments, per tant deduïm que s'hi està treballant. Van estirant del fil de diferents temes.
 
- Van presentar el pacte per formar govern amb el PSC i la CUP in extremis. Des d'ERC no tenien previst formar govern amb aquestes dues forces?

Evidentment no el teníem previst, perquè es fa possible en el moment que tenim els resultats electorals. Una altra cosa és que, en els nostres desitjos, els partits d'esquerres teníem l'objectiu de governar. I això havia de passar per un govern de coalició. Les majories absolutes han acabat. Era la primera vegada que, després d'un govern hegemònic convergent, hi havia la possibilitat de sumar per una alternativa. Va ser in extremis perquè no és fàcil. Vam haver de parlar de moltes coses i, sobretot, vam haver de calibrar si era possible aquesta coalició. Vam mirar amb tot allò que estàvem d'acord i amb allò que no.


- I amb què s'han posat d'acord?

- En els grans punts de l'acord de govern. Aquells dies van servir per tancar l'acord i veure que realment érem capaços de tirar endavant un govern de coalició, amb les seves dificultats i complexitats, però prioritzant allò en què coincidíem les tres forces d'esquerres i progressistes. En aspectes com l'emergència climàtica, l'emergència habitacional, l'emergència política des del punt de vista de les polítiques transparents i honestes, vam coincidir des del minut zero.

- Quin paper hi va jugar el context nacional?

- En els moments que vivim com a país, es fan difícils aquests governs de coalició, però hem posat per davant Sant Cugat.

"Amb Junts per Sant Cugat mai vam tenir sobre la taula l'oportunitat de filar tant prim com hem fet les altres tres forces polítiques, que no ens posàvem d'acord ni per cadires ni per càrrecs"

- A què ha hagut de renunciar ERC i què ha hagut d'acceptar dels altres partits?

- En l'acord de govern, que és bastant genèric, no vam renunciar a res. Ara estem en la fase d'adaptar tot això als pressupostos, i veurem si hem de renunciar a alguna cosa.

- Com valora la taula de negociació amb el PSOE. Beneficia al govern de la ciutat?

- Que es posi en marxa la taula de negociació vol dir que per primera vegada un govern espanyol ha acceptat públicament que a Catalunya hi ha un conflicte polític. I que cal resoldre'l amb política i no amb repressió i amb presó. És una notícia excel·lent per a Catalunya però també per a l'estat espanyol. I també ho és per a Sant Cugat. Aquest pas era inevitable, sobretot tenint en compte que fa molts mesos que diem que calia parlar.

A ERC som els campions del diàleg, però també som els primers que ens aixecarem de la taula si no es posa al servei de què necessita Catalunya, que és sortir d'aquest atzucac i de la roda de repressió.

- Arribar a pactes en els grans temes potser no és tan complicat, però cada un dels tres partits a govern té el seu model de ciutat.

- Hem presentat un pla de govern on hem anat concretant, però ho plasmarem en el pressupost. També començarem l'elaboració del Pla d'Actuació Municipal (PAM) en aquest mandat, i farem previsions de la ciutat de cara al futur. Els tres partits estem en permanent debat i això també garanteix que tots plegats ens sentim còmodes amb allò que acabem decidint.
 
- Es van plantejar pactar amb Junts per Sant Cugat?

- Hi va haver negociacions des del minut zero amb totes les forces independentistes, de la mateixa manera que JxSTC va estar negociant amb el PSC des del primer moment. Crec que la negociació és lògica i una responsabilitat política. Nosaltres parlàvem amb uns i altres. De fet, fins poques hores abans de tancar el pacte del govern del canvi, JxSTC va fer una última oferta al PSC. El que passa és que l'acord entre nosaltres, el PSC i la CUP va anar més enllà perquè s'hi va treballar des del primer moment.

"La ciutat necessitava un govern del canvi perquè tenir-ne un d'independentista no és una equació que vulgui dir tenir un bon govern"

Amb JxSTC mai vam tenir sobre la taula l'oportunitat de filar tant prim com hem fet les altres tres forces polítiques, que no ens posàvem d'acord ni per cadires ni per càrrecs. Vam fer els passos de manera progressiva i coherent per fer un govern per treballar, no per prendre l'alcaldia a ningú.

- Van prioritzar fer un govern del canvi a fer un govern independentista.

- La ciutat necessitava un govern del canvi, perquè tenir un govern independentista no és una equació que vulgui dir tenir un bon govern. Ser independentista, per se, no vol dir que governis bé una administració. A més a més, Sant Cugat és una ciutat independentista. 18 dels 25 regidors del ple som independentistes. Ningú ha de patir perquè totes les iniciatives independentistes tiren endavant. No és la clau independentista el que necessita Sant Cugat, perquè ja ho té garantit. La ciutat necessita ser una ciutat per a tothom, que no expulsi ningú per no tenir habitatge, compromesa amb el medi ambient...

- Com estan actualment les relacions amb ERC nacional després de les desavinences a l'hora de fer el pacte amb el PSC?

- Van ser moments complicats perquè el país vivia moments complicats, i això ens trasbalsa. Som una força política molt castigada per la repressió. ERC està molt orgullosa com a força política de tenir una alcaldessa republicana i independentista a Sant Cugat, la tercera ciutat del país més gran on hi tenim una alcaldia.

- Manté contacte amb el santcugatenc Raül Romeva?

- Sí, l'he anat a veure a la presó diverses vegades i li explico tot el que estem fent des del govern a la ciutat. El Raül té molt clar el que vol per a Sant Cugat: una ciutat per a tothom.

- Ha explicat que estan "filant prim" per fer els pressupostos. Quan estaran llestos?

- Entre el febrer i el març, com a molt tard, en tindrem.
 
- No és massa tard?

- Depèn. Nosaltres som aquí des de mitjans de juny, i el govern no es va configurar fins a mitjans de juliol. Hem entrat a les àrees, hem vist el que hi ha, hem vist fins on podem arribar i no tenim gens de pressa. Volem fer un pressupost que reflecteixi l'acord de govern i les prioritats. No es pot demanar a un govern que arriba al mes de juny que tingui el pressupost tancat al gener, quan ha hagut de fer front una sèrie de prioritats. Prioritzem tenir uns pressupostos d'acord amb el govern actual que no uns de continuistes.

- Amb què es veurà reflectit?

- Hi ha una important quantitat de diners destinats a l'habitatge i també a drets socials. Hem comprovat que és una àrea amb pocs recursos i poc dimensionada, i hi hem de fer un esforç. Serveis socials té molta més feina que la que sempre s'ha volgut fer pensar.

- La dimissió del director del Teatre Auditori (TA), Pep Tugues, va estar motivada per les informacions dels suposats contractes irregulars i d'assetjament laboral?


- Va ser una renúncia que va dur a terme el mateix director. Tot coincideix amb un canvi de cicle. Sempre hem pensat que el director del TA ha de ser escollit a través d'un concurs públic i que cal preservar el model a escala artística, però també de bona gestió. És lògic que mereixi un canvi de cicle. Tot plegat va fer que el director decidís presentar la seva dimissió.

- Quan hi haurà una nova direcció del TA?

- Encara ho estem treballant, perquè també estem pensant en un canvi de model, amb la necessitat d'obrir-se i tenir un grau de participació de les entitats. Estem orgullosos del TA però també de tota la cultura que fan les entitats de teatre o d'arts escèniques a la ciutat. Comença el moment de veure com el TA es pot obrir a les entitats i mantenir la reputació que ja té.

"Que es posi en marxa la taula de negociació vol dir que per primera vegada un govern espanyol ha acceptat públicament que a Catalunya hi ha un conflicte polític"

- En quin punt es troba el Centre Cultural que s'ha de fer al parc de Ramon Barnils?

- Nosaltres volem avançar en abastir tots els barris i que no tot passi pel mateix lloc. El projecte està molt avançat i formarà part d'aquesta idea per desenvolupar el concepte de biblioteca i centre cultural. També per donar resposta perquè les entitats puguin fer actes que ara no tenen on fer-los. Nosaltres treballem de la mà de les entitats per decidir què serà finalment. La tinenta d'alcaldia de Cultura sempre diu que "potser ha arribat l'hora de pensar la cultura i els espais de manera global i de la mà de les entitats".
 
- Quan estaven a l'oposició, el seu partit va presentar una moció per tirar endavant una sala de concerts a la ciutat. Ara que governen, de quina manera la plantegen?

- Continua sent una necessitat pel govern i hi hem de donar resposta. Una de les primeres mesures que vam prendre és que on s'havia previst fer-la no respondria a les necessitats que requeria i, a més a més, perjudicava altres activitats com els cines i, de retruc el Teatre Auditori. Ara hem de treballar conjuntament per veure on és millor ubicar-la. Tot això implicarà treballar en un pla d'equipaments que ens situï on som com a ciutat. Potser trigarem una mica més però ho farem de manera més coherent.

- Es podrà inaugurar en aquest mandat?

- No ho sé. Una de les coses que he descobert com alcaldessa és que els processos són molt lents en l'administració. No em poso terminis, però sí que és una prioritat.

- Una altra qüestió d'àmbit cultural: per què no s'inaugura La Unió?

- Quan vam arribar al govern ja anàvem tard, i han sorgit noves necessitats que s'han hagut de posar a concurs. El primer objectiu és que, com més aviat millor, les seccions puguin anar-hi, i després hem de finalitzar les dues sales de teatre. Això està sent més lent del que ens agradaria però també és una prioritat.

- Ja han trobat lloc per ubicar la nova subcomissaria de la Policia Local?

Encara no, seguim buscant perquè l'emplaçament és important. Volem donar servei a Valldoreix, La Floresta, Les Planes, i ens agradaria que fos de fàcil accés als barris. L'objectiu segueix la filosofia de descentralitzar la comissaria per la prevenció de robatoris als domicilis.


- Sant Cugat ha anunciat que posarà en marxa la Zona de Baixes Emissions. Aquest fet implica fer més carrers de vianants al centre de la ciutat?

- No necessàriament. La prioritat és la ZBE. Vull recordar que el mes de novembre vam saber que no teníem l'ordenança feta com s'havia dit. Per això, l'anunci que que l'1 de gener del 2020 es posaria en marxa la ZBE a la ciutat no s'ha pogut complir. Estem treballant en l'ordenança que determinarà de quina manera es farà el control de matrícules, on afectarà, etc.
 
- Quan es posarà en marxa doncs?

- Jo crec que abans de l'estiu la tindrem.


- Seguint amb el medi ambient, Sant Cugat ha declarat l'emergència climàtica, i a la valoració del Nadal es va comentar que l'any vinent es volia fer més sostenible. Que els Reis d'Orient arribin amb helicòpter és sostenible?

- En tot cas vam dir que és el que havíem de començar a pensar amb el nou any. S'hi treballarà amb les associacions que s'encarreguen també de l'organització del Nadal però ja ens han fet arribar que és evident que la cavalcada ha de ser més sostenible. I aquí podem aprofitar per fer coses noves i repensar-la.