03
de febrer
de
2020, 18:37
Actualitzat:
04
de febrer,
15:49h
L'oposició ha votat unida aquest dilluns contra la llei de contractes de serveis a les persones, més coneguda de la llei Aragonès, a la comissió d'Economia i Hisenda del Parlament, fet que suposa un cop letal a la iniciativa. Cs, PSC, comuns, CUP i PP s'hi han oposat, tombant el dictamen i deixant en minoria JxCat i ERC, els quals confiaven sumar algun dels altres grups per tirar endavant el projecte.
El projecte de llei havia arribat al Parlament sense massa polèmica, ja que cap grup va presentar esmena a la totalitat i, per tant, va superar el primer tràmit sense quasi debat. Tot i això, diversos sindicats alternatius i organitzacions socials com la Fapac van començar una campanya en contra quan ja estava tramitant-se en comissió, sumant el suport de la CUP i, posteriorment dels comuns, formacions que recentment van exigir que es retirés el projecte de llei.
El contingut de la norma, de fet, ha estat objecte d'interpretacions oposades. Les principals crítiques han arribat des de l'esquerra i denunciaven que la llei facilitaria la privatització de serveis públics, ja que regulava com es podien externalitzar aquests. Per contra, des del Departament d'Economia i Hisenda, liderat per Pere Aragonès, replicaven que la iniciativa precisament havia de dificultar que grans empreses o multiserveis optessin a aquestes licitacions, ja que obligava a introduir clàusules socials i limitava a un 30% el pes del preu a l'hora d'adjudicar uns serveis que sovint ja es gestionen de forma externa.
Inicialment, JxCat i ERC havien volgut retirar aquest punt del debat en comissió aquest dilluns, però la resta de grups han forçat que es tornés a reincorporar, cosa que ha obligat al ponent relator, Jordi Albert (ERC), a tornar al Parlament, malgrat que, segons ha lamentat, estava destinant la tarda a conciliar amb els seus fills.
El diputat republicà ha defensat que la proposta de dictamen incorporava una gran quantitat d'esmenes acceptades o transaccionades, després de mesos de debats i compareixences. "Renunciem a exercir la nostra sobirania", ha lamentat, subratllant que "cap administració pública pot gestionar el 100% dels seus serveis i, per tant, cal una bona llei de contractació". Aquest projecte, ha assegurat, facilitava que petites i mitjanes empreses optessin a aquests contractes.
En aquesta línia, el diputat de JxCat Josep Maria Forné ha afirmat que la iniciativa legislativa defensa les petites empreses, el tercer sector i el món local i, malgrat això, ha estat tombada pel "tacticisme d'última hora" i perquè ha estat "contaminada per un debat de fons sobre els models de gestió".
Alícia Romero, del PSC, ha justificat el vot en contra pels "dubtes" que li generava la llei i que no creia que millorés la norma estatal sobre aquesta matèria. Marta Ribas (comuns) ha reclamat un debat sobre el model dels serveis públics, mentre que Maria Sirvent (CUP) ha aplaudit que el rebuig és mèrit de la campanya social contra la llei i que ha estat una victòria "contra les privatitzacions".
Amb un to diferent, Santi Rodríguez (PP) ha lamentat que no s'hagi acceptat cap de les seves esmenes. Fins ara, de fet, Cs i PP s'havien posicionat a favor del projecte de llei, però a darrer moment han virat. El PSC, també havia anat virant del suport a una incògnita que s'ha transformat en "no".
El projecte de llei havia arribat al Parlament sense massa polèmica, ja que cap grup va presentar esmena a la totalitat i, per tant, va superar el primer tràmit sense quasi debat. Tot i això, diversos sindicats alternatius i organitzacions socials com la Fapac van començar una campanya en contra quan ja estava tramitant-se en comissió, sumant el suport de la CUP i, posteriorment dels comuns, formacions que recentment van exigir que es retirés el projecte de llei.
El contingut de la norma, de fet, ha estat objecte d'interpretacions oposades. Les principals crítiques han arribat des de l'esquerra i denunciaven que la llei facilitaria la privatització de serveis públics, ja que regulava com es podien externalitzar aquests. Per contra, des del Departament d'Economia i Hisenda, liderat per Pere Aragonès, replicaven que la iniciativa precisament havia de dificultar que grans empreses o multiserveis optessin a aquestes licitacions, ja que obligava a introduir clàusules socials i limitava a un 30% el pes del preu a l'hora d'adjudicar uns serveis que sovint ja es gestionen de forma externa.
Inicialment, JxCat i ERC havien volgut retirar aquest punt del debat en comissió aquest dilluns, però la resta de grups han forçat que es tornés a reincorporar, cosa que ha obligat al ponent relator, Jordi Albert (ERC), a tornar al Parlament, malgrat que, segons ha lamentat, estava destinant la tarda a conciliar amb els seus fills.
El diputat republicà ha defensat que la proposta de dictamen incorporava una gran quantitat d'esmenes acceptades o transaccionades, després de mesos de debats i compareixences. "Renunciem a exercir la nostra sobirania", ha lamentat, subratllant que "cap administració pública pot gestionar el 100% dels seus serveis i, per tant, cal una bona llei de contractació". Aquest projecte, ha assegurat, facilitava que petites i mitjanes empreses optessin a aquests contractes.
En aquesta línia, el diputat de JxCat Josep Maria Forné ha afirmat que la iniciativa legislativa defensa les petites empreses, el tercer sector i el món local i, malgrat això, ha estat tombada pel "tacticisme d'última hora" i perquè ha estat "contaminada per un debat de fons sobre els models de gestió".
Alícia Romero, del PSC, ha justificat el vot en contra pels "dubtes" que li generava la llei i que no creia que millorés la norma estatal sobre aquesta matèria. Marta Ribas (comuns) ha reclamat un debat sobre el model dels serveis públics, mentre que Maria Sirvent (CUP) ha aplaudit que el rebuig és mèrit de la campanya social contra la llei i que ha estat una victòria "contra les privatitzacions".
Amb un to diferent, Santi Rodríguez (PP) ha lamentat que no s'hagi acceptat cap de les seves esmenes. Fins ara, de fet, Cs i PP s'havien posicionat a favor del projecte de llei, però a darrer moment han virat. El PSC, també havia anat virant del suport a una incògnita que s'ha transformat en "no".