Tot i que Torra ha assegurat que havia avisat l'alcaldessa, Ada Colau, abans de fer públic l'anunci, el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, assegura haver-se assabentat "de rebot" de la roda de premsa convocada per Presidència.
Rabassa recorda que durant el passat mandat l'Ajuntament va voler comprar l'edifici, propietat de la Generalitat, però que finalment les dues administracions no van arribar a un acord pel preu.FIL sobre la #FoneriadeCanons:
— jordi rabassa (@jrabassa) March 5, 2020
1️⃣ És una falta de respecte assabentar-se de rebot d'una rdp de @QuimTorraiPla que afecta la Rambla. Ni avís previ, ni treball conjunt, ni correu x explicar l'anunci.
I que hagi de ser jo qui truqui i insisteixi per aconseguir explicacions minses.
Possible ubicació del nou CAP
El regidor de districte també detalla que l'Ajuntament havia plantejat al Govern que l'Antiga Foneria de Canons fos un possible emplaçament pel nou CAP del Gòtic. L'altra possibilitat era l'edifici adjacent a la part posterior de Correus.
Fonts veïnals implicades en la reclamació d'una nova ubicació del CAP lamenten que la Generalitat hagi fet aquest anunci sense tenir en compte que l'edifici podria servir per acollir el nou ambulatori. Veïns i treballadors del CAP ja estaven treballant en la creació d'una plataforma, seguint el model del CAP Raval Nord.
Rabassa assegura que l'Ajuntament treballarà perquè el veïnat pugui "decidir" sobre el projecte. "Gòtic i Rambles necessiten activar un projecte a mida del carrer més emblemàtic de la ciutat i de les veïnes, que no les expulsi, que no sigui atracció sinó un lloc acollidor, integrador i que els barris se'l sentin propi", demana.
Les crítiques a l'anunci de Tora també han arribat per pat d'ERC. El regidor republicà a l'Ajuntament Jordi Coronas, que és també president del districte de Ciutat Vella, ha qualificat d'"irresponsabilitat" haver anunciat la iniciativa sense parlar amb veïns i entitats.
Després de les crítiques rebudes, Torra ha reiterat a través de Twitter la defensa del projecte presentat aquest dijous.Anunciar un projecte a la Foneria de Cànons, sense haver parlat abans amb les persones i entitats que han treballat per la transformació de la Rambla, em sembla una irresponsabilitat. I com a president del districte de Ciutat Vella no estic gens d’acord https://t.co/Qhh5j8sgiK
— Jordi Coronas (@jordicoronas) March 5, 2020
Volem convertir el magnífic edifici de la Foneria de Canons, que ara està tancat, en un espai cultural al servei de les persones amb una clara vocació social perquè entenem la cultura com una eina d'integració i de cohesió pic.twitter.com/ZIXZCkYZKn
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) March 5, 2020
Concurs públic
El Govern impulsarà durant els pròxims mesos un concurs públic per donar ús a l'Antiga Foneria de Canons, de la Rambla de Barcelona, un edifici propietat de la Generalitat i que està desocupat des del 2003. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat que la Generalitat vol que aculli un "espai cultural", sense definir-ne concretament els usos ni el pressupost disponible per al projecte.
Torra ha assegurat que la voluntat del Govern és que l'espai cultural sigui d'interès "públic i social" i que estigui "al servei de les persones". El president també ha demanat que els projectes que es presentin a concurs es marquin com a repte "estimular el pensament i el debat ciutadà".
El president ha insistit en la necessitat d'obrir l'edifici després d'anys tancat. El seu estat de conservació no és bo i, per tant, l'obertura de l'espai cultural suposarà la seva rehabilitació.
La directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, ha acompanyat Torra a la presentació de la iniciativa i ha avançat que l'adjudicació es farà en forma de concessió i que els responsables del projecte guanyador s'hauran de fer càrrec de part del cost de la rehabilitació. Ibar ha reivindicat el valor patrimonial de l'edifici i ha assegurat que "en cap cas" el Govern preveu dotar-lo d'usos turístics.
L'Antiga Foneria de Canons està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local. És obra de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i data del segle XIX. Té una superfície de 3.000 metres quadrats, distribuïts en una planta baixa i quatre pisos. Ha estat seu del Banc de Barcelona i de la Comandància General del cos de Sometents, i també ha servit de dependències militars, fins que el ministeri de Defensa el va vendre a la Generalitat.