Torra agafa la bandera social després d'una legislatura de pols amb l'Estat

La crisi sanitària no només ha aparcat les rutines de la política catalana, sinó també les grans carpetes que han marcat la legislatura. La inhabilitació de Quim Torra, la data de les eleccions -aparcada fins que es resolgui la pandèmia del coronavirus i les seves conseqüències-, els pressupostos de la Generalitat i la taula de diàleg amb l'Estat apareixen ara com assumptes llunyans, fins al punt que queden revestits d'una importància més relativa que mai. El trasbals de la crisi sanitària ha fet que, guardades al calaix les línies mestres d'una legislatura marcada pel pols amb l'Estat, el president hagi enarborat més que mai una bandera que social que, des de l'oposició, sempre havien trobat a faltar en el Govern format per Junts per Catalunya (JxCat) i ERC.

Des de les files de l'executiu sempre s'ha insistit -ho ha fet Torra en múltiples ocasions, també en seu parlamentària- que el benestar de la ciutadania no s'ha abandonat mai, perquè forma part del nucli del projecte independentista. Així va quedar consignat en el ple monogràfic sobre la "Catalunya real" -designació fixada per Ciutadans- de l'estiu passat, en el qual el president va culpar el dèficit fiscal i els incompliments de l'Estat del fet que no es poguessin derivar més recursos cap a les polítiques socials. Unes polítiques socials que, amb l'aparició del coronavirus i la constatació que les conseqüències sobre l'economia aniran per llarg, han saltat a primera línia.

Així s'ha constatat, per exemple, en les dues últimes reunions telemàtiques de líders autonòmiques amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. En la de diumenge passat, per exemple, Torra feia aquestes demandes: renda de ciutadania per a treballadors i autònoms; augmentar la liquiditat de les empreses; suspendre el pagament d'impostos -IVA, IRPF, Societats-, les cotitzacions a la Seguretat Social i les quotes d'autònoms; moratòria en el pagament de crèdits i hipoteques; suspendre el pagament de subministraments bàsics; ampliar les condicions dels ERTO; eliminar l'objectiu de dèficit i el sostre de despesa; i més liquiditat per a autonomies.

"Necessitem un confinament tributari", va resumir la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa de dilluns. "Des de la Generalitat hem ajornat tots els impostos, els que són propis i cedits. Estem parlant de la taxa turística, les begudes envasades, successions, donacions i transmissions patrimonials. També s'ha suspès el pagament del lloguer en el parc públic i s'ha reduït al 50% el cànon de l'aigua", va insistir Budó. Malgrat això, hi ha demandes que planteja el Govern com la renda bàsica universal que no s'han acabat de desplegar sota l'epígraf de renda garantida de ciutadania.

No és el mateix, en tot cas, la renda bàsica universal que aquesta renda garantida de ciutadania validada pel Parlament el 2017, durant el mandat de l'executiu liderat per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. La primera, com recollia aquest cap de setmana NacióDigital en un reportatge, té tres elements indissociables: ha de ser universal, incondicional i suficient, en el sentit de poder-se deslligar del mercat laboral. La renda garantida, en canvi, va destinada només a aquella part de la població més vulnerable. Des de la seva aprovació se n'han beneficiat 129.000 persones.

Aquest dimecres, per reforçar el missatge social de l'executiu català, la portaveu del Govern ha recordat que la Generalitat ha suspès els lloguers del seu parc públic i que ha reduït un 50% el cànon de l'aigua, a més d'aprovar la gratuïtat del transport públic que depèn de l'administració catalana a partir d'aquest dijous. Budó també ha reivindicat la creació d'una línia d'ajuda per als autònoms i els 1.000 milions d'euros per avalar empreses a través de l'Institut Català de Finances (ICF). També, la destinació de 80 milions del pla de contingència dels pressupostos per fer front a la crisi.

Entre el dèficit i la salut

Una concatenació de vagues en el sector públic van forçar la compareixença del president Torra a principis del 2019, i en aquella intervenció es va comprometre a retornar el sector públic als nivells previs a la crisi econòmica de la dècada passada. El Govern ja assumeix que la despesa es dispararà aquest any -ho admetia el vicepresident Pere Aragonès avui a TV3-, bàsicament perquè caldrà destinar fins a 1.800 milions d'euros a Salut per fer front a la pandèmia. De moment ja s'han destinat 80 milions del fons de contingència, associat a desastres naturals i imprevistos de força major, i la resta -uns 82 milions- també estan preparats per ser transferits a la crisi sanitària.


A banda de no disposar -encara- de pressupostos, la Generalitat ha vist com el dèficit s'ha disparat fins al 0,56% del PIB, trencant així la tendència dels últims anys, durant els qual s'havia complert amb el topall fixat per l'Estat. En concret, la desviació és de 1.329 milions d'euros, tot i que la Generalitat insisteix que s'hauria complert amb l'exigència del govern espanyol si l'administració central hagués transferit 924 milions corresponents al deute pendent de l'IVA i altres compromisos fixats el 2018. Per això la Generalitat reclama la flexibilització del dèficit i reclama a l'Estat que aprofiti les emissions de deute del Banc Central Europeu per ajudar les autonomies.

Un context general que ha desplaçat el procés del dia a dia i que ha alterat del tot les prioritats de l'executiu. Fins i tot s'han produït escenes tan impensables fa tan sols uns mesos en què Torra, reunit telemàticament amb Sánchez diumenge passat, li fes costat en les mesures de confinament total amb posat conciliador. Unes mesures que, per cert, el president català feia setmanes que reclamava. Ara, el Govern té tres grans objectius: contenir la propagació, evitar la saturació del sistema sanitari i mitigar els efectes de la crisi econòmica que vindrà. Una crisi que ha fet treure l'ànima més social de l'executiu després d'una legislatura marcada pel pols constant amb l'Estat. 





​