Fer-hi alguna cosa

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La territorialització per províncies del desconfinament que dimarts va decretar Pedro Sánchez va centrar ahir el debat polític i també les protestes de sectors econòmics amb urgència de tornar a aixecar la persiana. És evident que la província és una unitat administrativa que té poc sentit que encara existeixi -si més no a Catalunya, on ja es van intentar deixar enrere amb les vegueries- i que seria més lògic desconfinar-nos per àrees de salut o en funció de la grandària dels municipis. Però el govern espanyol recordava ahir que a la crisi del coronavirus hi vam entrar "units" (amb la recentralització del decret de l'estat d'alarma i la campanya als mitjans) i en sortirem també "units" quan s'acabi d'executar un pla que l'assessor de Quim Torra, l'epidemiòleg Oriol Mitjà, valorava globalment de forma positiva malgrat les crítiques del Govern i especialment del president.

La gestió de Sánchez ha estat aquestes setmanes marcada per la improvisació (que és comuna a quasi tots els governs) i també per la pulsió recentralitzadora. Malgrat que fa anys que el govern central ha perdut les competències sanitàries, el president espanyol ha volgut tenir el comandament de la situació i el protagonisme, i ha fet evident que confia entre poc i gens en el funcionament de l'estat compost, federal o com en vulgueu dir.

Això no li crea cap problema al PSOE, que assumeix la retòrica federal però no troba mai el moment de posar-la en pràctica. Ni tampoc al PSC, que en els darrers anys ha excel·lit en l'art de menjar-se gripaus. La polarització del procés ha fet que els dirigents del socialisme català arribessin a la conclusió que els sortia més rendible posar-se, sense fissures, al costat del que en cada moment decidís el PSOE. Sánchez només serà federalista i plurinacional si l'hi obliguen.

El president espanyol no en té prou amb el PSOE i el PSC per fer el seu camí. A la dreta, hi té una oposició ferrenya i que l'únic que pretén és acabar amb ell i el seu govern. El cap de l'executiu corre aquests dies més riscos dels necessaris amb la seva gestió centralista i personalista perquè el que fa no agrada a ERC ni al PNB i incomoda a Unides Podem, tal com fa evident a l'entrevista que avui li fem, i que us recomano llegir, el seu portaveu al Congrés, Jaume Asens. Sánchez només rectificarà si troba pressió real, si veu que corre el risc de no aprovar els decrets i de no poder ni tan sols negociar els pressupostos i les reformes que calguin quan acabem amb totes les fases de desconfinament.

El PSOE no té alternativa a l'actual aritmètica i el seu full de ruta és intentar pagar com menys peatges millor als seus socis. ERC, el PNB i Unides Podem tenen clar que l'alternativa en forma de tripartit de dretes és molt pitjor i per això li han permès governar, però no poden quedar-se de braços plegats perquè tampoc és una bona solució per a ells. Han d'obligar Sánchez a gestionar el desconfinament (i el que vindrà) de forma compartida, i no en forma de coronadictadura, que és com explica Martí Anglada al seu article que coneix la premsa noruega el govern espanyol. Si el PP endureix la seva posició i li retira el suport a la pròrroga de l'estat d'alarma (és difícil que passi) els necessitarà. I si no és ara, serà al proper revolt. És hora de fer valdre el pes dels vots, que la política també és això.  
 

---

Avui no et perdis

»Entrevista a Jaume Asens: «La divisió per províncies s'adiu poc a la realitat de Catalunya»; per Sara González.

»La territorialització del desconfinament obre un nou pols Estat‑Generalitat; per Oriol March.

»Fil directe: «I les respostes d'esquerres?»; per Joan Serra Carné.

»Reportatge: Vides al llindar de la mort: el batec de l'UCI, des de dins; per Anna Mira.

»Opinió: «Autoritarisme i ridícul»; per Martí Anglada.

» Opinió: «​Gràcies a la cultura»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»Fer 103 anys confinada: «Això és la perdició dels vells, no puc ni anar al bingo ni a passejar per la carretera»; per Sílvia Berbís.

»Ciència en societat: com ballar amb el virus; per Cristina Junyent.

I també bones notícies...

» URBANISME Barcelona preveu fer permanents els nous carrils bici i espais per als vianants; per Andreu Merino.

» CONSELL Portar així les mascaretes pot multiplicar per 100 la seva eficàcia; per Sergi Baixas.

» CULTURA «We Are One»: els festivals de cinema més importants del món s'uneixen per combatre el coronavirus; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

El govern espanyol ha mobilitzat l'exèrcit per fer front al coronavirus, sigui per fer tasques de desinfecció o per muntar hospitals de campanya. Alguns ajuntaments els han demanat també ajuda. La tasca de l'exèrcit, i més concretament de la Unitat Militar d'Emergències, ha estat utilitzada amb fins propagandístics per fer valdre la tasca de les forces armades. Altres veus, però, han afirmat que el lògic seria tenir uns efectius de protecció civil més musculats o destinar la despesa militar, que supera els 11.000 milions d'euros l'any, a serveis socials. La quantitat és, per exemple l'equivalent, a la recaptació de quotes d'autònoms a tot l'Estat.

Els militars, però, hi veuen una oportunitat per reivindicar-se i demana encara més recursos malgrat que la de la despesa militar ha estat la partida que s'ha recuperat més ràpidament de les retallades. És el que fan a l'editorial de la Revista de Aeronáutica y Astronáutica, fundada el 1940 i òrgan de l'Exèrcit de l'Aire que edita el Ministeri. Després de tirar-se floretes -tot i que la seva implicació ha estat menor que la de la infanteria de terra-, afirmen: "Segur que, a més, tot això farà pensar a la nostra societat en la importància que les nostres Forces Armades tinguin els recursos de personal i el material adequats per poder estar sempre en les condicions necessàries per defensar Espanya i als espanyols cada cop que calgui". El govern del PSOE no els ha tractat gens malament (aquí ho explicàvem amb dades) però ells en volen més.  

Vist i llegit

Aquesta setmana vam publicar un article del publicista Arnau Rius sobre la necessitat que TV3 entomi el repte de crear continguts juvenils en català a les xarxes. És un tema no resolt, que afecta de ple el futur de la cadena i, per tant, el de l'ús social de la nostra llengua. També sobre aquest assumpte un altre article interessant, en aquest cas del Modernet de Merda, un dels perfils més enginyosos que tenim a Twitter, al web Fot-li Pou recorda els darrers anys perduts en aquest assumpte. L'assumpte hauria de preocupar més del que, a la vista dels fets, ho fa a la CCMA i al Govern.  

 L'efemèride

Avui fa 75 anys de la mort d'Adolf Hitler. El líder nacionalsocialista va conduir Alemanya i Europa a la Segona Guerra Mundial en una aventura criminal que va concloure amb un continent arrasat. El 30 d'abril del 1945, les tropes soviètiques ja havien penetrat a Berlín i el que havia de ser un imperi de mil anys va acabar amb una derrota total. Hitler, encerclat en el búnquer de la cancelleria, es va suïcidar junt amb Eva Braun, amb qui s'acabava de casar. La fi de Hitler va ser vista com la fi de la guerra, però no tothom la va rebre com una bona notícia. A l'Espanya franquista, que s'havia mantingut calculadament al marge del conflicte, els mitjans oficials seguien veient amb simpatia la causa nazi, també a Catalunya. La neutralitat espanyola era només aparent i la mort de Hitler va estar acompanyada d'elogis poc dissimulats a la seva causa. Ho recordem en aquest reportatge de Pep Martí i amb el cèlebre fragment de l'emprenyada de Hitler a la pel·lícula El Hundimiento.

 L'aniversari

El 30 d'abril de l'any 1947, avui fa 73 anys, va néixer a Barcelona l'escriptor i guionista català Jaume Cabré, que és un dels més exitosos i traduïts en la nostra llengua. Cabré, que és professor i membre de la secció filològica de l'IEC, és premi d'Honor de les Lletres Catalanes i Creu de Sant Jordi. Les veus del Pamano, sobre la postguerra al Pirineu i que podeu recuperar aquí en la versió de telefilm que va produir TV3, o Jo confesso són algunes de les seves obres més populars. Cabré ha estat també guionista de telenovel·les molt populars.

 ​Fes clic aquí per rebre'l