El fracàs del mal menor

Tenien una nova oportunitat a Badalona i tampoc l'han aprofitada. Amb "la raó" no n'hi ha prou. Avui són notícia García Albiol que estrena càrrec, la preinscripció escolar, Barcelona i la fase 1, la fractura a la patronal, el Giro d'Itàlia i Ferran Rañé

13 de maig de 2020, 06:00
Actualitzat: 6:32h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

"Si res no es torça a última hora", deia a l'arrencada del Despertador d'ahir. I es va torçar. Fins al punt que ni tan sols hi va haver "mal menor". Mal major i Xavier García Albiol, el primer gran alcalde de Catalunya que va posar en marxa la xenofòbia institucional l'any 2011, tornava a recuperar el poder a Badalona

Després del ple, membres del PSC, de la CUP (que a Badalona es presenta dins la coalició Guanyem), d'ERC i dels comuns s'esbatussaven a les xarxes. Era una prova més de la seva impotència i del seu fracàs. Es busca un culpable després de no haver sabut trobar una solució.

No tots són iguals ni tenen la mateixa responsabilitat, però ningú pot estar content ni pot tenir la consciència del tot tranquil·la. Tots han posat els seus interessos particulars per damunt dels de la ciutat i han estat incapaços de posar-se a la pell de l'altre. És evident que qui té més responsabilitat és el PSC, que es va negar a fer costat a qui reunia més suports a l'esquerra (Dolors Sabater va obtenir 10 vots dels 27) i a ser humil després de l'afer d'Álex Pastor. Més encara després que al juny passat, i brandant precisament l'amenaça d'Albiol, els socialistes aconseguissin que Guanyem i els comuns els investissin malgrat haver quedat tercers a les eleccions. Ara fins i tot els acceptaven que acabessin ells el mandat per projectar Rubén Guijarro.

Menor, però també té responsabilitat Guanyem, que no s'ha volgut posar al lloc del PSC i assumir que no tenia altre camí que entendre-s'hi costés el que costés. Sabater i la CUP creien que podrien forçar els socialistes a fer el que els va tocar fer a ells al juny. No van calcular que, per aquest PSC, García Albiol no és tan terrible com per a la resta de l'esquerra i que potser Badalona es mereix alguna cosa més, que calia compromís mutu i un projecte (encara que fos de mínims) compartit i no partits d'esquerres votant un altre partit d'esquerres com a mal menor per barrar el pas al ja alcalde.

I ERC i els comuns també tenen quota de responsabilitat. Sobretot els primers, perquè la seva secció local a Badalona va oblidar-se massa ràpid de la coalició amb Guanyem i aquests dies, negociant amb el PSC pel seu compte i alimentant l'esperança d'ocupar l'alcaldia com a tercera via, han debilitat la posició de Sabater i envalentit els socialistes complicant encara més el pacte. Fins i tot la direcció nacional els va haver de desautoritzar. El mateix han fet els comuns, tot i que no tenien el mateix compromís amb Sabater.  

Cap partit d'esquerres té, a Badalona, majoria absoluta. Cap va guanyar les eleccions. Tots ells tenen projectes nacionals i de ciutat diferents, en algun cas fins i tot confrontats. Però podien trobar comuns denominadors en el foment de la convivència o en l'enfortiment dels serveis socials que en cap moment s'han fet visibles. Cap d'ells ha acabat d'entendre que, per governar la ciutat, cal fer-ho cedint, amb empatia i posant-se al lloc de l'altre. Després de dos fracassos consecutius, tenien una nova oportunitat. I tampoc l'han aprofitada. Amb tenir "la raó" no n'hi ha prou. 
 

Avui no et perdis

»Les dues hores en què Albiol no va ser alcalde; per Joan Serra Carné i Sara González.

»Perfil: Albiol, el populisme d'un «militant de Badalona»; per Pep Martí.

»Opinió: «Lluny de Badalona»; per Francesc-Marc Álvaro.

»Opinió: «Unitat de l'esquerra per Albiol»; per Mireia Vehí, diputada de la CUP.

»Fil directe: «L'error Badalona»; per Pep Martí.

» Gent gran S.A.| Cada cop més difícil trobar una residència petita: els grans centres copen el mercat; per Roger Tugas Vilardell.

»
Govern i Ajuntament decideixen avui si Barcelona està a punt per a la fase 1; per Andreu Merino.

»
Mapes: passaràs de fase?; per Roger Tugas Vilardell.

»La pandèmia provoca la primera gran divisió dins l'empresariat espanyol; per Pep Martí.

»Guia: tot el que et cal saber sobre la preinscripció escolar per al curs vinent; per Lluís Girona.

»Un jutge obre la porta a que el Suprem decideixi sobre el 100.2 dels presos polítics; per Bernat Surroca.

I també bones notícies...

» PLAER El formatge que dona suport als ramaders de cabra afectats per la pandèmia.

» INFERMERES «Gràcies per existir»: l'homenatge de pacients i metges del Clínic a les infermeres.
 

 El passadís

Xavier García Albiol estava ahir nerviós. No era l'únic inquiet al saló d'actes del Badalona Centre Internacional de Negocis, la ubicació triada per al ple d'investidura del nou alcalde, ja que permetia guardar les distàncies de seguretat entre els 27 regidors i el personal municipal. Albiol portava dos discursos a punt, un per si era investida Sabater i l'altre per si no hi havia pacte d'esquerres i ho era ell en tant que més votat el maig de 2019.

El candidat del PP no parava de comentar coses amb els seus regidors, però també amb els dels altres grups. Els preguntava què votarien en l'intent d'obtenir certeses de què passaria. El juny passat l'esquerra va investir Pastor en un acord que només va tenir la lògica de barrar-li el pas. No s'ho esperava fins al punt que ja tenia a punt un restaurant per celebrar-ho. Ahir no ho va poder celebrar, però se'n va sortir de nou.

Vist i llegit

Michael Zárate és un periodista peruà que viu a Pequín. Com qualsevol altre resident de la capital xinesa no s'escapa dels controls sanitaris de les autoritats de la superpotència, que tenen poc en compte les llibertats individuals i el dret a la intimitat. En aquest reportatge de la BBC Internacional, que signa Tamara Gil, explica la seva situació, el paper clau de la tecnologia i en particular dels telèfons, i afirma que la contestació popular és més aviat escassa.   

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1909 es feia l'etapa inaugural del primer Giro d'Itàlia, una de les curses clàssiques del ciclisme mundial juntament amb el Tour de França i la Vuelta a Espanya. Va començar a Milà amb un total de vuit etapes i 2.448 quilòmetres. El corredor italià Luigi Ganna va ser el primer vencedor de la cursa, que els primers anys van monopolitzar els corredors nacionals. Miguel Indurain en va guanyar dues edicions i Alberto Contador, un parell més. El líder du el mallot rosa. Aquí es repassa la història de la cursa. Enguany l'han ajornat i esperen que es pugui córrer a l'octubre.

 L'aniversari

El 13 de maig de l'any 1950, avui fa 70, va néixer a Barcelona l'actor de cine, teatre i televisió i també director Ferran Rañé. Va començar el 1970 a Els Joglars i el 1977 el contingut de les obres de la companyia que liderava Albert Boadella, com ara La Torna sobre el cas de Heinz Ches i Puig Antich, el va obligar a marxar durant un any a l'exili. Una de les actuacions que el va fer més popular va ser la divertidíssima telesèrie Quico el Progre, a TV3, inspirada en les tires còmiques de J.L. Martín a El Periódico. Aquí en podeu veure un dels capítols.  

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l