25
de maig
de
2020, 17:00
Els professionals que normalment treballen a l'Hospital del Vall d'Hebron no han estat els únics que han hagut de doblar esforços per fer front a la crisi sanitària. El personal resident, que realitza la seva formació professional a l'hospital, ha vist com el seu programa d'aprenentatge s'ha suspès i com han hagut d'entrar de ple en la lluita contra la Covid-19.
La doctora Mónica Rodríguez, cap de docència de l'Hospital, explica en declaracions a NacióDigital que un total de 567 residents de 46 especialitats diferents han estat destinats als diferents àmbits on podien ajudar, tant en el tractament sanitari directe com en grups de suport i d'acompanyament tant per a companys com per a malalts. Rodríguez agraeix la disposició de tots els residents i elogia la feina "extraordinària" que han realitzat.
Per a la doctora, l'aprenentatge d'aquests mesos és l'experiència "més enriquidora" que han pogut tenir els residents, ja que, segons explica, els ha dotat d'unes habilitats no tècniques que no es poden aprendre de cap altra manera. "Han treballat sota una gran pressió que han solucionat amb una professionalitat i qualitat admirable", afirma la doctora.
Rodríguez també destaca la fortalesa psicològica que han tingut els residents per "no mostrar cansament" en els moments de "més adrenalina" i destaca l'acompanyament en la salut mental feta entre els mateixos companys i dirigida també cap als pacients ingressats a la Vall d'Hebron.
Els residents també han vist alterats els seus horaris i les seves guàrdies, una labor que des de la docència han intentat gestionar amb la creació de diferents equips de relleu, per "protegir als professionals" en la mesura del possible. Tot i això, destaca la feina dels professionals de primera línia, que han fet torns "extraordinaris".
La doctora valora la "bona" gestió feta per l'Hospital i celebra que no s'hagi arribat a la saturació del sistema. Per Rodríguez, la clau ha estat en el fet d'haver-se avançat uns dies abans que la crisi explotés, amb mesures com l'aturada dels programes formatius o la reorganització dels espais. "No hem estat mai en la situació de no poder admetre nous pacients o de quedar-nos sense material", relata.
El repte de comunicar pacients i famílies
Una de les residents que ha participat en les tasques d'acompanyament als pacients que menciona la doctora ha estat Rose Ruíz, resident de tercer any en l'especialitat de Medicina Física i Rehabilitació. Juntament amb professionals de diferents disciplines, ella ha participat en el dispositiu per mantenir el vincle entre els pacients i els seus familiars.
Rose Ruíz va estar els primers dies de l'estat d'alarma a casa i resumeix el seu impacte en tornar a treballar a l'hospital en una frase que ajuda a entendre les conseqüències de la pandèmia: "No t'adones de la magnitud i la gravetat de la situació fins que veus unes oficines reconvertides en una UCI en 24 hores".
L'hospital va entrar en confinament el 27 de març, prohibint qualsevol entrada que no fos del personal sanitari, i això va implicar que molts pacients d'una edat avançada no tinguessin una forma de comunicació directa amb les seves famílies, el que pot portar a una situació de "soledat i desorientació".
La doctora Mónica Rodríguez, en una imatge d'arxiu Foto: Vall d'Hebron
Llavors s'inicia un dispositiu que consisteix en el fet que cada tarda un grup de professionals organitzats per plantes realitzi trucades a les famílies dels pacients ingressats. "L'acompanyament es basa a solucionar problemes d'infraestructura, com portar objectes personals a l'hospital, però sobretot en el suport emocional amb la família", explica Ruíz.
La resident explica que els encarregats d'aquesta labor van rebre una formació "exprés" del departament de psiquiatres i psicòlegs per atendre aquestes trucades. Per Rose Ruíz va ser una situació difícil perquè "no ho havíem fet mai", però celebra el feedback positiu i els missatges d'agraïment rebuts per part de les famílies.
La càrrega emocional ha estat molt gran però també el cansament físic per l'esforç de realitzar torns excepcionals. La resident recorda dies en què ha entrat a les vuit del matí i ha marxat entre els aplaudiments diaris de les vuit del vespre. "Necessitem recuperar-nos per seguir amb el servei excel·lent que hem donat", afirma.
Rose Ruíz reivindica la feina de tots els residents, i sobretot dels d'últim any, que s'han graduat aquesta setmana, i que no han pogut gaudir d'uns últims mesos de formació que són "molt especials", però també els hi agraeix l'exemple de "professionalitat i compromís" que han donat a la resta de residents que encara continuaran la seva formació en els pròxims mesos.
La doctora Mónica Rodríguez, cap de docència de l'Hospital, explica en declaracions a NacióDigital que un total de 567 residents de 46 especialitats diferents han estat destinats als diferents àmbits on podien ajudar, tant en el tractament sanitari directe com en grups de suport i d'acompanyament tant per a companys com per a malalts. Rodríguez agraeix la disposició de tots els residents i elogia la feina "extraordinària" que han realitzat.
Per a la doctora, l'aprenentatge d'aquests mesos és l'experiència "més enriquidora" que han pogut tenir els residents, ja que, segons explica, els ha dotat d'unes habilitats no tècniques que no es poden aprendre de cap altra manera. "Han treballat sota una gran pressió que han solucionat amb una professionalitat i qualitat admirable", afirma la doctora.
Rodríguez també destaca la fortalesa psicològica que han tingut els residents per "no mostrar cansament" en els moments de "més adrenalina" i destaca l'acompanyament en la salut mental feta entre els mateixos companys i dirigida també cap als pacients ingressats a la Vall d'Hebron.
Els residents també han vist alterats els seus horaris i les seves guàrdies, una labor que des de la docència han intentat gestionar amb la creació de diferents equips de relleu, per "protegir als professionals" en la mesura del possible. Tot i això, destaca la feina dels professionals de primera línia, que han fet torns "extraordinaris".
La doctora valora la "bona" gestió feta per l'Hospital i celebra que no s'hagi arribat a la saturació del sistema. Per Rodríguez, la clau ha estat en el fet d'haver-se avançat uns dies abans que la crisi explotés, amb mesures com l'aturada dels programes formatius o la reorganització dels espais. "No hem estat mai en la situació de no poder admetre nous pacients o de quedar-nos sense material", relata.
El repte de comunicar pacients i famílies
Una de les residents que ha participat en les tasques d'acompanyament als pacients que menciona la doctora ha estat Rose Ruíz, resident de tercer any en l'especialitat de Medicina Física i Rehabilitació. Juntament amb professionals de diferents disciplines, ella ha participat en el dispositiu per mantenir el vincle entre els pacients i els seus familiars.
Rose Ruíz va estar els primers dies de l'estat d'alarma a casa i resumeix el seu impacte en tornar a treballar a l'hospital en una frase que ajuda a entendre les conseqüències de la pandèmia: "No t'adones de la magnitud i la gravetat de la situació fins que veus unes oficines reconvertides en una UCI en 24 hores".
L'hospital va entrar en confinament el 27 de març, prohibint qualsevol entrada que no fos del personal sanitari, i això va implicar que molts pacients d'una edat avançada no tinguessin una forma de comunicació directa amb les seves famílies, el que pot portar a una situació de "soledat i desorientació".
La doctora Mónica Rodríguez, en una imatge d'arxiu Foto: Vall d'HebronLlavors s'inicia un dispositiu que consisteix en el fet que cada tarda un grup de professionals organitzats per plantes realitzi trucades a les famílies dels pacients ingressats. "L'acompanyament es basa a solucionar problemes d'infraestructura, com portar objectes personals a l'hospital, però sobretot en el suport emocional amb la família", explica Ruíz.
La resident explica que els encarregats d'aquesta labor van rebre una formació "exprés" del departament de psiquiatres i psicòlegs per atendre aquestes trucades. Per Rose Ruíz va ser una situació difícil perquè "no ho havíem fet mai", però celebra el feedback positiu i els missatges d'agraïment rebuts per part de les famílies.
La càrrega emocional ha estat molt gran però també el cansament físic per l'esforç de realitzar torns excepcionals. La resident recorda dies en què ha entrat a les vuit del matí i ha marxat entre els aplaudiments diaris de les vuit del vespre. "Necessitem recuperar-nos per seguir amb el servei excel·lent que hem donat", afirma.
Rose Ruíz reivindica la feina de tots els residents, i sobretot dels d'últim any, que s'han graduat aquesta setmana, i que no han pogut gaudir d'uns últims mesos de formació que són "molt especials", però també els hi agraeix l'exemple de "professionalitat i compromís" que han donat a la resta de residents que encara continuaran la seva formació en els pròxims mesos.