24
de maig
de
2020, 18:30
Actualitzat:
18:55h
Som a cinc mesos i mig de les crucials eleccions a la presidència dels Estats Units, provocades pel 3 de desembre d'enguany. Uns comicis que podrien canviar la relació dels Estats Units amb la resta de països del món i en els quals molts dirigents europeus -i no europeus- estan desitjant que l'inquilí de la Casa Blanca canviï per afrontar els reptes de futur que hi ha en aquest moment. En primer lloc, evidentment, la crisi sanitària provocada per la Covid-19 i el xoc econòmic derivat de la pandèmia. Però també hi ha les relacions comercials entre el triangle format per EUA, la Xina i Europa, així com també el Brexit o el canvi climàtic, per citar-ne només alguns.
Donald Trump, fa quatre anys, va guanyar en vots electorals -els que realment compten- a Hillary Clinton per 306 a 232, tot i que la candidata demòcrata va guanyar en vot popular per dos milions de sufragis. Què va passar aquella nit electoral del 8 de novembre del 2016 perquè Trump vencés Clinton i els demòcrates perdessin la Casa Blanca? La clau de la derrota dels demòcrates l'hem d'anar a buscar en sis dels cinquanta estats que conformen els Estats Units: Florida, Iowa, Michigan, Ohio, pennsilvània i Wisconsin. Tots ells van passar del color blau -demòcrata- al vermell dels republicans, i això és el que va fer que la història canviés.
A Florida -29 vots electorals-, Trump va guanyar per només un 1,4% dels vots emesos. Segons les darreres enquestes en aquest estat, si avui se celebressin les eleccions el vencedor seria l'exvicepresident Joe Biden, cap de cartell dels demòcrates al novembre, amb un marge del 3%. Una diferència ara per ara massa estreta per pintar-lo de color blau i acostar-se moltíssim al número 1600 de l'Avinguda Pennsilvània, que és l'adrea de Washington on es troba la Casa Blanca.
Trump també va guanyar, fa quatre anys, en aquests tres estats: Michigan -16 vots electorals-, Pennsilvània -20- i Wisconsin -10-. Ho va fer amb una diferència inferior a 80.000 sufragis entre la suma dels tres estats. Les enquestes no li són favorables en aquests moments, perquè perdria Michigan per més de cinc punts de diferència, Pennsilvània per més de sis punts i Wisconin per gairebé tres. Si les projeccions es confirmessin en vot real al novembre, Trump passaria a ser un one term president.
A Iowa, on es reparteixen 6 vots electorals, el candidat republicà hi va guanyar còmodament el 2016 amb més de nou punts de diferència davant Clinton. Les enquestes indiquen que aquest estat es mantindrà de color vermell amb més de quatre punts de diferència sobre Biden.
He deixat pel final Ohio. La tradició diu que qui en surt guanyador és president dels EUA. En tot el segle XX i el que porten de XXI, només dues vegades aquest estat no ha donat la victòria al candidat que finalment ha guanyat les eleccions. Va ser el 1944, amb la reelecció de Franklin D. Roosevelt, i el 1960 amb el també demòcrata John F. Kennedy. El que no ha passat mai en més d'un segle és que un candidat republicà hagi vençut a nivell nacional sense haver guanyat a Ohio.
Ara per ara, les enquestes donen la victòria a Trump per tres punts de diferència i, si com marca la tradició qui guanya en aquest estat és escollit president, el candidat republicà podria seguir a la Casa Blanca. A no ser que passi que un demòcrata, per tercera vegada en 120 anys, guanyi les eleccions sense fer-ho a Ohio. Això és només una estadística, i les estadístiques estan per trencar-se. Si alguna cosa els analistes i observadors veiem bastant plausible en aquestes eleccions és que Trump no incrementi el nombre de vots electorals: només pot quedar-se igual o retrocedir.
En aquests moments, hem de veure si la Covid-19 fa alterar al novembre la correlació de forces en la resta dels 44 estats, però si es manté com els darrers anys els demòcrates no tenen gairebé cap risc que els seus estats passin a mans republicanes. Sí que hi ha quatre estats, com dèiem, que poden passar a mans demòcrates: Florida -29 vots electorals-, Michigan -16-, Pennsilvània -20- i Wisconsin -10-. Pels lectors que no estiguin gaire familiaritzats amb les eleccions americanes, el número màgic per aconseguir la presidència és el 270: els vots electorals necessaris per arribar a la Casa Blanca.
Tenint en compte que Trump va obtenir-ne 306 vots i Clinton, 232, si es fa un joc de sumes i restes tenint en compte les enquestes tal com estan el dia d'avui, es veu que en aquests moments tot està molt obert. Com diu un col·lega de professió: hi ha partit.
Donald Trump, fa quatre anys, va guanyar en vots electorals -els que realment compten- a Hillary Clinton per 306 a 232, tot i que la candidata demòcrata va guanyar en vot popular per dos milions de sufragis. Què va passar aquella nit electoral del 8 de novembre del 2016 perquè Trump vencés Clinton i els demòcrates perdessin la Casa Blanca? La clau de la derrota dels demòcrates l'hem d'anar a buscar en sis dels cinquanta estats que conformen els Estats Units: Florida, Iowa, Michigan, Ohio, pennsilvània i Wisconsin. Tots ells van passar del color blau -demòcrata- al vermell dels republicans, i això és el que va fer que la història canviés.
A Florida -29 vots electorals-, Trump va guanyar per només un 1,4% dels vots emesos. Segons les darreres enquestes en aquest estat, si avui se celebressin les eleccions el vencedor seria l'exvicepresident Joe Biden, cap de cartell dels demòcrates al novembre, amb un marge del 3%. Una diferència ara per ara massa estreta per pintar-lo de color blau i acostar-se moltíssim al número 1600 de l'Avinguda Pennsilvània, que és l'adrea de Washington on es troba la Casa Blanca.
Trump també va guanyar, fa quatre anys, en aquests tres estats: Michigan -16 vots electorals-, Pennsilvània -20- i Wisconsin -10-. Ho va fer amb una diferència inferior a 80.000 sufragis entre la suma dels tres estats. Les enquestes no li són favorables en aquests moments, perquè perdria Michigan per més de cinc punts de diferència, Pennsilvània per més de sis punts i Wisconin per gairebé tres. Si les projeccions es confirmessin en vot real al novembre, Trump passaria a ser un one term president.
A Iowa, on es reparteixen 6 vots electorals, el candidat republicà hi va guanyar còmodament el 2016 amb més de nou punts de diferència davant Clinton. Les enquestes indiquen que aquest estat es mantindrà de color vermell amb més de quatre punts de diferència sobre Biden.
He deixat pel final Ohio. La tradició diu que qui en surt guanyador és president dels EUA. En tot el segle XX i el que porten de XXI, només dues vegades aquest estat no ha donat la victòria al candidat que finalment ha guanyat les eleccions. Va ser el 1944, amb la reelecció de Franklin D. Roosevelt, i el 1960 amb el també demòcrata John F. Kennedy. El que no ha passat mai en més d'un segle és que un candidat republicà hagi vençut a nivell nacional sense haver guanyat a Ohio.
Ara per ara, les enquestes donen la victòria a Trump per tres punts de diferència i, si com marca la tradició qui guanya en aquest estat és escollit president, el candidat republicà podria seguir a la Casa Blanca. A no ser que passi que un demòcrata, per tercera vegada en 120 anys, guanyi les eleccions sense fer-ho a Ohio. Això és només una estadística, i les estadístiques estan per trencar-se. Si alguna cosa els analistes i observadors veiem bastant plausible en aquestes eleccions és que Trump no incrementi el nombre de vots electorals: només pot quedar-se igual o retrocedir.
En aquests moments, hem de veure si la Covid-19 fa alterar al novembre la correlació de forces en la resta dels 44 estats, però si es manté com els darrers anys els demòcrates no tenen gairebé cap risc que els seus estats passin a mans republicanes. Sí que hi ha quatre estats, com dèiem, que poden passar a mans demòcrates: Florida -29 vots electorals-, Michigan -16-, Pennsilvània -20- i Wisconsin -10-. Pels lectors que no estiguin gaire familiaritzats amb les eleccions americanes, el número màgic per aconseguir la presidència és el 270: els vots electorals necessaris per arribar a la Casa Blanca.
Tenint en compte que Trump va obtenir-ne 306 vots i Clinton, 232, si es fa un joc de sumes i restes tenint en compte les enquestes tal com estan el dia d'avui, es veu que en aquests moments tot està molt obert. Com diu un col·lega de professió: hi ha partit.