03
de juny
de
2020, 13:45
Actualitzat:
13:47h
El president del Tribunal Superior de Justícia, Jesús María Barrientos, ha fet balanç aquest dimecres de l'impacte de l'estat d'alarma i la crisi del coronavirus sobre l'activitat judicial i ha esbossat les línies mestra de la reactivació que començarà a partir d'aquest dijous. El TSJC habilitarà l'horari de tardes per poder reubicar tots els judicis suspesos durant l'estat d'alarma i impulsarà les vistes i declaracions per via telemàtica sempre que sigui possible. Tot i així, la situació és especialment complexa en àmbits com el social i civil, que hauran de fer front a les suspensions durant la crisi i a tot allò nou que arribi derivat de la Covid-19.
Barrientos ha admès que serà complicat reubicar a l'agenda els judicis que no s'han pogut fer durant aquestes setmanes de crisi. "Reprogramar els judicis que no s'han fet és una tasca molt complicada i s'haurà de prioritzar", ha dit el president del TSJC. Els condicionants dels jutges a l'hora de reagendar són les mesures sanitàries -no es podrà concentrar un gran nombre de gent als jutjats i caldrà mantenir les mesures de seguretat- i també l'obertura de l'horari de tarda. "Els horaris de tarda són vitals per fer els judicis que no es podran fer en horari de matí", ha detallat el president del TSJC.
Mercè Caso, magistrada degana de Barcelona, ha explicat que la situació a la Ciutat de la Justícia (CJ) serà "diferent" i les entrades i sortides estaran limitades. Mercè Caso ha detallat que per la porta de Carrilet només hi podrà entrar el personal que treballa a la CJ amb horari restringit, i per la porta de Gran Via hi podrà entrar la resta de gent. El protocol també remarca que per entrar-hi com a ciutadà caldrà cita prèvia o citació judicial. La cita prèvia es podrà obtenir a través dels correus electrònics o per trucada telefònica. "Cal preservar la salut de tothom", ha remarcat Caso.
D'altra banda, en l'àmbit civil s'han suspès 5.000 judicis, en l'àmbit social, 6.000, i en l'àmbit penal més de 4.000 vistes. En instrucció, aproximadament uns 3.600 judicis. Per reubicar-ho, algunes jurisdiccions podran fer-ho en un termini curt, però en l'àmbit social i civil la situació serà "molt complicada" per absorbir tot allò que s'ha suspès i tot allò que "vindrà de nou per la Covid". És per això que també s'habilitarà l'horari de tardes per fer judicis.
Bones perspectives a l'Audiència de Barcelona
Antonio Recio, president de l'Audiència de Barcelona, ha detallat que durant els mesos d'estat d'alarma els jutges han fet la feina per via telemàtica i ara estan pendents de notificar més de 2.000 resolucions, un cop s'hagin reincorporat tots els professionals. Vela ha volgut agrair la feina als magistrats de la secció civil i penal, que han pogut fer la seva activitat i resoldre els recursos que s'han presentat. En l'àmbit penal, que continua treballant en paper, els magistrats han hagut de continuar assistint al jutjats de manera controlada. En les seccions penals també s'han suspès centenars de judicis i la reactivació judicial contempla com a objectiu que a principis de 2021 l'Audiència de Barcelona hagi pogut fer tots els judicis previstos per aquest any.
"El problema seran les instal·lacions", ha admès Recio, perquè el Palau de Justícia té sales de vistes molt reduïdes. Això xoca amb les mesures de seguretat establertes per Sanitat. El president de l'Audiència ha dit que caldrà habilitar nous espais perquè al Palau de Justícia no s'hi podran fer tots els judicis previstos. Tot i així, Recio ha dit que s'han dictat més de 4.000 resolucions que es comunicaran en les pròximes setmanes.
L'expedient electrònic "no pot esperar més"
Mercè Caso ha ressaltat que "tothom ha estat al peu del canó" i ha destacat que un dels grans aprenentatges de la crisi és el treball per via telemàtica. "Hi ha hagut una gran diferència entre les administracions que poden treballar amb expedient electrònic i els que no", ha dit Caso. "L'expedient electrònic no pot esperar ni un minut més", ha deixat clar la jutgessa degana, i ha demanat treballar per tenir previstes futures eventualitats, també perquè els funcionaris puguin treballar per via telemàtica.
El moment crític en el partit judicial de Barcelona s'ha centrat sobretot en els registres civils, que comptabilitzen entre més les defuncions. "S'han prioritzat les llicències d'enterrament i han hagut d'esperar els certificats de defunció", ha explicat Caso. El nombre de funcionaris s'ha anat incrementant i la situació a dia d'avui ja està "normalitzada". "S'han pogut inscriure totes les defuncions i els naixements pendents", ha dit. En aquest sentit, ha demanat que la ciutadania esperi els certificiats necessaris per correu, sense anar presencialment al registre.
Un altre dels moments crítics ha estat la declaració dels detinguts, que finalment s'ha pogut fer per videoconferència des de les comissaries dels Mossos. Aquest sistema continuarà, sempre que el jutge no consideri que s'ha de fer per via presencial. Caso ha detallat que s'està treballant per fer de forma telemàtica les declaracions testificals dels policies.
La "magnitud de la catastrofe"
A partir de demà s'aixeca la suspensió dels terminis processals que s'havia establert amb el reial decret d'estat d'alarma i per dissenyar el pla de reactivació el TSJC ha hagut de definir "la magnitud de la catàstrofe". En les onze setmanes més crítiques de la crisi, s'han acumulat 75.306 actes.
Pel que fa a la presentació d'escrits, només s'han presentat escrits urgents i de mitjana no ha arribat a 1.200 setmanals. En tràmits processals, l'activitat s'ha limitat al 54% del total, amb uns 211.000 la setmana 10 de la suspensió. Pel que fa a les resolucions judicials, en una setmana normal se'n dicten unes 17.000 i en les setmanes de suspensió han caigut a 2.000 per setmana. "Estem en el 57% de les resolucions generals", ha dit. "Tot el volum d'activitat suspesa i el que vingui a partir d'ara és el que haurem de gestionar a partir del 4 de juny", ha explicat Barrientos.
Els serveis de guàrdia han funcionat de manera "òptima"
Barrientos ha començat la roda de premsa tenint un record per les víctimes de la Covid-19 i ressaltant el paper del personal sanitari, els cossos policials i els mitjans de comunicació, i també el personal judicial que ha fet serveis de guàrdia durant totes les setmanes d'estat d'alarma. "Han sortit totes les actuacions urgents i el funcionament ha estat òptim", ha ressaltat el president del TSJC. Barrientos ha fet èmfasi als registres civils, que en les últimes setmanes s'han pogut actualitzar després de setmanes d'un alt volum de feina. Pel que fa a la comissió de seguiment, que ha treballat durant tot l'estat d'alarma, Barrientos ha ressaltat la feina i les hores que han dedicat a la feina, amb més d'una vintena de reunions.
Barrientos ha admès que serà complicat reubicar a l'agenda els judicis que no s'han pogut fer durant aquestes setmanes de crisi. "Reprogramar els judicis que no s'han fet és una tasca molt complicada i s'haurà de prioritzar", ha dit el president del TSJC. Els condicionants dels jutges a l'hora de reagendar són les mesures sanitàries -no es podrà concentrar un gran nombre de gent als jutjats i caldrà mantenir les mesures de seguretat- i també l'obertura de l'horari de tarda. "Els horaris de tarda són vitals per fer els judicis que no es podran fer en horari de matí", ha detallat el president del TSJC.
Mercè Caso, magistrada degana de Barcelona, ha explicat que la situació a la Ciutat de la Justícia (CJ) serà "diferent" i les entrades i sortides estaran limitades. Mercè Caso ha detallat que per la porta de Carrilet només hi podrà entrar el personal que treballa a la CJ amb horari restringit, i per la porta de Gran Via hi podrà entrar la resta de gent. El protocol també remarca que per entrar-hi com a ciutadà caldrà cita prèvia o citació judicial. La cita prèvia es podrà obtenir a través dels correus electrònics o per trucada telefònica. "Cal preservar la salut de tothom", ha remarcat Caso.
D'altra banda, en l'àmbit civil s'han suspès 5.000 judicis, en l'àmbit social, 6.000, i en l'àmbit penal més de 4.000 vistes. En instrucció, aproximadament uns 3.600 judicis. Per reubicar-ho, algunes jurisdiccions podran fer-ho en un termini curt, però en l'àmbit social i civil la situació serà "molt complicada" per absorbir tot allò que s'ha suspès i tot allò que "vindrà de nou per la Covid". És per això que també s'habilitarà l'horari de tardes per fer judicis.
Bones perspectives a l'Audiència de Barcelona
Antonio Recio, president de l'Audiència de Barcelona, ha detallat que durant els mesos d'estat d'alarma els jutges han fet la feina per via telemàtica i ara estan pendents de notificar més de 2.000 resolucions, un cop s'hagin reincorporat tots els professionals. Vela ha volgut agrair la feina als magistrats de la secció civil i penal, que han pogut fer la seva activitat i resoldre els recursos que s'han presentat. En l'àmbit penal, que continua treballant en paper, els magistrats han hagut de continuar assistint al jutjats de manera controlada. En les seccions penals també s'han suspès centenars de judicis i la reactivació judicial contempla com a objectiu que a principis de 2021 l'Audiència de Barcelona hagi pogut fer tots els judicis previstos per aquest any.
"El problema seran les instal·lacions", ha admès Recio, perquè el Palau de Justícia té sales de vistes molt reduïdes. Això xoca amb les mesures de seguretat establertes per Sanitat. El president de l'Audiència ha dit que caldrà habilitar nous espais perquè al Palau de Justícia no s'hi podran fer tots els judicis previstos. Tot i així, Recio ha dit que s'han dictat més de 4.000 resolucions que es comunicaran en les pròximes setmanes.
L'expedient electrònic "no pot esperar més"
Mercè Caso ha ressaltat que "tothom ha estat al peu del canó" i ha destacat que un dels grans aprenentatges de la crisi és el treball per via telemàtica. "Hi ha hagut una gran diferència entre les administracions que poden treballar amb expedient electrònic i els que no", ha dit Caso. "L'expedient electrònic no pot esperar ni un minut més", ha deixat clar la jutgessa degana, i ha demanat treballar per tenir previstes futures eventualitats, també perquè els funcionaris puguin treballar per via telemàtica.
El moment crític en el partit judicial de Barcelona s'ha centrat sobretot en els registres civils, que comptabilitzen entre més les defuncions. "S'han prioritzat les llicències d'enterrament i han hagut d'esperar els certificats de defunció", ha explicat Caso. El nombre de funcionaris s'ha anat incrementant i la situació a dia d'avui ja està "normalitzada". "S'han pogut inscriure totes les defuncions i els naixements pendents", ha dit. En aquest sentit, ha demanat que la ciutadania esperi els certificiats necessaris per correu, sense anar presencialment al registre.
Un altre dels moments crítics ha estat la declaració dels detinguts, que finalment s'ha pogut fer per videoconferència des de les comissaries dels Mossos. Aquest sistema continuarà, sempre que el jutge no consideri que s'ha de fer per via presencial. Caso ha detallat que s'està treballant per fer de forma telemàtica les declaracions testificals dels policies.
La "magnitud de la catastrofe"
A partir de demà s'aixeca la suspensió dels terminis processals que s'havia establert amb el reial decret d'estat d'alarma i per dissenyar el pla de reactivació el TSJC ha hagut de definir "la magnitud de la catàstrofe". En les onze setmanes més crítiques de la crisi, s'han acumulat 75.306 actes.
Pel que fa a la presentació d'escrits, només s'han presentat escrits urgents i de mitjana no ha arribat a 1.200 setmanals. En tràmits processals, l'activitat s'ha limitat al 54% del total, amb uns 211.000 la setmana 10 de la suspensió. Pel que fa a les resolucions judicials, en una setmana normal se'n dicten unes 17.000 i en les setmanes de suspensió han caigut a 2.000 per setmana. "Estem en el 57% de les resolucions generals", ha dit. "Tot el volum d'activitat suspesa i el que vingui a partir d'ara és el que haurem de gestionar a partir del 4 de juny", ha explicat Barrientos.
Els serveis de guàrdia han funcionat de manera "òptima"
Barrientos ha començat la roda de premsa tenint un record per les víctimes de la Covid-19 i ressaltant el paper del personal sanitari, els cossos policials i els mitjans de comunicació, i també el personal judicial que ha fet serveis de guàrdia durant totes les setmanes d'estat d'alarma. "Han sortit totes les actuacions urgents i el funcionament ha estat òptim", ha ressaltat el president del TSJC. Barrientos ha fet èmfasi als registres civils, que en les últimes setmanes s'han pogut actualitzar després de setmanes d'un alt volum de feina. Pel que fa a la comissió de seguiment, que ha treballat durant tot l'estat d'alarma, Barrientos ha ressaltat la feina i les hores que han dedicat a la feina, amb més d'una vintena de reunions.
Acord per a la reactivació de l'activitat judicial by edicio naciodigital on Scribd