Sánchez i ERC reprenen el fil de la legislatura del diàleg

Més de tres mesos, una pandèmia i un batalla oberta amb el deep state han hagut de passar perquè torni a obrir-se aquella finestra de la sala Tàpies de la Moncloa davant la qual s'asseien cara a cara Pedro Sánchez i la delegació catalana encapçalada per Quim Torra el 26 de febrer. La sisena pròrroga de l'estat d'alarma, l'última i amb vigència fins al 21 de juny, ha servit per certificar que amb la "nova normalitat" pregonada tornarà també la legislatura del diàleg que va prometre la Moncloa abans que la seva agenda política quedés confinada pel coronavirus. 

La promesa explícita verbalitzada per Sánchez de reunir de nou la taula sobre el conflicte amb Catalunya, a poder ser, al mes de juliol com reclamava ERC, arriba després d'una erràtica gestió de l'emergència sanitària que ha posat en alt risc la majoria de la investidura. El retorn dels republicans a l'abstenció després d'haver votat en contra en la quarta i la cinquena pròrroga permet el govern de coalició tancar escletxes pel flanc esquerre. El PNB, Més País, i Cs han votat en contra, mentre que Bildu s'ha abstingut.

Tot plegat, en un clima d'alt voltatge amb la dreta, aferrada ara a la petició de dimissió del ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, a qui acusen de prevaricació, inducció a la revelació de secrets i obstrucció a la justícia després del cessament del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos per no haver informat de les diligències obertes per les manifestacions del 8-M. El PP parla ja de "cas Sánchez", a qui assenyalen com l'inductor de la "purga" policial. "Visca el 8-M", ha replicat el president.

De poc ha servit que el president espanyol fes una crida a rebaixar la crispació parlamentària atiada pel "verí de l'odi" que considera exportat del trumpisme per PP i Vox. Les referències a un Sánchez "radical", "guerracivilista", abonat a la "mentida" i a la "negligència criminal" de la mà dels "amics d'ETA, de la ultra esquerra i dels independentistes" ha estat la banda sonora de la bancada del PP i de Vox durant tot el debat.

La pressió és de tal calibre, que el PSOE comença a pair que ha de lligar en curt el suport del sobiranisme basc i gallec perquè l'aproximació de Ciutadans, motivada per la necessitat de treure de l'ostracisme els seus deu diputats, pot ser volàtil si s'impulsa una reforma fiscal redistributiva o va a més la causa judicial del 8-M. És una qüestió de matemàtiques.

Entre la croada de la dreta i els equilibris amb ERC i Cs

"Malgrat vostès, donarem estabilitat a aquest govern", ha advertit Sánchez adreçant-se al líder dels populars, Pablo Casado. I això, incomodi més o menys dins del PSOE, passa per no trencar els ponts ni amb ERC ni amb el PNB. Al mateix temps, mantenir un rol que reforci la seva capacitat d'arrencar compromisos a Madrid és un dels puntals estratègics d'aquests dos partits. El primer viu en el cos a cos permanent i indissimulat amb JxCat a l'espera que es posi fi a la legislatura catalana. El segon, té unes eleccions a tocar i busca ampliar la seva majoria per continuar a Ajuria Enea. Les necessitats es retroalimenten per consolidar l'aliança per molt que els republicans mirin de reüll com Sánchez malda també per retenir el suport de Ciutadans.

"De què va aquesta legislatura?", ha deixat caure Gabriel Rufián, que ha advertit que Inés Arrimadas no deixa de ser "Vox en fase 1" i que ha demanat a Podem que s'impliqui activament per foragitar-los de l'aritmètica del govern: "Si no ens ajuden a apartar el PSOE de la dreta, si callen ara com han fet tantes altres vegades, les conseqüències les pagarem tots". Avesat als equilibris, Sánchez s'ha trobat en la tessitura d'haver de satisfer formacions antagòniques. Un assaig de la somniada geometria variable difícil de sostenir més enllà de l'actual conjuntura.

A ERC i el PNB els ha satisfet amb l'explicitació que seran els territoris qui decidiran quan s'acaba l'estat d'alarma un cop les regions assoleixin la fase 3. I en virtut del pacte amb el partit taronja ha anunciat que el consell de ministres aprovarà la setmana que ve un reial decret per "unificar" com serà la nova normalitat. Un joc d'equilibris per resistir a la croada de la dreta que li ha permès aprovar la sisena pròrroga amb més suports que a la investidura. Al tinter li ha quedat refer els ponts amb Compromís, enutjada pel greuge financer que denuncia que patiran els valencians en la reconstrucció.

Sánchez carrega contra la policia patriòtica 

El setge per part de la dreta del qual se sent víctima la coalició de govern arriba a tal punt, que fins i tot Sánchez, amb vocació de blindar Grande-Marlaska, ha arribat a dir que el que està fent el ministre és "destapar la policia patriòtica" que va posar en marxa el PP. Ha acabat de reblar l'argumentari en nom de Podem Jaume Asens, que ha acusat els populars d'aplaudir "l'ofensiva de seu braç judicial" i de recórrer a les "clavegueres per tombar el govern" com ho va fer amb l'independentisme. Tot i referir-se a la policia patriòtica, però, Sánchez s'ha cenyit al que afecta al seu govern i en cap cas a la causa per la qual els líders del procés estan a la presó o a l'exili.

Si el president del govern espanyol està en plena croada dels poders fàctics, ERC continua també en plena pugna amb JxCat. La batalla que Torra i el vicepresident Pere Aragonès intenten contenir al Parlament i maquillar de portes enfora des del Govern, és incontenible al Congrés dels Diputats. Rufián i Laura Borràs han protagonitzat el xoc més agre entre independentistes a Madrid dels últims mesos a les portes de la votació del suplicatori perquè la portaveu de JxCat sigui jutjada pel Tribunal Suprem.  

La pugna independentista, sense contenció a Madrid

"ERC no és la minyona de ningú", ha etzibat Rufián adreçant-se a JxCat, que des de l'anunci de l'acord dels republicans amb Sánchez han carregat contra els d'Oriol Junqueras en considerar insuficient el retorn de les competències quan s'entri en fase 3 de la desescalada. En un intent de desmarcar-se d'aquells que els acusen de fer l'estratègia de l'antiga Convergència, Rufián ha assegurat que Jordi Pujol "no era independentista ni d'esquerres" i que, a més, va fer president José María Aznar. Borràs ha acusat ERC de laminar la unitat i d'entonar un discurs "ofensiu". "Si no sou Convergència, no us heu de cabrejar si parlo de Pujol", ha respost amb ironia Rufián.

De nou, com més es refan els ponts d'ERC amb la Moncloa, més gran es fa l'esvoranc entre JxCat i ERC, que piloten la Generalitat a l'espera que Torra premi el botó electoral. La taula del diàleg només es va reunir un cop abans de l'epidèmia. Caldrà veure ara com serà la segona trobada en temps de mascaretes i de distàncies.    





​
​​
​​​
​​​​
​​​​​