Dèficit de l'1% i més inversió en salut: el Parlament tria el model de reconstrucció

El Govern busca la complicitat del PSC i dels comuns per reclamar recursos a l'Estat mentre l'oposició exigeix un compromís de desemborsament en serveis públics

Quim Torra, Albert Batet i Sergi Sabrià, aquest dimecres al Parlament.
Quim Torra, Albert Batet i Sergi Sabrià, aquest dimecres al Parlament. | ACN
02 de juliol de 2020, 17:35
Actualitzat: 17:41h
Després d'un ple que es va allargar dimecres fins a 12 hores i la desfilada tant del president Quim Torra com de tots els consellers del Govern, els grups del Parlament ultimen la negociació de les propostes que han de definir el model de reconstrucció pel qual aposta Catalunya. Si més no, a nivell teòric. El fil conductor de tot l'arc parlamentari, molt condicionat per la proximitat d'unes eleccions que es podrien precipitar a la tardor, és que cal més inversió en els serveis públics, especialment en salut. A diferència de la crisi del 2008, aquesta vegada ningú en tot l'arc parlamentari aposta per la recepta de les retallades. 

Junts per Catalunya i ERC han presentat cinc propostes de forma conjunta, entre les quals destaca reclamar al govern espanyol un increment de l'objectiu de dèficit del 0% a l'1% per poder fer front a l'increment de la despesa arran de la pandèmia. Els dos partits que formen part del Govern, com ja van esbossar durant la seva intervenció al ple, també reclamen transferències de recursos a l'Estat i tornen a insistir en què els ajuntaments puguin utilitzar el seu superàvit per pal·liar els efectes derivats de l'emergència sanitària. Entre les seves apostes recullen la ja anunciada ampliació dels pressupostos el pròxim 21 de juliol. 

L'objectiu dels dos socis de govern és aconseguir arreplegar el suport tant del PSC com dels comuns, amb ascendència en la coalició que governa a la Moncloa, per fer més forta la reclamació de recursos i la flexibilització del dèficit. Els socialistes han mostrat predisposició a l'hora de reclamar recursos, tot i que ja han advertit que no es creïn falses expectatives que només alimenten la "frustració permanent". Amb tot, no votaran a favor del dèficit de l'1%, segons confirmen fonts del partit a NacióDigital. Com en tota negociació, però, els dos grups busquen a canvi arrencar compromisos del Govern en forma de desemborsament en serveis públics. 

Tant el PSC com els comuns i la CUP posen sobre la taula compromisos per augmentar la inversió en Salut. Per una banda, els socialistes proposen un nou pacte de totes les formacions polítiques que impliqui revertir en dos anys la privatització de l'assistència mèdica als centres residencials catalans perquè aquesta sigui assumida per professionals del sistema públic. També que es "redefineixi i s'enforteixi" els Sistemes d'Atenció Domiciliària i que s'agilitzin les llistes d'espera, la situació de les quals ha empitjorat arran dels endarreriments provocats per la pandèmia. 

Els comuns, per la seva banda, reclamen que es fixi un sòl mínim d'inversió en Salut del 7% en un termini de tres anys, que es revisin les externalitzacions a proveïdors privats amb ànim de lucre i que es faci una auditoria sobre la gestió que s'ha fet de les residències de gent gran durant l'epidèmia. Els socialistes demanen una altra auditoria, però sobre la despesa total que s'ha fet des de la Generalitat per conèixer les despeses de la pandèmia.

Com ja va deixar caure Jéssica Albiach durant el debat, els comuns també demanen al Govern que faci "les gestions necessàries" davant del govern espanyol per impulsar una reforma fiscal justa que inclogui l'impost a les grans fortunes. Es dona la circumstància, però, que Podem ha pactat unes conclusions de la reconstrucció amb el PSOE on finalment aquest impost no ha estat inclòs. Amb l'objectiu de burxar en les contradiccions que atribueixen a ERC en virtut del seu pacte amb JxCat, els comuns emplacen l'executiu a abandonar projectes "obsolets i insostenibles" com l'ampliació de l'Aeroport del Prat, BCN World o els Jocs Olímpics d'Hivern. 

La CUP, per la seva banda, plantegen revertir les retallades aplicades als sous del personal sanitari des del 2010 i demana al Govern la creació d'una empresa farmacèutica pública destinada a adquirir material i productes i garantir-ne la producció i la distribució. Consideren que aquest és "el millor mecanisme" perquè no s'anteposi l'interès del mercat a les necessitats en salut.  

Ciutadans posa sobre la taula que la comissió d'estudi sobre la reconstrucció serveixi per fer un seguiment del compliment dels acords del ple que s'aprovin aquest divendres. A més, els de Lorena Roldán reclamen una partida específica per garantir que tots els alumnes tenen accés a un ordinador i a internet i més recursos per a les residències. 

Tornar a votar sobre l'autodeterminació

Més enllà de les propostes en matèria d'inversions i per combatre l'impacte econòmic i social de la crisi provocada pel coronavirus, els grups porten al ple votacions vinculades amb el procés. És el cas d'ERC, que torna a portar a la cambra la petició de l'autodeterminació i l'amnistia, així com una denúncia sobre el fet que la monarquia s'hagi escudat en l'emergència sanitària per no donar explicacions sobre els presumptes casos de corrupció que l'assetgen. 

Els comuns, a més d'eleccions, demanen al Govern treballar perquè la taula de diàleg es reuneixi al juliol i la CUP inclou entre les seves propostes peticions vinculades amb els Mossos. Una d'elles, suspendre de sou i feina als sis agents implicats en l'agressió racista del Bages. També la creació d'una comissió d'investigació per analitzar els mecanismes interns que han de vetllar per la fiscalització de les actuacions policials. L'auditoria interna feta pública el passat dilluns sobre les càrregues a les manifestacions de la post-sentència la consideren "un fracàs". Els cupaires també demanen la retirada de l'estàtua de Colom en el marc d'un procés sobre memòria i reparació històrica.