15
d'agost
de
2020, 11:30
Actualitzat:
20
d'agost,
11:23h
La sociòloga Sara Moreno té un discurs molt crític sobre l'impacte que ha tingut el confinament sobre la qualitat de vida de les persones i els eu impacte en la igualtat, que analitza des d'una perspectiva de gènere. Professora de la UAB, on és vicerectora d'Alumnat, va participar recentment en un debat -organitzat per la Fundació la Caixa al Palau Macaya- sobre el futur del món del treball després de la Covid.
En aquesta entrevista, es mostra pessimista sobre l'efecte que tindrà la crisi pandèmica quant a igualtat de gènere i recorda que les crisis econòmiques suposen per a la dona més feina i precarietat. Sara Moreno alerta que es podrien repetir les males conseqüències de la crisi del 2008.
- La pandèmia ha servit per desvetllar una situació social greu?
- La situació generada per la pandèmia el que ha fet és fer emergir una sèrie de problemàtiques de desigualtat que estaven latents i que no es manifestaven per diverses raons. Des de la crisi econòmica del 2008 hi havia moltes qüestions de tipus social que no s'havien resolt i, per contra, s'havien enquistat.
- Des d'una perspectiva de desigualtat de gènere, què ha suposat?
- Amb el tancament de les escoles i el teletreball imposat ha implicat autèntiques dificultats diàries per a moltíssimes dones. Pensem en els col·lectius que s'han quedat sense cap ingrés i que no han pogut teletreballar ni han format part dels treballs essencials i que, simplement, han entrat en quarantena i que, en una situació d'irregularitat o amb una formalitat molt precària, han quedat sense recursos. Ho hem vist en les llargues cues davant dels bancs d'aliments.
- El confinament ha accentuat aquestes ferides que s'anaven arrossegant?
- Moltes de les ocupacions considerades essencials en una crisi com aquesta, com les vinculades a l'àmbit de la salut, són llocs de treball i professions feminitzades i que són alhora sectors especialment precaritzats. Per exemple, el personal de la neteja o les infermeres. Són un conjunt de professions on majoritàriament treballen dones perquè s'ha considerat que tenien uns perfils més femenins, el que és molt qüestionable. Però són professions que es corresponen amb els que tenen les pitjors condicions laborals. El context de la pandèmia no ha fet sinó accentuar una segregació laboral que ja existia. Si, a més, es produeix un tancament de les escoles i del treball domèstic, un tancament de tots els serveis que et poden ajudar, amb tots a casa, hi ha un augment del treball domèstic i del treball de cura. Si vens d'un escenari en què no hi ha una corresponsabilitat pel que fa al treball a la llar, les dones acaben assumint molta més responsabilitat. Hi ha hagut moltes dones que han hagut d'abandonar el seu treball remunerat per atendre els infants o els dependents.
- Això s'ha donat en molts casos?
- Això s'ha donat. No és una anècdota. Igual que el fet que les dones s'han vist més afectades pels ERTO que els homes.
- Teniu dades sobre això?
- Comencem a tenir-ne. El que tenim molt clar és que els sectors que primer han recuperat l'activitat han estat aquells amb un clar predomini masculí, com és el cas de la construcció i la indústria. Han tingut una aturada més curta i una represa més ràpida. En canvi, els més feminitzats, com la restauració o l'hostaleria, han trigat més a recuperar-se.
- Es parla molt de la conciliació i que el teletreball la pot facilitar. Creu que aquest teletreball que hem viscut ha contribuït a més conciliació? O ha generat més problemes a les cases?
- Ha generat molts més problemes i no ha facilitat gens la conciliació. Aquí no tenim una cultura del teletreball. Amb el que ens hem trobat és amb una situació en què compartíem espais per la lògica productiva. Era impossible reconciliar dues lògiques com el teletreball i la feina de cura en un mateix espai i amb una convivència de 24 hores. No hem fet teletreball, sinó treball a distància obligat i imposat. El teletreball pot ser una solució per a la conciliació quan és escollit i quan és voluntari. Hi ha hagut teletreball allí on no hi havia infants ni responsabilitat de cures de persones dependents. Ha estat una gran trampa.
- Una trampa?
- S'ha dit i repetit que hem descobert el teletreball, que és molt positiu i ens ajuda molt. Però no és cert. El treball a distància ha generat molts costos, pel que ha suposat de control de la població treballadora, per una organització del temps molt costosa en termes de salut o quant a promoció laboral.
- És optimista, malgrat tot, sobre la igualtat de gènere en l'escenari que s'obrirà després de la Covid-19?
- No. Miri, quan la crisi entra per la porta, la igualtat surt per la finestra. Sabem que, històricament, després d'una crisi, es recupera abans el treball dels homes que el de les dones, que les dones assumeixen més treball domèstic i que es perd inversió en polítiques d'igualtat. Això ja va passar amb la crisi del 2008. O canvien moltes les coses o tornarà a passar amb aquesta. Només cal veure com s'ha gestionat la crisi, només amb lògica productiva. És un reflex del que tenim.
- Quines mesures serien eficaces?
- Un pla nacional d'inversió per afrontar els treballs de cura, per exemple. Només es parla de pactes per la indústria, que són necessaris també. Però amb aquesta crisi hem vist que curar és imprescindible, però curar sense cuidar no aconsegueixes un bon estat de salut pública. S'hauria de professionalitzar el treball de cura, que també permetria crear més llocs de treball. Pensem que la tendència demogràfica porta a més envelliment de la població més que no pas a més reproducció. Això alliberaria moltes dones per tenir trajectòries laborals autònomes, autonomia econòmica i projectes de vida independent. També caldria prioritzar el retorn presencial de les dones i obrir escoles.
- Defensa que les escoles obrin amb la màxima rapidesa.
- És claríssim. Les escoles obertes contribueixen a la igualtat de gènere.
En aquesta entrevista, es mostra pessimista sobre l'efecte que tindrà la crisi pandèmica quant a igualtat de gènere i recorda que les crisis econòmiques suposen per a la dona més feina i precarietat. Sara Moreno alerta que es podrien repetir les males conseqüències de la crisi del 2008.
- La pandèmia ha servit per desvetllar una situació social greu?
- La situació generada per la pandèmia el que ha fet és fer emergir una sèrie de problemàtiques de desigualtat que estaven latents i que no es manifestaven per diverses raons. Des de la crisi econòmica del 2008 hi havia moltes qüestions de tipus social que no s'havien resolt i, per contra, s'havien enquistat.
- Des d'una perspectiva de desigualtat de gènere, què ha suposat?
- Amb el tancament de les escoles i el teletreball imposat ha implicat autèntiques dificultats diàries per a moltíssimes dones. Pensem en els col·lectius que s'han quedat sense cap ingrés i que no han pogut teletreballar ni han format part dels treballs essencials i que, simplement, han entrat en quarantena i que, en una situació d'irregularitat o amb una formalitat molt precària, han quedat sense recursos. Ho hem vist en les llargues cues davant dels bancs d'aliments.
- El confinament ha accentuat aquestes ferides que s'anaven arrossegant?
- Moltes de les ocupacions considerades essencials en una crisi com aquesta, com les vinculades a l'àmbit de la salut, són llocs de treball i professions feminitzades i que són alhora sectors especialment precaritzats. Per exemple, el personal de la neteja o les infermeres. Són un conjunt de professions on majoritàriament treballen dones perquè s'ha considerat que tenien uns perfils més femenins, el que és molt qüestionable. Però són professions que es corresponen amb els que tenen les pitjors condicions laborals. El context de la pandèmia no ha fet sinó accentuar una segregació laboral que ja existia. Si, a més, es produeix un tancament de les escoles i del treball domèstic, un tancament de tots els serveis que et poden ajudar, amb tots a casa, hi ha un augment del treball domèstic i del treball de cura. Si vens d'un escenari en què no hi ha una corresponsabilitat pel que fa al treball a la llar, les dones acaben assumint molta més responsabilitat. Hi ha hagut moltes dones que han hagut d'abandonar el seu treball remunerat per atendre els infants o els dependents.
"És impossible reconciliar dues lògiques com el teletreball i la feina de cura en un mateix espai i amb una convivència de 24 hores"
- Això s'ha donat en molts casos?
- Això s'ha donat. No és una anècdota. Igual que el fet que les dones s'han vist més afectades pels ERTO que els homes.
- Teniu dades sobre això?
- Comencem a tenir-ne. El que tenim molt clar és que els sectors que primer han recuperat l'activitat han estat aquells amb un clar predomini masculí, com és el cas de la construcció i la indústria. Han tingut una aturada més curta i una represa més ràpida. En canvi, els més feminitzats, com la restauració o l'hostaleria, han trigat més a recuperar-se.
- Es parla molt de la conciliació i que el teletreball la pot facilitar. Creu que aquest teletreball que hem viscut ha contribuït a més conciliació? O ha generat més problemes a les cases?
- Ha generat molts més problemes i no ha facilitat gens la conciliació. Aquí no tenim una cultura del teletreball. Amb el que ens hem trobat és amb una situació en què compartíem espais per la lògica productiva. Era impossible reconciliar dues lògiques com el teletreball i la feina de cura en un mateix espai i amb una convivència de 24 hores. No hem fet teletreball, sinó treball a distància obligat i imposat. El teletreball pot ser una solució per a la conciliació quan és escollit i quan és voluntari. Hi ha hagut teletreball allí on no hi havia infants ni responsabilitat de cures de persones dependents. Ha estat una gran trampa.
- Una trampa?
- S'ha dit i repetit que hem descobert el teletreball, que és molt positiu i ens ajuda molt. Però no és cert. El treball a distància ha generat molts costos, pel que ha suposat de control de la població treballadora, per una organització del temps molt costosa en termes de salut o quant a promoció laboral.
- És optimista, malgrat tot, sobre la igualtat de gènere en l'escenari que s'obrirà després de la Covid-19?
- No. Miri, quan la crisi entra per la porta, la igualtat surt per la finestra. Sabem que, històricament, després d'una crisi, es recupera abans el treball dels homes que el de les dones, que les dones assumeixen més treball domèstic i que es perd inversió en polítiques d'igualtat. Això ja va passar amb la crisi del 2008. O canvien moltes les coses o tornarà a passar amb aquesta. Només cal veure com s'ha gestionat la crisi, només amb lògica productiva. És un reflex del que tenim.
"La professionalització del treball de cures alliberaria moltes dones per poder tenir projectes de vida autònoms"
- Quines mesures serien eficaces?
- Un pla nacional d'inversió per afrontar els treballs de cura, per exemple. Només es parla de pactes per la indústria, que són necessaris també. Però amb aquesta crisi hem vist que curar és imprescindible, però curar sense cuidar no aconsegueixes un bon estat de salut pública. S'hauria de professionalitzar el treball de cura, que també permetria crear més llocs de treball. Pensem que la tendència demogràfica porta a més envelliment de la població més que no pas a més reproducció. Això alliberaria moltes dones per tenir trajectòries laborals autònomes, autonomia econòmica i projectes de vida independent. També caldria prioritzar el retorn presencial de les dones i obrir escoles.
- Defensa que les escoles obrin amb la màxima rapidesa.
- És claríssim. Les escoles obertes contribueixen a la igualtat de gènere.