22
de novembre
de
2020, 15:27
Actualitzat:
23
de novembre,
20:03h
Doctor en Física, Àlex Arenas és un expert en anàlisis de pandèmies i sistemes complexos, el que l'ha convertit en una de les veus més reclamades pels mitjans de comunicació enmig de l'actual crisi sanitària. És autor de nombrosos articles en revistes especialitzades com Nature o Physics Reports.
Nascut a Barcelona el 1969, Arenas és professor del departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), on dirigeix la càtedra de Ciència i Humanisme. En aquesta entrevista amb NacióDigital, el científic analitza algunes de les mesures adoptades contra el coronavirus, aclareix la seva opinió sobre l'obertura de les escoles i aporta el seu criteri sobre la política de Madrid contra la Covid.
- Com és que un assessor del Departament de Salut és tan crític amb la gestió que s'hi fa?
- Jo he assessorat Salut i qualsevol ciutadà que em pot preguntar. Quan m'ha preguntat Salut, ho he fet. Quan ho ha fet el Ministeri de Sanitat, o el govern d'Andorra, o el de Mèxic, o el de Colòmbia, o el de Portugal, els he contestat. Però no m'he casat amb ningú. No tinc cap contracte ni vinculació amb Salut. Quan algunes de les mesures que es prenen són inadequades, em veig obligat a dir-ho. I si van en una línia adequada, també ho dic.
- Què ha trobat més discutible de les mesures que s'han adoptat?
- D'aquesta pandèmia, el primer que hem d'aprendre és que no es pot dir: mai no faré això. Perquè no té sentit en una pandèmia que ens desborda contínuament. El més perillós és mantenir posicions inamovibles. Una altra cosa és la comunicació. S'ha de tractar la gent com a adults. Jo noto a faltar una dosi de realisme. Aquesta crisi ens ha posat entre l'espasa i la paret, i això en una societat que sovint és molt individualista i egoista. Els governs han hagut d'afrontar situacions difícils i hem de fer pinya. Em preguntava sobre les meves crítiques al Govern, però també trobo que l'oposició, a vegades, adopta posicions hooligans sense aportar solucions. Aquest és un problema de tothom. La nostra situació és diferent a la d'Alemanya, per posar un cas, que es pot permetre tancar la restauració i pagar el 70% d'un servei que es tanca.
- És possible un pla de mesures que garanteixi que la pandèmia estarà sota control sense afectar greument la vida econòmica?
- Sí, però és difícil. Hi ha una solució possible. Fent els càlculs, sabem que des del punt de vista de control de la pandèmia, necessitem que la mobilitat es redueixi en un milió i mig de persones. Això es diu teletreball en el món laboral, que a Catalunya pot ser del 30-33% i, en aquests moments, és només del 8%. La Generalitat no disposa de les competències per obligar-ho per decret i l'Estat és molt refrectari a fer-ho. A Catalunya, hem d'utilitzar altres vies. Es podria ajudar les empreses per promoure el teletreball, en compra de material informàtic, per exemple, en descomptes de l'IRPF. Això suposaria una part d'aquest sector que ens caldria. L'altra part es podria treure de la fase educativa. De la mateixa manera que hem aconseguit que els alumnes universitaris, en la primera fase del curs, facin classes virtuals, que també ho facin a Secundària i Batxillerat.
- Va ser molt crític amb l'obertura dels centres.
- He estat crític perquè penso que una posició inamovible des del Departament d'Educació, dient que les escoles serien l'últim que tancaria, no afavoreix ningú. Però la segona cosa que vull dir és que jo em refereixo a partir de la Secundària avançada.
- Però, en la major part dels grups confinats, no hi ha hagut casos de brots importants, a banda d'alguns positius aïllats.
- Però en certes edats, a partir dels 15-16 anys, la transmissió és igual que la d'un adult i per la seva dinàmica és més fàcil que facin contactes, i la majoria són asimptomàtics. És una font "fantasma" de transmissió.
- Quina seria la seva proposta per als instituts?
- Telemàtic fins al març. Després, al detall, hi ha moltes casuístiques i podria haver-hi excepcions. Penso en nois que poden viure en zones sense connectivitat o barris amb problemes específics. Aquests han de poder seguir anant als centres.
- Proposa també fer tests d'antígens massius.
- Sí, hem d'incrementar moltíssim la nostra capacitat de rastreig i testeig. El rastreig el podem seguir fent de la mateixa manera, però ajudant-nos de la nostra aplicació de Radar Covid i amb més rastrejadors, i els tests els podem multiplicar per deu utilitzant els tests d'antígens. Aquest pla ens permetria passar tot l'hivern de la manera més òptima possible.
- Fer tests d'antígens massius és factible?
- Completament. Pensem que la compra d'un test suposa 4 euros i mig a l'engròs. Amb el preu d'una prova PCR podríem fer-ne deu de tests. Però, a més, el que ens estalviaríem amb un bon rastreig en despesa hospitalària i UCI seria extraordinari. Ara bé, els tests s'han de fer d'una manera intel·ligent.
- Com s'hauria de fer?
- Si es fan de manera sincrònica, és a dir, rastrejant tota la població en 3-4 dies seria fantàstic. Suposaria una caiguda dels nivells de transmissibilitat enorme. Però, per fer això, s'ha de pensar un pla d'infraestructures complex, amb farmàcies i CAP. Sembla difícil, però no ho és tant. Pensem que cada quatre anys ens organitzem per anar a votar en un dia. És una mica el que han fet a Eslovàquia.
- Hi ha una forta controvèrsia, també dins del Govern, pel que fa als restauradors. Estan pagant els plats trencats?
- En la restauració, com també als gimnasos, tenim un perill perquè són espais de risc sobretot perquè vas sense mascareta molta estona enmig de molta gent. Els aerosols, si no hi ha una bona ventilació, es concentren a l'interior i poden infectar. Aquest és un problema molt difícil de resoldre. En gimnasos i restaurants, soc partidari que tota l'activitat que es pugui fer a l'aire lliure es faci així, com ara la proposta que les terrasses tinguin l'aforament que vulguin, però respectant la distància de dos metres. Fem tard, perquè haguéssim pogut aprofitar l'estiuet de Sant Martí per fer que aquests sectors recuperessin l'activitat. Però els interiors fan molta por. S'ha de dir que hi ha un problema quan s'interpreten les dades, que ens està fent molt de mal.
- Endavant.
- Les dades estadístiques que tenim es fan a partir del sistema de rastreig. Arriba una persona al CAP, li fan un PCR i al cap d'uns dies dona positiu. Quan li pregunten pels seus contactes estrets, respon que la seva família. El nombre de contactes que se solen rastrejar a Catalunya i a Espanya són 3-4. Els brots estaran als domicilis, perquè no tens altra manera de rastrejar. No puc dir qui estava sopant darrera meu i que ha estat un contacte estret meu durant dues hores o qui ha estat assegut al meu costat al metro.
- Vindran noves onades?
- Planteja un tema interessant. L'onada on estem no ha passat i durarà molt, tot l'hivern. No ha passat el pic de la segona onada. Les mesures adoptades han fet apaivagar la corba. Però el virus continua actuant igual. Ara relaxem les nostres mesures. Quan incrementem la mobilitat, incrementarem de manera natural els valors d'incidència. Tornaran a pujar els casos.
- Què podem fer?
- Compensar això, l'increment de mobilitat, amb una altra cosa. Si obrim els bars, hauríem d'augmentar el teletreball en un percentatge equivalent, per exemple. Però si no ho compensem amb restriccions de mobilitat, tindrem tercera i quarta onada fins a la primavera. És el que passa quan no tenim un pla d'actuació a mig-llarg termini.
- No existeix aquest pla?
- Jo no l'he vist. En el teletreball, el Govern pot fer poca cosa. En educació, el departament no en vol sentir a parlar, i els tests ràpids encara no els tenim aquí i reobrirem a partir de dilluns.
- Ens espera un hivern cru?
- M'agradaria saber què farà Salut, que ha de posar els mecanismes de control sobre la taula. Ara mateix, amb la relaxació de mesures que estem fent, avançaria que ens espera un hivern força cru.
- Com celebrarem Nadal i Cap d'Any?
- Des del punt de vista de les celebracions que són normals, no ens ho podrem permetre. El nombre de casos es dispararien en pocs dies. Tal com els entenem, són insalvables. I com més aviat es digui, millor. És millor que la gent estigui preparada. I si podem fer alguna cosa més, millor.
- Madrid ho ha fet millor?
- No. Li diré la veritat: no em crec les dades de Madrid. No les entenc. Fa dos mesos que estan per damunt del 100% de la capacitat prepandèmia. Hem vist com han restringit l'accés dels mitjans als hospitals. És cert que han fet una cosa bona: han passat d'una situació que era catastròfica fa dos mesos a una situació crítica, però segueix sent crítica. Han pogut mantenir oberts molts serveis al preu d'aguantar la pressió hospitalària. Una cosa interessant que han fet són els tests ràpids.
- Però no comparteix el relat que Madrid seria un model millor.
- No, no. Cadascú fa el que pot. A Catalunya s'ha de dir que les coses s'han fet amb transparència, cosa que jo no puc dir de Madrid.
Nascut a Barcelona el 1969, Arenas és professor del departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), on dirigeix la càtedra de Ciència i Humanisme. En aquesta entrevista amb NacióDigital, el científic analitza algunes de les mesures adoptades contra el coronavirus, aclareix la seva opinió sobre l'obertura de les escoles i aporta el seu criteri sobre la política de Madrid contra la Covid.
- Com és que un assessor del Departament de Salut és tan crític amb la gestió que s'hi fa?
- Jo he assessorat Salut i qualsevol ciutadà que em pot preguntar. Quan m'ha preguntat Salut, ho he fet. Quan ho ha fet el Ministeri de Sanitat, o el govern d'Andorra, o el de Mèxic, o el de Colòmbia, o el de Portugal, els he contestat. Però no m'he casat amb ningú. No tinc cap contracte ni vinculació amb Salut. Quan algunes de les mesures que es prenen són inadequades, em veig obligat a dir-ho. I si van en una línia adequada, també ho dic.
- Què ha trobat més discutible de les mesures que s'han adoptat?
- D'aquesta pandèmia, el primer que hem d'aprendre és que no es pot dir: mai no faré això. Perquè no té sentit en una pandèmia que ens desborda contínuament. El més perillós és mantenir posicions inamovibles. Una altra cosa és la comunicació. S'ha de tractar la gent com a adults. Jo noto a faltar una dosi de realisme. Aquesta crisi ens ha posat entre l'espasa i la paret, i això en una societat que sovint és molt individualista i egoista. Els governs han hagut d'afrontar situacions difícils i hem de fer pinya. Em preguntava sobre les meves crítiques al Govern, però també trobo que l'oposició, a vegades, adopta posicions hooligans sense aportar solucions. Aquest és un problema de tothom. La nostra situació és diferent a la d'Alemanya, per posar un cas, que es pot permetre tancar la restauració i pagar el 70% d'un servei que es tanca.
- És possible un pla de mesures que garanteixi que la pandèmia estarà sota control sense afectar greument la vida econòmica?
- Sí, però és difícil. Hi ha una solució possible. Fent els càlculs, sabem que des del punt de vista de control de la pandèmia, necessitem que la mobilitat es redueixi en un milió i mig de persones. Això es diu teletreball en el món laboral, que a Catalunya pot ser del 30-33% i, en aquests moments, és només del 8%. La Generalitat no disposa de les competències per obligar-ho per decret i l'Estat és molt refrectari a fer-ho. A Catalunya, hem d'utilitzar altres vies. Es podria ajudar les empreses per promoure el teletreball, en compra de material informàtic, per exemple, en descomptes de l'IRPF. Això suposaria una part d'aquest sector que ens caldria. L'altra part es podria treure de la fase educativa. De la mateixa manera que hem aconseguit que els alumnes universitaris, en la primera fase del curs, facin classes virtuals, que també ho facin a Secundària i Batxillerat.
"Necessitem que la mobilitat es redueixi en un milió i mig de persones"
- Va ser molt crític amb l'obertura dels centres.
- He estat crític perquè penso que una posició inamovible des del Departament d'Educació, dient que les escoles serien l'últim que tancaria, no afavoreix ningú. Però la segona cosa que vull dir és que jo em refereixo a partir de la Secundària avançada.
- Però, en la major part dels grups confinats, no hi ha hagut casos de brots importants, a banda d'alguns positius aïllats.
- Però en certes edats, a partir dels 15-16 anys, la transmissió és igual que la d'un adult i per la seva dinàmica és més fàcil que facin contactes, i la majoria són asimptomàtics. És una font "fantasma" de transmissió.
- Quina seria la seva proposta per als instituts?
- Telemàtic fins al març. Després, al detall, hi ha moltes casuístiques i podria haver-hi excepcions. Penso en nois que poden viure en zones sense connectivitat o barris amb problemes específics. Aquests han de poder seguir anant als centres.
"A partir dels 15-16 anys, la transmissió és igual que la d'un adult i per la seva dinàmica és més fàcil que facin contactes, i la majoria són asimptomàtics. És una font "fantasma" de transmissió"
- Proposa també fer tests d'antígens massius.
- Sí, hem d'incrementar moltíssim la nostra capacitat de rastreig i testeig. El rastreig el podem seguir fent de la mateixa manera, però ajudant-nos de la nostra aplicació de Radar Covid i amb més rastrejadors, i els tests els podem multiplicar per deu utilitzant els tests d'antígens. Aquest pla ens permetria passar tot l'hivern de la manera més òptima possible.
- Fer tests d'antígens massius és factible?
- Completament. Pensem que la compra d'un test suposa 4 euros i mig a l'engròs. Amb el preu d'una prova PCR podríem fer-ne deu de tests. Però, a més, el que ens estalviaríem amb un bon rastreig en despesa hospitalària i UCI seria extraordinari. Ara bé, els tests s'han de fer d'una manera intel·ligent.
- Com s'hauria de fer?
- Si es fan de manera sincrònica, és a dir, rastrejant tota la població en 3-4 dies seria fantàstic. Suposaria una caiguda dels nivells de transmissibilitat enorme. Però, per fer això, s'ha de pensar un pla d'infraestructures complex, amb farmàcies i CAP. Sembla difícil, però no ho és tant. Pensem que cada quatre anys ens organitzem per anar a votar en un dia. És una mica el que han fet a Eslovàquia.
- Hi ha una forta controvèrsia, també dins del Govern, pel que fa als restauradors. Estan pagant els plats trencats?
- En la restauració, com també als gimnasos, tenim un perill perquè són espais de risc sobretot perquè vas sense mascareta molta estona enmig de molta gent. Els aerosols, si no hi ha una bona ventilació, es concentren a l'interior i poden infectar. Aquest és un problema molt difícil de resoldre. En gimnasos i restaurants, soc partidari que tota l'activitat que es pugui fer a l'aire lliure es faci així, com ara la proposta que les terrasses tinguin l'aforament que vulguin, però respectant la distància de dos metres. Fem tard, perquè haguéssim pogut aprofitar l'estiuet de Sant Martí per fer que aquests sectors recuperessin l'activitat. Però els interiors fan molta por. S'ha de dir que hi ha un problema quan s'interpreten les dades, que ens està fent molt de mal.
- Endavant.
- Les dades estadístiques que tenim es fan a partir del sistema de rastreig. Arriba una persona al CAP, li fan un PCR i al cap d'uns dies dona positiu. Quan li pregunten pels seus contactes estrets, respon que la seva família. El nombre de contactes que se solen rastrejar a Catalunya i a Espanya són 3-4. Els brots estaran als domicilis, perquè no tens altra manera de rastrejar. No puc dir qui estava sopant darrera meu i que ha estat un contacte estret meu durant dues hores o qui ha estat assegut al meu costat al metro.
- Vindran noves onades?
- Planteja un tema interessant. L'onada on estem no ha passat i durarà molt, tot l'hivern. No ha passat el pic de la segona onada. Les mesures adoptades han fet apaivagar la corba. Però el virus continua actuant igual. Ara relaxem les nostres mesures. Quan incrementem la mobilitat, incrementarem de manera natural els valors d'incidència. Tornaran a pujar els casos.
"Si obrim els bars, hauríem d'augmentar el teletreball en un percentatge equivalent, si no, tindrem tercera i quarta onada fins a la primavera"
- Què podem fer?
- Compensar això, l'increment de mobilitat, amb una altra cosa. Si obrim els bars, hauríem d'augmentar el teletreball en un percentatge equivalent, per exemple. Però si no ho compensem amb restriccions de mobilitat, tindrem tercera i quarta onada fins a la primavera. És el que passa quan no tenim un pla d'actuació a mig-llarg termini.
- No existeix aquest pla?
- Jo no l'he vist. En el teletreball, el Govern pot fer poca cosa. En educació, el departament no en vol sentir a parlar, i els tests ràpids encara no els tenim aquí i reobrirem a partir de dilluns.
- Ens espera un hivern cru?
- M'agradaria saber què farà Salut, que ha de posar els mecanismes de control sobre la taula. Ara mateix, amb la relaxació de mesures que estem fent, avançaria que ens espera un hivern força cru.
"El Nadal i Cap d'Any, tal com els entenem, són insalvables"
- Com celebrarem Nadal i Cap d'Any?
- Des del punt de vista de les celebracions que són normals, no ens ho podrem permetre. El nombre de casos es dispararien en pocs dies. Tal com els entenem, són insalvables. I com més aviat es digui, millor. És millor que la gent estigui preparada. I si podem fer alguna cosa més, millor.
- Madrid ho ha fet millor?
- No. Li diré la veritat: no em crec les dades de Madrid. No les entenc. Fa dos mesos que estan per damunt del 100% de la capacitat prepandèmia. Hem vist com han restringit l'accés dels mitjans als hospitals. És cert que han fet una cosa bona: han passat d'una situació que era catastròfica fa dos mesos a una situació crítica, però segueix sent crítica. Han pogut mantenir oberts molts serveis al preu d'aguantar la pressió hospitalària. Una cosa interessant que han fet són els tests ràpids.
- Però no comparteix el relat que Madrid seria un model millor.
- No, no. Cadascú fa el que pot. A Catalunya s'ha de dir que les coses s'han fet amb transparència, cosa que jo no puc dir de Madrid.