L'11 de març de 2011 es produïa un terratrèmol de potència 9,1 en l'escala Richter que trastocaria per sempre la història del Japó. El desastre natural provocat per la falla inversa entre plaques va originar un tsunami que va arrasar la majoria de les costes de l'est del país i va provocar el sisme més gran de la seva història. Les pitjors onades van arribar a una altura de 10 metres, inundant centenars de municipis i entrant desenes de quilòmetres a l'interior del país.
Els efectes de la catàstrofe van ser devastadors. Més de 15.000 persones van perdre la vida, més de 2.500 encara ara són considerades desaparegudes i més de 6.000 van resultar ferides. Els danys materials, gairebé incalculables: desenes de milers d'edificis damnificats o destruïts, centenars de milers de cotxes destrossats i la gran majoria dels serveis bàsics afectats durant mesos. El problema principal, però, es va produir a la central nuclear de Fukushima.
Per primer cop en la història des del desastre de Txernobil, l'accident nuclear de Fukushima va fer elevar el nivell d'alerta a la categoria 7. L'epicentre del sisme es va situar a una profunditat de 32km i a 130km de la costa de Sendal, amb una duració de sis minuts segons la majoria dels sismògrafs japonesos. Aquest temps va ser suficient, juntament amb les onades del tsunami, per afectar de manera greu la central nuclear de Fukushima I. Els reactors 1,2 i 3 de la central estaven en ple funcionament quan es va produir el sisme -els 4,5 i 6 estaven en manteniment i aturats-. Els procediments de desconnexió automàtics es van activar, però la falta d'un mur de contenció va permetre una inundació de gairebé 6 metres d'aigua dins la central. Això va produir un efecte en cadena de fallades tècniques que va fer perdre el control de tot el sistema.
Aquests incidents van provocar una fusió de nucli parcial en els reactors 1, 2 i 3 després de perdre l'energia elèctrica, es van produir explosions d'hidrogen que van destruir el revestiment superior dels edificis de contenció que albergaven els reactors 1,3 i 4 i una explosió va danyar el tanc de contenció a l'interior del reactor 2. Diversos incendis van afectar la central, especialment el reactor 4. Totes aquestes problemàtiques van expulsar radiació a través de l'aigua al mar i de l'aire que va arribar a centenars de quilòmetres de la zona 0. Els nivells de radiació van ser cinc vegades menors que els de Txernobil, però fatals per a tots aquells que es trobaven a pocs quilòmetres de la central.
El territori afectat per la radiació de la central de Fukushima Foto: Administració Nacional de Seguretat Nuclear dels EUA
Com es va solucionar el problema de la radioactivitat?
Les primeres reaccions van ser insuficients davant la gravetat de la radiació i de les conseqüències nuclears. El govern del Japó va establir en un primer moment que l'accident havia estat de categoria 4, elevant-ho el dia 12 de març a categoria 5. Diverses entitats internacionals alertaven que els nivells d'isòtops tòxics en atmosfera feien preveure que era el pitjor escenari des de Txernòbil, elevant la gravetat a categoria 6 i fins i tot, a la 7.
En aquest escenari de radioactivitat extrema i fuites sense control van aparèixer els anomenats herois de Fukushima. Centenars de voluntaris van ajudar en les tasques de manteniment per apagar les pèrdues, els incendis i les conseqüències del desastre. Els més importants van ser els principals operaris de la central, anomenats "els 50 de Fukushima" que es van sacrificar per desconnectar la radioactivitat. En torns de mig centenar, els treballadors de l'empresa Tepco, enginyers privats de Toshiba i Hitachi, bombers i militars, van retirar les runes, van apagar els focs i es van exposar a una radiació 10.000 vegades superior a les assumibles per a un ésser humà.
Així va quedar un dels reactors de Fukushima després dels incendis i explosions Foto: Europa Press
A diferència de l'accident de Txernòbil, les partícules alliberades a Fukushima van ser abocades principalment al mar i no a l'atmosfera, un fet que va permetre reduir el risc sanitari a l'exposició tòxica, que podria haver estat altíssim. Els herois de la central van aconseguir frenar la radiació. Això sí, a un preu molt alt. Unes 70 persones van morir en les explosions i incendis derivats de les fallades del sistema; milers pateixen càncer arran de l'exposició radioactiva i molts altres han patit problemes de salut derivats de les tasques de manteniment. L'admiració internacional pels treballadors va ser immensa davant del seu sacrifici.
Què queda encara per fer?
Mai es va preveure que un tsunami d'aquella magnitud inundaria la central nuclear i provocaria una completa apagada del sistema que faria que els generadors d'emergència i els panells elèctrics quedessin totalment inservibles.
La catàstrofe de Fukushima ha aconseguit, en aquest sentit, que es produeixi una millora de les mesures de seguretat i de les normatives vigents de les centrals nuclears. El director general de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), Rafael Grossi, ha explicat que "una de les principals lliçons apreses de Fukushima és que aquells que regulen l'ús d'aquesta energia han d'actuar de forma independent i comptar amb els recursos adequats".
La central de Fukushima, avui dia, encara controlada pels experts i tècnics Foto: Europa Press
La població japonesa segueix tractant de tornar a la normalitat en una regió que lluita contra la radioactivitat, encara avui, 10 anys després. Les conseqüències directes de l'incident van recaure sobretot en les empreses de pesca i els pescadors. Els científics segueixen trobant noves partícules d'alta perillositat per a la població que haurien estat alliberades per un dels reactors de la planta de la companyia Daiichi.
Les investigacions dels experts de l'ONU, de les organitzacions d'energia nuclear i del govern nipó apunten a un descens important dels nivells radioactius. Desvinculen un possible augment dels casos de càncer a la regió a la central de Fukushima, però han advertit que se segueix estudiant "qualsevol escenari" davant de possibles problemàtiques.
El que queda palès, encara avui dia, és el trauma d'un país davant d'una situació que creien controlada. El Japó és un dels països amb major prevenció estructural davant de tsunamis i terratrèmols, però el 2011 el mar els va caure al damunt. Fukushima busca l'esperança, que aquest 2021 serà representada per la flama olímpica dels Jocs que organitza el país. La torxa olímpica travessarà una de les zones crítiques de la regió.
