27
d'abril
de
2021, 13:36
Actualitzat:
16:51h
El govern espanyol ha aprovat en el consell de ministres d'aquest dimarts el pla de recuperació que ha d'enviar a Brussel·les. Així ho ha anunciat la ministra portaveu María Jesús Montero en la compareixença posterior, que ha fet acompanyada de les ministres d'Exteriors, Arancha González Laya, i d'Educació, Isabel Celaá. D'aquesta manera, es culmina el procés de gestió dels fons europeus, que l'executiu va analitzar la setmana passada. Només faltava el darrer vist-i-plau, abans d'enviar el pla a la Comissió Europea, que s'ha de fer abans del divendres vinent.
Montero s'ha referit al pla com el programa "més ambiciós que ha tingut el nostre país" en els temps recents. "És un pla de país", ha afirmat. Els fons Next Generation aprovats per la UE suposen un total de 750.000 milions d'euros (390.000 en forma de subvenció i 360.000 com a préstec). D'aquests, pertoquen a l'estat espanyol 140.000 milions d'euros, 72.000 dels quals seran a fins perdut. En el pla del govern espanyol s'hi inclouen 110 projectes.
Com va anunciar la setmana passada el president espanyol, Pedro Sánchez, es preveu que es gastaran 70.000 milions entre els anys 2021 i 2023 i, d'aquests, un 39% es destinaran a programes de transició ecològica, un 29% a transformació digital, un 10,5% a educació i formació i un 7% per a recerca i desenvolupament. La ministra s'ha remès al llarg de la seva intervenció a la compareixença de Sánchez i, com en aquella ocasió, no ha volgut entrar al detall del pla aprovat, tot dient que els ministres ja explicarien els aspectes de cada àmbit.
El Govern de la Generalitat va seleccionar 27 projectes per un valor total de 41.000 milions d'euros, tot i que no hi ha una partida concreta de fons per a Catalunya. D'aquests projectes, tres (sobre bateries, descarbonització i hidrogen) suposen més de la meitat dels diners a invertir.
L'executiu ha aprovat també el pla d'acció exterior de la diplomàcia espanyola, explicat per la ministra d'Exteriors. González Laya ha volgut destacar el paper internacional d'Espanya, "líder en drets humans i amb gran poder tou". La ministra ha dit que es vol que Espanya sigui "un estat nodal que ajudi a construir consensos". S'ha referit als principals eixos de la projecció internacional: el multilateralisme; la voluntat d'establir relacions bilaterals en zones concretes, com el continent africà o la Cimera Iberoamericana, i l'aposta per la cooperació al desenvolupament.
Montero s'ha referit al pla com el programa "més ambiciós que ha tingut el nostre país" en els temps recents. "És un pla de país", ha afirmat. Els fons Next Generation aprovats per la UE suposen un total de 750.000 milions d'euros (390.000 en forma de subvenció i 360.000 com a préstec). D'aquests, pertoquen a l'estat espanyol 140.000 milions d'euros, 72.000 dels quals seran a fins perdut. En el pla del govern espanyol s'hi inclouen 110 projectes.
Com va anunciar la setmana passada el president espanyol, Pedro Sánchez, es preveu que es gastaran 70.000 milions entre els anys 2021 i 2023 i, d'aquests, un 39% es destinaran a programes de transició ecològica, un 29% a transformació digital, un 10,5% a educació i formació i un 7% per a recerca i desenvolupament. La ministra s'ha remès al llarg de la seva intervenció a la compareixença de Sánchez i, com en aquella ocasió, no ha volgut entrar al detall del pla aprovat, tot dient que els ministres ja explicarien els aspectes de cada àmbit.
El Govern de la Generalitat va seleccionar 27 projectes per un valor total de 41.000 milions d'euros, tot i que no hi ha una partida concreta de fons per a Catalunya. D'aquests projectes, tres (sobre bateries, descarbonització i hidrogen) suposen més de la meitat dels diners a invertir.
L'executiu ha aprovat també el pla d'acció exterior de la diplomàcia espanyola, explicat per la ministra d'Exteriors. González Laya ha volgut destacar el paper internacional d'Espanya, "líder en drets humans i amb gran poder tou". La ministra ha dit que es vol que Espanya sigui "un estat nodal que ajudi a construir consensos". S'ha referit als principals eixos de la projecció internacional: el multilateralisme; la voluntat d'establir relacions bilaterals en zones concretes, com el continent africà o la Cimera Iberoamericana, i l'aposta per la cooperació al desenvolupament.