Àngels Chacón: «Hem de recuperar el respecte mutu i el reconeixement amb Junts»

Àngels Chacón (Igualada, 1968) va meditar fins a última hora sobre la conveniència de convertir-se en la figura de referència al PDECat un cop la formació postconvergent havia quedat fora del Parlament després presentar-s'hi com a cap de cartell. Una de les peces clau per convèncer-la de fer el pas va ser David Bonvehí, que l'acompanya en aquesta nova etapa des de la presidència -institucional, no executiva- del partit.

En conversa amb NacióDigital, Chacón desgrana les prioritats que té per garantir la superviència -política i econòmica- d'una formació, el PDECat, que aquest cap de setmana arriba al cinquè aniversari. Un període curt però especialment convuls i marcat, en els últims mesos, per l'escissió de Junts, una ferida que costarà de cicatritzar.

- Per què, després de setmanes de pensar-s'ho, va acabar fent el pas per convertir-se en la secretària general del PDECat?

- No van ser setmanes només de pensar, sinó també d'escoltar el territori i la gent que estava a les llistes del 14-F per veure la lectura que feien del resultat. No va ser una decisió unilateral, sinó que la vaig prendre arran del que traspua el conjunt dels més de 5.000 militants. Calia escoltar-los, veure si després de les eleccions hi havia desànim o si es volia continuar. Més enllà d'una decisió individual, per respecte a tots ells els havia d'escoltar. Aquests mesos han estat per això i, a partir d'aquí, he pres la decisió.

- S'esperava quedar fora del Parlament?

- No.

- A què ho atribueix?

- Al fet que vam trigar massa a desxifrar si s'arribava un acord o no amb Junts. No és que ens separéssim, nosaltres vam ser on érem i els que es van separar van ser ells. L'acord amb una facció que havia nascut del PDECat no va ser possible, vam trigar molt a negociar, i vam tenir molt poc temps per explicar el nostre projecte de manera diferenciada. Estàvem recomponent la situació. Després, evidentment, molta gent vinculava emocionalment el seu vot a l'esperit de Junts per Catalunya del 2017. Hi havia gent que ens deia que ens havia votat, però havien votat de nou a Junts. Hi va haver manca de temps per explicar el projecte.

- Es penedeixen de no haver trencat abans les negociacions amb Junts?

- Del que ha passat ja no ens en podem penedir, és el que hi ha, però potser hauríem pogut aclarir abans la situació. Mai ens penedirem de buscar diàleg i acords.

"Vam trigar molt a negociar amb Junts i vam tenir molt poc temps per explicar el nostre projecte de manera diferenciada"

- Quins plans té per garantir la supervivència política del partit i del projecte?

- Primer, precisament això: explicar amb detall el nostre projecte. Ara, paradoxalment, veiem com forces polítiques que en període electoral manifestaven el que manifestaven ara fan un viratge i intenten fer el que nosaltres defensàvem: hi ha una voluntat d'arribar algun dia a celebrar un referèndum reconegut internacionalment, però mentrestant gestionem i obtenim el màxim de competències, també de finançament. Altres parlaven de confrontació i unilateralitat, i ara queda molt esvaït. Veient que copien i volen anar a buscar aquest espai que nosaltres dèiem, sempre hem dit la veritat i hem estat coherents. I haurem d'explicar amb molt més detall quin és el nostre projecte.- Quines són les línies mestres?

- El PDECat és un espai de centralitat política i social que està orfe. El vector esquerra-dreta hi és, però l'espai de centre, no. Entre l'independentisme més radical i el constitucionalisme més inamovible, volem ser-hi entremig. L'espai hi és. Una altra cosa és que uns partits, en període electoral, diuen una cosa, i després en fan una altra intentant anar a buscar aquest espai. Hem estat coherents i tothom sap què som. Què volem? Aquesta Catalunya del segle XXI, oberta, generadora d'oportunitats, amb col·laboració público-privada. A les municipals, a les grans ciutats, veurem quin és el nostre projecte.
 
- Mentrestant, però, es corre el risc de desaparició?

- Si tant a Junts com a nosaltres ens cau una sentència desfavorable quant a l'execució del cas Palau -del qual, recordem-ho, no hem estat part-, evidentment ens posa en una dificultat extrema. Diem les coses com són. Políticament continuem sent un actor als ajuntaments, als consells comarcals, a les diputacions i al Congrés dels Diputats. És indubtable, està a la vista de tothom. No som al Parlament, però continuem fent política.

- A l'execució de la sentència del cas Palau s'hi suma el judici pendent a l'Audiència Nacional pel cas del 3%.

- Nosaltres som un partit nou, de nova creació, més enllà de Convergència. El PDECat es constitueix aquest dissabte farà cinc anys. Evidentment, tant la direcció com el projecte no tenen res a veure amb l'antiga CDC. Aquest serà un dels nostres arguments. De fet, si nosaltres haguéssim d'explicar per què no som Convergència, Junts també ho hauria de fer. En aquest sentit, tenim membres de la direcció de CDC que són a Junts.

- Això argumenta, precisament, el Palau davant del tribunal que executa la sentència del saqueig a la institució cultural, tant per Junts com pel PDECat.

- Ho haurem d'afrontar.

"No treure representació al Parlament ens afebleix, i per això fem un ERO i demanem una contribució extraordinària a la militància"

- En l'informe de gestió del congrés extraordinari s'hi va evidenciar un escenari inquietant pel que fa a les finances del partit. Ja tenen llest el pla de xoc?

- Hem fet un ERO important i hem demanat una aportació extraordinària a tots els militants. A ningú li agrada aquesta situació, a la qual arribem per diferents motius. A ningú se li hauria d'escapar com ha estat de solidari el partit en tota la contribució al pagament de les defenses dels nostres companys encausats, encara ara. Estem veient què passa al Tribunal de Comptes. El partit respondrà com ho ha fet sempre, pagant advocats i ajudant els afectats. Hem estat extremament solidaris: 2,2 milions d'euros no és una quantitat menor, i engloba tots aquests conceptes. No treure representació al Parlament ens afebleix, i per això l'ERO i la contribució extraordinària de la militància. Ara bé: tornaríem a ser solidaris com ho hem estat.

- Els 690.000 euros de la campanya electoral no es podran sufragar amb l'assignació que haurien rebut en cas d'haver obtingut representació parlamentària.

- Les mesures també són per això.

- L'única manera que sobrevisqui el partit és fusionant-se amb altres marques?

- No, però aquest partit vol créixer mirant al costat i enrere, i sobretot endavant. Avui en dia, si observem els partits com a fenòmens dins la societat, veiem que hi ha moviments que fan política, partit que passen de l'èxit absolut a la pràctica desaparició, com és el cas de Ciutadans. Aquesta volatilitat de la solidesa dels partits és inqüestionable. El projecte d'un partit no es pot basar exclusivament mirant de portes endins a la militància, ha de copsar actors externs.
 
- S'han posat en contacte amb el Partit Nacionalista de Catalunya de Marta Pascal per explorar una aliança de futur estable?

- Parlem amb tots els partits. Tan important és mirar al passat com mirar al futur, que és el que volem. No parlem especialment amb el PNC, ho farem amb tots. Tenim voluntat de suma, però des del nostre projecte.

- A la tardor hi ha prevista una assemblea per refundar el centre ampli, com va anunciar David Bonvehí en el transcurs del congrés del maig. De tot el magma de partits sorgits de l'antiga CiU, teniu intenció de sumar-los sota el vostre paraigua?

- Veurem, n'estem parlant. La supervivència del PDECat no va vinculada al PNC, per exemple. Hem de pensar molt més en gran. En aquest projecte tothom hi està convidat, però començaríem malament si anem reduint la possibilitat d'acords. Tot té una seqüència lògica: es renoven els càrrecs territorials i es referma el projecte. Per això el projecte de país es fa a la tardor. Tothom hi és convidat, estem oberts a tothom. Sé que pot ser llaminer anar sempre preguntant sobre el PNC, però que vingui qui vulgui. Mirem endavant.

- Estan oberts a canviar el nom del PDECat per aplegar aquesta suma del centre ampli?

- És una possibilitat.

"Canviar de nom és una possibilitat"

- Compta amb Artur Mas, en aquesta nova etapa del PDECat?

- Hi comptem sempre, però hi ha una nova direcció i el president Mas no hi és activament, al partit. És un militant, però no és a la cúpula. Amb el respecte que sempre li tenim, crec que per respecte a la nova direcció, qui ho ha de pilotar és la nova cúpula. Ell no té una tasca executiva.

- Li hauria agradat un altre rol de Mas en campanya, amb més protagonisme, o potser menys?

- Respecto el que ell ha tingut, no tinc res a dir.

- En campanya defensaven una via independentista pragmàtica. Celebreu que Pere Aragonès estigui optant per una via equiparable i que Junts l'hagi acceptat, tot i les reticències, per la via dels fets amb l'acord de Govern?

- El que lamentem és que s'enganyi l'electorat. A vegades, dir la veritat no té premi. Sap greu que en campanya activem uns lemes que després desactivem per fer el contrari.
 
- Això va per Junts o per ERC?

- Per tots plegats.

- El full de ruta d'Aragonès posa l'accent en governar bé i arribar a un acord en l'Estat, a diferència de les legislatures anteriors. A què atribueix el canvi?

- Veuen que és una demanda de la societat. Tard o d'hora caldrà explicar amb sinceritat la veritat als electors.

- I quina és aquesta veritat?

- Ara una via unilateral no té cap mena d'opció, no hi ha unitat estratègica en el món independentista, i la ciutadania ens demana que treballem per resoldre els seus problemes i aconseguir millorar el finançament i les competències sense renunciar a res. Entre el tot i el res, sempre hem mantingut que hi ha un camí intermig. Veiem que l'estan agafant, per això lamentem que en campanya s'activin unes consignes per fer després el contrari. Continuarem dient la veritat.

- La CUP torna a ser el soci prioritari del Govern, tot i que vostès van clamar en campanya per evitar-ho.

- Són opcions que escull qui té la possibilitat de fer Govern. És la democràcia, els electors han decidit que la CUP tingui la clau del nou Govern. Res a dir. Només puc afirmar que, si haguéssim estat nosaltres els qui haguéssim tingut la clau, el projecte del Govern hauria estat un altre, estaria condicionat de manera diferent.

"Ara una via unilateral no té cap mena d'opció, no hi ha unitat estratègica en el món independentista, i la ciutadania ens demana que treballem per resoldre els seus problemes"

- Què hauria canviat?

- La fiscalització de la CUP està focalitzada en unes polítiques que no compartim. En campanya dèiem que era un partit antisistema perquè ho és. He llegit el pacte entre ERC i els anticapitalistes, i no el compartim. I ja veurem com casa aquest acord i el que tenen els republicans amb Junts. A nosaltres no ens agrada recolzar-nos en un executiu paternalista, creiem en la iniciativa privada, en la protecció social però no en l'engruiximent de l'administració. Tenim reptes del segle XXI i actuem amb un sistema paternalista de segles passats. No és que fem costat a les empreses, és que fem costat a l'economia productiva. Parlar de nacionalitzar, d'incrementar la fiscalitat a la classe mitjana, de la protecció assistencial del Govern, és anul·lar la part més dinàmica de la ciutadania. Ens apropem a un sistema d'esquerres-esquerres.

- S'han de veure encara els pressupostos per al 2022.

- Ja els veurem. Hi haurà temps.
 
- Deia abans que la unilateralitat no té cap opció. I la taula de diàleg, en té alguna?

- S'haurà d'intentar. D'entrada, no dinamitarem una possibilitat en la qual sempre hem cregut. No en formem part, de la taula de diàleg. Som part del 52%, però no del diàleg. Quan es parli d'estratègia a Catalunya, esperem que se'ns convoqui.

- Demanaran una cadira a la mesa amb l'Estat? Els agradaria ser-hi?

- Ens agradaria participar de l'estratègia. A la taula de diàleg s'estableix que ha de ser entre governs, però quan parlem de reunions a Catalunya, clar que hi volem ser.

- S'asseurà el PDECat a negociar els pressupostos generals de l'Estat amb Pedro Sánchez a través dels quatre diputats a Madrid?

- Sí. Veurem què presenten.

- Quines contrapartides es poden posar damunt la taula?

- Presentarem un full de peticions, sabent que som el que som. Evidentment, no pararem mai de demanar una solució política al conflicte. No reduïm la política que fem a Madrid només a quants diners som capaços d'aconseguir.

- És probable que, com l'any passat, el PDECat validi els comptes de Sánchez?

- Veurem. D'entrada, estem disposats a parlar-ne.

"No crec que a gent que ha estat militant de Convergència 30 anys, d'un dia per l'altre, li canviïn el cervell"

- Com definiria la relació que ha quedat entre Junts i el PDECat després de la trencadissa de l'any passat?

- Hi ha relacions personals que es mantenen, perquè hi ha una amistat de fa temps. N'hi ha moltes que són sinceres. L'altre dia, quan els presos van sortir de Lledoners, aquelles abraçades ho diuen tot, són sinceres, amb tot el cor. Hem patit i hem estat al costat dels presos, malgrat que hagin optat per una altra sigla. Hi ha relacions personals que hi seran sempre. També hi ha hagut decepcions personals. Ha estat un desencaix per a tots. Haurem de seguir parlant com gestionem tot això, si ens plantegem anar a la confrontació permanent, si cadascú ha de tenir el seu espai. La utilització que s'ha fet de dir que el PDECat ha abandonat els presos ens ha fet mal. Per tant, com ha de continuar la relació? Reconeixement i respecte mutu. Això és el que demanem.
 
- Ho diu de cara a les municipals del 2023?

- Ho dic per sempre. Reconeixement i respecte mutu. D'entrada, no crec que gent que ha estat militant de Convergència 30 anys d'un dia per l'altre li canviïn el cervell. Cadascú tindrà les raons que ha tingut, però hem de parlar de les municipals i de què passa en aquest espai.

- Hi haurà acords previs amb Junts de cara a les municipals, o bé llistes conjuntes?

- Nosaltres parlarem amb Junts.

- Per exemple: Igualada i Reus. Dues alcaldies potents del PDECat que tant vostès com Junts corren el risc de perdre si van per separat.

- Com Vic o Girona . Nosaltres parlarem amb Junts.

- Però contemplen anar plegats a les municipals?

- Parlarem i ho veurem, des del respecte i el reconeixement mutu.

- David Saldoni, secretari d'organització de Junts, i Marc Castells, fins fa poc a la direcció del PDECat, han anat parlant els últims mesos. Com ha anat, aquest diàleg? Hi ha un trencament efectiu?

- La nova direcció del PDECat parlarà amb la direcció de Junts.

"La demanda sobre l'ús de la marca de Junts és el legítim dret a defensar els interessos del PDECat a partir dels acords que s'havien pres"

- Estan disposats a córrer el risc que ERC guanyi alcaldies, però, si no són capaços de trobar una solució?

- Parlarem i ho veurem.

- És realista parlar de reconciliació entre el PDECat i Junts, com va demanar Artur Mas?

- El que és realista és pensar que hem de recuperar el respecte mutu, i el reconeixement.
 
- En quin moment es va perdre?

- Quan es condiciona la continuïtat d'alguns càrrecs -jo mateixa- a anar a Junts. Quan es demana que es dissolgui el PDECat. Quan se'ns acusa de no estar al costat dels represaliats, cosa que no és certa. Quan es menysté el projecte del PDECat. I es pot recuperar quan fem net de tot això, ens asseiem i ens reconeixem les dues parts.

- La demanda del PDECat per la utilització de la marca de Junts per Catalunya és una pedra a la sabata en aquest reconeixement mutu?

- La demanda és el legítim dret a defensar els interessos del PDECat a partir dels acords que s'havien pres. No s'està buscant criminalitzar ningú. Però quan tu ets membre d'un partit has de defensar el dret de tots els militants per reconèixer-los. Quan no es respecten i es vulneren pactes escrits, vas als tribunals.

- Li agradaria parlar de tot això amb Carles Puigdemont?

- No tinc cap problema en parlar amb ell. Ni un.

"No tinc cap problema en parlar amb Carles Puigdemont. Ni un"

- Farà algun moviment per anar-lo a veure? O el trucarà?

- Veurem. No tinc cap problema amb parlar amb ningú, fins i tot amb la gent que em va destituir. He estat coherent, he estat clara, sempre he parlat amb molta sinceritat. No tinc res a amagar i puc parlar amb tothom.

- La tornarem a veure de candidata al Parlament?

- Pot ser. És una possibilitat. Veurem què dura aquest Govern. Sí que se'm veurà treballant al 100% per aquest projecte.