15
de maig
de
2021, 18:00
La nit electoral 4-M, Àngels Chacón va estar molt atenta al recompte. Quan va veure la dimissió en directe de Pablo Iglesias, fins aquell moment líder plenipotenciari d'Unides Podem, va suggerir a algun dels seus companys de partit que ella hauria pogut fer el mateix quan el PDECat va quedar fora del Parlament als comicis del 14-F. Finalment, però, Chacón ha decidit fer el pas i assumirà, a mitjans de juny, la secretaria general postconvergent. Es compleix, d'aquesta manera, el full de ruta que havia traçat David Bonvehí, president sortint del PDECat, que en les últimes setmanes ha activat tots els ressorts per aconseguir que Chacón fes el pas. No ho tindrà senzill: l'exconsellera d'Empresa i Coneixement haurà de pilotar una etapa marcada per garantir la supervivència política del partit -com a pilar, ara, d'un projecte de "centre ampli" que aspira a sumar més sigles-, però també l'econòmica. Quedar fora del Parlament i el trencament amb Junts han comportat encara més penúries econòmiques internes.
Així ho ha desgranat Bonvehí en l'informe de gestió, al qual ha tingut accés NacióDigital. La situació econòmica és delicada i es necessita fer un ajustament pressupostari proper al mig milió d'euros. Al primer ERO plantejat fa uns mesos, que va afectar 15 empleats i va comportar 621.000 euros en indemnitzacions, ara se'n planteja un altre que implicarà l'acomiadament de deu persones més. Les finances s'han vist delmades, també, per la quantitat de recursos destinats a pagar les despeses vinculades amb les causes judicials del procés, que arribaran fins als 2,1 milions d'euros quan es compleixi amb tots els pagaments. El document desgranat per Bonvehí a porta tancada també explica que es van destinar 417.000 euros a pagar els salaris de Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn en el període entre l'agost del 2018 i l'abril del 2020.
La situació econòmica ha comportat que el PDECat demanés una rebaixa del 65% en el lloguer de la seu central, situada al carrer Calàbria de Barcelona, i que hagi hagut de prescindir de la immensa majoria de locals al territori. "Actualment no ens podem permetre el pagament dels locals i per això aquest primer trimestre hem hagut de donar de baixa de la majoria de locals de tot Catalunya que teníem en lloguer, un total de 19", assenyala l'informe. En la campanya del 14-F, el PDECat es va gastar 690.000 euros que no podrà recuperar amb les subvencions als grups parlamentaris que hauria rebut en cas de no quedar fora de la cambra catalana. En els últims dos anys ja ha hagut de demanar aportacions extraordinàries de la militància, que va respondre amb la suma de 413.800 euros entre el juliol i el desembre del 2019 en dues fases.
Chacón es trobarà aquest panorama quan assumeixi la secretaria general a mitjans de juny, que és quan s'escollirà la nova direcció. Després de l'estiu, segons ha indicat Bonvehí, els postconvergents impulsaran una assemblea ideològica que hauria de servir per convertir el PDECat en el pilar del nou "centre ampli". En l'informe de gestió apareix una frase clau per entendre el trencament estratègic del partit amb l'etapa de Puigdemont i la distància amb Junts: "Reneguem del tenim pressa". "Cal preservar la cohesió social del poble de Catalunya. El missatge polític en defensa de la independència ha de ser serè i evitar ferir la sensibilitat de molts catalans. El populisme és incompatible amb el nostre sobiranisme", insisteix el document.
L'exconsellera d'Empresa i Coneixement ja va desgranat aquest tipus de missatges durant la campanya electoral, quan va anar acompanyada de Joana Ortega com a número dos. Ortega, que era la favorita per assumir la presidència del PDECat amb Marc Solsona com a secretari general, finalment va renunciar i ara el lideratge executiu recaurà en Chacón, que dubtava entre fer el pas o anar-se'n -com en gran part de la seva trajectòria vital- al sector privat. Si hi haguessin eleccions fruit del desacord entre ERC i Junts, que persisteix a només onze dies que venci el termini per la investidura de Pere Aragonès, l'exconsellera d'Empresa tornaria a ser la candidata.
Ho faria ja sense els drets electorals, que el PDECat va ostentar el 14-F a diferència de Junts, que com a partit nou no en tenia. La ruptura entre els dos espais nascuts, amb més o menys proximitat, de la refundació de Convergència, continua portant cua. Només cal fer una ullada a l'informe de gestió de Bonvehí per entendre-ho. A les pàgines 23 i 24 s'hi desgrana l'acord confidencial que van signar el president del PDECat, Jordi Sànchez i Carles Puigdemont el 6 de març sobre l'ús de la marca Junts per Catalunya. El punt 2 de l'acord és fonamental per entendre tot el que ha passat després: "CDC cedeix gratuïtament l’ús de la marca Junts per Catalunya, el 50% al senyor David Bonvehí i Torras i el 50% al senyor Jordi Sànchez i Picanyol a títol personal a tots dos".
El punt número 3 continua d'aquesta manera: "Junts per Catalunya s'ha d'adequar en la seva governança i composició als percentatges establerts per la marca, i que qualsevol decisió sobre el partit Junts per Catalunya haurà de ser per acord previ i escrit entre Bonvehí i Sànchez". El punt 5 és revelador per entendre què ha passat després: "Totes les decisions en relació a l’ús de la marca al llarg del cicle electoral i de les respectives legislatures que se'n derivin, es prendran de manera mancomunada entre Bonvehí i Sànchez i les persones que designin". El PDECat sosté que això no s'ha complert, i per això ho ha portat als tribunals. El dia 7 d'octubre es farà el judici.
L'ara secretari general de Junts va comunicar a Bonvehí la primera setmana de juliol de l'any passat que el nou partit impulsat per Puigdemont s'havia apoderat del nom. Ho van fer a través d'una assemblea telemàtica que va servir per prendre les regnes de la formació instrumental registrada com a Junts per Catalunya -impulsada, en el seu moment, pel PDECat-, que passava a estar sota les ordres de Puigdemont. Una persona que en aquell moment treballava pels postconvergents, Laia Canet, va ser qui va facilitar el tràmit, en el qual també hi va participar l'advocat Quim Jubert, ara a l'executiva de Junts i a les llistes del 14-F. La setmana passada va presidir el congrés extraordinari que va situar Anna Erra, alcaldessa de Vic i abans del PDECat, a la presidència del consell nacional de la nova formació independentista.
L'informe de gestió també assenyala que els postconvergents van posar tres escenaris damunt la taula per resoldre l'encaix entre les formacions implicades. El primer passava per una refundació del PDECat en el marc d'un congrés de Junts per Catalunya. El segon, per una fusió entre els postconvergents i la Crida Nacional per la República, un actor que ha acabat desapareixent dins del nou partit de Puigdemont. El tercer escenari era el desitjat per Bonvehí en el tram final de les negociacions: una coalició que servís per preservar la personalitat dels dos espais sense provocar cap trencadissa. La coalició hauria d'haver estat temporal -un any- i tenia òrgans conjunts preparats. Passat mig any, ara el PDECat es planteja fusions amb altres formacions, especialment de cara a les eleccions municipals. L'objectiu és una "gran candidatura" a Barcelona".
Ja hi ha alcaldes que s'han posat en contacte amb la direcció per obrir al màxim les candidatures. Què diu exactament la ponència organitzativa sobre això? "La direcció executiva nacional, a iniciativa pròpia o a petició de les agrupacions locals, comarcals o de vegueria, podran aprovar llistes municipals amb denominacions pròpies per cada territori en qüestió, i també a iniciativa pròpia o a petició de les agrupacions locals, comarcals o de vegueria podrà autoritzar fórmules de suma i confluència amb d'altres candidatures que es presentin en el territori en qüestió, en especial amb candidatures de vessant municipalista". Bonvehí ho ha defensat enèrgicament, i també defensa que el PDECat és qui més pot arribar a acords amb ERC i el PSC, a diferència de Junts.
Dos paràgrafs més enllà també es fa explícita aquesta fórmula: "Per a les eleccions municipals, el consell nacional, a proposta de la direcció executiva nacional, podrà crear una plataforma política d'àmbit local que es presenti en coalició amb el PDECat en alguns ajuntaments de Catalunya". Estarà permesa la doble militància sempre i quan es combini amb una plataforma que sigui exclusivament d'àmbit local i no nacional. La porta està oberta a les coalicions i, en els propers mesos, també s'abordarà la fusió amb altres projectes. Després d'haver descartat una coalició amb el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) que lidera Marta Pascal, ara està damunt la taula obrir converses.
A banda, el PDECat també està pendent de les causes pendents amb la justícia. L'Audiència Nacional el portarà a judici pel cas del 3%, derivat de la corrupció de Convergència, mentre que el tribunal que executa la sentència del cas Palau determinarà si el PDECat -i també Junts- és successor de CDC. Bonvehí sosté que són un partit nou, sense lligams administratius amb el passat, per bé que bona part dels lideratges van fer el transvasament d'un partit a l'altre quan Mas va apostar per la refundació. Cinc anys després d'aquell procés i de dos congressos convulsos, el PDECat es posa en mans de Chacón per sobreviure al sotrac de quedar fora del Parlament.