20
d'abril
de
2021, 21:00
Actualitzat:
21:18h
Moviments al PDECat de cara al congrés que s'ha de celebrar els dies 15 i 16 de maig. Joana Ortega, exvicepresidenta del Govern, exdirigent d'Unió i número dos del partit a les eleccions del 14-F, és la més ben posicionada per assumir la presidència de les sigles postconvergents, segons ha avançat El Periódico i han confirmat diverses fonts consultades per NacióDigital. El favoritisme d'Ortega a l'hora de liderar el partit arriba després dels dubtes d'Àngels Chacón, exconsellera d'Empresa i Coneixement i candidata a les eleccions, per agafar les regnes de la formació, ara extraparlamentària. El més ben posicionat per acompanyar Ortega a la direcció és Marc Solsona, alcalde de Mollerussa, que en seria el secretari general. Ahir es va celebrar una reunió de la ponència organitzativa que ha de guiar les línies mestres de la formació.
Al llarg de les últimes setmanes, Chacón ha mantingut un perfil baix i, fins i tot, ha sorprès les files del PDECat amb declaracions crítiques amb el paper d'Artur Mas en campanya electoral. L'expresident de la Generalitat no va tenir una participació entusiasta camí de les eleccions, i l'exconsellera d'Empresa -cessada quan Carles Puigdemont va estripar el carnet postconvergent un cop fundat el nou projecte de Junts- va assegurar públicament que el fet que no s'hagués desmarcat del partit del líder a l'exili amb més contundència els havia perjudicat electoralment. Fins i tot hi ha dirigents del PDECat que encara ara consideren que amb un altre candidat -és el cas de Marc Castells, alcalde d'Igualada- els postconvergent serien ara al Parlament.
El fet d'haver quedat fora de la cambra els ha deixat en una situació complicada, perquè no es podran recuperar amb els diners de les subvencions electorals que s'atorguen als partits en funció dels escons que aconsegueixen. El congrés dels dies 15 i 16 de maig serà eminentment telemàtic, possiblement des de la mateixa seu del partit, i té intenció de centrar-se exclusivament en qüestions organitzatives. El programa electoral és la base del full de ruta ideològic dels propers anys, però la prioritat és ara reordenar-se de portes endins per afrontar una nova etapa complicada. El partit, això sí, disposa de 180 alcaldes arreu del territori i presència a consells comarcals i diputacions.
Un d'aquests batlles és Marc Solsona, un dels dirigents del PDECat amb més pes específic els últims anys des del Parlament i des de l'alcaldia de Mollerussa. Des de fa uns mesos exerceix com a portaveu dels postconvergents, i s'ha erigit com una de les veus que han estat més crítiques amb Junts per les formes amb què es va produir el divorci. Solsona és alcalde des del 2011, any en què es va consolidar una nova fornada de dirigents nacionalistes al territori, i també ha passat pel Congrés dels Diputats. El seu nom va aparèixer vinculat a la possibilitat d'entrar al Govern l'anterior legislatura, però no es va acabar de concretar la incorporació al gabinet de Quim Torra.
El partit del líder a l'exili disposa d'una posició molt més privilegiada que la dels seus antics companys de viatge, perquè tot indica que continuarà al Govern i no perdrà quota de representació institucional. El 2021, apunten fonts de la direcció, és un any que destinaran a "prendre posicions" al territori, on fa tan sols uns mesos que s'han desplegat les direccions de vegueria, comarcals i locals. Són agrupacions que, l'any vinent, s'hauran de confirmar, perquè els primers mesos tindran encara una estructura formalment provisional. A partir del 2022, això sí, ja es començaran a preparar les candidatures, i aquí és on entra la possibilitat de tornar a confluir amb el PDECat.
"Per ara, no estem pensant en una solució global", sostenen a Junts. "No és una cosa immediata", coincideixen a la cúpula dels dos partits. A les sigles postconvergents, les més perjudicades per la ruptura, es recepten "més temps" per pair tot el que ha anat passant. D'opinions, per ara, n'hi ha per a tots els gustos: un sector està més ancorat en la posició d'assumir que seran un actor petit i necessitat d'aliances -preferiblement amb Junts, malgrat l'historial que acumulen-, mentre que també hi ha veus que defensen el projecte en solitari. Aquests últims entenen que hi ha espai per un projecte de centredreta sobiranista que, sense èxit a les urnes, també va reivindicar Marta Pascal a les eleccions del 14-F. La disgregació, en aquest sentit, no va beneficiar ningú.
Al llarg de les últimes setmanes, Chacón ha mantingut un perfil baix i, fins i tot, ha sorprès les files del PDECat amb declaracions crítiques amb el paper d'Artur Mas en campanya electoral. L'expresident de la Generalitat no va tenir una participació entusiasta camí de les eleccions, i l'exconsellera d'Empresa -cessada quan Carles Puigdemont va estripar el carnet postconvergent un cop fundat el nou projecte de Junts- va assegurar públicament que el fet que no s'hagués desmarcat del partit del líder a l'exili amb més contundència els havia perjudicat electoralment. Fins i tot hi ha dirigents del PDECat que encara ara consideren que amb un altre candidat -és el cas de Marc Castells, alcalde d'Igualada- els postconvergent serien ara al Parlament.
El fet d'haver quedat fora de la cambra els ha deixat en una situació complicada, perquè no es podran recuperar amb els diners de les subvencions electorals que s'atorguen als partits en funció dels escons que aconsegueixen. El congrés dels dies 15 i 16 de maig serà eminentment telemàtic, possiblement des de la mateixa seu del partit, i té intenció de centrar-se exclusivament en qüestions organitzatives. El programa electoral és la base del full de ruta ideològic dels propers anys, però la prioritat és ara reordenar-se de portes endins per afrontar una nova etapa complicada. El partit, això sí, disposa de 180 alcaldes arreu del territori i presència a consells comarcals i diputacions.
Un d'aquests batlles és Marc Solsona, un dels dirigents del PDECat amb més pes específic els últims anys des del Parlament i des de l'alcaldia de Mollerussa. Des de fa uns mesos exerceix com a portaveu dels postconvergents, i s'ha erigit com una de les veus que han estat més crítiques amb Junts per les formes amb què es va produir el divorci. Solsona és alcalde des del 2011, any en què es va consolidar una nova fornada de dirigents nacionalistes al territori, i també ha passat pel Congrés dels Diputats. El seu nom va aparèixer vinculat a la possibilitat d'entrar al Govern l'anterior legislatura, però no es va acabar de concretar la incorporació al gabinet de Quim Torra.
El partit del líder a l'exili disposa d'una posició molt més privilegiada que la dels seus antics companys de viatge, perquè tot indica que continuarà al Govern i no perdrà quota de representació institucional. El 2021, apunten fonts de la direcció, és un any que destinaran a "prendre posicions" al territori, on fa tan sols uns mesos que s'han desplegat les direccions de vegueria, comarcals i locals. Són agrupacions que, l'any vinent, s'hauran de confirmar, perquè els primers mesos tindran encara una estructura formalment provisional. A partir del 2022, això sí, ja es començaran a preparar les candidatures, i aquí és on entra la possibilitat de tornar a confluir amb el PDECat.
"Per ara, no estem pensant en una solució global", sostenen a Junts. "No és una cosa immediata", coincideixen a la cúpula dels dos partits. A les sigles postconvergents, les més perjudicades per la ruptura, es recepten "més temps" per pair tot el que ha anat passant. D'opinions, per ara, n'hi ha per a tots els gustos: un sector està més ancorat en la posició d'assumir que seran un actor petit i necessitat d'aliances -preferiblement amb Junts, malgrat l'historial que acumulen-, mentre que també hi ha veus que defensen el projecte en solitari. Aquests últims entenen que hi ha espai per un projecte de centredreta sobiranista que, sense èxit a les urnes, també va reivindicar Marta Pascal a les eleccions del 14-F. La disgregació, en aquest sentit, no va beneficiar ningú.