14
de maig
de
2021, 19:00
Actualitzat:
20:50h
El PDECat afronta aquest cap de setmana un congrés clau per la seva supervivència com a projecte polític. Els militants que s'han inscrit al conclave, que serà exclusivament telemàtic -la sala on es reuneix la direcció, a la planta baixa de la seu del carrer Calàbria, s'ha reconvertit per acollir els membres de la mesa i els dirigents que hagin d'intervenir des del faristol-, tenen a les seves mans aprovar una ponència en la qual s'estableix una secretaria general forta, la creació d'una permanent per comandar el dia a dia -pendent, això sí, de si queda esmenada en el transcurs del congrés- i s'hi obre la porta a la suma amb altres projectes polític. David Bonvehí, president del PDECat, assegurava aquest dilluns en una entrevista a NacióDigital que una de les opcions és que els postconvergents, ara fora del Parlament, es fusionin amb altres partits.
La jornada arrencarà amb els primers informes -sobretot l'econòmic, pendent d'un pla de viabilitat que fa setmanes que es treballa de portes endins- i, cap al migdia, intervindrà Bonvehí per passar comptes de la situació del partit. Si res canvia en els propers dies, el dirigent nacionalista deixarà la presidència dels postconvergents. El relleu l'escollirà la militància amb el seu vot a mitjans de juny. La ponència determina que qui prendrà les regnes executives del partit és el secretari general, mentre que el president serà una figura bàsicament institucional. La preferència de Bonvehí és que la veu forta del partit passi a ser Àngels Chacón, candidata a les eleccions del 14-F, que finalment farà el pas, com ha avançat l'Ara. L'actual president ha pressionat perquè així sigui, malgrat la negativa inicial de l'exconsellera d'Empresa i Coneixement.
"Perquè això funcioni, ha de ser ella", resumeixen fonts de la direcció del PDECat. El que ha quedat avortat és el tàndem entre Joana Ortega -favorita, fins fa tan sols unes setmanes, per ser la presidenta del PDECat- i Marc Solsona, que l'havia d'acompanyar com a secretari general. Solsona, alcalde de Mollerussa, continuarà sent un dels homes forts de la direcció, com també Marc Castells, alcalde d'Igualada. Tots dos, al costat de Bonvehí i de Ferran Bel, van protagonitzar les negociacions amb Junts per explorar una entesa que finalment va ser impossible. Després de la trencadissa, el PDECat va afrontar en solitari les eleccions del 14-F i, malgrat destinar 690.000 euros a la campanya, va quedar fora del Parlament en obtenir només 77.000 vots.
En aquella campanya hi va participar Artur Mas, a qui al PDECat -on queden prop de 8.000 militants- encara consideren com el principal referent. Mas és partidari que hi hagi una "reconciliació" amb Junts, però Bonvehí encara no ho veu possible. "Ara, no la veig. Són projectes molt diferenciats, però sí que crec que en aquest país s'anirà configurant un espai de centre on hi haurà molta gent independentista, i estic convençut que alguna gent de Junts hi hauria d'acabar sent. Crec fermament en això, i els cops que en parlo amb Mas ell també reflexiona en aquest sentit. Ara, una suma freda entre el PDECat i Junts, integrant tot el que signifiquem, no la veig", defensava a NacióDigital.
Això no vol dir, però, que en el proper any es pugui abordar una reconciliació aprofitant les eleccions municipals del 2023. Ja hi ha alcaldes que s'han posat en contacte amb la direcció per obrir al màxim les candidatures. Què diu exactament la ponència organitzativa sobre això? "La direcció executiva nacional, a iniciativa pròpia o a petició de les agrupacions locals, comarcals o de vegueria, podran aprovar llistes municipals amb denominacions pròpies per cada territori en qüestió, i també a iniciativa pròpia o a petició de les agrupacions locals, comarcals o de vegueria podrà autoritzar fórmules de suma i confluència amb d'altres candidatures que es presentin en el territori en qüestió, en especial amb candidatures de vessant municipalista".
Dos paràgrafs més enllà també es fa explícita aquesta fórmula: "Per a les eleccions municipals, el consell nacional, a proposta de la direcció executiva nacional, podrà crear una plataforma política d'àmbit local que es presenti en coalició amb el PDECat en alguns ajuntaments de Catalunya". Estarà permesa la doble militància sempre i quan es combini amb una plataforma que sigui exclusivament d'àmbit local i no nacional. La porta està oberta a les coalicions i, en els propers mesos, també s'abordarà la fusió amb altres projectes. Després d'haver descartat una coalició amb el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) que lidera Marta Pascal, ara està damunt la taula obrir converses.
El PDECat es troba en una situació econòmica delicada, amb un ERO plantejat als treballadors i la incapacitat de pagar els 690.000 euros de la campanya amb les subvencions que s'atorguen als partits amb representació parlamentària. En cas que hi hagi repetició electoral, s'hauran de demanar aportacions extraordinàries a la militància per concórrer-hi, previsiblement amb Chacón com a candidata. A diferència de les eleccions del 14-F, els postconvergents no disposarien de drets electorals, mentre que Junts, amb 32 escons, sí que els ostentaria després de l'estrena parlamentària.
A banda, el PDECat també està pendent de les causes pendents amb la justícia. L'Audiència Nacional el portarà a judici pel cas del 3%, derivat de la corrupció de Convergència, mentre que el tribunal que executa la sentència del cas Palau determinarà si el PDECat -i també Junts- és successor de CDC. Bonvehí sosté que són un partit nou, sense lligams administratius amb el passat, per bé que bona part dels lideratges van fer el transvasament d'un partit a l'altre quan Mas va apostar per la refundació. Cinc anys després d'aquell procés i de dos congressos convulsos, el PDECat afronta un conclave clau per la supervivència després de quedar fora del Parlament.
La jornada arrencarà amb els primers informes -sobretot l'econòmic, pendent d'un pla de viabilitat que fa setmanes que es treballa de portes endins- i, cap al migdia, intervindrà Bonvehí per passar comptes de la situació del partit. Si res canvia en els propers dies, el dirigent nacionalista deixarà la presidència dels postconvergents. El relleu l'escollirà la militància amb el seu vot a mitjans de juny. La ponència determina que qui prendrà les regnes executives del partit és el secretari general, mentre que el president serà una figura bàsicament institucional. La preferència de Bonvehí és que la veu forta del partit passi a ser Àngels Chacón, candidata a les eleccions del 14-F, que finalment farà el pas, com ha avançat l'Ara. L'actual president ha pressionat perquè així sigui, malgrat la negativa inicial de l'exconsellera d'Empresa i Coneixement.
"Perquè això funcioni, ha de ser ella", resumeixen fonts de la direcció del PDECat. El que ha quedat avortat és el tàndem entre Joana Ortega -favorita, fins fa tan sols unes setmanes, per ser la presidenta del PDECat- i Marc Solsona, que l'havia d'acompanyar com a secretari general. Solsona, alcalde de Mollerussa, continuarà sent un dels homes forts de la direcció, com també Marc Castells, alcalde d'Igualada. Tots dos, al costat de Bonvehí i de Ferran Bel, van protagonitzar les negociacions amb Junts per explorar una entesa que finalment va ser impossible. Després de la trencadissa, el PDECat va afrontar en solitari les eleccions del 14-F i, malgrat destinar 690.000 euros a la campanya, va quedar fora del Parlament en obtenir només 77.000 vots.
En aquella campanya hi va participar Artur Mas, a qui al PDECat -on queden prop de 8.000 militants- encara consideren com el principal referent. Mas és partidari que hi hagi una "reconciliació" amb Junts, però Bonvehí encara no ho veu possible. "Ara, no la veig. Són projectes molt diferenciats, però sí que crec que en aquest país s'anirà configurant un espai de centre on hi haurà molta gent independentista, i estic convençut que alguna gent de Junts hi hauria d'acabar sent. Crec fermament en això, i els cops que en parlo amb Mas ell també reflexiona en aquest sentit. Ara, una suma freda entre el PDECat i Junts, integrant tot el que signifiquem, no la veig", defensava a NacióDigital.
Això no vol dir, però, que en el proper any es pugui abordar una reconciliació aprofitant les eleccions municipals del 2023. Ja hi ha alcaldes que s'han posat en contacte amb la direcció per obrir al màxim les candidatures. Què diu exactament la ponència organitzativa sobre això? "La direcció executiva nacional, a iniciativa pròpia o a petició de les agrupacions locals, comarcals o de vegueria, podran aprovar llistes municipals amb denominacions pròpies per cada territori en qüestió, i també a iniciativa pròpia o a petició de les agrupacions locals, comarcals o de vegueria podrà autoritzar fórmules de suma i confluència amb d'altres candidatures que es presentin en el territori en qüestió, en especial amb candidatures de vessant municipalista".
Dos paràgrafs més enllà també es fa explícita aquesta fórmula: "Per a les eleccions municipals, el consell nacional, a proposta de la direcció executiva nacional, podrà crear una plataforma política d'àmbit local que es presenti en coalició amb el PDECat en alguns ajuntaments de Catalunya". Estarà permesa la doble militància sempre i quan es combini amb una plataforma que sigui exclusivament d'àmbit local i no nacional. La porta està oberta a les coalicions i, en els propers mesos, també s'abordarà la fusió amb altres projectes. Després d'haver descartat una coalició amb el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) que lidera Marta Pascal, ara està damunt la taula obrir converses.
El PDECat es troba en una situació econòmica delicada, amb un ERO plantejat als treballadors i la incapacitat de pagar els 690.000 euros de la campanya amb les subvencions que s'atorguen als partits amb representació parlamentària. En cas que hi hagi repetició electoral, s'hauran de demanar aportacions extraordinàries a la militància per concórrer-hi, previsiblement amb Chacón com a candidata. A diferència de les eleccions del 14-F, els postconvergents no disposarien de drets electorals, mentre que Junts, amb 32 escons, sí que els ostentaria després de l'estrena parlamentària.
A banda, el PDECat també està pendent de les causes pendents amb la justícia. L'Audiència Nacional el portarà a judici pel cas del 3%, derivat de la corrupció de Convergència, mentre que el tribunal que executa la sentència del cas Palau determinarà si el PDECat -i també Junts- és successor de CDC. Bonvehí sosté que són un partit nou, sense lligams administratius amb el passat, per bé que bona part dels lideratges van fer el transvasament d'un partit a l'altre quan Mas va apostar per la refundació. Cinc anys després d'aquell procés i de dos congressos convulsos, el PDECat afronta un conclave clau per la supervivència després de quedar fora del Parlament.