18
de juliol
de
2021, 16:36
Actualitzat:
19
de juliol,
10:41h
La taula de diàleg, que s'ha reunir la setmana del 13 de setembre a Barcelona, arrenca amb posicions contraposades. La delegació catalana, liderada per Pere Aragonès, fa un plantejament de màxims: autodeterminació i amnistia i vol que aquesta sigui l'agenda de debat, que per altres assumptes ja hi ha la comissió bilateral que es reunirà el 2 d'agost i altres organismes. L'equip de Pedro Sánchez s'hi oposa, perquè interpreta que amb els indults ja ha fet un pas de gegant i que no té marge per moure's dels marcs que delimita la Constitució. Ara bé: hi ha marge per posar en marxa la negociació? Quines vies poden servir per desencallar el conflicte? Aquests són els camins incorporats en el mapa, ordenats de menys a més ambiciosos.
Sortida 1: Desenvolupar l'anterior Estatut
Fa tot just onze anys, la ciutadania va sortir en massa al carrer per protestar contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut aprovat en referèndum el 2006. El veredicte en laminava competències claus i, sobretot, posava de manifest la dificultat de l'encaix singular de Catalunya dins l'Estat. Una de les conseqüències de la sentència va ser l'arrencada, en aquell moment menys clara del que apareix ara en perspectiva, del procés, que a portava l'empenta de les consultes populars i cristal·litzaria en una segona gran manifestació, l'11 de setembre del 2012, ja inequívocament independentista i que va remoure el Govern liderat per Artur Mas.
Una de les vies possibles per superar el bloqueig seria recuperar l'Estatut retallat i desenvolupar-lo a través de lleis orgàniques, com ara la que permetria posar en marxa el consorci tributari o bé descentralitzar l'administració de justícia. Aquesta última part del text va ser una de les més perjudicades per la sentència, perquè afectava els articles relacionats amb la posada en marxa del Consell de Justícia de Catalunya. Les lleis orgàniques, per ser aprovades al Congrés dels Diputats, requereixen la majoria absoluta. En matèria tributària i de governs locals, l'Estatut també va quedar tocat. La recuperació de la norma retallada ha estat defensada per expresidents com José Luis Rodríguez Zapatero i anirien en paral·lel a millores en el finançament, un dels aspectes que va defensar Miquel Iceta quan era ministre de Política Terriorial.
Sortida 2: Redactar un nou Estatut
"No hem arribat fins aquí per redactar un nou Estatut", reflexionava Raül Romeva, pres indultat d'ERC, poc després de sortir de Lledoners. La possibilitat d'elaborar una nova proposta des del Parlament no genera cap mena d'entusiasme en el marc de l'independentisme, i tampoc en el constitucionalisme, al marge del PSC. Per tant, la proposta naixeria morta des de l'inici. ERC, Junts i la CUP el considerarien una proposta insuficient -encara més sabent què va passar fa quinze anys-, mentre que Ciutadans, PP i Vox el veurien com una concessió més a l'independentisme. En cap dels escenaris, una nova norma com aquesta rebria el suport necessari de més de 90 diputats. Amb l'actual Constitució -la seva reforma és políticament inviable per les majores reforçades que reclama- i l'actual TC és poc viable un text que vagi més enllà de l'actual.
Sortida 3: Preguntar sobre què es pot preguntar
Des de Palau s'analitzen, des de fa setmanes, quines vies poden servir per arribar a preguntar la ciutadania sobre què ha de ser Catalunya en el futur. Una de les opcions que es podrien tenir en compte es basaria, resumidament, en preguntar sobre què s'ha de preguntar. La capacitat de convocar referèndums, regulada en l'article 92 de la Constitució, permetria aquesta via si es cedís la competència a Catalunya aplicant l'article 150.2, que serviria per preguntar a la ciutadania sobre, per exemple, si vol ser consultada per la independència sense haver-s'hi de pronunciar de manera definitiva en primera instància. Una fórmula enrevessada, també políticament, que permetria a les dues parts no trencar les promeses fetes durant anys i que podria tenir encaix legal en el marc espanyol.
En tot cas, l'acord entre el PSOE i ERC estableix que qualsevol pacte al qual s'arribi a la taula de diàleg ha de ser votat per la ciutadania. Una de les opcions que també es poden projectar en el calendari és que el govern espanyol plantegi una proposta concreta -per ara inexistent, al marge dels indults, ja resolts a l'espera que la justícia no s'hi oposi- i que l'independentisme faci campanya activa pel no. Una opció, per cert, que Carles Puigdemont defensava en privat als pocs mesos d'arribar a Palau, el 2016.
Sortida 4: Cessió de competències per un referèndum d'independència
És una via ja assajada. En concret, el 2014, quan Marta Rovira, Joan Herrera i Jordi Turull van acudir al Congrés dels Diputats per demanar la cessió de competències per organitzar la consulta sobre la independència del 9-N d'aquell mateix any. La negativa va ser sonora, amb el PP i el PSOE al capdavant de l'oposició a aquella via. En concret, el sobiranisme apel·lava a l'article 150.2 de la Constitució, que permet a l'Estat cedir competències a les comunitats. En el cas de la taula de diàleg, l'independentisme podria reclamar -hi ha veus a Palau que especulen amb aquesta possibilitat- la cessió de competències per fer un referèndum d'independència, que seria consultiu. No perquè preguntés sobre la independència, sinó perquè a Espanya cap d'ells és vinculant. En cas d'acord la dreta intentaria impedir judicialment preguntar sobre un assumpte -la secessió- que la Constitució no contempla.
Sortida 5: Referèndum d'autodeterminació validat per l'Estat
Una opció ambiciosa, àmpliament desitjada per l'independentisme des de fa anys -per bé que després del 9-N i fins a l'1-O es va donar per descartada-, que permetria votar meridianament sobre la independència i de manera pactada amb l'Estat, la qual cosa comportaria el reconeixement internacional de la votació. Els referèndums tenen una llei orgànica pròpia, aprovada el 1980, que estipula aquest precepte en l'article cinquè: "Es decidirà per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en l'àmbit que correspongui a la consulta". Una formulació que encaixa en cas que el govern espanyol volgués circumscriure exclusivament el referèndum a la ciutadania de Catalunya. Seria el rei Felip VI qui, tècnicament, acabaria convocant la votació que, a priori, no quadraria tampoc amb el que estableix la Constitució.
Sortida 1: Desenvolupar l'anterior Estatut
Fa tot just onze anys, la ciutadania va sortir en massa al carrer per protestar contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut aprovat en referèndum el 2006. El veredicte en laminava competències claus i, sobretot, posava de manifest la dificultat de l'encaix singular de Catalunya dins l'Estat. Una de les conseqüències de la sentència va ser l'arrencada, en aquell moment menys clara del que apareix ara en perspectiva, del procés, que a portava l'empenta de les consultes populars i cristal·litzaria en una segona gran manifestació, l'11 de setembre del 2012, ja inequívocament independentista i que va remoure el Govern liderat per Artur Mas.
Una de les vies possibles per superar el bloqueig seria recuperar l'Estatut retallat i desenvolupar-lo a través de lleis orgàniques, com ara la que permetria posar en marxa el consorci tributari o bé descentralitzar l'administració de justícia. Aquesta última part del text va ser una de les més perjudicades per la sentència, perquè afectava els articles relacionats amb la posada en marxa del Consell de Justícia de Catalunya. Les lleis orgàniques, per ser aprovades al Congrés dels Diputats, requereixen la majoria absoluta. En matèria tributària i de governs locals, l'Estatut també va quedar tocat. La recuperació de la norma retallada ha estat defensada per expresidents com José Luis Rodríguez Zapatero i anirien en paral·lel a millores en el finançament, un dels aspectes que va defensar Miquel Iceta quan era ministre de Política Terriorial.
Sortida 2: Redactar un nou Estatut
"No hem arribat fins aquí per redactar un nou Estatut", reflexionava Raül Romeva, pres indultat d'ERC, poc després de sortir de Lledoners. La possibilitat d'elaborar una nova proposta des del Parlament no genera cap mena d'entusiasme en el marc de l'independentisme, i tampoc en el constitucionalisme, al marge del PSC. Per tant, la proposta naixeria morta des de l'inici. ERC, Junts i la CUP el considerarien una proposta insuficient -encara més sabent què va passar fa quinze anys-, mentre que Ciutadans, PP i Vox el veurien com una concessió més a l'independentisme. En cap dels escenaris, una nova norma com aquesta rebria el suport necessari de més de 90 diputats. Amb l'actual Constitució -la seva reforma és políticament inviable per les majores reforçades que reclama- i l'actual TC és poc viable un text que vagi més enllà de l'actual.
Sortida 3: Preguntar sobre què es pot preguntar
Des de Palau s'analitzen, des de fa setmanes, quines vies poden servir per arribar a preguntar la ciutadania sobre què ha de ser Catalunya en el futur. Una de les opcions que es podrien tenir en compte es basaria, resumidament, en preguntar sobre què s'ha de preguntar. La capacitat de convocar referèndums, regulada en l'article 92 de la Constitució, permetria aquesta via si es cedís la competència a Catalunya aplicant l'article 150.2, que serviria per preguntar a la ciutadania sobre, per exemple, si vol ser consultada per la independència sense haver-s'hi de pronunciar de manera definitiva en primera instància. Una fórmula enrevessada, també políticament, que permetria a les dues parts no trencar les promeses fetes durant anys i que podria tenir encaix legal en el marc espanyol.
En tot cas, l'acord entre el PSOE i ERC estableix que qualsevol pacte al qual s'arribi a la taula de diàleg ha de ser votat per la ciutadania. Una de les opcions que també es poden projectar en el calendari és que el govern espanyol plantegi una proposta concreta -per ara inexistent, al marge dels indults, ja resolts a l'espera que la justícia no s'hi oposi- i que l'independentisme faci campanya activa pel no. Una opció, per cert, que Carles Puigdemont defensava en privat als pocs mesos d'arribar a Palau, el 2016.
Sortida 4: Cessió de competències per un referèndum d'independència
És una via ja assajada. En concret, el 2014, quan Marta Rovira, Joan Herrera i Jordi Turull van acudir al Congrés dels Diputats per demanar la cessió de competències per organitzar la consulta sobre la independència del 9-N d'aquell mateix any. La negativa va ser sonora, amb el PP i el PSOE al capdavant de l'oposició a aquella via. En concret, el sobiranisme apel·lava a l'article 150.2 de la Constitució, que permet a l'Estat cedir competències a les comunitats. En el cas de la taula de diàleg, l'independentisme podria reclamar -hi ha veus a Palau que especulen amb aquesta possibilitat- la cessió de competències per fer un referèndum d'independència, que seria consultiu. No perquè preguntés sobre la independència, sinó perquè a Espanya cap d'ells és vinculant. En cas d'acord la dreta intentaria impedir judicialment preguntar sobre un assumpte -la secessió- que la Constitució no contempla.
Sortida 5: Referèndum d'autodeterminació validat per l'Estat
Una opció ambiciosa, àmpliament desitjada per l'independentisme des de fa anys -per bé que després del 9-N i fins a l'1-O es va donar per descartada-, que permetria votar meridianament sobre la independència i de manera pactada amb l'Estat, la qual cosa comportaria el reconeixement internacional de la votació. Els referèndums tenen una llei orgànica pròpia, aprovada el 1980, que estipula aquest precepte en l'article cinquè: "Es decidirà per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en l'àmbit que correspongui a la consulta". Una formulació que encaixa en cas que el govern espanyol volgués circumscriure exclusivament el referèndum a la ciutadania de Catalunya. Seria el rei Felip VI qui, tècnicament, acabaria convocant la votació que, a priori, no quadraria tampoc amb el que estableix la Constitució.