06
d'agost
de
2021, 13:00
Els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996, als Estats Units, eren especials. Es complia el centenari des del primer certamen, celebrat el 1896 a Atenes. De fet, inesperadament la ciutat estatunidenca va vèncer en la carrera olímpica a la ciutat grega. Atlanta es va convertir així en la tercera ciutat dels Estats Units en albergar uns Jocs Olímpics, després de Saint Louis 1904 i Los Angeles 1984. Tot semblava encarrilat per la gran festa de l'esport mundial, però una bomba ho va canviar tot.
El 27 de juliol, quan només feia vuit dies que la competició havia començat, un extremista contrari al govern dels Estats Units va col·locar una motxilla bomba en un parc proper a la Vila Olímpica. L'atemptat va provocar dues morts i més d'un centenar de ferits. Era el segon acte terrorista en uns Jocs Olímpics, després del de Munic 1972. "La celebració del segle", eslògan d'aquells Jocs, va quedar tacada de sang i l'alegria olímpica es va convertir en tristesa i ràbia.
El lloc dels fets va ser el Centennial Olympic Park, un espai dissenyat per ser la zona cèntrica dels Jocs Olímpics i concebut com el lloc on es faria la vida social que anés més enllà de la competició esportiva. Milers d'espectadors es reunien a tota hora cada dia. La nit de l'atemptat s'hi celebrava un concert de la banda Jack Mack and the Heart Attack.
L'atemptat va ser perpetrat per Eric Robert Rudolph. Rudolph era un fuster de 30 anys a priori sense cap maldat, però sota la seva humil professió s'amagava un fonamentalista religiós, que s'oposava a l'avortament, a l'homosexualitat i als ideals socialistes i globalistes, que segons ell, promulgaven els Jocs Olímpics. Entrada la mitjanit, Rudolph va amagar sota un banc una motxilla verda amb tres bombes de tub rodejades de claus. Van ser aquests claus els que van provocar la majoria de les ferides en ser utilitzats com a projectils.
Amb la bomba, Rudolph buscava una cancel·lació forçada de l'esdeveniment, però aquesta mai es va arribar a produir i la setmana de competició que quedava pendent es va desenvolupar sense cap altra problemàtica. En els mesos posteriors a l'atac, el terrorista encara va cometre tres atemptats més prop d'Atlanta abans de ser identificat, dos contra clíniques d'avortaments i un contra un bar lèsbic. Sense ser cap professional, Rudolph va entrar en la llista de la FBI dels deu criminals més buscats dels Estats Units.
I mentre Rudolph era el protagonista negatiu, el guàrdia de seguretat Richard Jewell va ser l'heroi. Jewell va descobrir la bomba abans que es detonés i va aconseguir desallotjar la majoria d'espectadors que es trobaven al parc. Va salvar milers de vides, però la seva es va convertir en un suplici. L'FBI, necessitada de trobar un culpable, es va enfocar en la seva figura com el principal sospitós de l'atemptat. Els mitjans de comunicació de tot el món van contribuir-hi publicant el seu nom.
No va ser fins tres mesos després de l'atac, l'octubre del 1996, quan a Jewell se li van retirar els càrrecs. A partir d'aquí es van obrir uns mesos d'incertesa, ja que la innocència de Jewell implicava que l'autor de l'atac seguia lliure. Va ser després de tres atemptats més, ja l'any 1997, quan l'FBI va identificar a Rudolph, tot i que no el va poder detenir fins al 2003, a Carolina del Nord, a més de 600 quilòmetres d'Atlanta. Rudolph es va declarar culpable i va ser sentenciat a cadena perpetua sense possibilitat de llibertat condicional. Una condemna que avui dia, amb 54 anys, encara compleix.
El 27 de juliol, quan només feia vuit dies que la competició havia començat, un extremista contrari al govern dels Estats Units va col·locar una motxilla bomba en un parc proper a la Vila Olímpica. L'atemptat va provocar dues morts i més d'un centenar de ferits. Era el segon acte terrorista en uns Jocs Olímpics, després del de Munic 1972. "La celebració del segle", eslògan d'aquells Jocs, va quedar tacada de sang i l'alegria olímpica es va convertir en tristesa i ràbia.
El lloc dels fets va ser el Centennial Olympic Park, un espai dissenyat per ser la zona cèntrica dels Jocs Olímpics i concebut com el lloc on es faria la vida social que anés més enllà de la competició esportiva. Milers d'espectadors es reunien a tota hora cada dia. La nit de l'atemptat s'hi celebrava un concert de la banda Jack Mack and the Heart Attack.
L'atemptat va ser perpetrat per Eric Robert Rudolph. Rudolph era un fuster de 30 anys a priori sense cap maldat, però sota la seva humil professió s'amagava un fonamentalista religiós, que s'oposava a l'avortament, a l'homosexualitat i als ideals socialistes i globalistes, que segons ell, promulgaven els Jocs Olímpics. Entrada la mitjanit, Rudolph va amagar sota un banc una motxilla verda amb tres bombes de tub rodejades de claus. Van ser aquests claus els que van provocar la majoria de les ferides en ser utilitzats com a projectils.
Amb la bomba, Rudolph buscava una cancel·lació forçada de l'esdeveniment, però aquesta mai es va arribar a produir i la setmana de competició que quedava pendent es va desenvolupar sense cap altra problemàtica. En els mesos posteriors a l'atac, el terrorista encara va cometre tres atemptats més prop d'Atlanta abans de ser identificat, dos contra clíniques d'avortaments i un contra un bar lèsbic. Sense ser cap professional, Rudolph va entrar en la llista de la FBI dels deu criminals més buscats dels Estats Units.
I mentre Rudolph era el protagonista negatiu, el guàrdia de seguretat Richard Jewell va ser l'heroi. Jewell va descobrir la bomba abans que es detonés i va aconseguir desallotjar la majoria d'espectadors que es trobaven al parc. Va salvar milers de vides, però la seva es va convertir en un suplici. L'FBI, necessitada de trobar un culpable, es va enfocar en la seva figura com el principal sospitós de l'atemptat. Els mitjans de comunicació de tot el món van contribuir-hi publicant el seu nom.
No va ser fins tres mesos després de l'atac, l'octubre del 1996, quan a Jewell se li van retirar els càrrecs. A partir d'aquí es van obrir uns mesos d'incertesa, ja que la innocència de Jewell implicava que l'autor de l'atac seguia lliure. Va ser després de tres atemptats més, ja l'any 1997, quan l'FBI va identificar a Rudolph, tot i que no el va poder detenir fins al 2003, a Carolina del Nord, a més de 600 quilòmetres d'Atlanta. Rudolph es va declarar culpable i va ser sentenciat a cadena perpetua sense possibilitat de llibertat condicional. Una condemna que avui dia, amb 54 anys, encara compleix.