20
d'agost
de
2021, 17:20
Actualitzat:
17:29h
Escòcia obre el camí per un nou referèndum d'independència. L'acord entre l'SNP i els Verds deixa via lliure a la investidura de Nicola Sturgeon a canvi, entre altres condicions, de què la consulta sobre el futur del país es dugui a termes en els pròxims dos anys i mig, quan s'haurà arribat a la meitat de la legislatura que s'obre després de les eleccions del maig.
Més enllà de reafirmar-se en el compromís amb la independència i de garantir el dret a decidir, l'acord entre els dos partits inclou la recuperació econòmica encara enmig de la pandèmia, el consens per actuar contra l'emergència climàtica i treballar per una Escòcia més justa.
L'acord encara és provisional, ja que ha estat pactat entre les dues executives, però tot fa pensar que serà avalat per la militància dels Verds. L'acord serà sotmès a votació a finals de mes i si tira endavant significarà que tant l'executiu com el Parlament escocès tindran majoria independentista.
El que serà més complicat serà l'aval des de Londres, que sí que va cedir amb el referèndum escocès del 2014 que va impulsar Alex Salmond. En primer lloc, perquè l'actual primer ministre britànic, Boris Johnson, sempre s'ha mostrat contrari a autoritzar-lo. En segon, per la reticència de bona part de l'opinió pública del Regne Unit a nous referèndums, en un moment d'incertesa per la pandèmia.
Sturgeon ja havia manifestat en altres ocasions la seva intenció de celebrar un nou referèndum a Escòcia. Especialment, després que s'imposés el sí a la sortida del Regne Unit de la UE en el referèndum del 2016. En aquesta consulta, a Escòcia va ser majoritària l'opció de romandre a la UE. Aquest, de fet, és el segon cop que Sturgeon es compromet amb un nou referèndum d'independència després que el 2019 digués davant del Parlament que se celebraria abans de la primavera de 2021. La pandèmia també ho va endarrerir tot.
En el referèndum del 2014, el no a la independència es va imposar amb un 55% dels vots, contra un 45% de vots per al sí. Paradoxalment, un dels principals arguments dels partidaris del no durant la campanya va ser la incertesa davant una eventual sortida d'una Escòcia independent de la UE. Set anys després, en canvi, l'opció de la secessió es planteja com a alternativa per poder tornar a l'organització europea.
Més enllà de reafirmar-se en el compromís amb la independència i de garantir el dret a decidir, l'acord entre els dos partits inclou la recuperació econòmica encara enmig de la pandèmia, el consens per actuar contra l'emergència climàtica i treballar per una Escòcia més justa.
L'acord encara és provisional, ja que ha estat pactat entre les dues executives, però tot fa pensar que serà avalat per la militància dels Verds. L'acord serà sotmès a votació a finals de mes i si tira endavant significarà que tant l'executiu com el Parlament escocès tindran majoria independentista.
El que serà més complicat serà l'aval des de Londres, que sí que va cedir amb el referèndum escocès del 2014 que va impulsar Alex Salmond. En primer lloc, perquè l'actual primer ministre britànic, Boris Johnson, sempre s'ha mostrat contrari a autoritzar-lo. En segon, per la reticència de bona part de l'opinió pública del Regne Unit a nous referèndums, en un moment d'incertesa per la pandèmia.
Sturgeon ja havia manifestat en altres ocasions la seva intenció de celebrar un nou referèndum a Escòcia. Especialment, després que s'imposés el sí a la sortida del Regne Unit de la UE en el referèndum del 2016. En aquesta consulta, a Escòcia va ser majoritària l'opció de romandre a la UE. Aquest, de fet, és el segon cop que Sturgeon es compromet amb un nou referèndum d'independència després que el 2019 digués davant del Parlament que se celebraria abans de la primavera de 2021. La pandèmia també ho va endarrerir tot.
En el referèndum del 2014, el no a la independència es va imposar amb un 55% dels vots, contra un 45% de vots per al sí. Paradoxalment, un dels principals arguments dels partidaris del no durant la campanya va ser la incertesa davant una eventual sortida d'una Escòcia independent de la UE. Set anys després, en canvi, l'opció de la secessió es planteja com a alternativa per poder tornar a l'organització europea.