22
d'octubre
de
2021, 13:45
Actualitzat:
20:45h
El govern espanyol ha ordenat anul·lar totes les multes que es van imposar per saltar-se el confinament durant el primer estat d'alarma i retornar els diners de les sancions, arran de la sentència del TC. Segons les dades del Ministeri de l'Interior es van imposar fins a 1.142.127 multes a tot l'estat espanyol, amb imports que oscil·laven entre els 100 i els 600.000 euros. Amb aquestes xifres, es calcula que els diners que s'hauran de retornar als ciutadans sancionats suposa uns 115 milions d'euros. En diversos casos, fins i tot, en multar-se de manera reincident, es van condemnar persones per delictes de desobediències.
Segons ha informat La Sexta, l'executiu de Pedro Sánchez estudia com crear un model de devolució de tots aquests diners, una tasca que està resultant complexa. El problema, expliquen les fonts a la televisió d'Atresmedia, és que s'han de coordinar tres ministeris, els d'Hisenda, Interior i Política Territorial. En aquest escenari haurien de treballar plegats diferents delegacions i subdelegacions del govern espanyol a totes les comunitats.
Els ciutadans que ja han pagat, podran rebre l'import?
Encara que l'executiu espanyol es vegi obligat a anul·lar totes les multes imposades durant l'estat d'alarma, els ciutadans que van pagar les multes -sigui de manera voluntària o també, obligats- poden tenir certes dificultats a l'hora de rebre les devolucions pertinents. Segons les fonts jurídiques consultades per NacióDigital, la resolució del TC "pot ser interpretable per l'administració" i posar esculls a l'hora de retornar els diners.
Ara bé, com indiquen aquestes fonts, la sentència del Constitucional és clara: la nul·litat implica que aquelles restriccions -i per conseqüència, aquelles multes- no s'haurien d'haver produït mai i per tant s'han de retornar els diners. Independentment del fet que no especifiqui res, la sentència, sobre efectes patrimonials.
Els ciutadans que hagin obert un procediment judicial per reclamar ho tindran més fàcil, però aquells que ja hagin pagat poden reclamar i rebre una resposta negativa per part de l'administració "perquè es va obrir un expedient administratiu" o encara està en tràmit. Segons les fonts jurídiques, la nul·litat desfà tot això. Ara bé, caldrà que els tribunals i el Suprem, en un futur, estableixin sentències i doctrines al respecte.
El TC va anul·lar el juliol d'aquest any totes les restriccions -i per conseqüència, revoca totes les sancions- durant l'estat d'alarma per anar contra la Carta Magna. Específicament, el ple del TC va tombar els apartats 1,3 i 5 de l'article 7 que restringien la mobilitat de les persones.
La sentència del TC considera que les restriccions adoptades pel govern espanyol eren necessàries per frenar la primera onada de la pandèmia, però estableix que el marc en el qual es van adoptar -l'estat d'alarma- no era l'adequat perquè es tractava de "suspendre" drets, no pas de "limitar-los". Calia, doncs, un estat d'excepció.
Els cinc magistrats contraris a la decisió argumenten que amb l'estat d'alarma que va decretar el govern espanyol n'hi havia prou. El posicionament del TC ja deixava a la corda fluixa els milers de multes que es van posar a gent que es va saltar el confinament. No adopta la mateixa decisió respecte al tancament de comerços, fet que hauria obert la porta a milers de reclamacions patrimonials a l'Estat.
El Govern analitzarà si ha de tornar les multes
El Govern analitzarà si ha de tornar les multes. En el cas de Catalunya, la competència és de la Generalitat, i és per això que ara s'analitza jurídicament quina decisió s'ha de prendre. En tot cas, fonts del Govern han indicat a l'ACN que, sigui quina sigui la decisió que es prengui, suposa una "complexitat important", per la qual cosa es vol fer una anàlisi acurada. Les mateixes fonts indiquen que segons les últimes dades disponibles hi ha 146.000 expedients creats. A 83.000 encara no s'ha imposat cap sanció, a 63.000 s'ha imposat una multa i en 23.000 casos la persona afectada ja l'havia pagat. L'import aproximat és de 3,1 milions d'euros.
Segons ha informat La Sexta, l'executiu de Pedro Sánchez estudia com crear un model de devolució de tots aquests diners, una tasca que està resultant complexa. El problema, expliquen les fonts a la televisió d'Atresmedia, és que s'han de coordinar tres ministeris, els d'Hisenda, Interior i Política Territorial. En aquest escenari haurien de treballar plegats diferents delegacions i subdelegacions del govern espanyol a totes les comunitats.
Els ciutadans que ja han pagat, podran rebre l'import?
Encara que l'executiu espanyol es vegi obligat a anul·lar totes les multes imposades durant l'estat d'alarma, els ciutadans que van pagar les multes -sigui de manera voluntària o també, obligats- poden tenir certes dificultats a l'hora de rebre les devolucions pertinents. Segons les fonts jurídiques consultades per NacióDigital, la resolució del TC "pot ser interpretable per l'administració" i posar esculls a l'hora de retornar els diners.
Ara bé, com indiquen aquestes fonts, la sentència del Constitucional és clara: la nul·litat implica que aquelles restriccions -i per conseqüència, aquelles multes- no s'haurien d'haver produït mai i per tant s'han de retornar els diners. Independentment del fet que no especifiqui res, la sentència, sobre efectes patrimonials.
Els ciutadans que hagin obert un procediment judicial per reclamar ho tindran més fàcil, però aquells que ja hagin pagat poden reclamar i rebre una resposta negativa per part de l'administració "perquè es va obrir un expedient administratiu" o encara està en tràmit. Segons les fonts jurídiques, la nul·litat desfà tot això. Ara bé, caldrà que els tribunals i el Suprem, en un futur, estableixin sentències i doctrines al respecte.
El TC va anul·lar el juliol d'aquest any totes les restriccions -i per conseqüència, revoca totes les sancions- durant l'estat d'alarma per anar contra la Carta Magna. Específicament, el ple del TC va tombar els apartats 1,3 i 5 de l'article 7 que restringien la mobilitat de les persones.
La sentència del TC considera que les restriccions adoptades pel govern espanyol eren necessàries per frenar la primera onada de la pandèmia, però estableix que el marc en el qual es van adoptar -l'estat d'alarma- no era l'adequat perquè es tractava de "suspendre" drets, no pas de "limitar-los". Calia, doncs, un estat d'excepció.
Els cinc magistrats contraris a la decisió argumenten que amb l'estat d'alarma que va decretar el govern espanyol n'hi havia prou. El posicionament del TC ja deixava a la corda fluixa els milers de multes que es van posar a gent que es va saltar el confinament. No adopta la mateixa decisió respecte al tancament de comerços, fet que hauria obert la porta a milers de reclamacions patrimonials a l'Estat.
El Govern analitzarà si ha de tornar les multes
El Govern analitzarà si ha de tornar les multes. En el cas de Catalunya, la competència és de la Generalitat, i és per això que ara s'analitza jurídicament quina decisió s'ha de prendre. En tot cas, fonts del Govern han indicat a l'ACN que, sigui quina sigui la decisió que es prengui, suposa una "complexitat important", per la qual cosa es vol fer una anàlisi acurada. Les mateixes fonts indiquen que segons les últimes dades disponibles hi ha 146.000 expedients creats. A 83.000 encara no s'ha imposat cap sanció, a 63.000 s'ha imposat una multa i en 23.000 casos la persona afectada ja l'havia pagat. L'import aproximat és de 3,1 milions d'euros.