27
de febrer
de
2022, 21:30
Actualitzat:
21:34h
Ens hem de situar en un altre escenari. No som a la sala segona del Tribunal Suprem, la penal -amb magistrats coneguts per al gran públic com Manuel Marchena o Pablo Llarena-, sinó a la sala tercera, la del contenciós-administratiu. Els protagonistes, en aquest cas, són uns altres, però la decisió que prenguin en els pròxims dies serà important. Els jutges de la secció cinquena de la sala tercera són els encarregats de resoldre els recursos sobre els indults dels presos polítics. El 20 de gener, els cinc magistrats d'aquesta secció van decidir per majoria -tres a favor i dos en contra- rebutjar les impugnacions de la dreta espanyolista al perdó. Ara, però, un canvi en la composició d'aquesta secció posa suspens a tot plegat i obre la porta a un canvi de criteri un cop es formalitzin els recursos de súplica dels partits de la dreta espanyola contra la primera decisió del Suprem.
Els magistrats Segundo Menéndez, a punt de jubilar-se, la magistrada-ponent Ángeles Huet i el magistrat Octavio Herrero van votar a favor de rebutjar els recursos de PP, Vox i diputats de PP i Ciutadans i entitats espanyolistes, mentre que els magistratsWenceslao Olea i Fernando Roman van votar-hi en contra i van emetre un vot particular. La llei que regula aquesta sala estableix que cada sis mesos un magistrat de cada una de les seccions passa a la secció primera, o d'admissió. Aquests canvis s'han fet efectius aquesta setmana i la magistrada Inés Huerta, fins ara a la secció primera i considerada del sector conservador, ha tornat a la secció cinquena en substitució d'Ángeles Huet, considerada del sector progressista. Això suposa, sobre el paper, un canvi de majories a la secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa.
El govern espanyol va concedir els indults fa vuit mesos malgrat les reticències de la Fiscalia, de la sala penal del Tribunal Suprem, encarregada de dictar la sentència de l'1-O, i dels partits espanyolistes. No van faltar les acusacions de "traïció". PP, Vox i Ciutadans van presentar recursos a la sala contenciosa, que té una capacitat limitada per tombar una decisió d'aquestes característiques del consell de ministres. Al gener, el Suprem va anunciar que rebutjava les impugnacions per "manca de legitimació activa", és a dir, perquè considerava, seguint el criteri de l'Advocacia de l'Estat, que representa el govern espanyol que cap dels recurrents eren "víctimes" en la causa del procés i, per tant, no podien impugnar el perdó. Vox va argumentar que era acusació particular i, en conseqüència, part afectada, però el Suprem també ho ha descartat.
Aquella decisió es va prendre en un moment processal d'al·legacions i per una majoria mínima, i les interlocutòries no s'han fet públiques fins aquesta setmana. Els dos magistrats contraris assenyalen que el Suprem es va precipitar rebutjant els recursos tan aviat, perquè s'hauria d'haver analitzat en profunditat i haver entrat al fons de la qüestió. Neguen, també, que el govern espanyol tingui "immunitat" a l'hora de concedir indults i apunten que els recurrents podrien estar legitimitats per impugnar la decisió de Pedro Sánchez, perquè els delictes en qüestió van afectar com a "subjectes passius" tots els ciutadans espanyols que són "titulars de la sobirania nacional". En tot cas, demanen estudiar-ho i no prendre una decisió fins al moment de dictar sentència.
Marge de maniobra limitat
La decisió del Suprem es va fer pública al gener, però les interlocutòries no s'han notificat fins aquesta setmana. És a partir d'ara quan comença el termini per presentar recurs de súplica i intentar que la secció cinquena, amb les noves majories, canviï de criteri i s'avingui a analitzar el fons del recurs. Vox, PP i Ciutadans van anunciar des de bon principi que recorrerien la decisió. En cas que el Suprem accepti aquests recurs, no implica necessàriament que acabi canviant de criteri, sinó que acceptarà estudiar en profunditat els recursos i analitzar si els recurrents estan legitimats per impugnar la decisió del govern espanyol. Les majories són ajustades i no es pot descartar que s'acceptin els recursos de súplica i la secció cinquena analitzi a fons la qüestió.
De tota manera, el marge de maniobra del Tribunal Suprem per tombar un indult concedit pel govern espanyol és limitat. Només pot analitzar si s'han seguit tots els passos establerts per la llei. On té més capacitat de decisió és a l'hora de determinar si el govern espanyol ha justificat bé la concessió del perdó, però sense entrar a valorar si està d'acord o no amb els arguments utilitzats, que són polítics, no jurídics. Hi ha precedents d'indults tombats pel Suprem per considerar que són arbitraris. En aquest cas, retornen al govern espanyol, que els pot tornar a concedir corregint els errors detectats pels jutges. En el cas concret dels indults als presos, la sala ha rebutjat admetre a tràmit els recursos i no ha entrat al fons.
Poca jurisprudència al TC
La bel·ligerància de la dreta i la ultradreta contra l'indult ha arribat fins al punt de presentar una querella contra Sánchez i l'aleshores ministres de Justícia, Juan Carlos Campo, que va ser desestimada pel Suprem al setembre. La via penal va quedar, aleshores, bloquejada, però quedava la via administrativa amb els recursos a la sala tercera. Quan es va notificar el criteri del Suprem, els tres partits espanyolistes van anunciar que presentarien recurs d'empara al TC, sense ni tan sols esperar a veure els arguments de la sala contenciosa. A l'alt tribunal, com apunten fonts jurídiques consultades, hi ha poca jurisprudència sobre els indults i es fa difícil saber si els recursos d'empara, si arriben, s'admetran a tràmit.
Els magistrats Segundo Menéndez, a punt de jubilar-se, la magistrada-ponent Ángeles Huet i el magistrat Octavio Herrero van votar a favor de rebutjar els recursos de PP, Vox i diputats de PP i Ciutadans i entitats espanyolistes, mentre que els magistratsWenceslao Olea i Fernando Roman van votar-hi en contra i van emetre un vot particular. La llei que regula aquesta sala estableix que cada sis mesos un magistrat de cada una de les seccions passa a la secció primera, o d'admissió. Aquests canvis s'han fet efectius aquesta setmana i la magistrada Inés Huerta, fins ara a la secció primera i considerada del sector conservador, ha tornat a la secció cinquena en substitució d'Ángeles Huet, considerada del sector progressista. Això suposa, sobre el paper, un canvi de majories a la secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa.
El govern espanyol va concedir els indults fa vuit mesos malgrat les reticències de la Fiscalia, de la sala penal del Tribunal Suprem, encarregada de dictar la sentència de l'1-O, i dels partits espanyolistes. No van faltar les acusacions de "traïció". PP, Vox i Ciutadans van presentar recursos a la sala contenciosa, que té una capacitat limitada per tombar una decisió d'aquestes característiques del consell de ministres. Al gener, el Suprem va anunciar que rebutjava les impugnacions per "manca de legitimació activa", és a dir, perquè considerava, seguint el criteri de l'Advocacia de l'Estat, que representa el govern espanyol que cap dels recurrents eren "víctimes" en la causa del procés i, per tant, no podien impugnar el perdó. Vox va argumentar que era acusació particular i, en conseqüència, part afectada, però el Suprem també ho ha descartat.
Aquella decisió es va prendre en un moment processal d'al·legacions i per una majoria mínima, i les interlocutòries no s'han fet públiques fins aquesta setmana. Els dos magistrats contraris assenyalen que el Suprem es va precipitar rebutjant els recursos tan aviat, perquè s'hauria d'haver analitzat en profunditat i haver entrat al fons de la qüestió. Neguen, també, que el govern espanyol tingui "immunitat" a l'hora de concedir indults i apunten que els recurrents podrien estar legitimitats per impugnar la decisió de Pedro Sánchez, perquè els delictes en qüestió van afectar com a "subjectes passius" tots els ciutadans espanyols que són "titulars de la sobirania nacional". En tot cas, demanen estudiar-ho i no prendre una decisió fins al moment de dictar sentència.
Marge de maniobra limitat
La decisió del Suprem es va fer pública al gener, però les interlocutòries no s'han notificat fins aquesta setmana. És a partir d'ara quan comença el termini per presentar recurs de súplica i intentar que la secció cinquena, amb les noves majories, canviï de criteri i s'avingui a analitzar el fons del recurs. Vox, PP i Ciutadans van anunciar des de bon principi que recorrerien la decisió. En cas que el Suprem accepti aquests recurs, no implica necessàriament que acabi canviant de criteri, sinó que acceptarà estudiar en profunditat els recursos i analitzar si els recurrents estan legitimats per impugnar la decisió del govern espanyol. Les majories són ajustades i no es pot descartar que s'acceptin els recursos de súplica i la secció cinquena analitzi a fons la qüestió.
De tota manera, el marge de maniobra del Tribunal Suprem per tombar un indult concedit pel govern espanyol és limitat. Només pot analitzar si s'han seguit tots els passos establerts per la llei. On té més capacitat de decisió és a l'hora de determinar si el govern espanyol ha justificat bé la concessió del perdó, però sense entrar a valorar si està d'acord o no amb els arguments utilitzats, que són polítics, no jurídics. Hi ha precedents d'indults tombats pel Suprem per considerar que són arbitraris. En aquest cas, retornen al govern espanyol, que els pot tornar a concedir corregint els errors detectats pels jutges. En el cas concret dels indults als presos, la sala ha rebutjat admetre a tràmit els recursos i no ha entrat al fons.
Poca jurisprudència al TC
La bel·ligerància de la dreta i la ultradreta contra l'indult ha arribat fins al punt de presentar una querella contra Sánchez i l'aleshores ministres de Justícia, Juan Carlos Campo, que va ser desestimada pel Suprem al setembre. La via penal va quedar, aleshores, bloquejada, però quedava la via administrativa amb els recursos a la sala tercera. Quan es va notificar el criteri del Suprem, els tres partits espanyolistes van anunciar que presentarien recurs d'empara al TC, sense ni tan sols esperar a veure els arguments de la sala contenciosa. A l'alt tribunal, com apunten fonts jurídiques consultades, hi ha poca jurisprudència sobre els indults i es fa difícil saber si els recursos d'empara, si arriben, s'admetran a tràmit.