23
de febrer
de
2022, 17:00
Actualitzat:
21:00h
El Tribunal Suprem va tombar tots els recursos contra els indults dels presos polítics. La sala contenciosa-administrativa va prendre la decisió per majoria i abans d'entrar a revisar el fons de la qüestió. Va estimar les al·legacions presentades per l'Advocacia de l'Estat, que representa els interessos del govern espanyol, i va dir que ni Vox, ni PP, ni cap dels particulars que van intentar tombar els indults tenia "legitimitat activa" per fer-ho. Aquesta decisió es va conèixer al gener. Ara, un mes després, el Suprem ha fet públics els arguments dels jutges i també els vots particulars signats per dos dels cinc magistrats de la sala tercera, Wenceslao Olea i Fernando Roman. Contra la decisió del Suprem es pot presentar recurs de súplica i recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC).
Els dos magistrats, que signen un extens vot particular, discrepen del criteri de la majoria i alerten que la sala s'ha precipitat tombant els indults en aquest moment processal. Assenyalen que una qüestió d'aquestes característiques no es pot decidir amb una simple interlocutòria, sinó que s'ha de fer en sentència, és a dir, un cop presentades totes les al·legacions, practicada la prova i acabat el procediment, amb "plenes garanties" per a totes les parts. "No es pot afirmar que els recurrents no tinguin legitimació en un moment tan embrionari", indiquen els dos magistrats. Segons ells, la decisió presa no s'ha fet d'acord amb la llei que regula la jurisdicció contenciosa-administrativa ni tampoc és "congruent" amb la reiterada jurisprudència del Suprem.
Olea i Roman assenyalen que la decisió sobre si qui presenta un recurs està legitimat o no, quan això comporta prendre en consideració el fons del procediment, s'ha d'examinar a la sentència. Només en casos excepcionals, apunten els dos magistrats, es pot fer com una al·legació prèvia, com s'ha fet ara. En el cas concret dels recursos contra els indults dels presos, la qüestió té unes "peculiaritats que aconsellen ajornar la decisió sobre la manca de legitimació" fins al moment de dictar-se sentència, un cop s'hagi pogut fer un debat de fons del cas.
Els dos jutges no es posicionen a favor o en contra de la legitimació dels actors que han presentat recurs, sinó que consideren que, en l'actual moment processal, no es pot concloure "de manera definitiva i irreversible" que hi ha una "manifesta manca de legitimació", com va dictaminar la majoria de la sala. En tot cas, sí que veuen indicis que els partits polítics PP i Vox que van presentar recurs, així com els ciutadans particulars membre de partits polítics com PP o Ciutadans -Enric Millo, Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa...-, podrien estar legitimats per fer-ho. No seria el cas de les associacions espanyolistes Convivencia Cívica Catalana i Pro Patrimonium Sijena y Jerusalén, en què els dos magistrats "no aprecien connexió directa" entre les dues entitats i els fets delictius.
Recurs de súplica, escenari obert
Un cop publicades les interlocutòries, s'obre ara el termini per presentar recurs de súplica i intentar que es reconsideri la decisió. L'escenari és obert. La decisió de tombar els recursos contra l'indult es va prendre a la secció cinquena per una majoria mínima: tres magistrats a dos. Els vots favorables a tombar els recursos van ser de Segundo Menéndez, Ángeles Huet i Octavio Herrero. Els contraris, Wenceslao Olea i Fernando Roman. En funcionament de la sala tercera estableix que cada sis mesos hi ha canvis en les seccions. Així, Huet, del sector progressista, s'ha incorporat ara a la secció primera i la substituirà a la secció cinquena per Inés Huerta, considerada del sector conservador. Per tant, el recurs de súplica, un cop es formalitzi, serà revisat per una secció on, sobre el paper, han canviat les majories.
Els dos magistrats, que signen un extens vot particular, discrepen del criteri de la majoria i alerten que la sala s'ha precipitat tombant els indults en aquest moment processal. Assenyalen que una qüestió d'aquestes característiques no es pot decidir amb una simple interlocutòria, sinó que s'ha de fer en sentència, és a dir, un cop presentades totes les al·legacions, practicada la prova i acabat el procediment, amb "plenes garanties" per a totes les parts. "No es pot afirmar que els recurrents no tinguin legitimació en un moment tan embrionari", indiquen els dos magistrats. Segons ells, la decisió presa no s'ha fet d'acord amb la llei que regula la jurisdicció contenciosa-administrativa ni tampoc és "congruent" amb la reiterada jurisprudència del Suprem.
Olea i Roman assenyalen que la decisió sobre si qui presenta un recurs està legitimat o no, quan això comporta prendre en consideració el fons del procediment, s'ha d'examinar a la sentència. Només en casos excepcionals, apunten els dos magistrats, es pot fer com una al·legació prèvia, com s'ha fet ara. En el cas concret dels recursos contra els indults dels presos, la qüestió té unes "peculiaritats que aconsellen ajornar la decisió sobre la manca de legitimació" fins al moment de dictar-se sentència, un cop s'hagi pogut fer un debat de fons del cas.
Els dos jutges no es posicionen a favor o en contra de la legitimació dels actors que han presentat recurs, sinó que consideren que, en l'actual moment processal, no es pot concloure "de manera definitiva i irreversible" que hi ha una "manifesta manca de legitimació", com va dictaminar la majoria de la sala. En tot cas, sí que veuen indicis que els partits polítics PP i Vox que van presentar recurs, així com els ciutadans particulars membre de partits polítics com PP o Ciutadans -Enric Millo, Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa...-, podrien estar legitimats per fer-ho. No seria el cas de les associacions espanyolistes Convivencia Cívica Catalana i Pro Patrimonium Sijena y Jerusalén, en què els dos magistrats "no aprecien connexió directa" entre les dues entitats i els fets delictius.
Recurs de súplica, escenari obert
Un cop publicades les interlocutòries, s'obre ara el termini per presentar recurs de súplica i intentar que es reconsideri la decisió. L'escenari és obert. La decisió de tombar els recursos contra l'indult es va prendre a la secció cinquena per una majoria mínima: tres magistrats a dos. Els vots favorables a tombar els recursos van ser de Segundo Menéndez, Ángeles Huet i Octavio Herrero. Els contraris, Wenceslao Olea i Fernando Roman. En funcionament de la sala tercera estableix que cada sis mesos hi ha canvis en les seccions. Així, Huet, del sector progressista, s'ha incorporat ara a la secció primera i la substituirà a la secció cinquena per Inés Huerta, considerada del sector conservador. Per tant, el recurs de súplica, un cop es formalitzi, serà revisat per una secció on, sobre el paper, han canviat les majories.