El trencament sense moció de censura de Junts amb el PSOE ja és història, i ara totes les mirades es traslladen al País Valencià per calibrar els efectes de la dimissió en diferit de Carlos Mazón. El president de la Generalitat valenciana marxa, però no del tot, perquè continuarà en funcions fins que el PP trobi un nou candidat que agradi a Vox, l'únic suport viable en una investidura, i no perd l'aforament, conscient que el jutjat de Catarroja el té al punt de mira per les negligències en la gestió de la dana. El tauler polític es reordena de nou, amb el PSOE que aconsegueix desviar el focus d'atenció de la fragilitat parlamentària i els casos de corrupció, el PP que busca sortir del laberint valencià i l'extrema dreta que té la paella pel mànec.
Alberto Núñez Feijóo: enfangat
La decisió de fer plegar Mazón s'hauria d'haver pres fa mesos, però Alberto Núñez Feijóo va aguantar a l'espera de veure si els retrets al govern espanyol pels aiguats de València tenien efectes a les enquestes, i per ajornar una negociació amb Vox que no interessava al líder del PP. El desgast dels populars, les revelacions de la investigació judicial i els insults de les víctimes al funeral d'Estat han fet inajornable la caiguda de Mazón, però, tot i això, Feijóo queda igual o més enfangat que no pas la setmana passada. Sobre la taula té la difícil decisió d'elegir el candidat a la presidència, que ha de satisfer el PP valencià i Santiago Abascal, que no ho posarà fàcil. El líder del PP tanca en fals la crisi al País Valencià, queda en mans de l'extrema dreta i no vol un avançament electoral, tot i que aquest és un escenari que guanyarà força si Feijóo no cedeix en tot a les pretensions Vox.
PP valencià: tensionat
Mazón era un cadàver polític des de feia mesos, però això no vol dir que el PP valencià sigui una bassa d'oli i el relleu sigui clar. S'hi suma, a més, una relació tèrbola amb Génova. Hi ha diversos noms. El que té més possibilitats és Juanfran Pérez Llorca, secretari general del PP al País Valencià i síndic a les Corts. És de l'òrbita de Mazón, i ha pilotat diverses negociacions importants aquests anys. També hi ha Vicent Mompó, president de la Diputació de València, i que compta amb el suport de la direcció del PP valencià, però no amb el de Feijóo, que prefereix l'alcaldessa de València, María José Catalá, ben connectada amb Esteban González Pons, però que seria vista com una imposició per part de la direcció estatal i, a més, no agrada a Vox. Per la seva banda, l'expresident Francisco Camps també es mou per recuperar el lideratge del partit i la presidència, però arribar-hi abans caldrien eleccions.
Vox: decisiu
L'extrema dreta és una de les guanyadores, tant de la dana, com de la gestió del PP i de la sortida de Mazón. El desgast dels conservadors valencians el capitalitza, en part, Vox, que té a les seves mans decidir què fan amb la presidència del País Valencià o si precipita les eleccions. Santiago Abascal sap que és decisiu i té dotze dies desgastar Feijóo abans de concretar si vota a favor del candidat que presentin els populars o bé aboca el País Valencià les urnes, on les enquestes preveuen una baixada del PP i un creixement de Vox. De moment, Abascal no ha garantit el suport, a l'espera d'obrir una negociació. L'extrema dreta guanya protagonisme, apareix com un actor central en la política valenciana i aconsegueix tenir el PP i Feijóo a les seves mans, cosa que fa preveure una negociació llarga i marcada per la desconfiança, amb un ull posat també al Congrés.
Compromís: crític
Compromís també capitalitza part del descontentament amb la gestió de la dana i de l'èxit de les manifestacions contra el PP dels últims dies se'n desprèn que hi podria haver una mobilització alta de l'electorat d'esquerres. Els de Joan Baldoví no han deixat de criticar Mazón i el PP, també en les darreres hores per l'"espectacle" en l'anunci de dimissió. El partit es troba ara fora del centre del tauler polític, a l'expectativa de veure des de fora les negociacions entre el PP i Vox, abans d'escatir si hi ha eleccions, com ells reclamen. Malgrat el creixement a les enquestes, la reedició d'una aliança d'esquerres sembla poc probable, perquè el PSOE perdria suports. Compromís, que demana posar el focus en les víctimes, necessita que el PP es dessagni més, però sobretot que l'electorat d'esquerres del País Valencià es mobilitzi a les urnes per tenir alguna possibilitat.
Pedro Sánchez: guanyador
Lluny de València, a Madrid, hi ha un guanyador. Pedro Sánchez veu com tots els focus se centren en el País Valencià i queda en segon pla la fragilitat parlamentària, el trencament amb Junts, els casos de corrupció que envolten els socialistes o el judici al fiscal general de l'Estat que se celebra aquesta setmana al Tribunal Suprem. Tot passa per les Corts i per les revelacions del Ventorro, i el divorci anunciat per Carles Puigdemont -sense conseqüències immediates- queda tapat i Sánchez guanya unes setmanes més a la Moncloa, a l'espera de veure què fan els diputats de Junts quan toqui votar iniciatives importants per la Moncloa. Les enquestes continuen sense somriure al PSOE -ni al Congrés ni al País Valencià- però Sánchez resisteix i referma el relat de l'aliança entre el PP i Vox, un argument que li ha servit per mobilitzar el seu electorat en eleccions anteriors.
