Les percepcions són només això, però serveixen per entendre el rumb que segueix la societat. Algunes pistes de cap a on avança Catalunya les ha donat l'enquesta de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) que s'ha presentat aquest dimarts. Una de les dades més alarmants és que els joves, sobretot homes, cada cop abracen idees més properes a l'autoritarisme i a l'extrema dreta. El qüestionament del sistema democràtic, la crítica al feminisme i la negació de la violència de gènere o el negacionisme climàtic aterren amb força entre els menors de 25 anys.
L'estudi de l'ICIP, que ha estat elaborat pel politòleg Toni Rodon i pel periodista Roger Tugas, també marca altres tendències de la població catalana. Destaca, per exemple, que la població creu que la immigració és bona per a l'economia i, alhora, pensa que és motiu de l'augment de la inseguretat. De la confiança en les institucions fins a les xarxes socials passant pel procés o per les discriminacions, aquestes són deu percepcions dels catalans que, no necessàriament, han de correspondre's amb la realitat.
Menys seguretat, més punitivisme
El 64% dels catalans creuen que el país és menys insegur que fa un any i la meitat sosté que la recepta per reduir aquesta inseguretat implica endurir les penes per delictes comuns i expulsar els migrants que delinqueixin. Concretament, el 38% dels catalans considera que el seu barri és més insegur respecte fa un any i el 50% pensen el mateix en el cas del poble o ciutat. Això suposa un augment de deu punts i de dotze punts respectivament respecte a les dades de fa dos anys.
És davant la creixent preocupació per la inseguretat que els catalans aposten per una resposta punitivista. El 51% dels catalans reclamen endurir penes per als delictes comuns i expulsar les persones migrants que delinqueixin com a via per aconseguir la pau. Per altra banda, sí que hi ha una part de la ciutadania que aposta per mesures de caràcter més pedagògiques, com restringir les xarxes socials que toleren comentaris d'odi o desinformació (39%) i incorporar l'educació per la pau al contingut curricular (32%).
Contrastos sobre immigració
Hi ha contrastos pel que fa a la percepció de la immigració. Un 58% de la població defensa que l'arribada de migrants és bona per a l'economia i un 57% rebutja que la seva forma de vida o la cultura autòctona estiguin en perill per l'arribada de persones d'altres països. Per altra banda, però, prop de la meitat de la població creu que la població immigrada delinqueix més que l'autòctona mentre que també creix de manera important la gent que creu que el país és pitjor per aquesta mateixa immigració.
Els homes joves, cada cop més autoritaris...
Els autors de l'estudi han conclòs que els homes joves expressen "actituds preocupants". El 24% rebutja que la democràcia sigui la forma preferible de govern i un 40% dubta o prefereix no posicionar-se, mentre que només un 36% hi està d'acord. Entre la resta de generacions, més d'un 50% de les persones creu que el sistema democràtic és preferible. Per altra banda, els joves de 18 a 24 anys són la franja d'edat en què, amb un 12%, es veu més acceptable que hi hagués un dirigent fort que estigués per sobre de la llei.
...i més masclistes
Encara en el cas dels homes joves, el 60% considera que el feminisme perjudica les relacions entre homes i dones, mentre que el 30% creu que la violència masclista és un invent del feminisme, i que hi ha desigualtat en perjudici dels homes. Els percentatges es capgiren entre les noies de la mateixa edat, ja que un 24% creu que la bretxa de gènere desafavoreix als homes, i un 46%, a les dones, uns percentatges molt més similars a la mitjana de la població catalana.
Les institucions, suspeses
La ciutadania desconfia majoritàriament de les institucions i cap d'elles arriba a l'aprovat. La nota més baixa l'obté el govern espanyol, amb un 3,5, mentre que la Generalitat es queda amb un 4,1. També marquen un suspens, a ulls dels catalans, tant la Unió Europea (4,2) com els ajuntaments i administracions locals (4,3).
Les xarxes socials, al punt de mira
L'enquesta de l'ICIP també fa referència a les xarxes socials. Una de les dades més cridaneres és que el 68% dels catalans és partidari de tancar les xarxes socials que no verifiquen el contingut per evitar notícies falses. Per altra banda, també hi ha un 39% dels catalans que està d'acord amb restringir les xarxes socials que toleren comentaris d'odi o desinformació.
El procés encara polaritza
Les relacions entre Catalunya i Espanya preocupen només al 23% dels catalans i altres debats com la delinqüència (87%), les crisis econòmiques (85%) o el canvi climàtic (80%) són factors que criden inquieten més la ciutadania. Ara bé, el procés independentista continua sent el gran element de polarització en la societat catalana, segons el 59% dels enquestats. Per altra banda, la llengua d'ús habitual i la immigració també es mouen en xifres de polarització similars i el feminisme se situa a la cua.
Els més discriminats d'Europa
Un 18% de la ciutadania se sent part d'un col·lectiu discriminat, una xifra que suposa el màxim de la Unió Europea només empatada amb Islàndia. Al continent, de mitjana només el 9% de la ciutadania se sent discriminada i a Espanya la xifra és del 10%. Les principals discriminacions a Catalunya són, a parer dels enquestats, per motiu de llengua o d'identitat nacional (6%), pel lloc d'origen (5%), pel gènere (4%) o per l'orientació sexual (4%).
Empat entre la por a Rússia i als Estats Units
En l'escenari internacional crida l'atenció un empat tècnic entre Rússia i els Estats Units sobre el temor de la seva influència. Un 77% dels catalans creu que hi ha risc per a la seguretat pel paper internacional del país nord-americà mentre que un 76% creu que el mateix amb el presidit per Vladímir Putin. El paper de la Xina, per altra banda, és objecte de preocupació per al 62% dels enquestats. En tot cas, el temor a la influència russa i xinesa ha augmentat en els últims dos anys mentre que dels Estats Units no hi havia registres anteriors.
Conscienciació del canvi climàtic
L'enquesta de l'ICIP mostra com el 61% dels catalans creu que el canvi climàtic és causat únicament o sobretot per l'activitat humana. Aquesta xifra només és inferior a la de Suècia i és superior a la resta de països de la Unió Europea. Aquest pensament només s'imposa en la meitat de ciutadans de l'Estat i fins i tot és inferior del 50% en territoris com Portugal o Alemanya. Això sí, entre els homes joves s'imposa el negacionisme climàtic i un 18% considera que el canvi climàtic és causat únicament o sobretot per processos naturals i no per l'activitat humana.
