Més càmeres de videovigilància a l'espai públic per combatre la inseguretat. El Govern ha decidit posar la directa en aquest sentit, després de constatar una alta demanda per part dels municipis, que reclamen instal·lar-ne als carrers per "dissuadir" comportaments delictius i "millorar la sensació de seguretat". Fa tot just uns dies, l'Ajuntament de Barcelona plantejava posar 500 càmeres en els punts amb més delictes o manifestacions. Davant les inquietuds dels municipis, el consell executiu ha aprovat agilitzar la tramitació d'aquestes peticions.
"L'objectiu és tramitar l'alt nivell de demandes que tenim per part dels ajuntaments en el marc de l'estratègia de seguretat, que ens diu que posar càmeres pot ajudar a millorar l'índex de seguretat a l'espai públic", ha explicat la portaveu del Govern, Sílvia Paneque. Ara com ara, ha dit, la tramitació és "llarga i feixuga", i es vol que sigui més ràpida. La mesura s'emmarca dins del Departament d'Interior, que pilota Núria Parlon, i de la direcció general d'administració de seguretat. Es crearà un nou Servei de Videovigilància i Garantia de Drets a l'Espai Públic, per donar resposta a l'increment de sol·licituds per instal·lar càmeres als carrers.
La portaveu ha remarcat que això es farà "garantint el respecte als drets fonamentals". De fet, en la proposta de Barcelona es remarca que l'enregistrament d'imatge no permet la identificació facial ni el reconeixement amb intel·ligència artificial, i que les imatges s'esborren per sempre després de tres mesos. L'anunci del Govern coincideix amb la publicació d'una enquesta de l'Institut Català Internacional per la Pau que assenyala que dos de cada tres catalans (un 64%) creu que el país és més insegur que ara fa un any, una percepció que creix en l'entorn local.
