El pla de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per desplegar 500 càmeres de videovigilància a la ciutat ja té concreció. Segons ha explicat la gerent d'Àrea de Seguretat, Prevenció i Convivència, Maite Català, la primera fase del projecte se centrarà en tres tipus d'entorns: els que acumulen més delictes, el que acostumen a tenir més concentracions populars i els que són susceptibles de patir un atac que afecti molta gent, com els atemptats. Es buscarà prioritzar els que barregin els tres supòsits, però hi ha marge per a la interpretació. "Hi haurà espais on potser no hi ha tants delictes però son més propis de desenvolupar-hi manifestacions i concentracions. També podrien ser objecte d'instal·lar aquestes càmeres", ha aclarit Català, en declaracions a la premsa. Sigui com sigui, la decisió haurà d'acreditar la presència de les tres condicions, apunten des del consistori. De moment, els primers dispositius d'aquest projecte són a plaça Catalunya, i els següents apunten cap al front marítim.

Així, el pla del govern municipal per augmentar la videovigilància a la ciutat no només tindrà en compte els espais crítics de delinqüència, sinó també valorarà la incidència que hi poden tenir les trobades populars. Això inclou des d'espais referents per a propostes festives fins a zones de protestes ciutadanes. En aquest sentit, ja hi ha exemples previs, com les càmeres instal·lades anteriorment a l'avinguda Maria Cristina.

El pla és instal·lar mig miler de càmeres fins al 2027. Actualment, a la capital catalana n'hi ha 160 operatives. El govern socialista de Collboni, però, fa temps que intenta revertir la sensació d'inseguretat que continua situant-se com a preocupació cabdal de la ciutadania en els baròmetres municipals, juntament amb l'habitatge. Segons l'executiu, el desplegament massiu de càmeres de vídeo pot ajudar a millorar la seguretat. El consistori reconeix que això entra en debat amb un altre dret fonamental, el de la pròpia imatge i la intimitat, però assegura que l'afectació sobre el ciutadà que no vol ser enregistrat és menor -per la manera que tindran de funcionar- que el benefici que es pot aconseguir.

En aquest sentit, remarquen la llei -tant a l'Estat com a Catalunya- marca uns límits molts clars a la tecnologia proposada: no farà reconeixements facials ni tampoc podrà fer identificacions a partir d'intel·ligència artificial. A banda, les imatges s'esborraran cada tres mesos, exposen des de l'Ajuntament. De la mateixa manera, es recalca que s'indicarà amb cartells cada zona que compti amb càmeres de videovigilància. Per al consistori, això ajuda a ponderar el dret a la intimitat, ja que informa el ciutadà perquè esculli el seu rumb.

Amb tot plegat, l'Àrea de Seguretat, Prevenció i Convivència també sosté que totes les propostes acabaran sent validades pel Departament d'Interior de la Generalitat, així que no serà una simple decisió municipal.