Barcelona preveu instal·lar 500 càmeres de vigilància a la ciutat «els propers mesos»

El tinent d'alcaldia Albert Batlle assegura que estan "insistint" el TSJC perquè els validi el permís per instal·lar molts més dispositius d'enregistrament a la via pública, per passar de tenir-ne 160 a més de 600

  • Zona amb càmeres de videovigilància, a Barcelona, en imatge d'arxiu -
Publicat el 11 d’abril de 2025 a les 13:00

El tinent d’alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, espera que la ciutat es pugui dotar de més videovigilància “els propers mesos”. Així ho ha dit en un diàleg amb Barcelona Oberta per parlar de la seguretat a la ciutat. Batlle ha recordat que abans de la instal·lació cal que la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància (CCDVC), que presideix la presidència del TSJC, ho autoritzi. En aquest sentit, ha dit que l’Ajuntament hi està “insistint” i espera que els propers mesos ja es compti amb l’instrument. Un cop es compti amb l’autorització aquesta afectarà un primer paquet del total de 500 càmeres noves que el consistori vol instal·lar durant aquest mandat i que podrien anar, en part, en nuclis comercials.

“Necessitem més càmeres, és clar”, ha indicat Batlle en resposta a la petició de Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta. Jené ha reclamat més càmeres en eixos comercials i major presència policial uniformada als carrers. El tinent de seguretat ha dit que en el mandat anterior es van tenir converses amb l’Associació d’Amics del passeig de Gràcia -on ja hi ha càmeres- i s’està fent el mateix amb els nuclis comercials.

Barcelona compta actualment amb més d’un centenar de càmeres d’aquest tipus, unes 160, i podria arribar a tenir-ne més de 600 si compta amb l’autorització per instal·lar totes les previstes.

El president de Barcelona Oberta ha comparat les que té actualment Barcelona amb les que té Niça, una ciutat molt més petita i que, tanmateix, compta amb un miler de dispositius.

Durant el diàleg ‘Barcelona i seguretat’, organitzat per RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, Batlle i Jené també han conversat sobre altres aspectes vinculats a la seguretat i la convivència.

Mentre que Jené ha demanat més presència d’efectius policials uniformats al carrer, Batlle ha assenyalat que ja hi ha més efectius tant de Mossos com de la Guàrdia Urbana i també ha destacat en positiu el balanç dels operatius conjunts. Per exemple, sobre el Kanpai, ha indicat que s’aniran repetint dispositius d’aquesta mena. També ha fet un balanç positiu dels operatius conjunts a Ciutat Vella, especialment aquells contra els narcopisos i els de violència domèstica. 

Al seu torn, Jené ha reivindicat el paper del comerç per generar “seguretat” creant activitat econòmica i ha reivindicat una millor il·luminació dels carrers. També ha posat èmfasi a demanar que la modificació de l’ordenança de convivència abordi el sensellarisme, que es troba en una situació “descontrolada”. “Si ens passegem a partir de les 11 a qualsevol dels eixos comercials trobarem moltíssimes persones dormint”, ha apuntat.

Batlle ha indicat que el govern municipal està treballant per la modificació de l’ordenança de convivència i espera ser capaços de crear una majoria suficient per fer-ho. Segons ell, la convivència ha millorat en alguns elements i hi ha més agents cívics. Si bé ha reconegut que el sensellarisme és una problemàtica social “de màxima urgència” també ha dit que cal abordar-la “amb criteris d’acompanyament”.  

Finalment, ha apuntat que l’Ajuntament està treballant en un pla d’actuació a través de la comissionada de la Nit. En tot cas, ha indicat que la convivència a la nit “ha millorat”. En espais com Enric Granados, Tusset o el Triangle Lúdic del Poblenou, ha dit, la situació és millor que fa un parell d’anys.