05
de maig
de
2022, 12:35
Actualitzat:
12:38h
Que la guerra a Ucraïna no només afecta els països directament implicats cada cop s'està palpant més a la realitat. Al Camp de Tarragona, però, hi ha una casa on el conflicte va molt més enllà de l'encariment de preus. Anatoli Sharí i Olga Bondarenko viuen amb el seu fill a Roda de Berà i, des de fa dos anys, pateixen assetjament a les portes de casa seva per part de persones properes al govern de Volodomír Zelenski. Els Mossos d'Esquadra n'estan al corrent i impedeixen que arribin a les mans, però els missatges amenaçants -també en forma de bressol tacat de sang- no han cessat. Sharí, després de dos anys en aquesta situació, ha estat detingut i posat a disposició de l'Audiència Nacional.El seu advocat és Gonzalo Boye.
Tot radica en l'activitat pública d'aquesta parella ucraïnesa, que des de fa diversos anys no trepitgen el seu país. Anatoli Sharí té un canal de Youtube amb gairebé tres milions de subscriptors i és un dels periodistes més influents des d'abans de la revolta del Maidan, l'any 2014. Vetat oficialment a Ucraïna de múltiples maneres, rebutja considerar-se pro-rus i es defineix com a "independent".
El fet que aquest veí de Roda fins i tot hagi fet crides a la "unitat" dels ucraïnesos un cop iniciada la invasió russa no ha estat suficient perquè el govern l'hagi deixat de tenir en el seu punt de mira. No només s'ha filtrat l'adreça del seu domicili, sinó que també circula la identitat del fill menor d'edat, a la qual, segons la seva mare, Olga Bondarenko, només hi podia tenir accés el consolat. L'última protesta es va produir abans de Setmana Santa, però temen per la seva seguretat especialment en el moment en què els homes puguin sortir d'Ucraïna, un cop finalitzi el conflicte.
Els intents infructuosos d'extradició perquè sigui portat davant la justícia ucraïnesa no s'aturen. Per ara no ho han aconseguit perquè no han facilitat proves coherents del delicte del que l'acusen: alta traïció. En cas que l'enviessin de nou al seu país, Anatoli Sharí pensa que li podria passar el mateix que a un altre opositor, Viktor Medvedchuk, capturat després d'haver-se prohibit el seu partit aquest passat mes de març.
Investigacions amb connexions amb el govern
Abans de marxar del país, Sharí era un periodista resident a Kíiv que treballava per al mitjà Obozravatel. Investigava temes relacionats amb casinos il·legals, la venda de drogues en farmàcies, assassinats... Alguns d'ells, segons explica, "tenien connexió amb el Ministeri d'Interior, que encobria els delictes". En aquell moment governava Víktor Ianukòvitx, un president considerat pro-rus i originari del Donbass.
Arran d'algunes pressions, al 2012 va exiliar-se, passant pels Països Baixos i acabant a Barcelona. El 2015 va decidir traslladar-se a viure a Roda de Berà, això sí, sense estatus de refugiat. "Els primers sis anys hem estat molt tranquils, tenim una vida molt tancada, mengem a casa i no tenim gaires relacions", explica Olga. Prenen tot tipus de precaucions i són reservats amb la premsa. Parlant en una cafeteria del port de Roda, se'ls veu còmodes tot i que lamenten que els seus veïns hagin hagut de presenciar protestes que no acaben d'entendre.
El primer cop que van tenir aquesta mena de "visites" van sortir a dialogar amb els manifestants. "Vam preguntar què havíem fet per merèixer això i ni un sol d'ells no va saber respondre", diu Anatoli, que sospita que són persones simplement "enviades pel govern". "Jo visc aquí de manera absolutament legal: per què no tinc dret a viure tranquil·lament? Per què he d'estar escoltant gent i veure aquests bressols tacats de sang?", es queixa Olga.
Tots dos es mostren agraïts per la tasca dels Mossos d'Esquadra. "En qualsevol moment ens ajuden, però és que nosaltres no hem demanat aquesta atenció, no hem demanat mai ni un euro d'Espanya. Al contrari, jo dono diners a Espanya, compro aquí, faig la meva vida aquí", afegeix la companya d'Anatoli.
Entre finals de 2013 i principis de 2014, va esclatar la revolta de l'Euromaidan, és a dir, un seguit de protestes especialment concentrades a la capital que buscaven fer fora el fins llavors president, Víktor Ianukóvitx, per tal de forçar un acostament a la Unió Europea. Anatoli ho va viure ja des de l'exili, però va ser poc abans quan va iniciar la seva etapa com a periodista polític.
Els fets del 2 de maig de 2014, a Odessa, en què 48 persones van ser assassinades pel llançament de còctels Molotov, van aixecar totes les alertes. El xoc entre partidaris i detractors del Maidan va provocar que Anatoli comencés a penjar vídeos a les xarxes expressant la seva opinió i alhora comunicant informació sobre les seves investigacions.
Polarització i informació
Amb la polarització típica d'un conflicte social i polític com aquest, algunes persones van buscar informació "alternativa", explica Olga, que no fos "ni propaganda del govern d'Ucraïna, ni propaganda russa". Aquesta informació l'aconseguia gràcies als col·laboradors de què disposen, uns periodistes que posteriorment han patit assetjament i tortures, segons relata, i desmenteix cap connexió amb el Kremlin.
En aquell moment ja el van començar a titllar de pro-rus. "Per què pro-rus? Perquè no m'agrada el Maidan soc pro-rus? Perquè no m'agradava la corrupció del govern de Poroixenko soc pro-rus?", es pregunta. L'annexió de Crimea a Rússia i la creació de repúbliques populars independents a la regió del Donbass va ser criticada també per Anatoli: "Sempre he dit que són Ucraïna, no Rússia".
El context d'esquerda social i política va fer que fos "molt còmode" etiquetar que, "si criticaves al govern i algunes lleis, és que eres pro-rus", afegeix. El govern de Petrò Poroixenko va anar perdent popularitat mentre en guanyaven els opositors. Entre aquests, Volodomír Zelenski, que va acabar guanyant les eleccions el 21 d'abril de 2019, amb un discurs contra la corrupció.
"Mai no hi ha hagut tanta corrupció com ara"
Els primers mesos del govern Zelenski no van assolir les expectatives d'una part de la població, que el veien com un líder que podia portar respecte entre les diferents maneres de pensar que hi havia al país. "Volíem que arribés Zelenski perquè a Ucraïna hi ha molts problemes amb els batallons i els neonazis", explica Olga.
Al seu costat, Anatoli nega que siguin pocs: "És molt fàcil controlar la població amb armes encara que siguin 10 entre 100.000". "Tenen molt de poder, tenen armes, ataquen periodistes, molta gent té por i el govern no fa res amb ells", afegeix. Un dels batallons més coneguts en aquest sentit és el d'Azov, que fins i tot ha acollit entre els seus integrants diferents combatents internacionals d'ideologia d'extrema dreta, un dels quals veí de Segur de Calafell.
Trencament amb Zelenski
Si bé abans de les eleccions hi va haver bona relació entre Anatoli Sharí i Volodomír Zelenski, la situació va canviar dràsticament el 2020. Casos de corrupció com, per exemple, l'especulació amb la venda de mascaretes arribades al país durant la pandèmia van ser denunciats per Anatoli. Assegura que, en aquests darrers dos anys, "mai com ara no hi ha hagut tanta corrupció, ni amb Poroixenko". Per a ell, la "gran restauració" que es preveu per a Ucraïna quan s'acabi la invasió russa pot ser una oportunitat per "blanquejar molts diners".
Una de les crítiques que fan Olga i Anatoli és precisament cap a les campanyes de recollida d'aliments i diners per als ucraïnesos. Ells mateixos n'han engegat de pròpies, asseguren, i han vigilat que arribin a bon port. Tanmateix, no tots els carregaments són lliurats a les persones que ho necessiten. "No hem vist que arribi el menjar, els nostres col·laboradors ens diuen que mai arriba res d'altres països", avisen. La situació a dins és "greu" sobretot, alerten, per a les famílies més desafavorides, que poden cobrar una mitjana "de 30 a 50 euros al mes".
Un "regal" per al president ucraïnès
L'operació militar del govern rus és per a Anatoli un "regal" per a Zelenski, que no parava de baixar en popularitat abans que es produís. Un dels seus rivals en la cursa política era el mateix Anatoli, qui des del mes de juny de 2019 dirigeix el seu propi partit, d'ideologia liberal i amb un discurs contra la corrupció i contra els grups neonazis. "Els tres principals opositors a Zelenski són Viktor Medvedchuk, Poroixenko i Anatoli", assegura Olga, que assenyala que aquest seria un dels motius pels quals el van acusar d'alta traïció el 2020 i, més tard, un cop iniciada ja la guerra, van prohibir la seva formació, juntament amb altres partits. "Zelenski és un petit tirà i ara li ha tocat la loteria per fer el que vulgui", diu.
L'acusació d'alta traïció va servir a Zelenski per bloquejar els perfils de Facebook, Youtube i Instagram d'Anatoli i d'Olga, i no tan sols això, sinó que ha imposat diferents sancions com ara la prohibició de disposar d'un compte bancari tant a ells com a la mare d'Olga. La mare viu a Ucraïna i la seva filla, des de Catalunya, es pregunta: "Com ha de viure sense compte bancari?".
Mitjans alternatius
Amb el bloqueig de les xarxes socials dels opositors, milers d'ucraïnesos han hagut de buscar alternatives per rebre informació de tot tipus. Les visualitzacions del canal de Youtube d'Anatoli cada cop que puja un vídeo són gairebé instantànies, a banda de les retransmissions en directe, i la majoria són o bé de residents al país -a través de serveis VPN- o bé d'ucraïnesos que n'han hagut de marxar. Entre ells, a través d'aquests espais, es posen en contacte per ajudar-se mútuament quan algú necessita algun medicament, per exemple, segons explica Olga.
Mentrestant, el govern de Zelenski continua provant d'estrènyer cada cop més el cercle d'Anatoli. Un dels seus seguidors, detingut i més tard fugit del país, va assegurar-li que, durant la detenció, li havien propinat tortures i que entre les preguntes de l'interrogatori hi havia si en tenia detalls, com ara què menjava a la seva casa de Roda de Berà.
.
Tot radica en l'activitat pública d'aquesta parella ucraïnesa, que des de fa diversos anys no trepitgen el seu país. Anatoli Sharí té un canal de Youtube amb gairebé tres milions de subscriptors i és un dels periodistes més influents des d'abans de la revolta del Maidan, l'any 2014. Vetat oficialment a Ucraïna de múltiples maneres, rebutja considerar-se pro-rus i es defineix com a "independent".
El fet que aquest veí de Roda fins i tot hagi fet crides a la "unitat" dels ucraïnesos un cop iniciada la invasió russa no ha estat suficient perquè el govern l'hagi deixat de tenir en el seu punt de mira. No només s'ha filtrat l'adreça del seu domicili, sinó que també circula la identitat del fill menor d'edat, a la qual, segons la seva mare, Olga Bondarenko, només hi podia tenir accés el consolat. L'última protesta es va produir abans de Setmana Santa, però temen per la seva seguretat especialment en el moment en què els homes puguin sortir d'Ucraïna, un cop finalitzi el conflicte.
Els intents infructuosos d'extradició perquè sigui portat davant la justícia ucraïnesa no s'aturen. Per ara no ho han aconseguit perquè no han facilitat proves coherents del delicte del que l'acusen: alta traïció. En cas que l'enviessin de nou al seu país, Anatoli Sharí pensa que li podria passar el mateix que a un altre opositor, Viktor Medvedchuk, capturat després d'haver-se prohibit el seu partit aquest passat mes de març.
Investigacions amb connexions amb el govern
Abans de marxar del país, Sharí era un periodista resident a Kíiv que treballava per al mitjà Obozravatel. Investigava temes relacionats amb casinos il·legals, la venda de drogues en farmàcies, assassinats... Alguns d'ells, segons explica, "tenien connexió amb el Ministeri d'Interior, que encobria els delictes". En aquell moment governava Víktor Ianukòvitx, un president considerat pro-rus i originari del Donbass.
Arran d'algunes pressions, al 2012 va exiliar-se, passant pels Països Baixos i acabant a Barcelona. El 2015 va decidir traslladar-se a viure a Roda de Berà, això sí, sense estatus de refugiat. "Els primers sis anys hem estat molt tranquils, tenim una vida molt tancada, mengem a casa i no tenim gaires relacions", explica Olga. Prenen tot tipus de precaucions i són reservats amb la premsa. Parlant en una cafeteria del port de Roda, se'ls veu còmodes tot i que lamenten que els seus veïns hagin hagut de presenciar protestes que no acaben d'entendre.
El primer cop que van tenir aquesta mena de "visites" van sortir a dialogar amb els manifestants. "Vam preguntar què havíem fet per merèixer això i ni un sol d'ells no va saber respondre", diu Anatoli, que sospita que són persones simplement "enviades pel govern". "Jo visc aquí de manera absolutament legal: per què no tinc dret a viure tranquil·lament? Per què he d'estar escoltant gent i veure aquests bressols tacats de sang?", es queixa Olga.
Tots dos es mostren agraïts per la tasca dels Mossos d'Esquadra. "En qualsevol moment ens ajuden, però és que nosaltres no hem demanat aquesta atenció, no hem demanat mai ni un euro d'Espanya. Al contrari, jo dono diners a Espanya, compro aquí, faig la meva vida aquí", afegeix la companya d'Anatoli.
Entre finals de 2013 i principis de 2014, va esclatar la revolta de l'Euromaidan, és a dir, un seguit de protestes especialment concentrades a la capital que buscaven fer fora el fins llavors president, Víktor Ianukóvitx, per tal de forçar un acostament a la Unió Europea. Anatoli ho va viure ja des de l'exili, però va ser poc abans quan va iniciar la seva etapa com a periodista polític.
Els fets del 2 de maig de 2014, a Odessa, en què 48 persones van ser assassinades pel llançament de còctels Molotov, van aixecar totes les alertes. El xoc entre partidaris i detractors del Maidan va provocar que Anatoli comencés a penjar vídeos a les xarxes expressant la seva opinió i alhora comunicant informació sobre les seves investigacions.
Polarització i informació
Amb la polarització típica d'un conflicte social i polític com aquest, algunes persones van buscar informació "alternativa", explica Olga, que no fos "ni propaganda del govern d'Ucraïna, ni propaganda russa". Aquesta informació l'aconseguia gràcies als col·laboradors de què disposen, uns periodistes que posteriorment han patit assetjament i tortures, segons relata, i desmenteix cap connexió amb el Kremlin.
En aquell moment ja el van començar a titllar de pro-rus. "Per què pro-rus? Perquè no m'agrada el Maidan soc pro-rus? Perquè no m'agradava la corrupció del govern de Poroixenko soc pro-rus?", es pregunta. L'annexió de Crimea a Rússia i la creació de repúbliques populars independents a la regió del Donbass va ser criticada també per Anatoli: "Sempre he dit que són Ucraïna, no Rússia".
Un bressol, cartells i aparells electrònics, amb pintura vermella simbolitzant sang, davant del domicili d'Anatoli Sharí i d'Olga Bondarenko. Foto: Cedida
El context d'esquerda social i política va fer que fos "molt còmode" etiquetar que, "si criticaves al govern i algunes lleis, és que eres pro-rus", afegeix. El govern de Petrò Poroixenko va anar perdent popularitat mentre en guanyaven els opositors. Entre aquests, Volodomír Zelenski, que va acabar guanyant les eleccions el 21 d'abril de 2019, amb un discurs contra la corrupció.
"Mai no hi ha hagut tanta corrupció com ara"
Els primers mesos del govern Zelenski no van assolir les expectatives d'una part de la població, que el veien com un líder que podia portar respecte entre les diferents maneres de pensar que hi havia al país. "Volíem que arribés Zelenski perquè a Ucraïna hi ha molts problemes amb els batallons i els neonazis", explica Olga.
Al seu costat, Anatoli nega que siguin pocs: "És molt fàcil controlar la població amb armes encara que siguin 10 entre 100.000". "Tenen molt de poder, tenen armes, ataquen periodistes, molta gent té por i el govern no fa res amb ells", afegeix. Un dels batallons més coneguts en aquest sentit és el d'Azov, que fins i tot ha acollit entre els seus integrants diferents combatents internacionals d'ideologia d'extrema dreta, un dels quals veí de Segur de Calafell.
Trencament amb Zelenski
Si bé abans de les eleccions hi va haver bona relació entre Anatoli Sharí i Volodomír Zelenski, la situació va canviar dràsticament el 2020. Casos de corrupció com, per exemple, l'especulació amb la venda de mascaretes arribades al país durant la pandèmia van ser denunciats per Anatoli. Assegura que, en aquests darrers dos anys, "mai com ara no hi ha hagut tanta corrupció, ni amb Poroixenko". Per a ell, la "gran restauració" que es preveu per a Ucraïna quan s'acabi la invasió russa pot ser una oportunitat per "blanquejar molts diners".
Una de les crítiques que fan Olga i Anatoli és precisament cap a les campanyes de recollida d'aliments i diners per als ucraïnesos. Ells mateixos n'han engegat de pròpies, asseguren, i han vigilat que arribin a bon port. Tanmateix, no tots els carregaments són lliurats a les persones que ho necessiten. "No hem vist que arribi el menjar, els nostres col·laboradors ens diuen que mai arriba res d'altres països", avisen. La situació a dins és "greu" sobretot, alerten, per a les famílies més desafavorides, que poden cobrar una mitjana "de 30 a 50 euros al mes".
Un "regal" per al president ucraïnès
L'operació militar del govern rus és per a Anatoli un "regal" per a Zelenski, que no parava de baixar en popularitat abans que es produís. Un dels seus rivals en la cursa política era el mateix Anatoli, qui des del mes de juny de 2019 dirigeix el seu propi partit, d'ideologia liberal i amb un discurs contra la corrupció i contra els grups neonazis. "Els tres principals opositors a Zelenski són Viktor Medvedchuk, Poroixenko i Anatoli", assegura Olga, que assenyala que aquest seria un dels motius pels quals el van acusar d'alta traïció el 2020 i, més tard, un cop iniciada ja la guerra, van prohibir la seva formació, juntament amb altres partits. "Zelenski és un petit tirà i ara li ha tocat la loteria per fer el que vulgui", diu.
L'acusació d'alta traïció va servir a Zelenski per bloquejar els perfils de Facebook, Youtube i Instagram d'Anatoli i d'Olga, i no tan sols això, sinó que ha imposat diferents sancions com ara la prohibició de disposar d'un compte bancari tant a ells com a la mare d'Olga. La mare viu a Ucraïna i la seva filla, des de Catalunya, es pregunta: "Com ha de viure sense compte bancari?".
Mitjans alternatius
Amb el bloqueig de les xarxes socials dels opositors, milers d'ucraïnesos han hagut de buscar alternatives per rebre informació de tot tipus. Les visualitzacions del canal de Youtube d'Anatoli cada cop que puja un vídeo són gairebé instantànies, a banda de les retransmissions en directe, i la majoria són o bé de residents al país -a través de serveis VPN- o bé d'ucraïnesos que n'han hagut de marxar. Entre ells, a través d'aquests espais, es posen en contacte per ajudar-se mútuament quan algú necessita algun medicament, per exemple, segons explica Olga.
Mentrestant, el govern de Zelenski continua provant d'estrènyer cada cop més el cercle d'Anatoli. Un dels seus seguidors, detingut i més tard fugit del país, va assegurar-li que, durant la detenció, li havien propinat tortures i que entre les preguntes de l'interrogatori hi havia si en tenia detalls, com ara què menjava a la seva casa de Roda de Berà.
.