18
de maig
de
2022
Actualitzat:
11
de setembre,
9:07h
Dimecres, dues del migdia. Número 88 del carrer de Pons i Gallarza, al barri de Sant Andreu de Barcelona. Càritas ha executat el desnonament d'una parella en risc d'exclusió social d'un dels seus habitatges protegits. La Maia i el León, de 57 i 61 anys, han abandonat el domicili després d'hores de resistència veïnal, proclames i tensió. Ha estat necessària la presència de l'Àrea de Brigada Mòbil (BRIMO), tot i que el desallotjament de les persones concentrades ha transcorregut de manera ordenada i sense incidents. Es tracta d'un cas complex i controvertit.
El desnonament és la culminació de l'enterboliment d'una relació que fa anys que està encallada. Càritas i la Fundació Habitatge Social, promoguda per la primera, acusen la parella d'"incomplir sistemàticament" les condicions acordades i de rebutjar totes les solucions que els han proposat abans d'arribar a aquesta situació límit. Justifiquen la decisió perquè no es poden permetre "assentar un precedent així" i al·leguen que es deuen als seus donants, amb qui mantenen el compromís de "fer les coses bé". El Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu, que parla en nom de la família, denuncia que les entitats "estan abocant dues persones vulnerables al sensellarisme", el qual "no és justificable en cap cas". "Se'n volen desentendre", entenen.
Càritas es troba davant una polèmica sensible. L'excepcionalitat del cas ha generat un important conflicte social entre els veïns, que ha guanyat força a les xarxes socials, on s'ha impulsat una contundent campanya de denúncia. Que una entitat social desnoni una família en situació de pobresa i en risc d'exclusió és del tot infreqüent. "En 32 anys, mai ens havíem hagut de trobar en una situació d'aquestes característiques", lamenta la portaveu de la Fundació Habitatge Social, Laura Pujol: "La nostra reputació està en risc".
Una relació a la deriva
La Maia i el León van arribar a Barcelona el 2006, però fins al 2013 no es van dirigir a Càritas per a sol·licitar ajuda en el pagament del lloguer d'una habitació on malvivien amb la seva filla, el seu gendre i el seu net. El 2015, la família va entrar al Programa Oikos, de Càritas i la Fundació Habitatge Social, que els va permetre accedir a un habitatge de lloguer protegit, de 280 euros, i a l'acompanyament d'un educador social, amb qui havien de treballar en un pla personalitzat d'inserció. "Les famílies que atenem estan excloses en molts àmbits, no només en l'econòmic", explica la Fundació.
El 2017, es torça la relació entre les entitats socials i la família. Cada part esgrimeix uns motius diferents. La Maia i el León relaten que la relació de confiança es trenca per la negativa de Càritas a acollir al domicili un altre fill i els nets, que havien quedat al carrer. L'entitat, al seu torn, defensa que la família va començar a incomplir el pla de treball acordat, alhora que van detectar un mal ús de l'habitatge, problemes de convivència i una situació d'insalubritat. "Amb els inconvenients amb què ens estàvem trobant, no podíem deixar entrar més persones a l'habitatge", argumenten. El Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu nega aquestes acusacions.
Després de mesos de reunions infructuoses, Càritas va plantejar el 2019 la voluntat definitiva de recuperar la residència, per a donar entrada a altres famílies. En aquest moment, la filla i el seu marit, que havien tingut un segon infant, van accedir a abandonar el domicili i traslladar-se a un altre pis. L'organització de l'Església catòlica explica que va sufragar la fiança d'aquest nou habitatge i va assumir els costos de la mudança. La Maia i el León s'havien quedat sols al domicili de cent metres quadrats, de dues plantes, amb capacitat per a allotjar vuit persones.
Davant d'aquesta situació, les entitats socials asseguren que van oferir-los una reubicació a un pis més petit a Can Caralleu, al barri de Sarrià, si bé no existeix cap document que ho certifiqui. "Error nostre", admet Pujol. Àlex Màrquez, del Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu, considera que "una qüestió tan seriosa exigeix que es firmin papers". Després d'aquest episodi, les relacions es van trencar. "La Maia i el León es van negar a atendre cap altra alternativa i vam veure'ns obligats a iniciar un procediment judicial", explica Càritas.
El 2021, van tenir lloc dos "intents de recuperació" del domicili. El primer va ser ajornat en virtut del reial decret-llei 37/2020, que protegia la població en situacions de vulnerabilitat social en el context de la pandèmia i no permetia l'execució de desnonaments. El segon, al seu torn, es va aturar gràcies al fet que les entitats, la parella i el sindicat van arribar a un acord escrit: la Maia i el León entregarien les claus del pis el novembre i el sindicat es comprometia a trobar-los un nou habitatge. Això no obstant, el sindicat mai el va retornar firmat. "Nosaltres no tenim la mateixa capacitat de Càritas per aconseguir pisos, no som una immobiliària", es queixa Àlex Martínez.
Els terminis es van incomplir i es van prorrogar en dues ocasions davant la impossibilitat de trobar un domicili alternatiu per la parella. Càritas i la Fundació Habitatge Social expliquen que el deute de la família, que va deixar de pagar el lloguer i els subministraments el 2017, escala als 35.507 euros, però reiteren que "deixar de pagar no és un motiu per fer fora ningú". La parella no disposa de contractes ni de permisos de treball. Els seus escassos ingressos provenen de l'economia informal. Fins al moment del desnonament, les entitats han oferit fer-se càrrec de la totalitat de l'import, així com dels primers mesos de lloguer en un altre habitatge i de les despeses del trasllat. "La proposta suposa pa per avui i fam per demà", entenen des del Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu.
Acusacions creuades
La Maia ha sol·licitat recentment una alternativa residencial digna als Serveis Socials i a l'Oficina d'Habitatge. Càritas defensa que la família no s'hi ha vinculat ni ha sol·licitat un habitatge públic protegit fins a l'últim moment. Aquests són dos requisits inicials i obligatoris per a poder participar en el Programa Oikos. El sindicat ho justifica per la barrera lingüística i digital, alhora que acusa les entitats privades de "no acompanyar" la parella en el procés i a l'Administració de "no assumir responsabilitats". Tanmateix, afirma que els serveis socials els coneixen "des de fa anys".
D'altra banda, el Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu assegura que "Càritas vol culpabilitzar la Maia i el León" de tota la situació quan "és evident que el programa de reinserció no ha funcionat". "La solució per qui no encaixa no és deixar-lo al carrer", lamenta l'Àlex Martínez. La resposta de l'altra part és que la parella s'ha negat a rebre l'educadora social des de 2017 i que la seva cooperació ha estat "difícil".
En tercer lloc, el Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu explica que la família va enfrontar el procés tota sola fins al 2020, quan els van demanar ajuda. "Se'ls va denegar l'assistència jurídica gratuïta perquè es van equivocar amb el tràmit a causa dels problemes de comunicació", recorden. Així li ho han recriminat a la comitiva judicial quan s'ha presentat acompanyada dels Mossos d'Esquadra. Finalment, però, s'ha executat el desnonament més controvertit de Barcelona.
El desnonament és la culminació de l'enterboliment d'una relació que fa anys que està encallada. Càritas i la Fundació Habitatge Social, promoguda per la primera, acusen la parella d'"incomplir sistemàticament" les condicions acordades i de rebutjar totes les solucions que els han proposat abans d'arribar a aquesta situació límit. Justifiquen la decisió perquè no es poden permetre "assentar un precedent així" i al·leguen que es deuen als seus donants, amb qui mantenen el compromís de "fer les coses bé". El Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu, que parla en nom de la família, denuncia que les entitats "estan abocant dues persones vulnerables al sensellarisme", el qual "no és justificable en cap cas". "Se'n volen desentendre", entenen.
Càritas es troba davant una polèmica sensible. L'excepcionalitat del cas ha generat un important conflicte social entre els veïns, que ha guanyat força a les xarxes socials, on s'ha impulsat una contundent campanya de denúncia. Que una entitat social desnoni una família en situació de pobresa i en risc d'exclusió és del tot infreqüent. "En 32 anys, mai ens havíem hagut de trobar en una situació d'aquestes característiques", lamenta la portaveu de la Fundació Habitatge Social, Laura Pujol: "La nostra reputació està en risc".
Una vintena de persones han resistit de manera pacífica davant la porta del domicili. Foto: Marc Orts
Una relació a la deriva
La Maia i el León van arribar a Barcelona el 2006, però fins al 2013 no es van dirigir a Càritas per a sol·licitar ajuda en el pagament del lloguer d'una habitació on malvivien amb la seva filla, el seu gendre i el seu net. El 2015, la família va entrar al Programa Oikos, de Càritas i la Fundació Habitatge Social, que els va permetre accedir a un habitatge de lloguer protegit, de 280 euros, i a l'acompanyament d'un educador social, amb qui havien de treballar en un pla personalitzat d'inserció. "Les famílies que atenem estan excloses en molts àmbits, no només en l'econòmic", explica la Fundació.
El 2017, es torça la relació entre les entitats socials i la família. Cada part esgrimeix uns motius diferents. La Maia i el León relaten que la relació de confiança es trenca per la negativa de Càritas a acollir al domicili un altre fill i els nets, que havien quedat al carrer. L'entitat, al seu torn, defensa que la família va començar a incomplir el pla de treball acordat, alhora que van detectar un mal ús de l'habitatge, problemes de convivència i una situació d'insalubritat. "Amb els inconvenients amb què ens estàvem trobant, no podíem deixar entrar més persones a l'habitatge", argumenten. El Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu nega aquestes acusacions.
Després de mesos de reunions infructuoses, Càritas va plantejar el 2019 la voluntat definitiva de recuperar la residència, per a donar entrada a altres famílies. En aquest moment, la filla i el seu marit, que havien tingut un segon infant, van accedir a abandonar el domicili i traslladar-se a un altre pis. L'organització de l'Església catòlica explica que va sufragar la fiança d'aquest nou habitatge i va assumir els costos de la mudança. La Maia i el León s'havien quedat sols al domicili de cent metres quadrats, de dues plantes, amb capacitat per a allotjar vuit persones.
Davant d'aquesta situació, les entitats socials asseguren que van oferir-los una reubicació a un pis més petit a Can Caralleu, al barri de Sarrià, si bé no existeix cap document que ho certifiqui. "Error nostre", admet Pujol. Àlex Màrquez, del Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu, considera que "una qüestió tan seriosa exigeix que es firmin papers". Després d'aquest episodi, les relacions es van trencar. "La Maia i el León es van negar a atendre cap altra alternativa i vam veure'ns obligats a iniciar un procediment judicial", explica Càritas.
El 2021, van tenir lloc dos "intents de recuperació" del domicili. El primer va ser ajornat en virtut del reial decret-llei 37/2020, que protegia la població en situacions de vulnerabilitat social en el context de la pandèmia i no permetia l'execució de desnonaments. El segon, al seu torn, es va aturar gràcies al fet que les entitats, la parella i el sindicat van arribar a un acord escrit: la Maia i el León entregarien les claus del pis el novembre i el sindicat es comprometia a trobar-los un nou habitatge. Això no obstant, el sindicat mai el va retornar firmat. "Nosaltres no tenim la mateixa capacitat de Càritas per aconseguir pisos, no som una immobiliària", es queixa Àlex Martínez.
Els terminis es van incomplir i es van prorrogar en dues ocasions davant la impossibilitat de trobar un domicili alternatiu per la parella. Càritas i la Fundació Habitatge Social expliquen que el deute de la família, que va deixar de pagar el lloguer i els subministraments el 2017, escala als 35.507 euros, però reiteren que "deixar de pagar no és un motiu per fer fora ningú". La parella no disposa de contractes ni de permisos de treball. Els seus escassos ingressos provenen de l'economia informal. Fins al moment del desnonament, les entitats han oferit fer-se càrrec de la totalitat de l'import, així com dels primers mesos de lloguer en un altre habitatge i de les despeses del trasllat. "La proposta suposa pa per avui i fam per demà", entenen des del Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu.
Acusacions creuades
La Maia ha sol·licitat recentment una alternativa residencial digna als Serveis Socials i a l'Oficina d'Habitatge. Càritas defensa que la família no s'hi ha vinculat ni ha sol·licitat un habitatge públic protegit fins a l'últim moment. Aquests són dos requisits inicials i obligatoris per a poder participar en el Programa Oikos. El sindicat ho justifica per la barrera lingüística i digital, alhora que acusa les entitats privades de "no acompanyar" la parella en el procés i a l'Administració de "no assumir responsabilitats". Tanmateix, afirma que els serveis socials els coneixen "des de fa anys".
D'altra banda, el Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu assegura que "Càritas vol culpabilitzar la Maia i el León" de tota la situació quan "és evident que el programa de reinserció no ha funcionat". "La solució per qui no encaixa no és deixar-lo al carrer", lamenta l'Àlex Martínez. La resposta de l'altra part és que la parella s'ha negat a rebre l'educadora social des de 2017 i que la seva cooperació ha estat "difícil".
En tercer lloc, el Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu explica que la família va enfrontar el procés tota sola fins al 2020, quan els van demanar ajuda. "Se'ls va denegar l'assistència jurídica gratuïta perquè es van equivocar amb el tràmit a causa dels problemes de comunicació", recorden. Així li ho han recriminat a la comitiva judicial quan s'ha presentat acompanyada dels Mossos d'Esquadra. Finalment, però, s'ha executat el desnonament més controvertit de Barcelona.