A primera hora de la tarda, el portaveu del PSOE, el canari Héctor Gómez, ha acabat la seva intervenció al debat de política general, que ha viscut la seva segona jornada al Congrés dels Diputats. "Espanya seguirà sent un país d'èxit", ha pronosticat amb pasmosa seguretat. Definir què és o no l'èxit i què és o no un país decent i democràtic és el que hauran de fer els partits aquests dijous en el debat de les resolucions. No són vinculats legalment per al govern, però sí que el comprometen políticament i donen pistes de fins on estan disposats a arribar els grups i quines són les majories que operen.
Pedro Sánchez dona per fet que en sortirà havent revifat la de la investidura, que a més d'Unides Podem incorpora les esquerres nacionals (ERC, Bildu, Compromís i el BNG) a més del PNB. Veurem quines resolucions s'aproven i de qui. Es van presentar ahir a la tarda i es poden esmenar fins que comenci el ple aquest dijous al matí, però després ni esmenar de viva veu ni votar per punts. Totes elles inclouen i barregen molts assumptes i tenen un redactat, segons fonts socialistes, "de cara a la galeria" que fa improbable que accepti alguna de les més compromeses si no es rebaixa ostensiblement. El PSOE i Podem no han anat tant a màxims, afirmen, i esperen que les seves serveixin per visualitzar majories en l'agenda social i legislativa. Podem en votarà referides a la plurinacionalitat i el dret a decidir, però el PSOE no ho farà en cap cas.
Sánchez ha donat les gràcies a Gómez i ha agraït el "to constructiu" al grup socialista i al d'Unides Podem. Els dos partits del govern arribaven el dimarts al matí molt tensos al ple per assumptes com l'increment de la despesa militar, la incertesa dels increments de la pressió fiscal a les elèctriques i la banca, i fins i tot de la guerra bruta, també mediàtica, contra els seus líders. Però en surten molt més cohesionats. Sánchez ha decidit girar a l'esquerra per acabar la legislatura i arribar a les eleccions amb un projecte propi i alguna cosa a oferir.
La jornada ha acabat amb la presa en consideració de la reforma exprés de la llei del Poder Judicial per obligar el Consell General del Poder Judicial, que té les funcions limitades perquè fa més de tres anys que s'ha de renovar i que controla amb mà de ferro la dreta judicial, a proveir els dos magistrats que li corresponen al Tribunal Constitucional. D'aquesta forma el govern central podrà proveir-ne dos més. Així, amb tres dels quatre nous magistrats progressistes, l'equilibri al TC serà favorable a les posicions del govern.
El que passi al TC, a l'espera d'un acord polític per renovar el CGPJ i, per tant, intentar forçar també canvis al Tribunal Suprem és clau per la desjudicialització, que és ara el principal assumpte de la carpeta catalana a falta de propostes transitables -el govern central tanca la porta al referèndum- per trobar solucions polítiques al conflicte. En la votació de la reforma exprés del CGPJ ha tornat a cristal·litzar la majoria de la investidura i la que aquest Sánchez reubicat a l'esquerra voldria que l'acompanyés fins a finals de 2023. A més del PSOE i de Podem, la presa en consideració de la reforma, que aquest dijous s'aprovarà definitivament, ha comptat amb els vots d'ERC, PNB, Bildu, PDECat, Més País i Compromís. Junts i la CUP s'han abstingut perquè pensen que és una ocasió perduda per anar més a fons en les reformes.
Sigui com sigui, el govern central intentarà que aquestes majories marquin la tònica al debat de resolucions, que ahir es van presentar. Vol que sigui la foto finish. El PSOE va optar per afermar el seu missatge social i obviar les referències al debat català, que Sánchez vol afrontar divendres amb Pere Aragonès a la Moncloa. En qualsevol cas, l'entorn del president rebaixa molt les expectatives de la trobada i no només no compromet cap acord concret, sinó que ni tan sols fixa data per la reunió de la mesa de diàleg, segons que expliquen a NacióDigital.
Una reunió que s'havia de fer a la segona quinzena de juliol i que, en el cas de convocar-se, pot precipitar moltes coses. Si Míriam Nogueras representa de forma fidedigna a Junts, que així hauria de ser atesa la seva proximitat a Jordi Turull, els consellers del seu partit tampoc acompanyaran els d'ERC aquest cop. Ara, el problema ja no són només les delegacions, ho és el contingut, la no acceptació del referèndum com a sortida. Si Junts no hi és, de nou es desautoritzarà a Aragonès fent evident fins a quin punt no té les esquenes cobertes -Sánchez ho ha fet notar en els debats amb els grups catalans. El president haurà de preguntar-se altre cop si és possible seguir governant com si res amb els seus socis. Tot això amb la carpeta de la negativa de Laura Borràs a complir el reglament del Parlament i apartar-se de les seves funcions quan se li obri el judici oral per corrupció.
D'entre les resolucions presentades, una de les més rellevants és la d'ERC que reclama reformar els preceptes penals de rebel·lió i sedició. Sánchez ha dit que no té majoria per fer-ho i el PDECat li ha replicat aquest dimecres que el que ha de fer és presentar una proposta i negociar-la amb els grups. El PSOE no la votarà si no se'n modifiquen punts referits a altres temes, com ara l'1-O, com tampoc la del PDECat si manté el referèndum, però la recepció verbal que en facin al ple i les propostes de redactat alternatiu seran un termòmetre per la reunió de divendres i per preveure si Sánchez pot refer la majoria de la investidura.
-PSOE: El PSOE no ha inclòs Catalunya i el diàleg amb la Generalitat a les propostes de resolució. Centren les seves 15 iniciatives en l'àmbit econòmic i social algunes de les quals recullen anuncis realitzats per Sánchez com l'impost "excepcional i temporal de dos anys" a les entitats financeres i el tribut a les companyies energètiques o la beca de 100 euros mensuals entre setembre i desembre per als estudiants de més de 16 anys que ja la tenen reconeguda.
-PP: El partit de Feijóo pretén que el Congrés faci un reconeixement explícit de les bondats de la Transició i a les víctimes d'ETA i condemni "l'assetjament" a institucions com ara el CNI o la Fiscalia. En la carpeta social n'han presentat contra les ocupacions il·legals, la despesa innecessària o el transport públic.
-Unides Podem: Promouen que s'aprovi una reforma fiscal que inclogui apujar l'IRPF a les rendes més altes. El govern central calcula que amb les noves mesures econòmiques podrà ingressar 3.500 milions més el 2023 i 3.500 el 2024. Podem vol que els que cobren més de 10.000 euros bruts al mes paguin més IRPF, crear un impost a les grans fortunes i un tipus efectiu del 15% al de societats. També proposen condemnar els fets de Melilla i crear una energètica púbica.
-ERC: Els republicans han presentat les seves i altres conjuntes amb els seus socis de Bildu i el BNG referents, entre altres assumptes, a la plurinacionalitat, l'autodeterminació de les nacions de l'Estat, o la política fiscal. A més de la reforma dels delictes de sedició i rebel·lió, els republicans reclamen que l'indult als 9 presos polítics sigui total i no parcial (per tant deixarien d'estar inhabilitats per a càrrec públic), i una investigació a fons del Catalangate. També pretenen que es derogui el delicte d'injúries a la Corona i que s'amnistiï totes les persones perseguides i condemnades per aquest delicte i es reconegui que l'1-O no hi va haver violència dels votants. Incorporen a les propostes de resolució la lluita contra el dumping fiscal de Madrid, l'impost a la banca i un gravamen del 3% a les grans fortunes de més d'1 milió d'euros que aniria als governs autonòmics.
-Junts: Els quatre diputats que lidera Míriam Nogueras insten el govern espanyol a reconèixer el dret a l'autodeterminació de Catalunya, a decretar una amnistia total pels condemnats per causes del procés, a constituir comissions d'investigació de l'espionatge amb Pegasus, dels atemptats del 17-A i de l'Operació Catalunya així com a reprovar l'actuació del Tribunal de Comptes en relació amb l'acció exterior del Govern. En matèria econòmica, reclamen el traspàs definitiu de Rodalies, impulsar el corredor mediterrani i a millorar el treball autònom amb mesures com eximir del pagament de la quota a aquells que tinguin un ingrés net inferior al Salari Mínim Interprofessional (SMI). També reclamen executar la totalitat dels pressupostos de 2022.
-PDECat: Reclamen convocar immediatament la taula de diàleg, consolidar el fons Covid o publicar de forma anual les balances fiscals entre l'estat i les comunitats. Demanen complir amb el pla de rodalia i els pressupostos de 2022 i també accelerar l'execució del corredor mediterrani. També reclamen al govern espanyol que accepti presentar una proposta per reformar el delicte de sedició.
-CUP: Els anticapitalistes reclamen derogar de forma efectiva la reforma laboral del PP, nacionalitzar els pisos de la SAREB, controlar els preus dels béns bàsics i limitar la subcontractació entre d'altres. En aquesta línia proposen nacionalitzar la xarxa de producció i distribució d'energia elèctrica. També han inclòs a les seves tres resolucions la derogació de la llei mordassa o d'estrangeria i impulsar la derogació de la monarquia i reconèixer el dret a decidir.