12
de juliol
de
2022, 14:35
Actualitzat:
21:49h
A l'atac, per l'esquerra i obviant el conflicte català, únic assumpte de pes pel que no ha ofert cap solució. Així ha obert Pedro Sánchez el debat de política general, el primer en set anys, al Congrés. La seva vicepresidenta i líder de l'espai d'Unides Podem, Yolanda Díaz, no sabia què anunciaria el cap de l'executiu, però es pot donar per satisfeta encara que els seus diputats no l'hagin aplaudit. El president no ha mostrat cap predisposició a sacrificar-se per munyir "grans acords d'Estat" amb el PP, amb qui torna a estar enfrontat per la politització del poder judicial, i ha assegurat que la prioritat és "deixar-se la pell" per les classes mitjanes i treballadores encara que "incomodi als poderosos".
En un clima de tensió, entre els socis de dins com els de fora del govern però també a la sala de premsa, on les revelacions sobre la implicació d'alguns mitjans en les clavegueres de l'Estat provocava aquest migdia de dimarts mirades de reüll entre periodistes, Sánchez ha explicat el seu full de ruta per acabar la legislatura, que ara quedarà a l'espera de les intervencions dels grups i, sobretot, de les propostes de resolució. No vinculen legalment al govern, però sí políticament. Els partits que participen de la governabilitat intentaran tibar l'executiu a les seves posicions. Aquestes són les cinc claus de la seva intervenció, que s'ha estès durant una hora i vint-i-cinc minuts.
1. Per l'esquerra
El govern espanyol ha invertit en el darrer any, des que va començar la crisi inflacionista, 30.000 milions d'euros en mesures per frenar l'escalada de preus. I continuarà fent-ho pensant també en una campanya electoral que serà llarga i per la que el PSOE necessita tenir relat. Això vol dir posar diners per subvencionar el transport (l'anunci estrella que caldrà veure quin impacte té en la castigada xarxa de trens de rodalia catalana), per les beques o per l'habitatge públic a Madrid. I si els beneficis, ha dit, no els cauen "del cel" a les empreses, sinó de les butxaques dels contribuents, els diners tampoc li cauen del cel al seu govern.
Per això ha anunciat que no li girarà la cara a la situació ni, malgrat el que diu el PP, defugirà la seva responsabilitat en un context marcat pels preus. Per això modificarà la fiscalitat de les elèctriques, que estan fent l'agost amb la crisi energètica, i dels bancs. Seran 3.500 milions cada any i la banca ja ho ha encaixat de mala manera a les borses malgrat que l'import serà temporal, d'entrada per dos anys.
2. Mal de tots
Sánchez és economista i ha volgut dictar una classe, amb to didàctic, sobre el què i el perquè. Ha dit que els preus pugen perquè quan els espanyols i els europeus van deixar enrere la pandèmia i començar a consumir, els països proveïdors no estaven a punt per atendre la demanda i això va crear problemes d'abastiment. I, és clar, el pes de Rússia com a proveïdor no és menor: tercer exportador de petroli, el 40% de gas europeu venia de Rússia i el 80% de l'oli de girasol i una tercera part dels cereals venien de Rússia o Ucraïna.
El president espanyol ha invertit bona part del seu a intentar traslladar un missatge optimista ("en sortirem enfortits") i a reiterar que el mal de la inflació és compartit per totes les economies desenvolupades. Les dades l'avalen, però els problemes estructurals de l'economia espanyola, com ara la precarietat, la poca competitivitat de la indústria o el preu de l'habitatge, no conviden a l'optimisme.
3. Canya al curandero
Sánchez ha afirmat la seva posició d'esquerres a partir de la crítica a la dreta. Els ha retret el bloqueig a la renovació del Consell General del Poder Judicial i del TC i també que no hagi facilitat cap dels onze consensos que li va proposar a la "dreta democràtica". En el terreny econòmic ha afirmat que les solucions "del curandero" del PP, que segons ell no tenen cap ancoratge econòmic o internacional seriós, no resoldrien la situació i només beneficiarien els qui més tenen. De forma simple ha contraposat els seus ERTO durant la pandèmia amb l'acomiadament pràcticament lliure que va promoure el PP durant la crisi financera amb la seva reforma laboral de 2012 que el seu govern, per cert, no ha derogat, si més no en aquest aspecte.
El govern espanyol, ha afirmat, està disposat a seguir avançant en assegurar drets com el de l'avortament. La seva idea de "país decent" es plasma en lleis per lluitar contra la corrupció (llei de protecció de l'informant), atacar el negoci de la prostitució, regular els lobis o modificar la llei de secrets oficials promulgada en plena dictadura, el 1968.
4. Sense oferta als "germans" catalans
"El títol VIII de la Constitució funciona" i només cal que els catalans es "retrobin" entre ells i amb els seus "germans" espanyols per la via d'un diàleg que no explica on pot portar. I d'aquí no ha passat. Catalunya era fins fa poc el gran problema de la política espanyola, però el fracàs del 27-O, la pastanaga perpètua en la que el PSOE i el govern espanyol han aconseguit convertir el diàleg, i la desorientació i divisió de l'independentisme l'han convertit ja en un assumpte menor.
El problema no ha desaparegut -els judicis a la vista pendents en donen fe-, però Sánchez ho fa veure perquè, més enllà de retocar el delicte de sedició al codi penal, no té cap proposta per sortir del laberint. Sánchez vol diàleg i vol comptar amb els vots d'ERC i el PDECat, però ni l'amnistia ni l'autodeterminació són a la seva agenda política. Veurem quin roc a la faixa ha guardat pel debat amb Gabriel Rufián i, sobretot, per la reunió de divendres amb el president Pere Aragonès. Si tot ho resol amb que el títol VIII de la Constitució, aquell que feia una distinció entre nacionalitats i regions que ha quedat esborrada amb el pas dels anys, els republicans tindran molt difícil explicar que refan la relació amb el govern espanyol i li tornen a votar lleis i pressupostos com si res.
5. El costat bo de la història
Sánchez i el PSOE volen ser "al costat bo de la història". I en un món en guerra, amb tensions i on ja no hi ha ni blocs ni bonisme que valgui això vol dir, segons ell, amb l'OTAN i contra Rússia. Invertir en armes, cosa que no agrada gens als seus socis, crearà segons ell feina a tots els racons del país i Espanya no pot pretendre rebre solidaritat quan tingui problemes "si no en dona".
No participar a la guerra, ha dit, no lliurarà Espanya de les penúries econòmiques que se'n deriven. El compromís atlantista ha estat la principal contradicció del discurs. Un president que afirma que va "a per totes" des de l'esquerra, però que, alhora, recorda lleument a José María Aznar quan abraça l'amic americà i els socis de l'OTAN i considera correctes les actuacions policials a la valla de Melilla.