02
de juliol
de
2022
Actualitzat:
15
de gener
de
2024,
17:57h
La cimera de l'OTAN a Madrid ha establert les bases per a una redefinició del bloc occidental. El nou Concepte Estratègic aprovat en la conclusió de la trobada ha posat negre sobre blanc quins són els objectius de l'Aliança Atlàntica, que després d'uns anys en què havia arribat a interrogar-se sobre el seu futur, ha sortit de Madrid carregat de discurs i propòsits.
L'estratègia renovada de l'OTAN assenyala un clar enemic: Rússia, pel seu atac a Ucraïna, i assoleix un consens sorprenent en la crida a més despesa en defensa. No deixa de ser un factor nou i alhora impactant: un aspecte sobre el qual no s'han manifestat discrepàncies és en la voluntat d'anar cap a aquest 2% del pressupost en material armamentístic i partides militars. Estem a les portes d'una nova Guerra Freda?
Un bloc occidental de la dreta a l'esquerra
És indiscutible l'èxit de la cimera a l'hora de transmetre una imatge d'unitat occidental i de fer-ho entorn del lideratge dels Estats Units de Joe Biden. No és un fet menor que el Concepte Estratègic i el propòsit d'incrementar la inversió militar hagi estat aplaudit des de la dreta més conservadora (el primer ministre britànic Boris Johnson, el japonès Fumio Kishida o el nacionalista sud-coreà Yoon Suk-yeol) a l'esquerra amb sensibilitat ecològica (com el primer ministre australià Anthony Albanese, que tot just venia de guanyar les eleccions), o bé liberals progressistes com el canadenc Justin Trudeau. El temor a Rússia i, de retruc, a la Xina, ha estat més potent que les sensibilitats pacifistes o la confiança en la diplomàcia.
La menció de la Xina: un error?
L'historiador Antoni Segura, president del CIDOB, considera un "error" la menció que s'ha fet a Madrid a la Xina, entesa com un rival. No apareix finalment com un "enemic", però sí que s'exerceix una clara pressió. "Té lògica que s'esmenti Rússia com a enemic perquè ha estat l'agressor. Això no vol dir que Occident estigui en situació de donar lliçons de moral. Només cal recordar la invasió de l'Iraq. Però en el cas d'Ucraïna és evident qui és l'agressor", remarca. Segura assenyala que precisament un dels grans errors comesos per Putin ha estat engegar una guerra que creia ràpida i que volia parar els peus a l'OTAN i ha aconseguit el contrari.
Estats Units/UE, dues estratègies geopolítiques
Segura també subratlla que la Unió Europea i els Estats Units han mostrat una unitat sense fissures, però que tenen "dues estratègies geopolítiques molt clares". "Pels EUA, l'interès és l'espai indopacífic i la seva obsessió és la Xina, no pas Rússia, mentre que Europa mira amb temor a l'est", indica. Per l'historiador, un factor que s'ha de tenir en compte és la memòria que preserven els països de l'est d'Europa dels 40 anys de domini soviètic, que tenen molt viu: "Polònia va ser envaïda per l'Alemanya nazi, però també per l'URSS, i això resta ben viu".
Una dècada que decidirà l'hegemonia
Xulio Ríos, director de l'Observatori Polític de la Xina, es mostra molt crític amb la tendència que està adoptant l'Aliança Atlàntica. Per ell, el que està passant és fruit de l'afany dels Estats Units de preservar l'hegemonia del món liberal, que es veu amenaçat per l'auge de la Xina. Considera que hi ha un "objectiu forçat d'exagerar les amenaces", començant per Rússia i seguint pel gegant asiàtic, i a la vegada posar els dos països en el mateix lloc. Per Ríos, els Estats Units necessiten polaritzar al màxim per mirar de preservar el seu lideratge, que pot veure's superat en el transcurs d'una dècada.
També Segura apunta a un potencial de la Xina que ja ha passat pel davant dels nivells d'exportació dels EUA i parla de tu a tu amb Washington pel que fa al poder adquisitiu: "La Xina, amb una estratègia molt més intel·ligent que Rússia, desconeix els criteris de l'ordre liberal del comerç que es van fixar en la cimera de Bretton Woods del 1944 quan es van crear les grans institucions financeres com l'FMI i el Banc Mundial. Pequín ha fet una diplomàcia callada, invertint en grans infraestructures en molts països de l'Àfrica i Amèrica que s'endeuten, però no amb l'FMI sinó amb els xinesos", diagnostica.
Un retorn a l'escenari anterior al 1989?
Estem a les portes d'una altra Guerra Freda? "No estem encara en un punt que puguem qualificar així, però evidentment hi ha qui té el propòsit de reeditar-la amb l'objectiu de tornar a guanyar-la. És un escenari còmode per uns Estats Units que ja viu una polarització en el pla intern, i li pot interessar també una polarització global. Però encara no estem en aquest punt, com tampoc el món actual és bipolar", resol Ríos.
Segura creu també que el món no està en un context similar al de la Guerra Freda: "Sobretot perquè la història no es repeteix. Afortunadament".
L'estratègia renovada de l'OTAN assenyala un clar enemic: Rússia, pel seu atac a Ucraïna, i assoleix un consens sorprenent en la crida a més despesa en defensa. No deixa de ser un factor nou i alhora impactant: un aspecte sobre el qual no s'han manifestat discrepàncies és en la voluntat d'anar cap a aquest 2% del pressupost en material armamentístic i partides militars. Estem a les portes d'una nova Guerra Freda?
Un bloc occidental de la dreta a l'esquerra
És indiscutible l'èxit de la cimera a l'hora de transmetre una imatge d'unitat occidental i de fer-ho entorn del lideratge dels Estats Units de Joe Biden. No és un fet menor que el Concepte Estratègic i el propòsit d'incrementar la inversió militar hagi estat aplaudit des de la dreta més conservadora (el primer ministre britànic Boris Johnson, el japonès Fumio Kishida o el nacionalista sud-coreà Yoon Suk-yeol) a l'esquerra amb sensibilitat ecològica (com el primer ministre australià Anthony Albanese, que tot just venia de guanyar les eleccions), o bé liberals progressistes com el canadenc Justin Trudeau. El temor a Rússia i, de retruc, a la Xina, ha estat més potent que les sensibilitats pacifistes o la confiança en la diplomàcia.
La menció de la Xina: un error?
L'historiador Antoni Segura, president del CIDOB, considera un "error" la menció que s'ha fet a Madrid a la Xina, entesa com un rival. No apareix finalment com un "enemic", però sí que s'exerceix una clara pressió. "Té lògica que s'esmenti Rússia com a enemic perquè ha estat l'agressor. Això no vol dir que Occident estigui en situació de donar lliçons de moral. Només cal recordar la invasió de l'Iraq. Però en el cas d'Ucraïna és evident qui és l'agressor", remarca. Segura assenyala que precisament un dels grans errors comesos per Putin ha estat engegar una guerra que creia ràpida i que volia parar els peus a l'OTAN i ha aconseguit el contrari.
Estats Units/UE, dues estratègies geopolítiques
Segura també subratlla que la Unió Europea i els Estats Units han mostrat una unitat sense fissures, però que tenen "dues estratègies geopolítiques molt clares". "Pels EUA, l'interès és l'espai indopacífic i la seva obsessió és la Xina, no pas Rússia, mentre que Europa mira amb temor a l'est", indica. Per l'historiador, un factor que s'ha de tenir en compte és la memòria que preserven els països de l'est d'Europa dels 40 anys de domini soviètic, que tenen molt viu: "Polònia va ser envaïda per l'Alemanya nazi, però també per l'URSS, i això resta ben viu".
Una dècada que decidirà l'hegemonia
Xulio Ríos, director de l'Observatori Polític de la Xina, es mostra molt crític amb la tendència que està adoptant l'Aliança Atlàntica. Per ell, el que està passant és fruit de l'afany dels Estats Units de preservar l'hegemonia del món liberal, que es veu amenaçat per l'auge de la Xina. Considera que hi ha un "objectiu forçat d'exagerar les amenaces", començant per Rússia i seguint pel gegant asiàtic, i a la vegada posar els dos països en el mateix lloc. Per Ríos, els Estats Units necessiten polaritzar al màxim per mirar de preservar el seu lideratge, que pot veure's superat en el transcurs d'una dècada.
També Segura apunta a un potencial de la Xina que ja ha passat pel davant dels nivells d'exportació dels EUA i parla de tu a tu amb Washington pel que fa al poder adquisitiu: "La Xina, amb una estratègia molt més intel·ligent que Rússia, desconeix els criteris de l'ordre liberal del comerç que es van fixar en la cimera de Bretton Woods del 1944 quan es van crear les grans institucions financeres com l'FMI i el Banc Mundial. Pequín ha fet una diplomàcia callada, invertint en grans infraestructures en molts països de l'Àfrica i Amèrica que s'endeuten, però no amb l'FMI sinó amb els xinesos", diagnostica.
Un retorn a l'escenari anterior al 1989?
Estem a les portes d'una altra Guerra Freda? "No estem encara en un punt que puguem qualificar així, però evidentment hi ha qui té el propòsit de reeditar-la amb l'objectiu de tornar a guanyar-la. És un escenari còmode per uns Estats Units que ja viu una polarització en el pla intern, i li pot interessar també una polarització global. Però encara no estem en aquest punt, com tampoc el món actual és bipolar", resol Ríos.
Segura creu també que el món no està en un context similar al de la Guerra Freda: "Sobretot perquè la història no es repeteix. Afortunadament".