14
de juliol
de
2022, 19:45
Actualitzat:
15
de juliol,
15:02h
Les conclusions de l'advocat general de la Unió Europea fetes públiques aquest dijous han estat una gerra d'aigua freda per als exiliats, que durant mesos confiaven que la justícia europea els donaria la raó pel que fa a les qüestions prejudicials plantejades per Pablo Llarena. Encara no hi ha sentència, però el posicionament de l'advocat general acostuma a marcar el camí que seguiran, després, els jutges. Richard de la Tour ha comprat els arguments d'Espanya i del Tribunal Suprem, i ha fet una esmena als tribunals de Bèlgica. Llarena agafa un avantatge important en aquesta carpeta, una de les més importants que tenen obertes els dirigents independentistes a l'exili. A continuació, repassem les claus d'aquesta decisió:
1. L'advocat compra els arguments d'Espanya
La vista oral es va fer a l'abril i ja va deixar mostres de la complexitat del cas. L'advocat general de la UE ha avalat les tesis de l'estat espanyol, que durant la vista va tenir el suport de la Comissió Europea, Romania i Polònia, i ha conclòs que els tribunals belgues no poden analitzar la competència del Suprem per emetre euroordres. És a dir, la competència dels tribunals per demanar una extradició la defineix el dret de l'estat que emet una euroordre, no pas l'estat que ha d'executar-la. En el cas de Lluís Puig, Bèlgica va rebutjar l'extradició perquè va considerar que el Suprem no era competent. En aquest punt, Llarena surt reforçat del posicionament de l'advocat.
En el debat de fons, sobre la prevalença dels drets fonamentals o de la confiança mútua, guanya aquest segon element, com demanava Espanya. El lletrat de la UE diu que Bèlgica no pot denegar una extradició pel risc de vulneració del dret a un judici just si no acredita una "deficiència generalitzada o sistèmica" del sistema judicial d'Espanya. Si això no es produeix, preval la confiança mútua entre els estats membres, peça fonamental de la cooperació judicial europea en matèria penal. Aquest posicionament, com ha denunciat l'advocat Gonzalo Boye, xoca amb la jurisprudència recent de la justícia europea i suposa un retrocés en matèria de drets i llibertats.
2. Divisió al tribunal i sentència després de l'estiu
La gran majoria de vegades, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) segueix el criteri de l'advocat general de la UE. Un cas recent, ben conegut per als independentistes, és la sentència sobre Oriol Junqueras, que va permetre als exiliats accedir al Parlament Europeu. Setmanes abans, l'advocat general havia marcat la línia i el TJUE no només la va seguir sinó que va anar més enllà en favor dels interessos dels dirigents catalans. La sentència per al cas de les prejudicials de Llarena, doncs, serà determinant i al tribunal hi ha divisió. Durant la vista oral es va poder veure els diversos criteris dels quinze jutges que hauran de resoldre el cas. El veredicte arribarà de cara a la tardor.
La decisió que prenguin, més enllà del cas concret dels exiliats catalans, tindrà efectes en altres casos i marcarà un precedent a la Unió Europea pel que fa als drets fonamentals. Els jutges hauran de dir si els estats poden fiscalitzar el respecte als drets fonamentals dels altres estats abans de prendre una decisió que pot suposar vulneracions de drets o bé s'ha de posar per davant la confiança mútua i el convenciment que els estats de la Unió Europea, pel fet de ser membres del club europeu, respecten drets com el del judici just. Si no hi ha una deficiència generalitzada, l'advocat general ha dit que l'afectat ha de denunciar les vulneracions per la via interna, a través de recursos judicials.
3. No implica l'extradició immediata de Puigdemont
La decisió és un revés important per als interessos dels exiliats, però ni és definitiva -la sentència podria anar en una altra línia, tot i que és poc probable- ni implica canvis immediats en la situació dels exiliats. No vol dir que ara Puigdemont pugui ser extradit a Espanya, ni tampoc Lluís Puig, que és el dirigent independentista que origina aquesta carpeta a la justícia europea. Després de les conclusions, vindrà la sentència del TJUE, i després la pilota passarà al Tribunal Suprem, que haurà de decidir si emet una nova euroordre. De fet, en el posicionament d'aquest dijous, el lletrat ha dit que Llarena pot emetre noves euroordres contra Lluís Puig encara que Bèlgica ja n'hagi rebutjat una.
Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí es troben en una altra situació, almenys ara com ara. Tots tres tenen immunitat plena i, per tant, no poden ser jutjats ni extradits. El TJUE va dictaminar al maig que els tres eurodiputats de Junts havien de recuperar aquesta protecció del Parlament Europeu, malgrat que la cambra va aprovar el març de 2021 el suplicatori sol·licitat per Llarena. L'aixecament de la immunitat també es troba judicialitzat a l'espera que hi hagi sentència al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), però per ara Puigdemont, Comín i Ponsatí estan protegits. Aquesta és, de fet, l'altra gran carpeta de l'exili: què passa amb la immunitat dels eurodiputats.
4. Condiciona futures decisions de Bèlgica
Les conclusions de l'advocat general no són vinculants. Per tant, a dia d'avui, encara no hi ha pronunciament de la justícia europea malgrat que el Tribunal Suprem ja celebra el que consideren una victòria sobre els exiliats. "Es el que m'esperava", ha dit el president del CGPJ, Carlos Lesmes. De tota manera, quan el TJUE es pronunciï, si segueix el criteri de De la Tour, la justícia europea haurà dictat sentència i tots els estats hauran d'aplicar-la, també Bèlgica, a l'hora d'abordar les euroordres. Això vol dir, doncs, que si els tribunals belgues no volen desobeir els jutges europeus, hauran d'analitzar les euroordre de Carles Puigdemont i la resta de dirigents a l'exili tenint en compte aquest doble criteri: no pot qüestionar la competència del Suprem per demanar euroordres ni tampoc analitzar la vulneració del dret a un judici just en cas d'extradició.
El posicionament de l'advocat general situa la responsabilitat en els afectats per l'extradició a l'hora de demostrar les deficiències sistemàtiques en el sistema judicial. Boye manté que hi ha arguments per demostrar aquesta mancances generalitzades, però serà difícil acreditar a ulls d'Europa que un estat com Espanya vulnera sistemàticament i de manera general -no només en el cas dels independentistes- els drets fonamentals. A través de Twitter, l'advocat ha dit que si el TJUE confirma les conclusions de l'advocat, els exiliats independentistes tornarien "a la casella de sortida". Puigdemont ha anat més enllà: si s'arriba al pitjor dels casos -una extradició- ja saben què han de fer.
5. Allunya el retorn del exiliats
La setmana passada, el TGUE va desestimar el recurs de Puigdemont i Comín contra el veto inicial del Parlament Europeu per accedir al seu càrrec. Malgrat que la decisió es pot recórrer al TJUE, que no seria la primera vegada que corregeix una decisió del TGUE, va ser una primera derrota dels exiliats a Europa. La decisió d'aquest dijous, que és preliminar a l'espera de la sentència, també és un cop dur a l'estratègia de l'exili en una de les carpetes que sempre s'han presentat com a centrals per desencallar la situació dels independentistes i crear les condicions per a un eventual retorn a Espanya en llibertat.
En una entrevista a NacióDigital, Boye assegurava fa uns mesos que si la carpeta de les prejudicials i la del suplicatori es resolia de manera satisfactòria, es crearia el marc jurídic adequat per facilitar el retorn de Puigdemont. Això, per ara, no està funcionant malgrat que l'expresident suma victòries a Bèlgica, Alemanya i Itàlia. Després de l'estiu hi haurà sentència del TJUE i de cara a finals d'any o principis del vinent s'hauria de començar a resoldre la qüestió de la immunitat i el recurs del suplicatori. De moment, l'advocat general rebaixa les expectatives dels exiliats. La batalla jurídica de l'exili serà llarga i el retorn de Puigdemont és més lluny ara que fa unes setmanes.
1. L'advocat compra els arguments d'Espanya
La vista oral es va fer a l'abril i ja va deixar mostres de la complexitat del cas. L'advocat general de la UE ha avalat les tesis de l'estat espanyol, que durant la vista va tenir el suport de la Comissió Europea, Romania i Polònia, i ha conclòs que els tribunals belgues no poden analitzar la competència del Suprem per emetre euroordres. És a dir, la competència dels tribunals per demanar una extradició la defineix el dret de l'estat que emet una euroordre, no pas l'estat que ha d'executar-la. En el cas de Lluís Puig, Bèlgica va rebutjar l'extradició perquè va considerar que el Suprem no era competent. En aquest punt, Llarena surt reforçat del posicionament de l'advocat.
En el debat de fons, sobre la prevalença dels drets fonamentals o de la confiança mútua, guanya aquest segon element, com demanava Espanya. El lletrat de la UE diu que Bèlgica no pot denegar una extradició pel risc de vulneració del dret a un judici just si no acredita una "deficiència generalitzada o sistèmica" del sistema judicial d'Espanya. Si això no es produeix, preval la confiança mútua entre els estats membres, peça fonamental de la cooperació judicial europea en matèria penal. Aquest posicionament, com ha denunciat l'advocat Gonzalo Boye, xoca amb la jurisprudència recent de la justícia europea i suposa un retrocés en matèria de drets i llibertats.
2. Divisió al tribunal i sentència després de l'estiu
La gran majoria de vegades, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) segueix el criteri de l'advocat general de la UE. Un cas recent, ben conegut per als independentistes, és la sentència sobre Oriol Junqueras, que va permetre als exiliats accedir al Parlament Europeu. Setmanes abans, l'advocat general havia marcat la línia i el TJUE no només la va seguir sinó que va anar més enllà en favor dels interessos dels dirigents catalans. La sentència per al cas de les prejudicials de Llarena, doncs, serà determinant i al tribunal hi ha divisió. Durant la vista oral es va poder veure els diversos criteris dels quinze jutges que hauran de resoldre el cas. El veredicte arribarà de cara a la tardor.
La decisió que prenguin, més enllà del cas concret dels exiliats catalans, tindrà efectes en altres casos i marcarà un precedent a la Unió Europea pel que fa als drets fonamentals. Els jutges hauran de dir si els estats poden fiscalitzar el respecte als drets fonamentals dels altres estats abans de prendre una decisió que pot suposar vulneracions de drets o bé s'ha de posar per davant la confiança mútua i el convenciment que els estats de la Unió Europea, pel fet de ser membres del club europeu, respecten drets com el del judici just. Si no hi ha una deficiència generalitzada, l'advocat general ha dit que l'afectat ha de denunciar les vulneracions per la via interna, a través de recursos judicials.
3. No implica l'extradició immediata de Puigdemont
La decisió és un revés important per als interessos dels exiliats, però ni és definitiva -la sentència podria anar en una altra línia, tot i que és poc probable- ni implica canvis immediats en la situació dels exiliats. No vol dir que ara Puigdemont pugui ser extradit a Espanya, ni tampoc Lluís Puig, que és el dirigent independentista que origina aquesta carpeta a la justícia europea. Després de les conclusions, vindrà la sentència del TJUE, i després la pilota passarà al Tribunal Suprem, que haurà de decidir si emet una nova euroordre. De fet, en el posicionament d'aquest dijous, el lletrat ha dit que Llarena pot emetre noves euroordres contra Lluís Puig encara que Bèlgica ja n'hagi rebutjat una.
Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí es troben en una altra situació, almenys ara com ara. Tots tres tenen immunitat plena i, per tant, no poden ser jutjats ni extradits. El TJUE va dictaminar al maig que els tres eurodiputats de Junts havien de recuperar aquesta protecció del Parlament Europeu, malgrat que la cambra va aprovar el març de 2021 el suplicatori sol·licitat per Llarena. L'aixecament de la immunitat també es troba judicialitzat a l'espera que hi hagi sentència al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), però per ara Puigdemont, Comín i Ponsatí estan protegits. Aquesta és, de fet, l'altra gran carpeta de l'exili: què passa amb la immunitat dels eurodiputats.
4. Condiciona futures decisions de Bèlgica
Les conclusions de l'advocat general no són vinculants. Per tant, a dia d'avui, encara no hi ha pronunciament de la justícia europea malgrat que el Tribunal Suprem ja celebra el que consideren una victòria sobre els exiliats. "Es el que m'esperava", ha dit el president del CGPJ, Carlos Lesmes. De tota manera, quan el TJUE es pronunciï, si segueix el criteri de De la Tour, la justícia europea haurà dictat sentència i tots els estats hauran d'aplicar-la, també Bèlgica, a l'hora d'abordar les euroordres. Això vol dir, doncs, que si els tribunals belgues no volen desobeir els jutges europeus, hauran d'analitzar les euroordre de Carles Puigdemont i la resta de dirigents a l'exili tenint en compte aquest doble criteri: no pot qüestionar la competència del Suprem per demanar euroordres ni tampoc analitzar la vulneració del dret a un judici just en cas d'extradició.
El posicionament de l'advocat general situa la responsabilitat en els afectats per l'extradició a l'hora de demostrar les deficiències sistemàtiques en el sistema judicial. Boye manté que hi ha arguments per demostrar aquesta mancances generalitzades, però serà difícil acreditar a ulls d'Europa que un estat com Espanya vulnera sistemàticament i de manera general -no només en el cas dels independentistes- els drets fonamentals. A través de Twitter, l'advocat ha dit que si el TJUE confirma les conclusions de l'advocat, els exiliats independentistes tornarien "a la casella de sortida". Puigdemont ha anat més enllà: si s'arriba al pitjor dels casos -una extradició- ja saben què han de fer.
5. Allunya el retorn del exiliats
La setmana passada, el TGUE va desestimar el recurs de Puigdemont i Comín contra el veto inicial del Parlament Europeu per accedir al seu càrrec. Malgrat que la decisió es pot recórrer al TJUE, que no seria la primera vegada que corregeix una decisió del TGUE, va ser una primera derrota dels exiliats a Europa. La decisió d'aquest dijous, que és preliminar a l'espera de la sentència, també és un cop dur a l'estratègia de l'exili en una de les carpetes que sempre s'han presentat com a centrals per desencallar la situació dels independentistes i crear les condicions per a un eventual retorn a Espanya en llibertat.
En una entrevista a NacióDigital, Boye assegurava fa uns mesos que si la carpeta de les prejudicials i la del suplicatori es resolia de manera satisfactòria, es crearia el marc jurídic adequat per facilitar el retorn de Puigdemont. Això, per ara, no està funcionant malgrat que l'expresident suma victòries a Bèlgica, Alemanya i Itàlia. Després de l'estiu hi haurà sentència del TJUE i de cara a finals d'any o principis del vinent s'hauria de començar a resoldre la qüestió de la immunitat i el recurs del suplicatori. De moment, l'advocat general rebaixa les expectatives dels exiliats. La batalla jurídica de l'exili serà llarga i el retorn de Puigdemont és més lluny ara que fa unes setmanes.