06
de juliol
de
2022, 11:20
Actualitzat:
13:44h
El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha dictat sentència aquest matí sobre el recurs de Carles Puigdemont i Toni Comín contra les maniobres de l'estat espanyol i l'expresident del Parlament Europeu Antonio Tajani per intentar barrar-los el pas. Sis mesos després de la vista, que va tenir lloc al gener, el TGUE ha rebutjat el recurs presentat per Puigdemont i Comín contra el veto inicial de l'Eurocambra de reconèixer-los com a eurodiputats. La decisió es pot recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Els jutges, en una sentència de 24 pàgines, consideren que el recurs interposat per Puigdemont i Comín és inadmissible i avalen així la maniobra inicial per vetar-los l'escó d'eurodiputats. El TGUE ha analitzat la decisió de Tajani de no reconèixer aquesta condició als demandants -en un escrit de 27 de juny de 2019- i ha conclòs que no és un acte que es pugui recórrer, perquè "no produeix efectes jurídics obligatoris que puguin afectar els interessos dels demandants". Per això, impugnar i demanar l'anul·lació d'aquest veto és inadmissible.
En la mateixa línia, el TGUE diu el fet que Puigdemont i Comín no poguessin assumir les seves funcions d'eurodiputat no deriva directament de la decisió de Tajani, sinó de l'aplicació del dret espanyol, tal com es reflecteix en les notificacions de la Junta Electoral Central de 17 i 20 de juny de 2019. Tajani, diuen els jutges, no tenia marge per prendre una decisió diferent que no fos la d'aplicar el que deia la JEC. El tribunal no veu cap conxorxa entre les autoritats espanyoles i Tajani -del PP europeu i contrari a l'independentisme- per frenar l'entrada dels eurodiputats de Junts.
D'altra banda, sobre la instrucció de Tajani de 29 de maig de 2019, que impedia l'accés a Puigdemont i Comín al Parlament Europeu, el TGUE conclou que tampoc es pot recórrer, perquè, de nou, no va generar efectes jurídics. Diuen els jutges que la instrucció en qüestió no va tenir com a efecte impedir als eurodiputats de Junts fer els tràmits necessaris per exercir el seu càrrec.
Reconeix que tenien immunitat
El TGUE fa referències a la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras, de 19 de desembre de 2019, i reconeix que Puigdemont i Comín eren eurodiputats en el moment que van ser declarats electes, abans de començar a exercir el seu mandat. La sentència diu que els dos dirigents independentistes tenien immunitat de desplaçament per assistir a la primera sessió celebrada després de la declaració oficial dels resultats. Això vol dir que tenien immunitat des del 13 de juny de 2019. La negativa de Tajani a reconèixer Puigdemont i Comín com a eurodiputats no va privar-los de la immunitat, una protecció que Espanya "estava obligada a respectar".
Això, a la pràctica, significa que les euroordres actives en aquell moment no eren vàlides, perquè el Tribunal Suprem havia de demanar un suplicatori al Parlament Europeu perquè fos la cambra qui decidís si aixecava la immunitat als seus dos membres electes. El Suprem no va demanar el suplicatori fins el febrer de 2020, una petició que va ser acceptada el març de 2021 i que també ha estat impugnada per la defensa dels exiliats.
"Les euroordres cursades entre octubre i novembre de 2019 són il·legals perquè no es va demanar el corresponen suplicatori", ha dit l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, a través de Twitter. L'expresident de la Generalitat també ha fet una breu valoració de la sentència. "Deixa clar que quan es van dictar les euroordres nosaltres ja teníem immunitat. Ja no és un argument de part, ara és sentència europea", ha afirmat Puigdemont.
Les sentències que vindran
La sentència és la primera de la batalla jurídica de l'exili. Els fets, en tot cas, han quedat superats, perquè tant Puigdemont com Comín són eurodiputats de ple dret des de finals de desembre de 2019, quan el TJUE va donar la raó a Oriol Junqueras i va establir que els eurodiputats ho són des del moment que es proclamen els resultats, sense necessitat d'haver de fer cap més tràmit imposat per l'autoritat nacional en qüestió. En el cas d'Espanya, s'obligava els eurodiputats independentistes a prometre la Constitució a Madrid (cosa impossible, perquè haurien estat detinguts).
Hi ha altres sentències que arribaran, previsiblement, aquest any o principis del vinent. La segona, una de les més importants, és la que fa referència a les qüestions prejudicials plantejades pel jutge Pablo Llarena sobre l'abast de les euroordres arran de la negativa de Bèlgica a extradir Lluís Puig. La vista al TJUE va ser a l'abril i ja en aquell moment es va veure que seria una qüestió complexa. Les claus passen per l'examen sobre els drets fonamentals i la competència del Suprem per demanar l'extradició en el cas dels exiliats. Aquest proper 14 de juliol, l'advocat general de la Unió Europea presentarà les seves conclusions, que no són vinculants però sí que acostumen definir la línia dels jutges.
D'altra banda, serà clau també la decisió que prengui la justícia europea sobre la immunitat dels eurodiputats de Junts. La defensa de Puigdemont, Comín i Ponsatí va impugnar el suplicatori que va concedir el Parlament Europeu el març de 2021 per aixecar-los la immunitat. A dia d'avui, els tres dirigents mantenen aquesta protecció parlamentària gràcies a una mesura cautelar acceptada pel TJUE, després que considerar que hi havia risc de detenció. El cas es troba al TGUE i els jutges hauran de decidir, d'aquí uns mesos, si el suplicatori es va concedir correctament o bé es van vulnerar drets durant el procediment. Si les dues sentències -i altres relacionades amb causes pendents- són favorables als interessos dels exiliats, podrien aplanar el seu retorn a casa.
Els jutges, en una sentència de 24 pàgines, consideren que el recurs interposat per Puigdemont i Comín és inadmissible i avalen així la maniobra inicial per vetar-los l'escó d'eurodiputats. El TGUE ha analitzat la decisió de Tajani de no reconèixer aquesta condició als demandants -en un escrit de 27 de juny de 2019- i ha conclòs que no és un acte que es pugui recórrer, perquè "no produeix efectes jurídics obligatoris que puguin afectar els interessos dels demandants". Per això, impugnar i demanar l'anul·lació d'aquest veto és inadmissible.
En la mateixa línia, el TGUE diu el fet que Puigdemont i Comín no poguessin assumir les seves funcions d'eurodiputat no deriva directament de la decisió de Tajani, sinó de l'aplicació del dret espanyol, tal com es reflecteix en les notificacions de la Junta Electoral Central de 17 i 20 de juny de 2019. Tajani, diuen els jutges, no tenia marge per prendre una decisió diferent que no fos la d'aplicar el que deia la JEC. El tribunal no veu cap conxorxa entre les autoritats espanyoles i Tajani -del PP europeu i contrari a l'independentisme- per frenar l'entrada dels eurodiputats de Junts.
D'altra banda, sobre la instrucció de Tajani de 29 de maig de 2019, que impedia l'accés a Puigdemont i Comín al Parlament Europeu, el TGUE conclou que tampoc es pot recórrer, perquè, de nou, no va generar efectes jurídics. Diuen els jutges que la instrucció en qüestió no va tenir com a efecte impedir als eurodiputats de Junts fer els tràmits necessaris per exercir el seu càrrec.
Reconeix que tenien immunitat
El TGUE fa referències a la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras, de 19 de desembre de 2019, i reconeix que Puigdemont i Comín eren eurodiputats en el moment que van ser declarats electes, abans de començar a exercir el seu mandat. La sentència diu que els dos dirigents independentistes tenien immunitat de desplaçament per assistir a la primera sessió celebrada després de la declaració oficial dels resultats. Això vol dir que tenien immunitat des del 13 de juny de 2019. La negativa de Tajani a reconèixer Puigdemont i Comín com a eurodiputats no va privar-los de la immunitat, una protecció que Espanya "estava obligada a respectar".
Això, a la pràctica, significa que les euroordres actives en aquell moment no eren vàlides, perquè el Tribunal Suprem havia de demanar un suplicatori al Parlament Europeu perquè fos la cambra qui decidís si aixecava la immunitat als seus dos membres electes. El Suprem no va demanar el suplicatori fins el febrer de 2020, una petició que va ser acceptada el març de 2021 i que també ha estat impugnada per la defensa dels exiliats.
"Les euroordres cursades entre octubre i novembre de 2019 són il·legals perquè no es va demanar el corresponen suplicatori", ha dit l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, a través de Twitter. L'expresident de la Generalitat també ha fet una breu valoració de la sentència. "Deixa clar que quan es van dictar les euroordres nosaltres ja teníem immunitat. Ja no és un argument de part, ara és sentència europea", ha afirmat Puigdemont.
Les sentències que vindran
La sentència és la primera de la batalla jurídica de l'exili. Els fets, en tot cas, han quedat superats, perquè tant Puigdemont com Comín són eurodiputats de ple dret des de finals de desembre de 2019, quan el TJUE va donar la raó a Oriol Junqueras i va establir que els eurodiputats ho són des del moment que es proclamen els resultats, sense necessitat d'haver de fer cap més tràmit imposat per l'autoritat nacional en qüestió. En el cas d'Espanya, s'obligava els eurodiputats independentistes a prometre la Constitució a Madrid (cosa impossible, perquè haurien estat detinguts).
Hi ha altres sentències que arribaran, previsiblement, aquest any o principis del vinent. La segona, una de les més importants, és la que fa referència a les qüestions prejudicials plantejades pel jutge Pablo Llarena sobre l'abast de les euroordres arran de la negativa de Bèlgica a extradir Lluís Puig. La vista al TJUE va ser a l'abril i ja en aquell moment es va veure que seria una qüestió complexa. Les claus passen per l'examen sobre els drets fonamentals i la competència del Suprem per demanar l'extradició en el cas dels exiliats. Aquest proper 14 de juliol, l'advocat general de la Unió Europea presentarà les seves conclusions, que no són vinculants però sí que acostumen definir la línia dels jutges.
D'altra banda, serà clau també la decisió que prengui la justícia europea sobre la immunitat dels eurodiputats de Junts. La defensa de Puigdemont, Comín i Ponsatí va impugnar el suplicatori que va concedir el Parlament Europeu el març de 2021 per aixecar-los la immunitat. A dia d'avui, els tres dirigents mantenen aquesta protecció parlamentària gràcies a una mesura cautelar acceptada pel TJUE, després que considerar que hi havia risc de detenció. El cas es troba al TGUE i els jutges hauran de decidir, d'aquí uns mesos, si el suplicatori es va concedir correctament o bé es van vulnerar drets durant el procediment. Si les dues sentències -i altres relacionades amb causes pendents- són favorables als interessos dels exiliats, podrien aplanar el seu retorn a casa.