28
d'agost
de
2022, 20:20
Actualitzat:
29
d'agost,
20:38h
Admet que se sent còmode vestint amb corbata, però en aquests moments no en porta. Toca, seguint la directriu del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, "adaptar-se a situacions climàtiques adverses". Una diagnosi aplicable a les altes temperatures i, també, a la borrasca econòmica i energètica prevista per aquest curs polític. El primer secretari del PSC i cap de l'oposició al Parlament, Salvador Illa, avisa que cal actuar en conseqüència amb, per exemple, uns pressupostos de la Generalitat amb "suport ampli".
L'inici del curs polític tampoc serà plàcid a nivell institucional. Estarà marcat per la gestió de la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament i el líder dels socialistes reclama, en aquesta entrevista a NacióDigital, que l'onada expansiva de les "picabaralles" d'ERC i Junts al Govern no arribin fins a la cambra catalana. Seran mesos complexos amb velles carpetes sobre la taula, com la reforma del finançament, preludi de les eleccions municipals, on Illa té clar que l'etapa d'Ada Colau a l'alcaldia de Barcelona ha d'arribar a la seva fi.
- Deia aquest estiu que s'ha aficionat a córrer perquè li dona sensació de llibertat. En política, després d’haver guanyat les eleccions del 14-F però de no haver pogut governar, també necessita córrer?
- No. En política necessitem molta serenitat i actuar sempre pensant en l'interès general i el bé comú. S'ha de dir en públic el mateix que es diu en privat i explicar als ciutadans les coses com són. Hem de fer política útil. Es pot ser útil des dels governs i també en la construcció d'una alternativa, que és la tasca que estem fent nosaltres. Més que córrer, convé això.
- No té la sensació d’estar, doncs, en una marató.
- No. Tinc la sensació d'estar en una tasca de servei públic i no tinc pressa per a res. La meva obsessió és ser útil i demano respecte pels temps polítics. Aquesta campanya permanent en què alguns estan no és la manera. I menys ara.
- Quina tardor espera als catalans?
- Catalunya forma part d'Espanya, d'Europa i d'Occident. Els nostres socis més importants són la Unió Europea i l'OTAN, formem part d'aquesta realitat geopolítica i de valors. Els fonaments d'aquest espai estan sent atacats. El punt concret de l'atac ha estat Ucraïna i l'agressor Putin, i els hem de defensar conjuntament. Això està tenint uns costos que s'estan visibilitzant en un augment desaforat de preus de l'energia i la inflació. Aplaudeixo les accions del govern d'Espanya per contrarestar-ho.
- Seran suficients?
- Veurem. S'han de fer progressivament i espero altura de mires de totes les formacions. Ens espera una tardor amb aquestes complicacions a les quals hi hem de fer front. Jo tampoc soc partidari de discursos alarmistes, però sí realistes i de tocar de peus a terra. Quan estan en joc els valors constitutius de la nostra manera de ser, d'Europa i d'Espanya hem de ser solidaris, fer-hi front i ens hem de defensar.
- Quan diu que no és partidari de discursos alarmistes, entenem que no comparteix aquest pessimisme o por que transmeten alguns líders europeus? Macron deia que estàvem davant de la "fi de l’abundància".
- No soc partidari d'un llenguatge alarmista, però sí d'un realisme per explicar que estem fent front a una etapa complicada. S'ha de donar resposta conjunta i solidària als 450 milions de ciutadans de la Unió Europeu. A Espanya mai hi ha hagut tanta gent treballant, el mercat de treball funciona bé, la majoria de contractes que s'’estan fent són estables. Ara, els pronòstics econòmics són els que teníem fa sis mesos? No. Hi ha dades per preocupar-se? Sí. Cal explicar-ho per tenir el context en el qual es desenvolupa l'acció política i la resposta ha de ser treballar amb mesures a favor de l'interès general. Per exemple, gravar amb impostos a aquelles companyies que tenen un excés de beneficis en aquestes circumstàncies. No pot ser. Aquest impost provisional servirà per finançar la gratuïtat dels desplaçaments en Rodalies.
- No arriba una mica tard aquest impost? El preu de la llum està disparat des d'abans que esclatés la guerra.
- Espanya ha estat dels primers països a prendre mesures. En el seu dia hi va haver opinions frívoles sobre l’excepció ibèrica, es deia que no serviria. Si un veu el mapa del preu de l’energia i de l'electricitat a Europa des que es va posar en marxa l'excepció ibèrica, ha donat resultats. Espanya és el país de la Unió Europea amb un preu més baix. Crec que s'ha fet quan s’havia de fer i el govern de Sánchez ha tingut visió anticipatòria. Tant és així, que s'està estudiant si la mesura es replica a la resta de la UE.
- Aquest realisme inclou prendre consciència que caldrà fer front a un context de restricció energètica per un possible tall de gas per part de Putin i també d’aigua per la sequera?
- Al març el meu govern alternatiu va fer ja un informe de la sequera. Tot sembla indicar que pot haver-hi restriccions. No ho vull enfocar des de la crítica a l'acció del govern d'Aragonès. Vull ajudar, em poso en mode constructiu. És veritat que s'haurien pogut fer aquests darrers anys moltes més coses en aquesta matèria? Sí, és veritat. Té Catalunya un nivell de prosperitat suficient per a evitar que 25 municipis de les Garrigues estiguin més de dues setmanes sense aigua potable o amb restriccions? Sí, clarament. Però jo el que vull és allargar la mà. El canvi climàtic és una evidència per a tothom i s'han de reforçar les infraestructures per fer-hi front. En matèria d'energia també. En els últims anys no hem fet res en matèria energètica. S'ha de fer més i més de pressa. La meva diagnosi és que s'està fent poc i a poc a poc i no s'està tenint una reacció adequada per part del Govern.
- Ha parlat ja amb altres grups parlamentaris per afrontar el relleu de Laura Borràs com a presidenta del Parlament?
- Jo no vaig votar-la perquè presidís el Parlament. Els que la van votar són els que primer tenen el deure moral per resoldre aquest assumpte. Les institucions han d'estar per sobre de tot. Respecto la presumpció d'innocència de la senyora Borràs i en l'àmbit personal li desitjo que les coses li vagin el millor possible. Políticament, el meu punt de vista és que la presidència del Parlament ha de ser en plenitud de funcions. Em preocuparia molt que aquesta inestabilitat crònica del Govern fruit de les picabaralles constants entre ERC i Junts es traslladi ara al Parlament i el perjudiqui.
- Si Borràs no renuncia per un acord polític, el PSC intentarà activar l’article 180 del reglament i revocar-la?
- Demano altura de mires. Jo no vull treure rèdit d’aquesta situació. El meu partit vol ajudar. Ho dic amb lleialtat, perquè la institució està per sobre de tot. Li estic parlant en nom del primer grup del Parlament, podríem aspirar a presidir-lo, però no vull rèdits. Crec que això ho haurien de resoldre abans del 15 de setembre. No s'entendria que el Parlament no tingui un president que pugui exercir en plenes funcions la seva feina i, en aquest sentit, anem a veure quan comenci a haver-hi interlocució quines solucions es poden trobar. Els que la van votar són els primers que s’haurien de sentir concernits a resoldre aquesta qüestió.
- Però, i si Borràs continua utilitzant el despatx de presidenta o el compte oficial de Twitter?
- No vull anticipar cap escenari. Borràs està suspesa. Em preocupa respectar i prestigiar la institució, que està per sobre de tots.
- Com encaixa que Aragonès hagi avançat que al debat de política general farà una proposta àmplia per a l'autodeterminació?
- Escoltarem amb atenció el que hagi de dir. Jo ara estic molt preocupat perquè Catalunya tingui uns pressupostos de país. L'hivern serà complicat, és imprescindible que hi hagi pressupostos a totes les administracions, també al Govern, que administra, sense comptar la despesa financera, uns 33.000 milions d'euros i que l'any que ve disposarà, gràcies a les aportacions del govern d’Espanya, d'uns 3.000 o 4.000 milions més. Em preocupa que els pressupostos es facin bé, dins el termini i en la forma escaient, i siguin de país.
- No creu que ho siguin?
- Veig que hi ha un plantejament, legítim, d'impulsar-los amb una part i jo voldria és que fossin de tots. Per això m'he ofert. Ho he fet molt seriosament, no és retòric. Estic disposat a treballar-hi. Seria bo per a Catalunya que tinguessin el suport més ampli possible. Algú podria dir que és un desig, però és que això ja ha passat, ho hem aconseguit amb el català, que potser era més difícil i tot. Per què no fem això amb els pressupostos? Què vol el senyor Aragonès? Quin és el lideratge que vol per al Govern? S'estima més un pressupost de part o de país? No podem ni tan sols explorar-ho, cosa que em deixa una mica atònit? Farem públiques les nostres aportacions.
- Ha mantingut converses amb el conseller Jaume Giró?
- Hem tingut reunions prèvies, però no hi ha un procés de diàleg perquè qui s'ha pronunciat públicament ha estat el president i ha dit el que ha dit.
- Aragonès no està per pactar els pressupostos amb el PSC i vol fer-ho amb la CUP i els comuns. A què ho atribueix?
- No ho sé ni m'importa. Li haurien de demanar a ell. El que m'importa és que Catalunya tingui uns pressupostos amb un suport el més ampli possible. Dir que ni parlar-ne i entestar-se a fer-los amb la CUP, que diu que hi ha una qüestió de confiança pendent, no vull burxar, però és un plantejament molt tancat. Si tenen el suport per fer-ho amb els comuns, doncs molt bé, però jo crec que seria millor que es comptés amb més grups. Reitero l'oferiment.
- Als pressupostos tornarà a estar sobre la taula la fiscalitat. Al seu congrés, Junts va advocar per suprimir l’impost de successions i debatre suprimir el de patrimoni. ERC no n'és partidària. I el PSC?
- En aquests moments no és moment de reduir fiscalitats. A partir d’aquí, el meu partit està fent una reflexió en l'àmbit del finançament autonòmic i en farem també una sobre fiscalitat. Però ara s'han de prioritzar els criteris de solidaritat i de proveir els governs de recursos per fer front a les polítiques públiques.
- Com s’ha de concretar la desjudicialització acordada pels dos governs a la taula de diàleg?
- El primer que hem de fer és desplegar amb tota la seva amplitud els acords als quals es va arribar pel diàleg. Era un diàleg amb tres potes, així ho va acordar ERC amb el PSOE i el PSC. Hi havia la comissió bilateral, hi havia la taula de governs, que s'han reunit, i hi havia la taula de partits, que la va convocar el senyor Torra però no el senyor Aragonès. El primer que demano és el compliment dels acords.
- Per què creu que no la convoca?
- No ho sé, a mi això de predicar el diàleg i no practicar-lo... La credibilitat és important.
- Per què ha de servir aquesta taula de partits a Catalunya?
- No demano a ningú que restringeixi la seva agenda. Si algú té un format millor, hi estic disposat, però aquí no només hi ha un conflicte entre Catalunya i Espanya, hi ha també un conflicte entre catalans perquè tenim visions diferents sobre com ha de ser la relació amb la resta d'Espanya i sobre la solució. Això és un problema i demano que s'estructuri. L'agenda del PSC és la millora de l'autogovern. Jo treballo i explico poc el que faig perquè m'importen més els resultats que el titular.
- En aquesta taula, el PSC està disposat assumir el posicionament majoritari que en surti? Per exemple, si hi ha una majoria que defensa que el conflicte s'ha de resoldre amb un referèndum.
- La societat catalana és qui atorga representació als partits i vostè està veient demoscòpicament quin suport tenen aquests plantejaments. Tothom pot fer el plantejament que vulgui. Nosaltres a un referèndum per dividir no hi donarem suport i no creiem que s'escaigui. I menys en aquests moments.
- Encara que sigui el que defensi la majoria?
- Ja ho veurem si és majoritària, per què diuen que ho és?
- Per la posició dels partits que tenen majoria al Parlament fruit del resultat del 14-F.
- Si anem a mirar la demoscòpia, el sentit no és aquest. Diguem les coses pel seu nom: la societat catalana està centrada en unes prioritats diferents. Jo no nego que es pugui posar res sobre la taula, no tinc cap problema en contrastar i debatre. Tampoc entenc aquelles persones que, si el diàleg que s'ha d’abordar no predetermina un resultat que els sigui favorable no vulguin anar-hi. Si un té una mínima seguretat en les seves conviccions no té cap inconvenient en contrastar-les, dialogar-les i debatre-les. Per tant, a favor de la validació via referèndum d'un acord al qual hàgim arribat els partits? Completament d’acord. Continuar dividint? No és el nostre camí. Si és el camí d’uns altres, ho respecto. També demano que es respecti el meu, jo no estic per dividir. Estic per unir. I crec que només unint-nos sortirem de la situació complexa que estem travessant.
- A les portes del cinquè aniversari de l'1-O, vostè creu que Catalunya ha "passat pàgina" com deia en campanya electoral? I quina responsabilitat en té el PSC?
- Els últims anys no han estat bons. Jo he dit sempre que tots tenim una part de responsabilitat. Però no puc compartir que qui més tingui responsabilitat sobre la situació de Catalunya siguin el PSC i el PSOE. Tots hem de fer un exercici de constatar que aquests anys no han estat bons ni econòmicament ni quant a prestigi de les institucions ni en reforçament de la cohesió social ni en el seu paper en el marc europeu. La societat catalana està passant pàgina d'això i es reflecteix en molts àmbits, també el polític. Segurament més lent del que alguns voldríem.
- Però cinc anys després sí que hi ha coses que depenen més del govern espanyol.
- Per exemple, els indults.
- I la situació dels exiliats. Comparteix, com va dir Iceta, que cal un "final feliç" per a Puigdemont?
- No comparteixo aquesta terminologia. Tothom ha de fer front a les conseqüències de les seves decisions. Jo no me n'alegro del patiment de ningú, crec que el meu partit i el govern espanyol han acreditat una voluntat de mirar endavant i de voler resoldre les coses. No m'agrada humiliar ningú, m'agrada mirar endavant, tornar a unir la societat.
- El 13 de gener, en una conferència a Madrid, va defensar, literalment, que cal "corregir l’anomalia" de l'Estatut. Va obrir un meló que el PSOE no ha plantejat fins ara. Ho desenvoluparà en els pròxims mesos?
- S'ha de buscar el moment per corregir aquesta anomalia, però per fer-ho s'haurà d'enraonar i farà falta un debat entre els catalans.
- És la proposta que vol portar el PSC a la taula de partits?
- Quan es torni a convocar ho plantejarem, però n'hem de parlar entre tots. La millora de l'autogovern és el camí de sortida i el punt de trobada. Ens sembla que és un camí a explorar entre tots i tindrem propostes concretes. Efectivament, s'ha de corregir. El quan i el com és el que hem de veure i ho hem de fer d’una forma sòlida perquè les urgències a les quals hem de fer front i les prioritats són unes altres.
- Parlar de reforma de l’Estatut sempre trepitja ulls de poll dins del PSOE. Pateix per trobar oposició entre dirigents socialistes?
- Tenim unes relacions molt fluides, franques i estretes amb el PSOE. No he percebut cap conflicte en aquest àmbit. Compartim diagnosi del que convé. En un partit ampli sempre trobarà alguna persona que en discrepi. Hi ha un suport molt ampli del socialisme espanyol a les posicions del PSC. Em sento molt acompanyat per ells.
- En el tema dels Jocs d'hivern no s'hi deu haver sentit massa per dirigents com Javier Lambán, però.
- S'ha de parlar menys i fer més en el tema dels Jocs. És curiós la perspectiva del temps com ressitua les coses. Quan l'amic Hereu ho va plantejar va generar certa frivolitat i ara sembla que sigui l'única cosa que Catalunya podia fer ben feta. Com canvien les coses! Benvinguts, en tot cas, els canvis d'opinió. El que hi havia era un compromís signat per una candidatura conjunta i això no ha estat possible. Jo ho lamento. Intento enraonar poc i intentar recuperar. Llenya al foc no m'agrada posar-ne. El món no acaba el 2030 i he posat de manifest la bona feina del president del COE, el senyor Alejandro Blanco, i estic intentant amb discreció que això es pugui reconduir.
- A més de la millora de l'autogovern, va apuntar a la reforma del finançament, que serà un dels temes del curs i que el govern espanyol vol activar al setembre malgrat el context electoral. Fins ara, sabem que el criteri que vol fer valer és el de "població ajustada". Això, segons FEDEA i altres estudis, perjudica els territoris més dinàmics i beneficia l'Espanya buidada. Què en pensa?
- Veurem la proposta, però m'hauria agradat que a la comissió d'experts n'hi haguessin hagut de la Generalitat. Ara ens queixarem molt i farem politiqueta de curt termini i quan havíem de decidir no hi érem. Aquest és un tema cabdal i no es pot fer política de la cadira buida i del fum-fum-fum. Celebro que es torni a tocar de peus a terra. El govern d'Espanya va donar 20.000 milions durant uns anys molt durs de pandèmia a fons perdut. Jo hi era i ho vaig veure. Catalunya va rebre molts recursos i en els pressupostos d'aquest any hi haurà un increment de recursos molt important. S'hi ha de ser als llocs, per explicar-se i per defensar el posicionament. Benvinguda la rectificació perquè sembla que hi ha un enfocament tímid de ser-hi.
- I quin serà el posicionament del PSC?
- El PSC treballarà de forma constructiva. Des de la Campalans hem presentat dos treballs i estem pendents d'una tercera aportació. A partir d'això, definirem posició. Els criteris els hem fet públics. Defensarem que, en un marc de solidaritat i sense privilegis, Catalunya rebi els recursos que li correspon. També és veritat que s'ha de ser autoexigent en utilitzar bé aquests recursos.
- Aquestes aportacions defensen el principi d'ordinalitat, que històricament el PSC ha reclamat i que en alguns moments també ha defensat el PSOE. Ara, però, el ministeri diu que no estarà damunt de la taula. Fins on acompanyarà al Govern perquè no sigui una línia vermella que la solidaritat castigui Catalunya?
- Veurem quina proposta acaba fent el govern d'Espanya. El PSC està en aquest procés, però que ningú dubti que el PSC defensarà els interessos de Catalunya, cosa que no es fa deixant una cadira buida.
- L'any 2009, en ple debat del model actual, Montilla li va dir a Zapatero en un congrés del PSC allò de "José Luis, t'estimem molt, però estimem més encara a Catalunya". Li diria vostè a Pedro Sánchez el mateix?
- Defensar Catalunya significa també enfortir una visió d'una Espanya plural i diversa i d'una Europa cada vegada més solidària. A mi això de què va abans que l'altre... El PSC és un partit catalanista.
- De vegades s'ha de triar.
- Va tot junt. Si Europa no va bé, no anirà bé Espanya i no anirà bé Catalunya. No es pot plantejar en termes antitètics. El PSC ha demostrat on està en tots els àmbits, treballa per unir i per defensar els interessos de cada àmbit territorial, també els de Catalunya. El debat del finançament és complex i transcendeix les línies estrictes dels partits.
- Quina valoració en fa de les dades de la liquidació de 2020, les darreres que hem conegut? Catalunya és segona en aportar i desena en rebre. A més, l’Estatut parla de principi d'ordinalitat i només es va respectar el 2009, i també d'una agència tributària consorciada (article 204.2) que no s’ha fet.
- Fins fa pocs anys els governs no s'han ocupat d'aquest tema i justament és el que hem de resoldre. Amb dos anys de govern socialista s'han fet aportacions mai vistes, 20.000 milions a fons perdut.
- Però això no és fruit del model de finançament.
- El model de finançament ni tan sols el Govern d'aquí ha estat interessat en revisar-lo, no hi ha sigut. Hem posat en finançament més recursos que mai, i les disposicions addicionals s'han complert en aquests anys de govern socialista. Queden coses per fer? Completament d'acord.
- Però el Govern pot comptar amb el PSC per defensar l'ordinalitat i la creació d’una agència tributària consorciada?
- Estem a favor del compliment íntegre de l'Estatut i, quant a poder autonòmic, hem fet aportacions i definirem el posicionament en base als criteris que li he dit. El Govern s'ha d'involucrar en aquest debat. No sé si comptarà amb el suport del PSC, l'únic que sé és que m'ofereixo per donar suport als pressupostos i no en volen parlar. Amb independència de què faci el Govern, aquest assumpte està a la nostra agenda de treball.
- El curs polític estarà marcat per les eleccions municipals del pròxim maig. Ada Colau és una bona alcaldessa?
- Barcelona necessita obrir una etapa nova. Crec que aquesta etapa nova qui millor la pot liderar és Jaume Collboni. En els pròxims mesos la prioritat ha de ser governar i construir alternativa pels que no tenim la tasca de governar, perquè seran mesos que no seran senzills.
- L’èxit que busca el PSC a les municipals es mesurarà en funció de si obté o no l’alcaldia de Barcelona?
- El PSC a les municipals busca ser útil. Estic molt content de la feina feta pels alcaldes i regidors de la meva formació. Hem aplicat una manera d’entendre la política que és ser útils estant a prop dels ciutadans i intentant sumar en comptes de posar entrebancs a tot. Jo espero que sigui reconegut per la ciutadania. En tot cas, no soc partidari de la campanya permanent, encara hi ha molts mesos per fer coses i ja arribarà el moment de fer balanç i de dir què es vol fer.
- Vostè garanteix 100% als barcelonins que Collboni serà el candidat del PSC? Perquè la remor de fons ha continuat malgrat que hagi tancat files amb ell.
- La meva opinió com a primer secretari del PSC és que Jaume Collboni és la persona adequada. No només com a candidat, sinó per ser l’alcalde de Barcelona. El partit té uns procediments interns en marxa i he de respectar aquests mecanismes. La meva opinió, que crec que compta una mica, és aquesta, i l'he explicat a tort i a dret. Hi ha gent que va tenir molta pressa en nomenar candidats, però nosaltres respectem els processos interns. Quan parlo amb altres alcaldes i alcaldesses no em parlen de les eleccions, sinó de, per exemple, què hem de fer per resoldre problemes de seguretat als seus barris. Se'm queixen que la Generalitat no està on ha d'estar sobre aquest tema, que la política del Govern és la de la CUP, que no s'envien els recursos, que de vegades el conseller Elena no atén els alcaldes, que això em sembla molt de greu.
- El conseller Elena no atén els seus alcaldes?
- Alguna vegada he tingut queixes, sí. Estan preocupats pel dia a dia dels seus pobles i ciutats. I ja arribaran les eleccions.
- Percep més receptivitat ara pels acords amb el PSC per part de Junts i ERC en l'àmbit municipal i de les diputacions que al 2019?
- Primer hem d'escoltar els ciutadans i després veurem quines opcions hi ha. El PSC farà el que ha fet sempre: afavorir governs estables i amb una visió el més progressista possible. Estem disposats a enraonar amb tothom i a donar molta autonomia als companys de cada poble i ciutat. Ells són els que saben declinar la millor aliança possible que doni estabilitat i les millors polítiques públiques.
- El 2019 van ser molt polèmiques algunes d'aquestes aliances, com la de la Diputació de Barcelona o Sant Cugat. Al 2023 serà diferent?
- Per part nostra no van ser polèmiques, vam aplicar els mateixos criteris. Vam tenir les idees molt clares i no vam fer res diferent del 2015 o el 2011. El PSC no té posicions dogmàtiques. Tenim tres criteris: donar confiança i autonomia als companys de cada poble i ciutat, generar estabilitat i orientacions progressistes. No veig cap motiu per canviar aquesta manera d’actuar.
- Quina relació manté en aquests moments amb Oriol Junqueras?
- Jo tinc una relació bona i de respecte amb tots els líders polítics, també amb el senyor Junqueras.
- Ha mantingut converses amb ell.
- Jo parlo amb molta gent i crec que hi ha d’haver espais de discreció. No m’agrada ni confirmar ni desmentir, per tarannà i per la manera d’entendre la política.
- I amb Jordi Turull?
- El mateix que amb el senyor Junqueras. Tinc molt respecte per tots ells. Tenim posicions diferents en moltes coses, són persones que tenen responsabilitats en dos partits que són molt importants a Catalunya. Tinc una relació bona amb tots ells i hi ha espais on rebo tothom que vol enraonar amb mi, però ni confirmo ni desmenteixo res.
L'inici del curs polític tampoc serà plàcid a nivell institucional. Estarà marcat per la gestió de la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament i el líder dels socialistes reclama, en aquesta entrevista a NacióDigital, que l'onada expansiva de les "picabaralles" d'ERC i Junts al Govern no arribin fins a la cambra catalana. Seran mesos complexos amb velles carpetes sobre la taula, com la reforma del finançament, preludi de les eleccions municipals, on Illa té clar que l'etapa d'Ada Colau a l'alcaldia de Barcelona ha d'arribar a la seva fi.
- Deia aquest estiu que s'ha aficionat a córrer perquè li dona sensació de llibertat. En política, després d’haver guanyat les eleccions del 14-F però de no haver pogut governar, també necessita córrer?
- No. En política necessitem molta serenitat i actuar sempre pensant en l'interès general i el bé comú. S'ha de dir en públic el mateix que es diu en privat i explicar als ciutadans les coses com són. Hem de fer política útil. Es pot ser útil des dels governs i també en la construcció d'una alternativa, que és la tasca que estem fent nosaltres. Més que córrer, convé això.
- No té la sensació d’estar, doncs, en una marató.
- No. Tinc la sensació d'estar en una tasca de servei públic i no tinc pressa per a res. La meva obsessió és ser útil i demano respecte pels temps polítics. Aquesta campanya permanent en què alguns estan no és la manera. I menys ara.
- Quina tardor espera als catalans?
- Catalunya forma part d'Espanya, d'Europa i d'Occident. Els nostres socis més importants són la Unió Europea i l'OTAN, formem part d'aquesta realitat geopolítica i de valors. Els fonaments d'aquest espai estan sent atacats. El punt concret de l'atac ha estat Ucraïna i l'agressor Putin, i els hem de defensar conjuntament. Això està tenint uns costos que s'estan visibilitzant en un augment desaforat de preus de l'energia i la inflació. Aplaudeixo les accions del govern d'Espanya per contrarestar-ho.
- Seran suficients?
- Veurem. S'han de fer progressivament i espero altura de mires de totes les formacions. Ens espera una tardor amb aquestes complicacions a les quals hi hem de fer front. Jo tampoc soc partidari de discursos alarmistes, però sí realistes i de tocar de peus a terra. Quan estan en joc els valors constitutius de la nostra manera de ser, d'Europa i d'Espanya hem de ser solidaris, fer-hi front i ens hem de defensar.
"L'impost a les elèctriques s'ha fet quan s’havia de fer i el govern de Sánchez ha tingut visió anticipatòria"
- Quan diu que no és partidari de discursos alarmistes, entenem que no comparteix aquest pessimisme o por que transmeten alguns líders europeus? Macron deia que estàvem davant de la "fi de l’abundància".
- No soc partidari d'un llenguatge alarmista, però sí d'un realisme per explicar que estem fent front a una etapa complicada. S'ha de donar resposta conjunta i solidària als 450 milions de ciutadans de la Unió Europeu. A Espanya mai hi ha hagut tanta gent treballant, el mercat de treball funciona bé, la majoria de contractes que s'’estan fent són estables. Ara, els pronòstics econòmics són els que teníem fa sis mesos? No. Hi ha dades per preocupar-se? Sí. Cal explicar-ho per tenir el context en el qual es desenvolupa l'acció política i la resposta ha de ser treballar amb mesures a favor de l'interès general. Per exemple, gravar amb impostos a aquelles companyies que tenen un excés de beneficis en aquestes circumstàncies. No pot ser. Aquest impost provisional servirà per finançar la gratuïtat dels desplaçaments en Rodalies.
llla augura que la tardor serà complicada per la inflació i la crisi energètica Foto: Lluís Clotet
- No arriba una mica tard aquest impost? El preu de la llum està disparat des d'abans que esclatés la guerra.
- Espanya ha estat dels primers països a prendre mesures. En el seu dia hi va haver opinions frívoles sobre l’excepció ibèrica, es deia que no serviria. Si un veu el mapa del preu de l’energia i de l'electricitat a Europa des que es va posar en marxa l'excepció ibèrica, ha donat resultats. Espanya és el país de la Unió Europea amb un preu més baix. Crec que s'ha fet quan s’havia de fer i el govern de Sánchez ha tingut visió anticipatòria. Tant és així, que s'està estudiant si la mesura es replica a la resta de la UE.
- Aquest realisme inclou prendre consciència que caldrà fer front a un context de restricció energètica per un possible tall de gas per part de Putin i també d’aigua per la sequera?
- Al març el meu govern alternatiu va fer ja un informe de la sequera. Tot sembla indicar que pot haver-hi restriccions. No ho vull enfocar des de la crítica a l'acció del govern d'Aragonès. Vull ajudar, em poso en mode constructiu. És veritat que s'haurien pogut fer aquests darrers anys moltes més coses en aquesta matèria? Sí, és veritat. Té Catalunya un nivell de prosperitat suficient per a evitar que 25 municipis de les Garrigues estiguin més de dues setmanes sense aigua potable o amb restriccions? Sí, clarament. Però jo el que vull és allargar la mà. El canvi climàtic és una evidència per a tothom i s'han de reforçar les infraestructures per fer-hi front. En matèria d'energia també. En els últims anys no hem fet res en matèria energètica. S'ha de fer més i més de pressa. La meva diagnosi és que s'està fent poc i a poc a poc i no s'està tenint una reacció adequada per part del Govern.
"No s'entendria que el Parlament no tingui un president que pugui exercir en plenes funcions la seva feina"
- Ha parlat ja amb altres grups parlamentaris per afrontar el relleu de Laura Borràs com a presidenta del Parlament?
- Jo no vaig votar-la perquè presidís el Parlament. Els que la van votar són els que primer tenen el deure moral per resoldre aquest assumpte. Les institucions han d'estar per sobre de tot. Respecto la presumpció d'innocència de la senyora Borràs i en l'àmbit personal li desitjo que les coses li vagin el millor possible. Políticament, el meu punt de vista és que la presidència del Parlament ha de ser en plenitud de funcions. Em preocuparia molt que aquesta inestabilitat crònica del Govern fruit de les picabaralles constants entre ERC i Junts es traslladi ara al Parlament i el perjudiqui.
- Si Borràs no renuncia per un acord polític, el PSC intentarà activar l’article 180 del reglament i revocar-la?
- Demano altura de mires. Jo no vull treure rèdit d’aquesta situació. El meu partit vol ajudar. Ho dic amb lleialtat, perquè la institució està per sobre de tot. Li estic parlant en nom del primer grup del Parlament, podríem aspirar a presidir-lo, però no vull rèdits. Crec que això ho haurien de resoldre abans del 15 de setembre. No s'entendria que el Parlament no tingui un president que pugui exercir en plenes funcions la seva feina i, en aquest sentit, anem a veure quan comenci a haver-hi interlocució quines solucions es poden trobar. Els que la van votar són els primers que s’haurien de sentir concernits a resoldre aquesta qüestió.
"La situació que s'ha creat caldria que Junts i ERC la resolguessin abans del 15 de setembre"
- Però, i si Borràs continua utilitzant el despatx de presidenta o el compte oficial de Twitter?
- No vull anticipar cap escenari. Borràs està suspesa. Em preocupa respectar i prestigiar la institució, que està per sobre de tots.
El primer secretari del PSC s'ha ofert reiteradament al Govern per acordar els pressupostos Foto: Lluís Clotet
- Com encaixa que Aragonès hagi avançat que al debat de política general farà una proposta àmplia per a l'autodeterminació?
- Escoltarem amb atenció el que hagi de dir. Jo ara estic molt preocupat perquè Catalunya tingui uns pressupostos de país. L'hivern serà complicat, és imprescindible que hi hagi pressupostos a totes les administracions, també al Govern, que administra, sense comptar la despesa financera, uns 33.000 milions d'euros i que l'any que ve disposarà, gràcies a les aportacions del govern d’Espanya, d'uns 3.000 o 4.000 milions més. Em preocupa que els pressupostos es facin bé, dins el termini i en la forma escaient, i siguin de país.
- No creu que ho siguin?
- Veig que hi ha un plantejament, legítim, d'impulsar-los amb una part i jo voldria és que fossin de tots. Per això m'he ofert. Ho he fet molt seriosament, no és retòric. Estic disposat a treballar-hi. Seria bo per a Catalunya que tinguessin el suport més ampli possible. Algú podria dir que és un desig, però és que això ja ha passat, ho hem aconseguit amb el català, que potser era més difícil i tot. Per què no fem això amb els pressupostos? Què vol el senyor Aragonès? Quin és el lideratge que vol per al Govern? S'estima més un pressupost de part o de país? No podem ni tan sols explorar-ho, cosa que em deixa una mica atònit? Farem públiques les nostres aportacions.
"Hem aconseguit un suport ampli amb el català, que potser era més difícil i tot. Per què no fem això amb els pressupostos?"
- Ha mantingut converses amb el conseller Jaume Giró?
- Hem tingut reunions prèvies, però no hi ha un procés de diàleg perquè qui s'ha pronunciat públicament ha estat el president i ha dit el que ha dit.
- Aragonès no està per pactar els pressupostos amb el PSC i vol fer-ho amb la CUP i els comuns. A què ho atribueix?
- No ho sé ni m'importa. Li haurien de demanar a ell. El que m'importa és que Catalunya tingui uns pressupostos amb un suport el més ampli possible. Dir que ni parlar-ne i entestar-se a fer-los amb la CUP, que diu que hi ha una qüestió de confiança pendent, no vull burxar, però és un plantejament molt tancat. Si tenen el suport per fer-ho amb els comuns, doncs molt bé, però jo crec que seria millor que es comptés amb més grups. Reitero l'oferiment.
- Als pressupostos tornarà a estar sobre la taula la fiscalitat. Al seu congrés, Junts va advocar per suprimir l’impost de successions i debatre suprimir el de patrimoni. ERC no n'és partidària. I el PSC?
- En aquests moments no és moment de reduir fiscalitats. A partir d’aquí, el meu partit està fent una reflexió en l'àmbit del finançament autonòmic i en farem també una sobre fiscalitat. Però ara s'han de prioritzar els criteris de solidaritat i de proveir els governs de recursos per fer front a les polítiques públiques.
Salvador llla, a la seu del PSC Foto: Lluís Clotet
- Com s’ha de concretar la desjudicialització acordada pels dos governs a la taula de diàleg?
- El primer que hem de fer és desplegar amb tota la seva amplitud els acords als quals es va arribar pel diàleg. Era un diàleg amb tres potes, així ho va acordar ERC amb el PSOE i el PSC. Hi havia la comissió bilateral, hi havia la taula de governs, que s'han reunit, i hi havia la taula de partits, que la va convocar el senyor Torra però no el senyor Aragonès. El primer que demano és el compliment dels acords.
- Per què creu que no la convoca?
- No ho sé, a mi això de predicar el diàleg i no practicar-lo... La credibilitat és important.
- Per què ha de servir aquesta taula de partits a Catalunya?
- No demano a ningú que restringeixi la seva agenda. Si algú té un format millor, hi estic disposat, però aquí no només hi ha un conflicte entre Catalunya i Espanya, hi ha també un conflicte entre catalans perquè tenim visions diferents sobre com ha de ser la relació amb la resta d'Espanya i sobre la solució. Això és un problema i demano que s'estructuri. L'agenda del PSC és la millora de l'autogovern. Jo treballo i explico poc el que faig perquè m'importen més els resultats que el titular.
- En aquesta taula, el PSC està disposat assumir el posicionament majoritari que en surti? Per exemple, si hi ha una majoria que defensa que el conflicte s'ha de resoldre amb un referèndum.
- La societat catalana és qui atorga representació als partits i vostè està veient demoscòpicament quin suport tenen aquests plantejaments. Tothom pot fer el plantejament que vulgui. Nosaltres a un referèndum per dividir no hi donarem suport i no creiem que s'escaigui. I menys en aquests moments.
- Encara que sigui el que defensi la majoria?
- Ja ho veurem si és majoritària, per què diuen que ho és?
"Si un té una mínima seguretat en les seves conviccions no té cap inconvenient en contrastar-les, dialogar-les i debatre-les públicament"
- Per la posició dels partits que tenen majoria al Parlament fruit del resultat del 14-F.
- Si anem a mirar la demoscòpia, el sentit no és aquest. Diguem les coses pel seu nom: la societat catalana està centrada en unes prioritats diferents. Jo no nego que es pugui posar res sobre la taula, no tinc cap problema en contrastar i debatre. Tampoc entenc aquelles persones que, si el diàleg que s'ha d’abordar no predetermina un resultat que els sigui favorable no vulguin anar-hi. Si un té una mínima seguretat en les seves conviccions no té cap inconvenient en contrastar-les, dialogar-les i debatre-les. Per tant, a favor de la validació via referèndum d'un acord al qual hàgim arribat els partits? Completament d’acord. Continuar dividint? No és el nostre camí. Si és el camí d’uns altres, ho respecto. També demano que es respecti el meu, jo no estic per dividir. Estic per unir. I crec que només unint-nos sortirem de la situació complexa que estem travessant.
"Referèndum? Si mirem la demoscòpia, ara el sentit no és aquest, les prioritats són unes altres"
- A les portes del cinquè aniversari de l'1-O, vostè creu que Catalunya ha "passat pàgina" com deia en campanya electoral? I quina responsabilitat en té el PSC?
- Els últims anys no han estat bons. Jo he dit sempre que tots tenim una part de responsabilitat. Però no puc compartir que qui més tingui responsabilitat sobre la situació de Catalunya siguin el PSC i el PSOE. Tots hem de fer un exercici de constatar que aquests anys no han estat bons ni econòmicament ni quant a prestigi de les institucions ni en reforçament de la cohesió social ni en el seu paper en el marc europeu. La societat catalana està passant pàgina d'això i es reflecteix en molts àmbits, també el polític. Segurament més lent del que alguns voldríem.
Illa reclama a Aragonès que convoqui la taula de partits catalans Foto: Lluís Clotet
- Però cinc anys després sí que hi ha coses que depenen més del govern espanyol.
- Per exemple, els indults.
- I la situació dels exiliats. Comparteix, com va dir Iceta, que cal un "final feliç" per a Puigdemont?
- No comparteixo aquesta terminologia. Tothom ha de fer front a les conseqüències de les seves decisions. Jo no me n'alegro del patiment de ningú, crec que el meu partit i el govern espanyol han acreditat una voluntat de mirar endavant i de voler resoldre les coses. No m'agrada humiliar ningú, m'agrada mirar endavant, tornar a unir la societat.
- El 13 de gener, en una conferència a Madrid, va defensar, literalment, que cal "corregir l’anomalia" de l'Estatut. Va obrir un meló que el PSOE no ha plantejat fins ara. Ho desenvoluparà en els pròxims mesos?
- S'ha de buscar el moment per corregir aquesta anomalia, però per fer-ho s'haurà d'enraonar i farà falta un debat entre els catalans.
- És la proposta que vol portar el PSC a la taula de partits?
- Quan es torni a convocar ho plantejarem, però n'hem de parlar entre tots. La millora de l'autogovern és el camí de sortida i el punt de trobada. Ens sembla que és un camí a explorar entre tots i tindrem propostes concretes. Efectivament, s'ha de corregir. El quan i el com és el que hem de veure i ho hem de fer d’una forma sòlida perquè les urgències a les quals hem de fer front i les prioritats són unes altres.
"Quan es torni a convocar la taula de partits, ho plantejarem, però n'hem de parlar entre tots"
- Parlar de reforma de l’Estatut sempre trepitja ulls de poll dins del PSOE. Pateix per trobar oposició entre dirigents socialistes?
- Tenim unes relacions molt fluides, franques i estretes amb el PSOE. No he percebut cap conflicte en aquest àmbit. Compartim diagnosi del que convé. En un partit ampli sempre trobarà alguna persona que en discrepi. Hi ha un suport molt ampli del socialisme espanyol a les posicions del PSC. Em sento molt acompanyat per ells.
- En el tema dels Jocs d'hivern no s'hi deu haver sentit massa per dirigents com Javier Lambán, però.
- S'ha de parlar menys i fer més en el tema dels Jocs. És curiós la perspectiva del temps com ressitua les coses. Quan l'amic Hereu ho va plantejar va generar certa frivolitat i ara sembla que sigui l'única cosa que Catalunya podia fer ben feta. Com canvien les coses! Benvinguts, en tot cas, els canvis d'opinió. El que hi havia era un compromís signat per una candidatura conjunta i això no ha estat possible. Jo ho lamento. Intento enraonar poc i intentar recuperar. Llenya al foc no m'agrada posar-ne. El món no acaba el 2030 i he posat de manifest la bona feina del president del COE, el senyor Alejandro Blanco, i estic intentant amb discreció que això es pugui reconduir.
llla no aclareix si el PSC reivindicarà la ordinalitat en el model de finançament Foto: Lluís Clotet
- A més de la millora de l'autogovern, va apuntar a la reforma del finançament, que serà un dels temes del curs i que el govern espanyol vol activar al setembre malgrat el context electoral. Fins ara, sabem que el criteri que vol fer valer és el de "població ajustada". Això, segons FEDEA i altres estudis, perjudica els territoris més dinàmics i beneficia l'Espanya buidada. Què en pensa?
- Veurem la proposta, però m'hauria agradat que a la comissió d'experts n'hi haguessin hagut de la Generalitat. Ara ens queixarem molt i farem politiqueta de curt termini i quan havíem de decidir no hi érem. Aquest és un tema cabdal i no es pot fer política de la cadira buida i del fum-fum-fum. Celebro que es torni a tocar de peus a terra. El govern d'Espanya va donar 20.000 milions durant uns anys molt durs de pandèmia a fons perdut. Jo hi era i ho vaig veure. Catalunya va rebre molts recursos i en els pressupostos d'aquest any hi haurà un increment de recursos molt important. S'hi ha de ser als llocs, per explicar-se i per defensar el posicionament. Benvinguda la rectificació perquè sembla que hi ha un enfocament tímid de ser-hi.
- I quin serà el posicionament del PSC?
- El PSC treballarà de forma constructiva. Des de la Campalans hem presentat dos treballs i estem pendents d'una tercera aportació. A partir d'això, definirem posició. Els criteris els hem fet públics. Defensarem que, en un marc de solidaritat i sense privilegis, Catalunya rebi els recursos que li correspon. També és veritat que s'ha de ser autoexigent en utilitzar bé aquests recursos.
"Que ningú dubti que el PSC defensarà els interessos de Catalunya, cosa que no es fa deixant una cadira buida"
- Aquestes aportacions defensen el principi d'ordinalitat, que històricament el PSC ha reclamat i que en alguns moments també ha defensat el PSOE. Ara, però, el ministeri diu que no estarà damunt de la taula. Fins on acompanyarà al Govern perquè no sigui una línia vermella que la solidaritat castigui Catalunya?
- Veurem quina proposta acaba fent el govern d'Espanya. El PSC està en aquest procés, però que ningú dubti que el PSC defensarà els interessos de Catalunya, cosa que no es fa deixant una cadira buida.
- L'any 2009, en ple debat del model actual, Montilla li va dir a Zapatero en un congrés del PSC allò de "José Luis, t'estimem molt, però estimem més encara a Catalunya". Li diria vostè a Pedro Sánchez el mateix?
- Defensar Catalunya significa també enfortir una visió d'una Espanya plural i diversa i d'una Europa cada vegada més solidària. A mi això de què va abans que l'altre... El PSC és un partit catalanista.
- De vegades s'ha de triar.
- Va tot junt. Si Europa no va bé, no anirà bé Espanya i no anirà bé Catalunya. No es pot plantejar en termes antitètics. El PSC ha demostrat on està en tots els àmbits, treballa per unir i per defensar els interessos de cada àmbit territorial, també els de Catalunya. El debat del finançament és complex i transcendeix les línies estrictes dels partits.
Salvador llla defensa que Collboni serà el candidat del PSC a Barcelona Foto: Lluís Clotet
- Quina valoració en fa de les dades de la liquidació de 2020, les darreres que hem conegut? Catalunya és segona en aportar i desena en rebre. A més, l’Estatut parla de principi d'ordinalitat i només es va respectar el 2009, i també d'una agència tributària consorciada (article 204.2) que no s’ha fet.
- Fins fa pocs anys els governs no s'han ocupat d'aquest tema i justament és el que hem de resoldre. Amb dos anys de govern socialista s'han fet aportacions mai vistes, 20.000 milions a fons perdut.
- Però això no és fruit del model de finançament.
- El model de finançament ni tan sols el Govern d'aquí ha estat interessat en revisar-lo, no hi ha sigut. Hem posat en finançament més recursos que mai, i les disposicions addicionals s'han complert en aquests anys de govern socialista. Queden coses per fer? Completament d'acord.
- Però el Govern pot comptar amb el PSC per defensar l'ordinalitat i la creació d’una agència tributària consorciada?
- Estem a favor del compliment íntegre de l'Estatut i, quant a poder autonòmic, hem fet aportacions i definirem el posicionament en base als criteris que li he dit. El Govern s'ha d'involucrar en aquest debat. No sé si comptarà amb el suport del PSC, l'únic que sé és que m'ofereixo per donar suport als pressupostos i no en volen parlar. Amb independència de què faci el Govern, aquest assumpte està a la nostra agenda de treball.
"Barcelona necessita obrir una etapa nova. Crec que aquesta etapa nova qui millor la pot liderar és Jaume Collboni"
- El curs polític estarà marcat per les eleccions municipals del pròxim maig. Ada Colau és una bona alcaldessa?
- Barcelona necessita obrir una etapa nova. Crec que aquesta etapa nova qui millor la pot liderar és Jaume Collboni. En els pròxims mesos la prioritat ha de ser governar i construir alternativa pels que no tenim la tasca de governar, perquè seran mesos que no seran senzills.
- L’èxit que busca el PSC a les municipals es mesurarà en funció de si obté o no l’alcaldia de Barcelona?
- El PSC a les municipals busca ser útil. Estic molt content de la feina feta pels alcaldes i regidors de la meva formació. Hem aplicat una manera d’entendre la política que és ser útils estant a prop dels ciutadans i intentant sumar en comptes de posar entrebancs a tot. Jo espero que sigui reconegut per la ciutadania. En tot cas, no soc partidari de la campanya permanent, encara hi ha molts mesos per fer coses i ja arribarà el moment de fer balanç i de dir què es vol fer.
- Vostè garanteix 100% als barcelonins que Collboni serà el candidat del PSC? Perquè la remor de fons ha continuat malgrat que hagi tancat files amb ell.
- La meva opinió com a primer secretari del PSC és que Jaume Collboni és la persona adequada. No només com a candidat, sinó per ser l’alcalde de Barcelona. El partit té uns procediments interns en marxa i he de respectar aquests mecanismes. La meva opinió, que crec que compta una mica, és aquesta, i l'he explicat a tort i a dret. Hi ha gent que va tenir molta pressa en nomenar candidats, però nosaltres respectem els processos interns. Quan parlo amb altres alcaldes i alcaldesses no em parlen de les eleccions, sinó de, per exemple, què hem de fer per resoldre problemes de seguretat als seus barris. Se'm queixen que la Generalitat no està on ha d'estar sobre aquest tema, que la política del Govern és la de la CUP, que no s'envien els recursos, que de vegades el conseller Elena no atén els alcaldes, que això em sembla molt de greu.
El primer secretari del PSC, Salvador llla, durant l'entrevista amb NacióDigital Foto: Lluís Clotet
- El conseller Elena no atén els seus alcaldes?
- Alguna vegada he tingut queixes, sí. Estan preocupats pel dia a dia dels seus pobles i ciutats. I ja arribaran les eleccions.
- Percep més receptivitat ara pels acords amb el PSC per part de Junts i ERC en l'àmbit municipal i de les diputacions que al 2019?
- Primer hem d'escoltar els ciutadans i després veurem quines opcions hi ha. El PSC farà el que ha fet sempre: afavorir governs estables i amb una visió el més progressista possible. Estem disposats a enraonar amb tothom i a donar molta autonomia als companys de cada poble i ciutat. Ells són els que saben declinar la millor aliança possible que doni estabilitat i les millors polítiques públiques.
Esperarem les eleccions i veurem els pactes. El PSC no té posicions dogmàtiques als ajuntaments i les diputacions"
- El 2019 van ser molt polèmiques algunes d'aquestes aliances, com la de la Diputació de Barcelona o Sant Cugat. Al 2023 serà diferent?
- Per part nostra no van ser polèmiques, vam aplicar els mateixos criteris. Vam tenir les idees molt clares i no vam fer res diferent del 2015 o el 2011. El PSC no té posicions dogmàtiques. Tenim tres criteris: donar confiança i autonomia als companys de cada poble i ciutat, generar estabilitat i orientacions progressistes. No veig cap motiu per canviar aquesta manera d’actuar.
- Quina relació manté en aquests moments amb Oriol Junqueras?
- Jo tinc una relació bona i de respecte amb tots els líders polítics, també amb el senyor Junqueras.
"Tinc una relació bona amb tots ells i hi ha espais on rebo tothom que vol enraonar amb mi, però ni confirmo ni desmenteixo res"
- Ha mantingut converses amb ell.
- Jo parlo amb molta gent i crec que hi ha d’haver espais de discreció. No m’agrada ni confirmar ni desmentir, per tarannà i per la manera d’entendre la política.
- I amb Jordi Turull?
- El mateix que amb el senyor Junqueras. Tinc molt respecte per tots ells. Tenim posicions diferents en moltes coses, són persones que tenen responsabilitats en dos partits que són molt importants a Catalunya. Tinc una relació bona amb tots ells i hi ha espais on rebo tothom que vol enraonar amb mi, però ni confirmo ni desmenteixo res.