22
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
9:29h
El relleu de Laura Borràs al capdavant de la presidència del Parlament marcarà l'inici del curs polític. Això és el que se'n desprèn de les paraules de Salvador Illa en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, en què ha assegurat que hi ha "mecanismes" per substituir la presidenta de Junts al capdavant de la institució encara que Junts s'hi negui, però sense especificar quins són perquè prefereix "treballar amb discreció".
El cap de l'oposició ha defensat la necessitat d'una presidència "amb plenitud de funcions" i és per això que, tal com ha explicat, ja va demanar un "pas al costat" a Borràs fa unes setmanes "pel bé del Parlament" i respectant la seva presumpció d'innocència. Per rellevar-la, un procés que creu que s'hauria de resoldre durant la primera quinzena de setembre, Illa ofereix el suport del PSC.
Illa també s'ha referit a les paraules de Pere Aragonès aquest diumenge, en què advertia que una "interinitat que tingui una durada molt llarga" al capdavant de la presidència del Parlament "no és bona". Per això, en una entrevista a l'ACN, considerava que "la millor forma" per a evitar-ho és "l'elecció d'una nova presidència". La decisió es podria revertir si Borràs acabés sent absolta al judici pel presumpte fraccionament de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
En matèria de pressupostos, Illa ha estès la mà a Aragonès per aprovar-los i l'ha instat a cercar el consens més ampli possible. En aquest sentit, s'ha referit a altres grans acords al Parlament, com el de la llengua, que va aplegar el suport d'ERC, el PSC, Junts i els comuns. A més, encara en referència al president de la Generalitat, l'ha desafiat a "posar Catalunya per davant de mantenir el seu Govern".
Pel que fa a les seves perspectives electorals, Illa ha detallat que ell prefereix "posar els peus a terra" i no refiar-se de les enquestes. Per això, ha remarcat que treballar per "normalitzar" Catalunya i que és secundari si governa o no. En aquest sentit, ha defensat ocupar l'espai de centralitat per ser capaços d'assolir diferents pactes "segons sigui més convenient" per a la governabilitat de les institucions. Per això, també ha defensat la taula de diàleg com un espai de "retrobament i reconciliació" entre catalans i amb la resta de l'Estat.
El cap de l'oposició ha defensat la necessitat d'una presidència "amb plenitud de funcions" i és per això que, tal com ha explicat, ja va demanar un "pas al costat" a Borràs fa unes setmanes "pel bé del Parlament" i respectant la seva presumpció d'innocència. Per rellevar-la, un procés que creu que s'hauria de resoldre durant la primera quinzena de setembre, Illa ofereix el suport del PSC.
Illa també s'ha referit a les paraules de Pere Aragonès aquest diumenge, en què advertia que una "interinitat que tingui una durada molt llarga" al capdavant de la presidència del Parlament "no és bona". Per això, en una entrevista a l'ACN, considerava que "la millor forma" per a evitar-ho és "l'elecció d'una nova presidència". La decisió es podria revertir si Borràs acabés sent absolta al judici pel presumpte fraccionament de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
En matèria de pressupostos, Illa ha estès la mà a Aragonès per aprovar-los i l'ha instat a cercar el consens més ampli possible. En aquest sentit, s'ha referit a altres grans acords al Parlament, com el de la llengua, que va aplegar el suport d'ERC, el PSC, Junts i els comuns. A més, encara en referència al president de la Generalitat, l'ha desafiat a "posar Catalunya per davant de mantenir el seu Govern".
Pel que fa a les seves perspectives electorals, Illa ha detallat que ell prefereix "posar els peus a terra" i no refiar-se de les enquestes. Per això, ha remarcat que treballar per "normalitzar" Catalunya i que és secundari si governa o no. En aquest sentit, ha defensat ocupar l'espai de centralitat per ser capaços d'assolir diferents pactes "segons sigui més convenient" per a la governabilitat de les institucions. Per això, també ha defensat la taula de diàleg com un espai de "retrobament i reconciliació" entre catalans i amb la resta de l'Estat.