10
de setembre
de
2022, 19:06
Actualitzat:
11
de setembre,
12:23h
La interrupció de la pandèmia va fer que la Diada de l'any passat fos la del retrobament dels militants independentistes. La manifestació promoguda per l'ANC va demostrar que el múscul que el sobiranisme sempre ha exhibit al carrer en l'última dècada no s'havia atrofiat del tot. Però en la marxa del 2021 ja va emergir la frustració que amara les bases, un desencís que va traduir-se en xiulades a dirigents del Govern, particularment a ERC, que afrontava el primer Onze de Setembre havent escalat a la presidència de la Generalitat. Aquest any, el malestar guanyarà decibels.
Al marge de la digestió pesada de la tardor del 2017 -que continua supurant ara que s'acosta el cinquè aniversari dels fets d'octubre-, la discrepància estratègica entre forces polítiques i també amb les entitats, i la disputa permanent entre partits han impactat en el ciutadà mobilitzat que observa un horitzó sobiranista emboirat. En la Diada més incòmoda dels darrers anys, el divorci entre els diferents relats independentistes ha quedat oficialitzat.
El moviment haurà de buscar un nou enfocament per avançar, també per fer reviscolar la Diada, després dels anys en què la força del carrer s'imaginava com a motor de canvi i un cop superada, també, l'etapa en què els impulsos passaven per la denúncia de la repressió. Però, mentre es concreta la recerca d'un incentiu que permeti imaginar-se un recorregut d'emancipació nacional compartit, es manifesta la queixa, amb perill de deriva tòxica. Just quan se celebren deu anys de la primera gran manifestació.
El plantejament de l'ANC d'un Onze de Setembre frontalment crític amb els partits i les institucions -a qui acusa d'adormir l'objectiu d'un estat propi- constata el moment de trencament. ERC ha respost marcant distàncies amb un comportament que considera bel·ligerant -tant Pere Aragonès com Oriol Junqueras han estat durs amb el to de l'entitat- mentre que Junts, objectiu de les crítiques de l'ANC per ser la meitat del Govern que no ha fet passos endavant cap a la independència, evita sentir-se interpel·lat pels dards de l'Assemblea. El president i els consellers dels republicans no seran a la manifestació mentre que els de Junts se sumaran a la mobilització.
Un cicle esgotat
El que demostra el paisatge agre de la Diada és que el cicle sobiranista del 2012 al 2017 -de la primera gran manifestació fins a la declaració d'independència fallida- està esgotat. La segona etapa del procés, la dels darrers cinc anys, no ha servit per regenerar el moviment sinó per enfrontar-lo, impossible com ha estat trobar un camí d'entesa entre els partits i les entitats per fixar una nova estratègia. A la repressió s'hi ha sumat la disputa pel predomini en el camp independentista, amb topades constants entre la via del diàleg republicana i la confrontació juntaire, i la CUP despenjada de la majoria parlamentària. Els intents per ressuscitar un estat major que definís un nou full de ruta no han donat resultat en els últims mesos, per bé que s'estiguin explorant alternatives. Mentrestant, ha pres cos la idea d'un quart espai independentista, que alimenta la mateixa ANC.
El desacord se sintetitzarà amb l'absència dels noms propis d'ERC a la manifestació d'aquest diumenge a la tarda, particularment la d'Aragonès, per bé que el president serà a l'acte d'Òmnium del migdia, perquè el considera un exemple de plantejament "inclusiu" que permet "sumar". L'entitat, que ha col·laborat amb l'ANC en les grans mobilitzacions de l'última dècada, ha mantingut silenci sobre la polèmica entre Palau i una part del sobiranisme civil.
La incomoditat d'Òmnium és manifesta, perquè no comparteix el to de l'ANC i tampoc el missatge antipartits. Amb Xavier Antich al capdavant, l'associació que ha fet de ròtula del moviment en els grans moments de discrepància, aspira a obrir un nou cicle que reformuli els següents passos de l'independentisme. No ho tindrà fàcil en el curt termini, present com és el compte enrere d'un nou cicle electoral, primer amb les municipals i després amb els comicis espanyols. La mateixa commemoració de l'1 d'octubre es preveu aspra.
De la jornada d'aquest diumenge, en què s'expressarà al carrer la desafecció envers els partits, se n'auditarà la capacitat de convocatòria de l'ANC i s'escrutarà la manera com emergeixi la frustració. Un primer plebiscit de les bases en aquest 2022 carregat d'efemèrides del procés. Un plebiscit parcial, que no tindrà continuïtat fins a la primera convocatòria electoral, la de la primavera que ve. En el mentrestant, un Onze de Setembre incòmode.
Al marge de la digestió pesada de la tardor del 2017 -que continua supurant ara que s'acosta el cinquè aniversari dels fets d'octubre-, la discrepància estratègica entre forces polítiques i també amb les entitats, i la disputa permanent entre partits han impactat en el ciutadà mobilitzat que observa un horitzó sobiranista emboirat. En la Diada més incòmoda dels darrers anys, el divorci entre els diferents relats independentistes ha quedat oficialitzat.
El moviment haurà de buscar un nou enfocament per avançar, també per fer reviscolar la Diada, després dels anys en què la força del carrer s'imaginava com a motor de canvi i un cop superada, també, l'etapa en què els impulsos passaven per la denúncia de la repressió. Però, mentre es concreta la recerca d'un incentiu que permeti imaginar-se un recorregut d'emancipació nacional compartit, es manifesta la queixa, amb perill de deriva tòxica. Just quan se celebren deu anys de la primera gran manifestació.
El plantejament de l'ANC d'un Onze de Setembre frontalment crític amb els partits i les institucions -a qui acusa d'adormir l'objectiu d'un estat propi- constata el moment de trencament. ERC ha respost marcant distàncies amb un comportament que considera bel·ligerant -tant Pere Aragonès com Oriol Junqueras han estat durs amb el to de l'entitat- mentre que Junts, objectiu de les crítiques de l'ANC per ser la meitat del Govern que no ha fet passos endavant cap a la independència, evita sentir-se interpel·lat pels dards de l'Assemblea. El president i els consellers dels republicans no seran a la manifestació mentre que els de Junts se sumaran a la mobilització.
Un cicle esgotat
El que demostra el paisatge agre de la Diada és que el cicle sobiranista del 2012 al 2017 -de la primera gran manifestació fins a la declaració d'independència fallida- està esgotat. La segona etapa del procés, la dels darrers cinc anys, no ha servit per regenerar el moviment sinó per enfrontar-lo, impossible com ha estat trobar un camí d'entesa entre els partits i les entitats per fixar una nova estratègia. A la repressió s'hi ha sumat la disputa pel predomini en el camp independentista, amb topades constants entre la via del diàleg republicana i la confrontació juntaire, i la CUP despenjada de la majoria parlamentària. Els intents per ressuscitar un estat major que definís un nou full de ruta no han donat resultat en els últims mesos, per bé que s'estiguin explorant alternatives. Mentrestant, ha pres cos la idea d'un quart espai independentista, que alimenta la mateixa ANC.
El desacord se sintetitzarà amb l'absència dels noms propis d'ERC a la manifestació d'aquest diumenge a la tarda, particularment la d'Aragonès, per bé que el president serà a l'acte d'Òmnium del migdia, perquè el considera un exemple de plantejament "inclusiu" que permet "sumar". L'entitat, que ha col·laborat amb l'ANC en les grans mobilitzacions de l'última dècada, ha mantingut silenci sobre la polèmica entre Palau i una part del sobiranisme civil.
La incomoditat d'Òmnium és manifesta, perquè no comparteix el to de l'ANC i tampoc el missatge antipartits. Amb Xavier Antich al capdavant, l'associació que ha fet de ròtula del moviment en els grans moments de discrepància, aspira a obrir un nou cicle que reformuli els següents passos de l'independentisme. No ho tindrà fàcil en el curt termini, present com és el compte enrere d'un nou cicle electoral, primer amb les municipals i després amb els comicis espanyols. La mateixa commemoració de l'1 d'octubre es preveu aspra.
De la jornada d'aquest diumenge, en què s'expressarà al carrer la desafecció envers els partits, se n'auditarà la capacitat de convocatòria de l'ANC i s'escrutarà la manera com emergeixi la frustració. Un primer plebiscit de les bases en aquest 2022 carregat d'efemèrides del procés. Un plebiscit parcial, que no tindrà continuïtat fins a la primera convocatòria electoral, la de la primavera que ve. En el mentrestant, un Onze de Setembre incòmode.