19
de setembre
de
2022, 19:35
Actualitzat:
20
de setembre,
10:51h
La negociació entre ERC i Junts per salvar el Govern comença a entrar en el terreny de la batalla pel relat. Els republicans intenten guardar la posició i situar tota la pressió en els socis, als quals situen immersos en una "crisi" interna que esquitxa la unitat de l'executiu; el partit que comanden Laura Borràs i Jordi Turull, en canvi, prova de fixar el marc segons el qual Pere Aragonès està incomplint l'acord de legislatura i comença a criticar -de manera mesurada- la figura d'Oriol Junqueras, que és una manera de contraposar els dos principals lideratges d'ERC i, al mateix temps, de suggerir que les files republicanes no són una bassa d'oli. Quan queda una setmana perquè arrenqui el debat de política general, les posicions entre les dues formacions continuen enrocades, sense avenços en les converses i amb un intercanvi de retrets allunyat de l'armistici.
El cert, en tot cas, és que les paraules de Junqueras d'aquest dissabte, en el marc del consell nacional d'ERC, atribuint a Junts i al PSC la voluntat de "tapar-se" mútuament casos de corrupció va acabar d'encendre els ànims. Josep Rius, portaveu del partit de Carles Puigdemont, ha optat per definir-les com a "provocacions" i les ha emmarcat en un clima de "nervis" dins les files republicanes. No són pocs dins de Junts els qui destaquen aquest dies l'absència de Junqueras en les negociacions -l'atribueixen a la decisió personal d'Aragonès- i els qui sostenen que el president dels republicans és un dels qui aposta perquè s'acabi trencant la coalició per buscar noves aliances al Parlament. Un executiu en solitari, però, hauria d'acabar tenint el suport del PSC, perquè ni tan sols sumant els comuns i la CUP s'acostaria a la majoria absoluta. Aragonès insistia des de Nova York que no cal afegir més "incertesa" al context.
Al marge de la batalla pel relat, en les últimes hores no hi ha hagut moviments significatius, encara amb el record de la cimera de la setmana passada molt present. El llistat de greuges que presenten les dues formacions és tan llarg que s'ha arribat a un punt en què costa, fins i tot, afegir-ne de nous, com és el cas de les declaracions de Junqueras. "No es mouen", repeteixen a Junts, i de moment a ERC opten per mantenir la posició. Ni tan sols es mostren disposats a explorar posar en marxa la direcció estratègica del procés recollida en l'acord de Govern, perquè consideren que ja es va provar -en reunions setmanals durant bona part de l'any passat- i que qualsevol entesa seria després menystinguda per una part substancial dels socis de coalició.
"No ens sentim interpel·lats", assenyalava aquest matí la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, en la roda de premsa posterior a l'executiva, per fer referència a "l'ultimàtum" fixat per Junts de cara al debat de política general. "Que no traslladin els seus debats interns", ha remarcat Vilalta. Dins del partit de Borràs i Turull hi continua havent debat sobre la qüestió, però formalment es va aturar -a nivell d'executiva- a Pals, el 29 d'agost, quan es va consensuar que s'esperaria al debat de polític general per prendre qualsevol decisió sobre el futur de l'executiu. Tant el secretari general del partit com Albert Batet, president del grup parlamentari, són partidaris de mantenir la coalició, posició que comparteixen amb ganes consellers com Jaume Giró i Victòria Alsina.
En el cas de Borràs i el seu entorn, la distància amb el Govern no és nova -la presidenta suspesa del Parlament ja no hi va voler entrar-, i s'ha anat solidificant amb el pas dels mesos. Turull és vist per ERC com el dirigent que més pot ajudar a esquivar la trencadissa -abans de l'acord de legislatura, quan tot semblava embarrancat, es va oferir a Aragonès per desbloquejar la situació-, però necessita que el president faci un gest suficient per apaivagar les veus favorables a trencar la coalició. Segons Rius, encara "val la pena" governar plegats, però cal "complir els acords". La posada en marxa de múltiples grups de coordinació inclosos en el pacte de l'any passat, però, no han evitat que les friccions continuessin protagonitzant la relació ERC-Junts.
Dins la formació de Turull i Borràs persisteix encara la incògnita de quan serà la consulta a la militància, que s'hauria d'accelerar després del debat de política general. El 22 d'octubre hi ha consell nacional, de manera que aquesta qüestió podria irrompre en l'ordre del dia en funció de si al Parlament s'hi ha mantingut la unitat o no. Rius insistia aquest matí en la necessitat de recuperar l'agenda independentista aprofitant el debat més important de l'any -al marge dels pressupostos, que Giró negocia amb el PSC-, i també ha aprofitat per demanar a Aragonès que "sumi" i no "divideixi" des de la presidència. L'autoritat del president és un dels aspectes que ERC aspira a respectar en aquesta negociació, perquè s'interpreta que Junts no sempre ho ha fet.
Davant de tot plegat, els comuns -que apareixen com els més ben posicionats per aprovar els pressupostos davant la distància de la CUP i les reticències d'Aragonès a anar a buscar el PSC per no perdre avantatge negociadora a Madrid- insisteixen a ERC que cal posar fi a la crisi al Govern si volen negociar el comptes. També reclamen una solució definitiva al buit de poder existent al Parlament, amb Borràs suspesa i Junts negant-se a substituir-la. "Volem mostrar la nostra preocupació perquè Catalunya ha entrat en una espiral de bloqueig i interinitat", ha ressaltat Joan Mena, portaveu dels comuns, en roda de premsa. L'aspiració del partit és negociar els pressupostos abans que es presentin, de manera que arribin al Parlament amb la feina feta.
És una incògnita, però, quin moment polític transitaran ERC i Junts quan els comptes hagin d'arribar a la cambra catalana. L'ombra del trencament, que era més aviat remota fa unes setmanes, comença a fer-se palpable si no es tanca una entesa en els propers dies. Perquè, en el fons, hi conflueixen dos elements claus per al futur: quin paper institucional vol jugar Junts camí de les eleccions municipals i, en clau d'ERC, haurà de respondre a la pregunta de si ha arribat el moment de canviar d'aliats. Decisions que poden tenir conseqüències de llarg abast en ple cinquè aniversari de l'1-O.
El cert, en tot cas, és que les paraules de Junqueras d'aquest dissabte, en el marc del consell nacional d'ERC, atribuint a Junts i al PSC la voluntat de "tapar-se" mútuament casos de corrupció va acabar d'encendre els ànims. Josep Rius, portaveu del partit de Carles Puigdemont, ha optat per definir-les com a "provocacions" i les ha emmarcat en un clima de "nervis" dins les files republicanes. No són pocs dins de Junts els qui destaquen aquest dies l'absència de Junqueras en les negociacions -l'atribueixen a la decisió personal d'Aragonès- i els qui sostenen que el president dels republicans és un dels qui aposta perquè s'acabi trencant la coalició per buscar noves aliances al Parlament. Un executiu en solitari, però, hauria d'acabar tenint el suport del PSC, perquè ni tan sols sumant els comuns i la CUP s'acostaria a la majoria absoluta. Aragonès insistia des de Nova York que no cal afegir més "incertesa" al context.
Al marge de la batalla pel relat, en les últimes hores no hi ha hagut moviments significatius, encara amb el record de la cimera de la setmana passada molt present. El llistat de greuges que presenten les dues formacions és tan llarg que s'ha arribat a un punt en què costa, fins i tot, afegir-ne de nous, com és el cas de les declaracions de Junqueras. "No es mouen", repeteixen a Junts, i de moment a ERC opten per mantenir la posició. Ni tan sols es mostren disposats a explorar posar en marxa la direcció estratègica del procés recollida en l'acord de Govern, perquè consideren que ja es va provar -en reunions setmanals durant bona part de l'any passat- i que qualsevol entesa seria després menystinguda per una part substancial dels socis de coalició.
"No ens sentim interpel·lats", assenyalava aquest matí la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, en la roda de premsa posterior a l'executiva, per fer referència a "l'ultimàtum" fixat per Junts de cara al debat de política general. "Que no traslladin els seus debats interns", ha remarcat Vilalta. Dins del partit de Borràs i Turull hi continua havent debat sobre la qüestió, però formalment es va aturar -a nivell d'executiva- a Pals, el 29 d'agost, quan es va consensuar que s'esperaria al debat de polític general per prendre qualsevol decisió sobre el futur de l'executiu. Tant el secretari general del partit com Albert Batet, president del grup parlamentari, són partidaris de mantenir la coalició, posició que comparteixen amb ganes consellers com Jaume Giró i Victòria Alsina.
En el cas de Borràs i el seu entorn, la distància amb el Govern no és nova -la presidenta suspesa del Parlament ja no hi va voler entrar-, i s'ha anat solidificant amb el pas dels mesos. Turull és vist per ERC com el dirigent que més pot ajudar a esquivar la trencadissa -abans de l'acord de legislatura, quan tot semblava embarrancat, es va oferir a Aragonès per desbloquejar la situació-, però necessita que el president faci un gest suficient per apaivagar les veus favorables a trencar la coalició. Segons Rius, encara "val la pena" governar plegats, però cal "complir els acords". La posada en marxa de múltiples grups de coordinació inclosos en el pacte de l'any passat, però, no han evitat que les friccions continuessin protagonitzant la relació ERC-Junts.
Reunió d'Aragonès amb les entitats després de la Diada. Foto: Europa Press
Dins la formació de Turull i Borràs persisteix encara la incògnita de quan serà la consulta a la militància, que s'hauria d'accelerar després del debat de política general. El 22 d'octubre hi ha consell nacional, de manera que aquesta qüestió podria irrompre en l'ordre del dia en funció de si al Parlament s'hi ha mantingut la unitat o no. Rius insistia aquest matí en la necessitat de recuperar l'agenda independentista aprofitant el debat més important de l'any -al marge dels pressupostos, que Giró negocia amb el PSC-, i també ha aprofitat per demanar a Aragonès que "sumi" i no "divideixi" des de la presidència. L'autoritat del president és un dels aspectes que ERC aspira a respectar en aquesta negociació, perquè s'interpreta que Junts no sempre ho ha fet.
Davant de tot plegat, els comuns -que apareixen com els més ben posicionats per aprovar els pressupostos davant la distància de la CUP i les reticències d'Aragonès a anar a buscar el PSC per no perdre avantatge negociadora a Madrid- insisteixen a ERC que cal posar fi a la crisi al Govern si volen negociar el comptes. També reclamen una solució definitiva al buit de poder existent al Parlament, amb Borràs suspesa i Junts negant-se a substituir-la. "Volem mostrar la nostra preocupació perquè Catalunya ha entrat en una espiral de bloqueig i interinitat", ha ressaltat Joan Mena, portaveu dels comuns, en roda de premsa. L'aspiració del partit és negociar els pressupostos abans que es presentin, de manera que arribin al Parlament amb la feina feta.
És una incògnita, però, quin moment polític transitaran ERC i Junts quan els comptes hagin d'arribar a la cambra catalana. L'ombra del trencament, que era més aviat remota fa unes setmanes, comença a fer-se palpable si no es tanca una entesa en els propers dies. Perquè, en el fons, hi conflueixen dos elements claus per al futur: quin paper institucional vol jugar Junts camí de les eleccions municipals i, en clau d'ERC, haurà de respondre a la pregunta de si ha arribat el moment de canviar d'aliats. Decisions que poden tenir conseqüències de llarg abast en ple cinquè aniversari de l'1-O.