Tota l'actualitat minut a minut

La Comissió d'Investigació al Senat per l'anomenat cas Koldo, que investiga presumptes irregularitats en la compra de material sanitari durant la pandèmia de la covid-19, ha acordat aquest dimecres a la tarda les dates de les primeres compareixences. L'exministre de Sanitat i cap de llista del PSC per a les eleccions del 12 de maig al Parlament de Catalunya, Salvador Illa, haurà de comparèixer el 24 d'abril al matí. La Comissió també cita a declarar Koldo García, l'exassessor de l'aleshores ministre de Transports i Mobilitat José Luís Ábalos que dona nom al cas. Està citat a declarar el 22 d'abril al matí, i a la tarda del mateix dia serà el torn del cap de gabinet quan Illa era ministre, Víctor Franco.

La CUP ha aprofitat la presentació de la llista per Barcelona aquest dimecres per enviar un missatge a PSC i Junts després que Foment anunciés anar al Tribunal Europeu de Drets Humans per denunciar "l'infern fiscal que viuen els rics a Catalunya".  La candidata per Barcelona Laure Vega ha assenyalat que “el dret humà a viure a costa de fomentar que els altres treballin no està recollit a cap conveni internacional”, i ha recordat que el que sí que es reconeix,  "és el dret a la salut, a l’educació, al treball digne". "Només volen un país per vendre'l a trossos", ha etzibat a socialistes i juntaires.

El secretari general de CCOO Catalunya, Javier Pacheco, ha reclamat un "finançament suficient" per "enfortir" l'estat del benestar i "reconstruir" els serveis públics. A més a més, ha demanat el vot pels partits d'esquerres de cara el 12-M. Pacheco ha manifestat que "volem impulsar el compromís de la classe treballadora catalana cap a un vot a l'esquerra demanant la seva participació en aquestes eleccions" i que "puguin votar aquells partits que tenen als seus programes aquestes polítiques progressistes"

El 9 d'abril del 2024 va ser efectivament un abans i un després en la justícia climàtica. El Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar aquest dimarts Suïssa per la seva inacció en les polítiques ambientals. “La sentència deixa claríssim que tots els estats europeus tenen l'obligació de lluitar contra el canvi climàtic”, explica Pau de Vílchez, professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de les Illes Balears.

Un grup d'activistes pel dret a l'habitatge i veïns afectats ha arribat en grup a la finca del número 33 del carrer Magalhaes, al barri del Poble-sec de Barcelona, per intentar restablir una situació bàsica: tenir porta a l'entrada de l'edifici. És la resposta dels moviments socials a la imposició establerta per operaris de l'empresa Stop Okupas, que els van arrencar la porta després de ser contractats per la nova propietat, un fons d'inversió. Des de llavors, un llogater ha marxat de l'edifici després de considerar que la situació era "límit", però encara hi viuen diverses persones, en aquest cas ocupant. De moment, una cinquantena de militants pel dret a l'habitatge i veïns han pres la iniciativa, almenys per tenir una porta a la finca. Informa David Cobo.

🔴 #ÚltimaHora | Activistes i veïns s'afarten de la situació a un bloc controlat per l'empresa Stop Okupas i fan una acció per recuperar la porta de l'edifici

També clamen: "Fora 'matons' dels nostres barris"

✍️ Informa @davidcobo_https://t.co/GlqC6THqvRpic.twitter.com/MI96VDu7Nj

— NacióDigital (@naciodigital) April 10, 2024

El Parlament Europeu aprova les noves normes migratòries que volen aturar l'ascens de l'extrema dreta

El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimecres el Pacte Migratori i d'Asil que endureix, de fet, la política migratòria de la Unió Europea. El suport majoritari dels grups del PPE, Socialista i els liberals de Renew han avalat laproposta, enfront les oposicions de l'extrema dreta i un sector de l'esquerra i els Verds. D'aquesta manera, l'eurocambra ratifica l'acord polític assolit a finals de desembre amb el Consell de la UE per actualitzar unes normes que reforcen les fronteres exteriors del club comunitari, endureixen l'acollida dels migrants i creen un sistema de solidaritat voluntària en el repartiment de migrants i per assistir països de primera arribada, com Itàlia, Grècia i Espanya. 

Israel mata tres fills del líder de Hamàs, Ismail Haniya

L'exèrcit ha donat mort aquest dimecres a tres fills i diversos nets del principal líder de Hamàs, Ismail Haniya, en el transcurs d'un dels bombardejos a Gaza. La informació l'ha donada l'agència de notícies Shehab, propera a Hamàs. El fet tràgic es produeix just quan les converses entre Israel amb l'organització islamista semblaven avançar cap a un alto el foc, amb la mediació d'Egipte i Qatar. A Qatar, precisament,viu exiliat de fa anys el mateix Hanija, qui ha dit que la mort dels seus fills i nets no ha d'incidir en les converses de pau. 

El diputat de Junts Isidre Gavín ha reclamat aquest dimecres al ministre de Transports, Óscar Puente, el traspàs del servei dels trens Avant de mitjana distància a la Generalitat. Segons Gavín, el traspàs permetria resoldre les deficiències d'un servei que ara és "insostenible" i on els ciutadans pateixen "endarreriments i incidències de forma reiterada". Per això ha demanat actuacions "urgents" per resoldre les mancances i el traspàs del servei de l'Avant a la Generalitat. "És un servei públic, transcorre íntegrament per Catalunya i és traspassable", ha dit. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha tancat aquesta porta i l'ha acusat de fer "populisme i demagògia" fruit de la "campanya electoral".

L'Audiència de Barcelona ha ratificat la decisió de deixar Dani Alves en llibertat provisional. En un escrit aquest dimecres, el tribunal desestima els recursos de la Fiscalia i l'acusació particular que demanaven anul·lar la sortida de presó sota l'abonament d'una fiança d'un milió d'euros. La sala encara valora els recursos de totes les parts contra la sentència que va condemnar l'exfutbolista a quatre anys i mig de presó per un delicte d'agressió sexual.

El president del Govern, Pere Aragonès, s'ha reunit aquest migdia amb la directora general de la UNESCO, Audrey Azoulay, al Palau de la Generalitat. Es tracta de la segona vegada que es troben, ja van fer-ho a París el 2021 per signar un acord de cooperació entre la Generalitat i la UNESCO. També hi ha participat la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret. Des de Presidència volen que aquesta reunió serveixi per "consolidar" les relacions entre el Govern i aquest organisme. Azoulay es troba a Barcelona amb motiu del Decenni de l'Oceà, organitzada per la UNESCO. Entre aquest dimecres i fins divendres, més de 1.500 persones de la comunitat oceànica analitzaran les oportunitats i els reptes relacionats amb la sostenibilitat dels grans mars.