"El futbol és un mirall de la societat, i el racisme hi és, als camps i també a fora", planteja Jordi Escartín, professor de la Universitat de Barcelona (UB) i expert en psicologia social. Fa dècades que Muhammad Ali, Michael Jordan, Usain Bolt i Pelé van desafiar els prejudicis racials i es van convertir en llegendes dels seus esports. Tanmateix, anys després, el racisme i la xenofòbia continuen presents en l’àmbit esportiu, tant als estadis com a les xarxes socials, on també és objecte d’atacs Lamine Yamal, una de les màximes estrelles del futbol actual.
De fet, l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia, adscrit a la Secretaria d’Estat de Migracions, va concloure després del monitoratge del discurs d’odi a les xarxes socials que el Mundial de futbol d'aquest estiu va servir de context per a la difusió de "prejudicis racistes i xenòfobs que van més enllà de l’àmbit esportiu". L'observatori va detectar un total de 54.771 continguts de discurs d’odi i narratives discriminatòries a les xarxes socials durant la celebració de la copa del món, des del seu inici l’11 de juny fins al 21 de juliol.
D'aquests missatges, el 74% incloïen continguts que "atempten contra la dignitat mitjançant la deshumanització", amb missatges amb un "ús del llenguatge agressiu explícit". El director de l’Observatori, Tomás Fernández Villazala, explica que en dates assenyalades el discurs d’odi s’estén a les xarxes "de manera exponencial", i a banda de reiterar la importància que els usuaris no comparteixin aquests missatges per evitar-ne la difusió i viralització, defensa que "és crucial la tasca de les plataformes digitals" a l'hora de retirar-los.
Lamine Yamal, una diana d'odi
Molts dels missatges analitzats per l'Observatori insultaven l'estrella de la selecció espanyola: Lamine Yamal. El català va ser víctima d'atacs racistes i islamòfobs, amb expressions com ara aquesta: "Que deixi de jugar el moro de merda". La majoria dels insults cap al mataroní van monitorar-se, paradoxalment, just després que Lamine marqués el seu únic gol durant el torneig, el qual va celebrar realitzant el gest musulmà del suyud -agenollant-se per fer un petó a terra-.
"Les nostres arrels estan sent humiliades", "moros mai" o "no és digne de ser espanyol" van ser alguns dels insults racistes recollits per l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia, que defensa que aquests episodis reflecteixen com l’esport "pot servir de context per a la difusió de discursos d’odi" que no només afecten esportistes concrets, si no engloben els "col·lectius amb què se’ls associa". Escartín defineix aquesta situació com "una paradoxa racista". El sociòleg argumenta que idolatrar i deshumanitzar "no són excloents": "És com estar content i plorant a la vegada. Per una banda, vull que jugui amb Espanya, però després no el deixo formar part d'aquesta nació".
Gemma Altell, psicòloga i codirectora de la consultoria social G-360, defensa que la societat "accepta i venera" Lamine Yamal sempre que "amagui quins són els seus orígens i valors culturals i religiosos". "I, així i tot, sempre serà considerat diferent", remarca. Altell lamenta l'auge dels discursos islamòfobs i reaccionaris que "han contribuït a augmentar la islamofòbia social", per això, la psicòloga sosté que la societat espanyola valorarà a Lamine positivament si amaga les "marques racials i religioses" per adoptar "els valors occidentals i capitalistes": "Molts racistes i xenòfobs pensen que si ets espanyol no pots ser musulmà".
"Lamine Yamal s’ha convertit en un referent per a molts joves d’origen migrant que viuen en situacions de vulnerabilitat i que veuen en el futbol una de les poques vies per sortir-se’n", argumenta la codirectora de G-360. Escartín coincideix amb aquest punt de vista i destaca la importància del mataroní del Barça com a role model "per aquells joves racialitzats que viuen en situació de vulnerabilitat". El sociòleg considera que Lamine pot tenir un efecte positiu sobre els joves que s’hi identifiquen, perquè "els ofereix una figura amb la qual emmirallar-se", malgrat les crítiques que rep.
"El futbol amplifica l'odi"
"El futbol i les xarxes socials no creen l’odi, sinó que l’amplifiquen i li donen un espai per expressar-se". Així ho defensa Jordi Escartín, que considera que els estadis són un reflex de la societat i que el problema no es pot reduir a "quatre penjats", sinó que respon a les realitats del sistema i l'estructura social que "reprodueixen determinats comportaments". Gemma Altell coincideix en aquest plantejament i assegura que el futbol és un "escenari propici" per a aquestes actituds, ja que pot esdevenir un canal per "expressar pulsions violentes".
Escartín també assenyala la "permissivitat" i el "silenci" de la majoria que contribueixen a perpetuar aquestes situacions racistes: "A l’estadi la gent podria xiular aquells que insulten". Altell, a més, considera que les xarxes socials han contribuït a amplificar aquest fenomen, però considera que "l’odi vinculat al futbol és una qüestió que ve de lluny" i que, per combatre’l, calen "canvis socials més estructurals".
Ambdós concorden que el racisme és "un fenomen sistèmic i estructural" i consideren que no se'l pot combatre únicament assenyalant les persones que el manifesten, sinó que cal actuar sobre els contextos que el permeten. En aquesta línia, Escartín defensa que la responsabilitat és compartida: "El poder permet determinades actituds, mentre que la resta de la societat sovint calla perquè ha estat educada en aquesta permissivitat".
"Us odiem més després del Mundial, sudacas"
Les dades recollides i analitzades per l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia confirmen que els missatges d'odi durant el Mundial també van disparar contra argentins, francesos i marroquins. De fet, l'Observatori conclou que l’origen dels jugadors i el partit entre Espanya i l’Argentina van ser els principals factors desencadenants del discurs d’odi a les xarxes socials. El volum de missatges va incrementar-se en el marc de la final, especialment els dirigits contra persones argentines i llatinoamericanes, amb comentaris com "argenmico de merda" o "us odiem més després del Mundial, sudacas".
En la mateixa línia, la selecció francesa també va ser objecte de comentaris xenòfobs que qüestionaven la legitimitat dels jugadors per representar aquest país a causa del seu color de pell, origen o ascendència. "No sembla França, són tot angolesos que serien uns sensellar sense el futbol" o "els francesos s'ho mereixen per no defensar els seus orígens", van ser alguns dels missatges d'odi que es van publicar a les xarxes. La selecció del Marroc i els seus aficionats també van ser objecte de comentaris racistes que els presentaven com "una amenaça per a la convivència i la seguretat", amb missatges com ara "invasió musulmana" o "són animals salvatges, que els eliminin ja".
El "nosaltres" i la classe social, factors clau
Jordi Escartín considera que el rebuig a Lamine Yamal no es pot entendre sense analitzar com es construeix "la identitat col·lectiva" i qui queda exclòs d’aquest "nosaltres": "La polarització ha fet que aquest concepte sigui limitant i faciliti la divisió entre els qui es consideren part del grup i els qui no". El sociòleg explica que, tot i que Lamine sigui català i tingui la nacionalitat espanyola, el color de la pell o els seus orígens culturals fan que una part de la societat no el reconegui com "un dels seus".
Gemma Altell reivindica, també, la importància de la classe social del mataroní, ja que defensa que l’origen ètnic no es percep de la mateixa manera quan una persona pertany a una classe social alta que en aquelles que viuen en "situacions de pobresa". En el cas de Lamine, la psicòloga considera que els seus orígens humils són "un element significatiu que no desapareix pel fet d’haver assolit l’èxit esportiu". Altell planteja que la societat fa perdurar l’estigma ètnic per sobre dels èxits esportius que pugui arribar a aconseguir l'individu de forma individual: "Aquest rebuig perpetua i reforça les fronteres entre els qui són considerats part del nosaltres i aquells que continuen sent tractats com a altres", conclou.
