El Tribunal Suprem jutjarà aquest dimecres la diputada de la CUP Eulàlia Reguant. Ara fa set mesos s'havia de celebrar la vista oral, però l'alt tribunal la va suspendre per defectes processals en la causa, que s'han hagut de corregir abans de poder enviar, de nou, la dirigent independentista a judici. Reguant s'enfronta a una pena de quatre mesos de presó i inhabilitació per un delicte de desobediència per haver-se negat a respondre les preguntes de Vox quan va comparèixer com a testimoni al judici del procés. En declaracions a NacióDigital, Reguant dona per feta la condemna, però no la inhabilitació com a diputada. L'escenari és incert i tot dependrà dels termes en què s'expressi la sentència del Suprem.
El cas de Reguant s'assembla més al del diputat de Podem Alberto Rodríguez que no pas a d'altres de recents que han afectat dirigents independentistes, com Quim Torra o Pau Juvillà. La Fiscalia demana per a Reguant una pena d'inhabilitació, però no per a càrrec públic -com va passar amb Torra i Juvillà- sinó per al sufragi passiu -com amb Rodríguez. En cas de condemna, si aquesta no inclou pena de presó, Reguant no podria presentar-se a les eleccions durant el temps de la pena, un màxim de quatre mesos, però no necessàriament implicaria perdre l'acta de diputada. Això planteja semblances amb el cas de Rodríguez, que va ser condemnat a un mes de presó -que es va substituir per una pena de multa- i inhabilitació per a sufragi passiu.
El resultat, tant en el cas de Torra com el de Juvilla o el de Rodríguez, va ser el mateix: van acabar perdent l'acta de diputat. En el cas de l'expresident, se'l va apartar a partir d'una interpretació polèmica de la llei orgànica de règim electoral. Torra va ser condemnat per desobediència, inclòs en el capítol de delictes contra l'administració. La llei diu a l'article 6.2 que són inelegibles aquelles persones condemnades, encara que la sentència no sigui ferma, per aquest tipus de delictes. A això se li suma l'article 6.4, que diu que les causes d'inelegibilitat ho són també d'incompatibilitat. Arran d'això, la Junta Electoral va ordenar la retirada de l'escó de Torra, decisió acatada pel Parlament. Va passar el mateix amb Juvillà. En els dos casos, la condemna era d'inhabilitació per a càrrec públic.
El cas de Reguant és sensiblement diferent, perquè se li demana una pena d'inhabilitació per al sufragi passiu. S'assembla més al cas d'Alberto Rodríguez, que va ser especialment controvertit. La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, no fent cas dels informes dels lletrats, va retirar l'acta al diputat de Podem. Batet es va emparar en un escrit del Suprem en què es remarcava la inhabilitació del diputat perquè, a més de la inhabilitació, se li imposava una pena de presó (que no es va arribar a activar mai, perquè es va substituir per una multa). Manuel Marchena, que va signar l'ofici en qüestió, no especificava què s'havia de fer amb l'acta de Rodríguez, només deia que estava "inhabilitat per al sufragi passiu".
Els lletrats del Congrés van posicionar-se en contra de la retirada de l'acta, argumentant que la pena de presó s'havia substituït per una multa i, per tant, no es podia aplicar l'article 6.2 de la llei electoral, que diu que els condemnats en sentència ferma a una pena privativa de llibertat són "inelegibles" (i tampoc, doncs, l'article 6.4, que diu que les causes d'inelegibilitat ho són també d'incompatibilitat). Malgrat això, Batet va procedir a retirar l'acta de diputat a Rodríguez l'octubre de l'any passat. El cas ja és al Tribunal Constitucional, que l'haurà de revisar i no és descartable que acabi donant la raó al dirigent canari. La Fiscalia, de fet, ja s'ha posicionat a favor que se li doni empara perquè, diu, pot haver-hi "marge" per entendre la llei d'una altra manera.
La pena de presó és clau Les possibles semblances entre el cas de Reguant i el de Rodríguez s'hauran d'acabar de concretar quan hi hagi sentència. La diputada veu pràcticament impossible una absolució, i si se la condemna a pena de presó -no hi hauria d'entrar-, difícilment podria esquivar perdre l'acta de diputat. Ara bé, si el Suprem li substitueix la pena de presó per una de multa, o bé directament només la condemna a una pena d'inhabilitació per al sufragi passiu, s'obre un escenari similar al de Rodríguez, en què hi pot haver més marge d'interpretació. No se li podria aplicar l'article 6.2 de la llei electoral, perquè no hi ha pena de presó i tampoc està condemnada per un delicte contra l'administració (la seva desobediència s'inclou en els delictes contra l'ordre públic), i tampoc l'article 6.4.
En aquest cas, el focus se situaria en la mesa del Parlament, que continua sense presidenta després de la suspensió de Laura Borràs com a diputada i la negativa de Junts a presentar un substitut. En tots els casos precedents, de Torra a Juvillà, la mesa ha acabat en una posició complicada, sovint pels missatges públics de desobediència o defensa dels drets dels diputats que, finalment, no s'han pogut traslladar a la pràctica. "Si no m'han de retirar l'acta, demanarem que no me'l retirin", avança Reguant en declaracions a aquest diari. En tot cas, per això encara falten setmanes o mesos. Abans, dimecres, hi ha la vista al Tribunal Suprem, que des de l'entorn de la diputada s'ha volgut situar com un judici contra el moviment antifeixista.
Denunciarà la normalització de l'extrema dreta Al Suprem, Reguant declararà en català i es ratificarà en la decisió que va prendre, juntament amb l'exdiputat Antonio Baños, en aquell mateix edifici, ja fa més de tres anys. Denunciarà la normalització de l'extrema dreta a les institucions i la vida pública de l'estat espanyol i reivindicarà el dret a l'objecció de consciència. La llei diu que un testimoni està obligat a respondre a les parts en un judici, però també estableix que pot negar-s'hi quan això el pot perjudicar moralment. Ja hi ha previst que una delegació dels partits independentistes i les entitats acompanyi la diputada de la CUP fins a les portes de l'alt tribunal, a Madrid.
El de Reguant serà el primer d'unanova onada de judicis contra l'independentisme. El proper que hi ha previst és el que afecta Roger Torrent i la mesa del Parlament, que s'ha de fer la primera setmana d'octubre. Tot apunta, també, que abans d'acabar l'any hi haurà el judici a l'exconsellera Meritxell Serret, encara sense data. En els pròxims mesos també es jutjarà l'exdiputada Anna Gabriel, un cop el Suprem ha conclòs la investigació. En tots aquests casos les penes seran només d'inhabilitació. De cara a l'any que ve s'hauria de celebrar el judici contra els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pels preparatius de l'1-O, que sí que poden enfrontar-se a penes elevades de presó.
