La Barcelona que va fer alcalde Trias i la del seu retorn: així ha canviat l'opinió pública en 10 gràfics

En un acte poc habitual en la política actual, Xavier Trias retorna a l'arena política després d'anys en segona línia. Malgrat les magres expectatives de Junts als comicis, afirma que pretén reconquerir una alcaldia de Barcelona que el 2011 ja va aconseguir per primer -i únic- cop per a CiU, per bé que al cap de quatre anys la va cedir a Ada Colau després d'una campanya embrutada per les clavegueres de l'Estat. La ciutat que el va escollir, però, ha canviat molt. De fet, més d'una quarta part dels barcelonins fa menys de deu anys que hi viu, així que no van tenir ni l'ocasió de votar Trias aquell 2011. Com ha canviat la ciutadania a nivell sociopolític, durant aquest període? Deu gràfics permeten copsar-ne notables diferències.
 

1. Una gestió qüestionada

La gestió de l'Ajuntament de Barcelona passa per un moment molt negatiu. Pràcticament la meitat dels veïns la qualifiquen de dolenta o molt dolenta i menys del 40%, de bona o molt bona. Un toc d'atenció que no es notava amb tanta contundència precisament des de just abans que Trias fos escollit alcalde, i això que quasi tot el primer mandat de Colau va gaudir de valoracions positives. La Covid ha perjudicat la imatge de les institucions quasi arreu, però és que, fins i tot si es comparen les opinions cap a l'Ajuntament amb les que els barcelonins tenen de la Generalitat, últimament ha empitjorat més la valoració del consistori local.

Com valoren els barcelonins la gestió de l'Ajuntament? I millor o pitjor que la de la Generalitat?
Les opinions del consistori en relació al Govern mostren la diferència entre el percentatge d'aquells que creuen que la primera institució ho ha fet bé, normal o malament, en comparació amb els que opinen el mateix de la segona (la diferència és en punts percentuals)

2. Una majoria veu pitjor Barcelona

De forma coherent amb l'anterior dada, però potser encara més contundent, el rumb de la ciutat es percep negatiu. De forma estable des de finals del 2018, a l'entorn del 60% dels veïns creu que Barcelona ha empitjorat durant l'any anterior, un percentatge inèdit en les darreres tres dècades. I amb prou feines un de cada quatre afirma que millora. Igualment, aquells barcelonins que creuen que la ciutat empitjora superen en 13 punts els que creuen que Catalunya en conjunt també ho fa. La dada és clara, si bé també és cert que, malgrat ja ho era el 2019, Colau va aconseguir reeditar l'alcaldia llavors -sense guanyar les eleccions-. Per contra, Trias havia aconseguit situar al final del seu mandat la millor percepció de quasi tota la dècada anterior i, així i tot, no va ser reelegit.

Els veïns creuen que Barcelona ha anat a millor o a pitjor, durant l'últim any? I en major o menor mesura que tota Catalunya?
Les opinions de la ciutat en relació al país mostren la diferència entre el percentatge d'aquells que creuen que Barcelona millora, es manté o empitjora, en comparació amb els que opinen el mateix del conjunt del país (la diferència és en punts percentuals)

3. Percepció negativa de l'economia local

L'optimisme tampoc no arriba en el camp econòmic. La meitat dels barcelonins creu que l'estat econòmic de la ciutat és dolent o molt dolent, tot i que es tracta d'un percentatge lògicament inferior als dels pitjors moments de la pandèmia. La percepció, durant el mandat de Trias, va ser pitjor, però llavors la tendència era positiva. Aquí la dada clau, per aïllar l'efecte de la conjuntura actual és que, per primer cop des del 2000 -des que hi ha dades-, els veïns no creuen que la situació a la ciutat sigui millor que al conjunt de Catalunya. Amb anterioritat, sempre havien cregut que l'economia local era una mica millor a la de la resta del país, fins i tot durant els pitjors moments de la crisi econòmica del 2008.

Com creuen els veïns que és l'estat de l'economia a Barcelona? I és millor o pitjor que el de tota Catalunya?
Les percepcions de la ciutat en relació al país mostren la diferència entre el percentatge d'aquells que creuen que l'economia de Barcelona és bona, regular o dolenta, en comparació amb els que opinen el mateix de la del conjunt del país (la diferència és en punts percentuals)

4. Preocupen la inseguretat i, en segon lloc, la neteja

Entre 2010 i 2016, encara amb els efectes de la crisi presents, la principal problemàtica de la ciutat més citada era l'atur i el treball. Ara, malgrat la percepció negativa de l'economia, no és així. La inseguretat és la més esmentada des de fa quatre anys i, per primer cop des del 2005, més d'un 10% dels barcelonins es mostra amoïnat sobretot per la neteja. Els problemes derivats del trànsit s'enfilen per primer cop al tercer lloc -enmig de la polèmica per les superilles i altres canvis urbanístics-, mentre que, malgrat que l'habitatge era el segon més citat durant l'anterior campanya, ara ha baixat uns quants graons.

Quin problema és el principal de la ciutat, segons els veïns?

5. Junts perd suport sobretot entre la gent gran...

La caiguda en la intenció de vot de Junts respecte la que tenia la CiU de Trias ha estat molt accentuada. En tot cas, es tracta de dades sense cuina i, per tant, són imprecises i se'n poden fer poques estimacions globals de regidors. Ara bé, sí que permeten analitzar la implantació per franges d'edat i precisament la penetració de Junts ha reculat sobretot en la de gent gran, a partir dels 65 anys. En anteriors comicis, era un graner important per a CiU, però ara la intenció de vot cap a Junts en aquesta franja se situa en la mitjana de la resta, mentre que hi han millorat suports ERC i els comuns, i el PSC s'hi manté ben instal·lat. A nivell català, en canvi, el partit treu millors resultats entre els jubilats, segons el CEO.

Quina intenció directa de vot té cada partit, a un any de les eleccions i per franges d'edat? 

6. ...i la gent gran adorava Trias

Malgrat el problema interior del partit, el retorn de Trias pot ser una solució per recuperar suports entre els barcelonins de 65 anys i més. L'exalcalde rebia sempre molt bones valoracions entre els veïns d'aquesta franja, les millors de tots els dirigents locals en qualsevol grup d'edat. El 2018 li van posar un 6,2, de mitjana, una nota altíssima. El millor valorat ara entre els jubilats era Ernest Maragall (5,7). Trias, a més, aconseguia valoracions molt correctes també entre la resta de grups d'edat i el nivell de coneixement rondava el 90% (ara el de Neus Munté és del 35%).

Quina valoracions reben els dirigents municipals, a un any de les eleccions i per franges d'edat?
Clicant o passant el cursor damunt de cada barra, apareix el nom del candidat valorat i el percentatge de coneixement que rep
 

7. Una ciutat cada cop més d'esquerres

Barcelona ha virat també els darrers anys cap a l'esquerra. Quan Trias va ser elegit alcalde, ja ho era força, ja que un 32% dels veïns es definien d'esquerra i un 20% més, de centre esquerra. Això, però, s'ha accentuat sobretot durant els mandats de Colau i ara un 45% ja es defineix directament d'esquerra. Aquests, juntament amb els de centre esquerra, han arribat a sumar el 70% o més d'adhesions, mentre els de centre amb prou feines superaven per poc el 10%, el mateix percentatge que ronden units els de centre dreta i dreta. De fet, els tres primers partits, que sumen quasi el 70% regidors del ple, ja es reivindiquen d'esquerra.

Com se situen els barcelonins a l'eix ideològic?
 

8. L'independentisme recula a la ciutat

Pel que fa a l'eix nacional, l'independentisme va tocar sostre durant els anys àlgids del procés i ha reculat els darrers dos anys. Gairebé quatre de cada deu barcelonins defensaven com a estatus preferit per a Catalunya la independència, mentre que ara en serien uns tres de cada deu, segons les enquestes fetes a Barcelona per als baròmetres del CEO agrupades anualment.La tria de l'estat federal també retrocedeix, però més progressivament i, en canvi, l'estat autonòmic ja se situa com la segona opció més citada. En tot cas, la mostra de l'enquesta va canviar just abans del 2015, motiu pel qual no es disposa de dades prèvies a aquell any que permetin una sèrie històrica més llarga.

Quin és l'estatus preferit per a Catalunya, segons els barcelonins? 

9. La fe retrocedeix acceleradament

No és un element estrictament polític, però la caiguda accelerada del nombre de creients a Barcelona sí que evidencia canvis de mentalitat, de valors i generacionals de fons. En només 12 anys, el percentatge de veïns que es declaren no creients, agnòstics o ateus s'ha disparat de prop d'una quarta part a la meitat del total, quasi duplicant-se. Mentre, els catòlics no practicants retrocedien del 46% al 29%, els practicants, del 16% al 10%, i els creients d'altres confessions cristianes o altres religions es mantenen estables en nivells molt baixos. La religió, per tant, és cada cop menys rellevant per a la ciutadania.

Com es consideren els veïns de Barcelona, des del punt de vista religiós? 

10. Instagram passa per davant de Facebook

Les noves tecnologies són sempre una evidència clara de la rapidesa amb què evoluciona la societat. I aquests es plasmen en els hàbits de la ciutadania pel que fa a l'ús de les xarxes socials, amb tendències canviants i prioritats que poden resultar efímeres. Quan Trias va ser escollit alcalde, un 36% dels barcelonins usava habitualment Facebook i ara en són deu punts més, però havent deixat enrere el pic d'aquesta plataforma fa cinc anys. Instagram, de fet, ja li ha passat per davant i se situa només per darrere l'hegemònic WhatsApp. Twitter, Linkedin i Telegram també han incrementat molt la seva presència i tot plegat segur que desemboca en una campanya a xarxes totalment diferent per a l'exalcalde. I algun material ja creat especialment per a aquestes plataformes ja ho evidencia.

Quines xarxes socials han usat els barcelonins els darrers 30 dies?
A partir del 2019, la resposta ja no és espontània, sinó que se suggereixen alguns noms, cosa que explicaria l'aparició de cop de WhatsApp, ja que molts enquestats podien no considerar-lo una xarxa social els anys anteriors i, per això, no hi apareixia