La votació s'ha viscut en la comissió d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat. La proposició, sorgida de Junts per Catalunya, reclama que no es posi en marxa cap obra nova en clau superilla. Això faria referència, sobretot, a obres pendents d'avançar a l'entorn de la Sagrada Família i el Camp d'en Grassot, però també al Fort Pienc i a la zona Sagrera-Navas, entre d'altres. En totes aquestes zones hi ha en marxa alguna fase dels processos participatius municipals i encara s'hi podria donar un darrer impuls urbanístic abans d'acabar el mandat. La nova petició política demana aturar-ho.
Tanmateix, malgrat la unanimitat de l'oposició i l'adhesió d'una de les dues potes del govern municipal, el recorregut de la proposició és limitat. No és vinculant. I els plans de Colau són seguir endavant amb els projectes d'ampliació del verd a punts estratègics de tota la ciutat. Les decisions per licitar les obres només necessiten el vistiplau de la comissió de govern i en aquest òrgan intern els comuns tenen majoria.
Sigui com sigui, aquest nou pas evidencia la sintonia entre Junts i PSC alhora de carregar contra el pla expansiu de les superilles. Especialment, davant la proximitat dels comicis del maig. Després dels últims posicionaments públics de Collboni -que ha exhibit un nou tarannà que demanava enterrar el pla estrella dels comuns en urbanisme- ha arribat finalment una votació formal en comissió municipal per exigir un fre a les superilles. Això ha indignat la segona tinent d'alcaldia, Janet Sanz, que ha assegurat que "aquesta proposició el que fa és inaugurar una nova etapa d’aquesta comissió" per convertir-la en "una comissió electoral, de campanya".
Acusació nuclear: la falta de diàleg
Al marge de les consideracions dels partits, que d'entrada veuen amb més o menys reticències els límits al trànsit rodat, el punt de trobada de les intervencions que han criticat la postura de Barcelona en Comú ha estat la manca de consens i diàleg. El ponent de la proposta, Jordi Martí Galbis, ha reivindicat la necessitat de canvis per la "pacificació" de carrers i places però "sota la base del diàleg" i "el consens social". Això suposa acceptar que hi hagi "retards en l'execució" de les transformacions urbanístiques, però "és imprescindible", ha insistit, assenyalant Barcelona en Comú per tirar pel dret i tenir massa pressa. Per aclarir-ho, ha demanat fer ús de la modelització virtual amb el sistema Digital Twin.
També PP, Ciutadans i Valents s'han expressat en termes similars, si bé han elevat el to i han arribat a assegurar que les superilles instaurades tenen efectes negatius. Al seu torn, la regidora Eva Baró, d'ERC, ha estat més conciliadora. Ha denunciat que hi hagi intents de portar a la justícia les transformacions urbanístiques, com quan l'entitat Salvem Barcelona va porta a la Fiscalia la superilla de l'Eixample, alhora que ha reclamat que hi hagi "un mínim consens polític" per tirar endavant les grans transformacions de ciutat. En aquest sentit, la representant republicana ha exposat que aquest acord no es troba "ni dins del govern", amb comuns i PSC distanciats. "Vostès no estan transformant Barcelona. Apedacen la ciutat a trossets a cop d'imposició i de necessitat política", ha expressat Baró.
La justificació socialista
L'encarregada de donar explicacions per l'atac socialista a la iniciativa del seu mateix executiu municipal ha estat la tinent d'alcaldia Laia Bonet. La número dos dels socialistes a l'Ajuntament ha recalcat que senten "preocupació" per "diverses coses" de les superilles. Així, ha mencionat que en aquestes transformacions s'han trobat que "es genera una incompatibilitat de facto entre pacificació i presència del transport públic". També ha plantejat les molèsties que reben els carrers que xuclen el trànsit expulsat de les vies pacificades i ha carregat contra el fet que la inversió municipal s'hagi centrat en "el centre de la ciutat". Alhora, malgrat que els socialistes són precisament els que bloquegen els avenços en limitació al preu del lloguer al govern de l'Estat, Bonet ha plantejat també aclarir "què passa amb els preus dels lloguers i dels habitatges" allà on es millora la qualitat de vida dels veïns, expulsant el trànsit. "Són compatibles les superilles en les polítiques contra la gentrificació?", ha plantejat.Sanz, al seu torn, ha lamentat el pacte exhibit per Junts i socialistes. "Dir a no a les superilles és un curiós inici de campanya per la Barcelona del sí", ha comentat la representant dels comuns en referència al lema de Collboni per a les properes municipals. Igualment, ha insistit en què les polítiques d'eixos verds i pacificacions amb el model superilla Barcelona són la via preferent per entomar l'emergència climàtica en l'àmbit urbanístic. A més, ha recordat que aquest projecte està finançat en part pels fons Next Generation. "I, per tant, avalat per la Unió Europea", ha rematat.