24
de gener
de
2023
Actualitzat:
15
de gener
de
2024,
18:12h
Finalment, el govern alemany ha donat llum verda a enviar tancs Leopard 2 a Ucraïna, després d'un pols important entre els aliats occidentals. La majoria d'analistes consideren que l'arribada d'aquests vehicles de combat -un dels més potents del món- tindrà un efecte directe en l'evolució del conflicte, del tot enfangat onze mesos després de començar. Però la reunió dels responsables de defensa occidentals celebrada divendres passat a Alemanya va concloure sense un acord i han hagut de passar dies per desbloquejar la decisió.
El govern d'Ucraïna reclama amb dramatisme els tancs, que considera essencials quan l'exèrcit rus ha incrementat els seus atacs i el front de l'est viu un dels moments més intensos entorn les ciutats de Soledar -que ha caigut en mans russes- i Blakhmut, al Donetsk. Vladímir Putin necessita revertir el relat sobre la guerra amb alguna victòria clara i Kíiv combat per impedir-ho i minar més la moral dels invasors. En aquest instant del conflicte, el debat sobre els Leopard 2 és decisiu. Aquí teniu deu preguntes i respostes entorn l'enviament d'aquests tancs.
Perquè malgrat la intensitat dels combats des de finals d'any, tots els actors de l'escena internacional esperen que Rússia llanci una ofensiva militar total així que els camps es desgelin i arribi la primavera. Ucraïna, que sembla haver perdut la iniciativa en sectors de l'est i acaba de perdre la cúpula d'Interior en un accident, vol estar ben preparada per quan arribi aquesta hora, que pot ser decisiva en l'evolució de la guerra, i calen algunes setmanes perquè els oficials ucraïnesos estiguin preparats per emprar-los sobre el terreny.
Algunes de les crítiques que rep Berlín són injustes. Possiblement, des de l'inici del conflicte, cap altre país ha hagut de fer un esforç més gran per capgirar les seves prioritats estratègiques. Ho ha fet aplanant-se a les urgències d'una nova política energètica de la UE, tenint en compte que el 55% del consum alemany provenia de Rússia. I ho ha fet anunciant que destinaria el 2% del PIB a despesa militar, cosa a la qual mai havia accedit. Berlín ha proveït Kíiv de sistemes antimíssils i vehicles blindats, i és dels estats que més ha ajudat sobre el camp de batalla.
El govern d'Ucraïna reclama amb dramatisme els tancs, que considera essencials quan l'exèrcit rus ha incrementat els seus atacs i el front de l'est viu un dels moments més intensos entorn les ciutats de Soledar -que ha caigut en mans russes- i Blakhmut, al Donetsk. Vladímir Putin necessita revertir el relat sobre la guerra amb alguna victòria clara i Kíiv combat per impedir-ho i minar més la moral dels invasors. En aquest instant del conflicte, el debat sobre els Leopard 2 és decisiu. Aquí teniu deu preguntes i respostes entorn l'enviament d'aquests tancs.
1. Per què són tan importants els Leopard 2?
Els Leopard 2 són de fabricació alemanya, pesen 62 tones, poden arribar a una velocitat de 70 km/hora i tenen una autonomia de 340 quilòmetres. Es considera com un dels millors tancs de guerra que existeixen al planeta. Funcionen amb dièsel, i són fàcils de proveir i de reparar. Amb un canó de 120 mm i dues metralladores, el seu blindatge es considera difícil de batre i serien ideals per penetrar en zones avui ocupades per Rússia. La seva extensió sobre el terreny permetria fer avançar la infanteria sobre el sòl ocupat.
2. Per què es considera clau que s'enviïn ara?
Perquè malgrat la intensitat dels combats des de finals d'any, tots els actors de l'escena internacional esperen que Rússia llanci una ofensiva militar total així que els camps es desgelin i arribi la primavera. Ucraïna, que sembla haver perdut la iniciativa en sectors de l'est i acaba de perdre la cúpula d'Interior en un accident, vol estar ben preparada per quan arribi aquesta hora, que pot ser decisiva en l'evolució de la guerra, i calen algunes setmanes perquè els oficials ucraïnesos estiguin preparats per emprar-los sobre el terreny. 3. Per què Berlín s'hi ha resistit fins ara?
Berlín s'ha resistit -fins ara- a totes les pressions perquè enviï els tancs. El govern alemany és reaci a fer salts qualitatius en la guerra i es pren seriosament els advertiments del Kremlin contra un increment en els enviaments militars. A més, el canceller Olaf Scholz ha repetit en diverses ocasions que tot esforç important en l'ajuda militar vol que sigui dins d'una acció conjunta dels aliats.Algunes de les crítiques que rep Berlín són injustes. Possiblement, des de l'inici del conflicte, cap altre país ha hagut de fer un esforç més gran per capgirar les seves prioritats estratègiques. Ho ha fet aplanant-se a les urgències d'una nova política energètica de la UE, tenint en compte que el 55% del consum alemany provenia de Rússia. I ho ha fet anunciant que destinaria el 2% del PIB a despesa militar, cosa a la qual mai havia accedit. Berlín ha proveït Kíiv de sistemes antimíssils i vehicles blindats, i és dels estats que més ha ajudat sobre el camp de batalla.