18
d'abril
del
2023
Actualitzat
a la
13:16h
El fitxatge d'Astrid Barrio pel consell acadèmic que comandarà la part inicial del plantejament de l'acord de claredat ha generat una forta remor, especialment dins l'independentisme, perquè aquesta politòloga s'ha significat amb contundència contra el procés sobiranista. En una entrevista a Naciópublicada aquest dilluns al vespre, per exemple, sostenia que no és que sigui "antiindependentista", sinó que és "antiprocessista". El Govern ha defensat la tria de Barrio amb l'argument que, en el "consens" que genera l'acord de claredat, hi ha de ser "tothom". "També hi ha de ser els qui han dit que no eren independentistes o que no estaven a favor del procés. El consell acadèmic és plural, com ho és la societat", ha apuntat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del gabinet català.
El consell acadèmic s'integrarà al Departament de la Presidència i, a banda de Barrio, estarà integrat per aquests experts: Mar Aguilera, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Eva Anduiza, catedràtica de Ciència Política a la UAB; Marco Aparicio, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Girona; Pau Bossacoma, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC; Elisenda Casañas, professora de Dret Constitucional a la Universitat d'Edimburg; Lesley-Ann Daniels, investigadora a l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI); Josep Lluís Martí Màrmol, professor de Filosofia del Dret i Política de la UPF; i el professor lector de Teoria Política a la UPF, Marc Sanjaume, que en serà el president. Els membres del consell tindran dret a rebre una remuneració per l’assistència a les reunions.
L'acord de claredat, ha dit Plaja, són un "punt de partida" amb el "màxim de consens possible" per acabar arribar a "l'objectiu claríssim de tornar a votar" i de decidir a les condicions d'un referèndum. "Es tracta de poder apoderar la ciutadania per decidir a les urnes el futur del país. És bo que els punts de partida siguin distants i que de manera conjunta es puguin acordar les normes del joc", ha asseverat la portaveu de l'executiu. Un dels interessos personals del president és que, en aquest procés, també s'hi impliquin els contraris a la independència, si més no pel que fa al disseny de la hipotètica votació que es plantejarà a la Moncloa.
La setmana passada, Aragonès va revifar la proposta de l'acord de claredat, que genera dubtes -i crítiques- en l'independentisme i no té per ara cap suport a l'Estat. El govern espanyol, de fet, es va afanyar a tancar la porta al plantejament del referèndum acordat amb dues idees: que no té cabuda a la Constitució i que cal "passar pàgina" de tot allò que s'assembli a la tardor del 2017. Tanmateix, el president continuarà insistint en la proposta, que primer passarà el sedàs del consell acadèmic, i després de les municipals aterrarà en l'àmbit dels partits amb una taula específica. Junts ja ha deixat clar que l'acord de claredat no els agrada, però formarà part de les reunions, mentre que el PSC ha deixat en l'aire la seva participació en les trobades.
En més d'una ocasió, Aragonès ha assenyalat públicament que el PSOE, si vol continuar a la Moncloa, haurà d'entendre's amb ERC. I això vol dir, essencialment, que la propera investidura -segons les aspiracions dels republicans- haurà de ser més exigent que la de principis del 2020, quan es va arrencar el compromís de la taula de diàleg. La posició de força d'ERC és que seran una força indispensable si Pedro Sánchez està en disposició d'optar a la reelecció davant del PP d'Alberto Núñez Feijóo; la posició de força dels socialistes és que poden pressionar els republicans amb l'argument que, si no pacten amb ells, vindran la dreta i l'extrema dreta. El PSC ja va votar en contra de l'acord de claredat al setembre i el PSOE ha fet saber, en ple any electoral, que la taula de diàleg està amortitzada. I que, de referèndum, res de res.
Fonts governamentals assenyalaven, poc després de la roda de premsa d'Aragonès, que un dels motius de posar en marxa definitivament l'acord de claredat és fer mullar la resta d'actors de l'independentisme, en especial Junts. "Què proposaran?", es preguntaven els mateixos actors. El president, especialment des que la formació fundada per Carles Puigdemont va decidir voluntàriament abandonar el Govern, els ha desafiat a plantejar una "alternativa viable" que, segons Junts, ha d'estar estructurada al voltant de la "confrontació". Puigdemont, en un tuit especialment llarg, va carregar amb duresa contra Aragonès, a qui ha acusat de voler "imposar" una proposta que ja va ser rebutjada per la cambra catalana. Laura Borràs, presidenta del partit, es va expressar en termes similars. La unitat estratègica està congelada des de l'1-O.
En aquesta branca s'hi situa l'acord de claredat, que en funció de l'opinió dels experts pot fer portar el debat cap al percentatge de participació -més del 50%- i de vots favorables -55%- que van plantejar els republicans en l'últim congrés. Aragonès vol accelerar cap al referèndum pactat, però d'obstacles en trobarà tant dins com fora de l'independentisme. De com se'n surti en pot dependre la reelecció el 2025: per sortir-se'n, necessita un propòsit en clau de procés.
El consell acadèmic s'integrarà al Departament de la Presidència i, a banda de Barrio, estarà integrat per aquests experts: Mar Aguilera, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Eva Anduiza, catedràtica de Ciència Política a la UAB; Marco Aparicio, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Girona; Pau Bossacoma, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC; Elisenda Casañas, professora de Dret Constitucional a la Universitat d'Edimburg; Lesley-Ann Daniels, investigadora a l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI); Josep Lluís Martí Màrmol, professor de Filosofia del Dret i Política de la UPF; i el professor lector de Teoria Política a la UPF, Marc Sanjaume, que en serà el president. Els membres del consell tindran dret a rebre una remuneració per l’assistència a les reunions.
L'acord de claredat, ha dit Plaja, són un "punt de partida" amb el "màxim de consens possible" per acabar arribar a "l'objectiu claríssim de tornar a votar" i de decidir a les condicions d'un referèndum. "Es tracta de poder apoderar la ciutadania per decidir a les urnes el futur del país. És bo que els punts de partida siguin distants i que de manera conjunta es puguin acordar les normes del joc", ha asseverat la portaveu de l'executiu. Un dels interessos personals del president és que, en aquest procés, també s'hi impliquin els contraris a la independència, si més no pel que fa al disseny de la hipotètica votació que es plantejarà a la Moncloa.
La setmana passada, Aragonès va revifar la proposta de l'acord de claredat, que genera dubtes -i crítiques- en l'independentisme i no té per ara cap suport a l'Estat. El govern espanyol, de fet, es va afanyar a tancar la porta al plantejament del referèndum acordat amb dues idees: que no té cabuda a la Constitució i que cal "passar pàgina" de tot allò que s'assembli a la tardor del 2017. Tanmateix, el president continuarà insistint en la proposta, que primer passarà el sedàs del consell acadèmic, i després de les municipals aterrarà en l'àmbit dels partits amb una taula específica. Junts ja ha deixat clar que l'acord de claredat no els agrada, però formarà part de les reunions, mentre que el PSC ha deixat en l'aire la seva participació en les trobades.
En més d'una ocasió, Aragonès ha assenyalat públicament que el PSOE, si vol continuar a la Moncloa, haurà d'entendre's amb ERC. I això vol dir, essencialment, que la propera investidura -segons les aspiracions dels republicans- haurà de ser més exigent que la de principis del 2020, quan es va arrencar el compromís de la taula de diàleg. La posició de força d'ERC és que seran una força indispensable si Pedro Sánchez està en disposició d'optar a la reelecció davant del PP d'Alberto Núñez Feijóo; la posició de força dels socialistes és que poden pressionar els republicans amb l'argument que, si no pacten amb ells, vindran la dreta i l'extrema dreta. El PSC ja va votar en contra de l'acord de claredat al setembre i el PSOE ha fet saber, en ple any electoral, que la taula de diàleg està amortitzada. I que, de referèndum, res de res.
Fonts governamentals assenyalaven, poc després de la roda de premsa d'Aragonès, que un dels motius de posar en marxa definitivament l'acord de claredat és fer mullar la resta d'actors de l'independentisme, en especial Junts. "Què proposaran?", es preguntaven els mateixos actors. El president, especialment des que la formació fundada per Carles Puigdemont va decidir voluntàriament abandonar el Govern, els ha desafiat a plantejar una "alternativa viable" que, segons Junts, ha d'estar estructurada al voltant de la "confrontació". Puigdemont, en un tuit especialment llarg, va carregar amb duresa contra Aragonès, a qui ha acusat de voler "imposar" una proposta que ja va ser rebutjada per la cambra catalana. Laura Borràs, presidenta del partit, es va expressar en termes similars. La unitat estratègica està congelada des de l'1-O.
La plasmació del gir d'ERC
El gir d'ERC posterior a la tardor del 2017 -es va passar de pressionar per declarar la independència a abraçar el diàleg amb l'Estat- no es qüestiona a les files republicanes, en bona mesura perquè tenir la presidència de la Generalitat ajuda a cohesionar internament. Al mateix temps, però, s'esperen més resultats del diàleg, que sempre ha tingut dues potes: posar fi a la repressió -la reforma del codi penal és la consecució més nítida, tot i que la interpretació que n'ha fet la justícia no sempre ha jugat a favor d'ERC- i caminar cap a l'autodeterminació.En aquesta branca s'hi situa l'acord de claredat, que en funció de l'opinió dels experts pot fer portar el debat cap al percentatge de participació -més del 50%- i de vots favorables -55%- que van plantejar els republicans en l'últim congrés. Aragonès vol accelerar cap al referèndum pactat, però d'obstacles en trobarà tant dins com fora de l'independentisme. De com se'n surti en pot dependre la reelecció el 2025: per sortir-se'n, necessita un propòsit en clau de procés.