11
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
21:44h
El Partit Popular ha iniciat la campanya de les municipals a Barcelona en un lloc inhabitual per ell, a la Sala Astoria, al carrer de París. Uns centenars de militants i simpatitzants s'han aplegat entorn del seu alcaldable, Daniel Sirera, en un clima més optimista que el de fa quatre anys, en plena ressaca política de l'1-O i quan el PP va haver de suar per mantenir la seva presència al consistori. Aleshores va ser l'empresari Josep Bou qui va abanderar els colors de la formació. Avui ni tan sols hi era.
Sirera ha estat acompanyat avui del president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, i de Miguel Tellado, home fort de l'aparell a Génova. Alberto Núñez Feijóo serà a Barcelona dijous vinent. Sirera ha atacat de valent el govern Colau-Collboni, que ha qualificat de "sanchisme pur" i ha reclamat retornar a "aquella Barcelona del 1992" que va seduir el món. "Moltes coses han passat des d'aleshores -ha dit-, començant per la matraca del procés i continuant per l'etapa de decadència de Colau-Collboni".
El candidat ha incidit en el tema de la inseguretat i ha assegurat que en "el temps que dura un partit de futbol hi ha 18 robatoris i una okupació a Barcelona". També ha aprofitat per expressar "la solidaritat amb els veïns de la Bonanova" i s'ha diferenciat de Ciutadans, al dir que el PP no és partidari d'organitzar manifestacions contra els okupes o de "enfrontar veïns amb okupes. Als okupes se'ls combat amb la llei".
El candidat ha apel·lat, com han fet tots els oradors, al vot útil constitucionalista i s'ha presentat com l'única alternativa enfront un bloc format per Colau i Collboni, i uns altres candidats independentistes amb Xavier Trias al capdavant, a qui ha titllat de "delegat de Puigdemont a Barcelona". Ha assenyalat Trias com un governant que quan va ser alcalde no va representar cap alternativa i que no va plantar cara als okupes.
Aplegar el vot útil constitucionalista
Alejandro Fernández ha llançat un dels missatges centrals de la campanya del PP, fent una crida al vot útil als qui dubten entre votar PP o Ciutadans, Vox o Valents, als qui no ha citat. Fernández ha assegurat que tots tres partits sumen un 10% de vots que es pot perdre. Miguel Tellado, de l'equip de Feijóo, ha afirmat que cal "recuperar Barcelona per recuperar Catalunya" i ha deixat clar en què pensa Génova: "Els resultats de les municipals pot fer més a prop que mai recuperar el govern a Espanya". Ha assegurat que "el full de ruta de Sirera és el mateix que el full de ruta de Feijóo". Insistint també en el vot útil, ha subratllat que el PP és l'únic que "pot convertir el vot constitucionalista en regidors". El PP espera reforçar la seva presència a l'Ajuntament de Barcelona amb un objectiu triple. D'una banda, intentar condicionar la formació de noves majories al consistori, per la qual cosa Sirera ja ha deixat clar que només posa línia vermella a Ada Colau i Ernest Maragall. De l'altra, al PP busca recuperar part de la centralitat que una vegada va tenir el partit. Ara sembla prehistòria, però el PP va formar majories amb CiU al Parlament en temps de Jordi Pujol, va governar amb els convergents en municipis importants i va aprovar els primers pressupostos d'Artur Mas, el 2012. El procés va canviar moltes coses, però avui sectors importants del PP mostren nostàlgia d'aquella etapa.
En tercer lloc, el PP vol nodrir amb un bon resultat el camí que ha de dur Alberto Núñez Feijóo fins a les portes de la Moncloa. A Catalunya, hi ha tres places en joc que són estratègiques per Génova: que Xavier García Albiol assoleixi la majoria absoluta a Badalona, que Manuel Reyes ho faci també a Castelldefels i que Sirera es consolidi a Barcelona.
Els populars estan entre els presagis i el somni. Doblar el resultat del 2019 i passar de 2 a 4 seria tot un èxit. Però no està garantit. El que pugui arribar de l'efecte Feijóo ajudarà, poc o molt, així com la davallada inexorable que presenta Ciutadans i el fet que Vox resta fora del consistori, amb el desavantatge que implica per als de Santiago Abascal. Però la pugna és forta en l'espai de la dreta espanyola. Pot haver vot ocult a Vox, Ciutadans lluita per la supervivència i no es pot descartar que Valents, tot i no entrar ni de bon tros, talli les ales al PP en alguns llocs de la Barcelona alta. Massa incerteses.
Des de l'inici de la precampanya, Sirera ha donat molts senyals del que vol: ha parlat d'un PP "assenyat", ha marcat distàncies envers els corrents més populistes de la dreta unionista, que aquests dies, amb Ciutadans i Vox, han escalfat la Bonanova. Ha inclòs perfils procedents de la Lliga en la seva candidatura i ha parlat de "catalanisme". Una línia que sembla encaixar amb la voluntat d'un Feijóo que ha demanat als seus a Catalunya que facin un esforç per adreçar-se a una majoria de ciutadans.
L'acte d'inici de campanya ha tingut un component festiu, amb música en directe a càrrec del grup Els Magnetos, amb temes dels anys vuitanta i noranta. En un lloc que forma part de la memòria de certa Barcelona. Antic cine inaugurat el 1934, una de les primeres pel·lícules que va mostrar va ser una de Fred Astaire i Ginger Rogers. El bar del cine va esdevenir en la Barcelona olímpica lloc de trobada d'intel·lectuals de l'upper i nostàlgics de Boccaccio. Aquella Barcelona del 92 que avui Sirera invoca, tot i que caldria veure si aleshores li feia tanta gràcia.
Hi ha nostàlgia al PP de Catalunya. Dels temps en què els seus vots podien fer majories al Parlament. Potser és aquest regust el que avui ha buscat al vell Astoria. Però la nostàlgia és enganyosa. Molt a prop de l'Astoria, curiosament, és on fa quatre anys l'aleshores esperança blanca de l'unionisme, Manuel Valls, va establir la seva residència mentre preparava la seva campanya municipal. Ara, a l'Astoria, el PP necessita parella de ball. I li resultarà més difícil que a Fred Astaire.